L'adéu de Mónica Oltra anunciat aquest dimarts és un terrabastall polític de grans dimensions per al Botànic. La fins ara líder de Compromís abandona les seues responsabilitats públiques després d'haver estat al capdavant, durant set anys, de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, un departament creada ex professo amb el primer Botànic. Fou la primera volta en la història de l'autogovern que la paraula 'igualtat' apareixia explicitada en el nom d'una conselleria. Era, també, una declaració d'intencions sobre la importància que, per aquell primer govern de progrés, tenia la lluita feminista, després de dues dècades de deixadesa institucional en aquest camp per part dels gestors del Partit Popular. Durant aquells anys, les competències en aquesta matèria havien estat recloses en una direcció general de baixíssim perfil polític dins la Conselleria de Benestar Social. En canvi, amb el Botànic, i amb Oltra al capdavant, les polítiques vinculades als drets de les dones aconseguien el rang de vice-presidència.
Oltra abandona el govern valencià just dues setmanes després de presentar l'avantprojecte de llei d'Igualtat de Gènere, el projecte legislatiu més ambiciós del seu departament amb un ventall de mesures que van des de la discriminació positiva dels homes per fer-se càrrec de les tasques de cures fins a la fi de l'externalització dels serveis de neteja de centres de serveis públics. El projecte legislatiu esdevé, ara, amb la dimissió del passat dimarts, el colofó a set anys de polítiques públiques en què Oltra i el seu departament han situat la igualtat entre homes i dones entre les seues prioritats. Entre 2015 i 2022 la Generalitat ha passat de destinar a aquesta matèria de 7,6 a 27 milions d'euros. És més del triple de pressupost en el període de set anys.
"Quan vam entrar simplement estava tot per fer", explica una persona que ha estat en Conselleria durant tot aquest temps. La reactivació de l'Institut de la Dona -creat en l'anterior etapa socialista-, que el Partit Popular havia laminat, fou una de les primeres mesures, com també la reobertura de la seua seu física, al carrer Nàquera de València. Com també la gestació del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, un acord que va concitar l'adhesió de 63 institucions, associacions cíviques, col·lectiu socials i econòmics i que ha estat el full de ruta per a l'abordatge d'aquesta problemàtica social. El Pacte, què interpel·lava a les institucions, però també a la societat civil, contenia 293 mesures, de les quals, el 2021 se n'havien executat el 91%.
En el camp del terrorisme masclista, també s'ha ampliat la xarxa del Centre Dona 24 Hores, què en l'actualitat compta amb nou punts d'atenció, dels quals quatre estan al món rural i són itinerants. La Generalitat, a més, fou pionera a l'hora d'equiparar les pensions als fills i filles de dones mortes per violència masclista als del terrorisme i també va incrementar les ajudes econòmiques a les dones víctimes. L'any passat es consignaren 2,7 milions d'euros en aquesta matèria. Ha estat també amb el Botànic, que s'ha instaurat el costum de fer un minut de silenci a les portes de les institucions cada volta que ha ocorregut un assassinat masclista, com una forma de visibilitzar aquesta problemàtica social. L'estiu passat, a més, va veure la llum l'Estratègia Valenciana Contra les Violències Sexuals.
Polítiques de goteig
Els camps d'actuació en relació amb la igualtat entre homes i dones no s'han circumscrit a a la lluita contra la violència. Al marge de l'avantprojecte de llei d'igualtat -que ara haurà de passar tots els tràmits parlamentaris- el departament que fins dimarts gestionava Mónica Oltra ha desplegat altres polítiques públiques destinades a posar fi a la desigualtat estructural entre homes i dones. En l'àmbit municipal és especialment remarcable la creació de la Xarxa Valenciana d'Agents d'Igualtats que actuen en l'àmbit local, però són sufragades amb pressupost de la Conselleria. Una estructura semblant ja existia amb el Partit Popular, però aquesta disposava de 56 agents repartides per tot el territori, les quals, a més, eren contractades a través de la concessionària Eulen. L'actual Xarxa, plenament pública, compta amb 132 promotores i 113 agents d'igualtat, circumstància que ha permès que molts municipis de mida xicoteta s'incorporen a les tasques de sensibilització i promoció.
Altres mesures que s'han implementat en els darrers anys ha estat la pujada salarial a les treballadores de l'Institut Valencià Social i Sanitari, una mesura destinada a reduir la bretxa salarial i a posar en valor les tasques de cura, o l'equiparació de drets de les famílies monoparentals i les nombroses (tot tenint en compte que la majoria de les famílies monoparentals estan encapçalades per una dona). Altres iniciatives, com ara la posada en marxa de renda valenciana d'inclusió o les ajudes a la dependència, tot i no incloure's directament en l'apartat d'igualtat, tenen una clara perspectiva de gènere, doncs, segons les estadístiques, són les dones qui pateixen graus més alts de vulnerabilitat social i econòmica.
Les discrepàncies
El desplegament de les polítiques públiques en benefici de les dones no ha estat, amb tot, absent de tibantors. Les diferents concepcions del feminisme i els instruments per abordar les problemàtiques de les dones han provocat tensions al voltant de la gestió de Mónica Oltra al llarg d'aquests anys, tant en el plànol institucional com social. La més notable, darrerament, ha estat la relativa a la prostitució. Mentre la branca socialista del Botànic i els sectors del feminisme clàssic advoquen per les tesis abolicionistes (amb la creació d'un Fòrum Valencià per la Prostitució impulsat des de la mateixa Conselleria de Justícia), Oltra ha apostat per la via no punitivista, una circumstància que les darreres setmanes ha incrementat la tensió entre la ja ex-vicepresidenta i Gabriela Bravo.
La Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, de fet, ha posat en marxa mesures destinades a ajudar les dones que són víctimes de l'explotació sexual. El programa Alba, el qual es va posar en marxa la tardor passada, acompanya de forma integral a través d'un equip multidisciplinar les dones que volen deixar d'exercir la prostitució i els seus fills. El 2020, a més, la Conselleria va complementar la renda valenciana d'inclusió que perceben les dones víctimes d'explotació sexual amb 300 euros, la qual cosa, a la pràctica, situava la quantia en el salari mínim interprofessional.
La de la prostitució ha estat la darrera topada d'Oltra, però no ha estat, ni de bon tros, l'única. Ja al principi de la primera legislatura del Botànic, la posició favorable de la ja ex-vicepresidenta a la custòdia compartida, va alçar en armes a diversos col·lectius feministes i, de forma molt especial, a l'Associació de Dones Separades i Divorciades i a Dones Progressistes. A aquestes entitats els feia costat el PSPV-PSOE, qui mai no ha vist amb bons ulls que la custòdia compartida s'atorgara de forma automàtica, com pretenia la llei aprovada en temps del Partit Popular i de la qual Oltra n'ha estat partidària. L'aprovació de la llei trans valenciana -pionera a l'Estat espanyol- i la decisió sobre on situar les oficines especialitzades en denúncies per violència de gènere -Igualtat les volia junt Centres Dona 24 hores, mentre Justícia, en seu judicial- han estat altres episodis que han obert escletxes. Unes tibantors soterrades que, en molts casos, han acabat emergint d'una forma o altra en les reunions del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere.