Són les dues principals ciutats del País Valencià i fa segles que conviuen sota el mateix sostre, però la relació entre València i Alacant dista molt de ser idíl·lica. Quan el juny 2015, deu dies després de prendre possessió de la vara de comandament del cap i casal, Joan Ribó va decidir acudir a les Fogueres, molts van fregar-se els ulls. “Què fa l’alcalde de València a les festes d’Alacant?”, es preguntaven sotto voce. I és que València sempre ha mirat per damunt del muscle Alacant, infravalorant el seu pes demogràfic i econòmic, de la mateixa manera que Alacant mai no ha deixat de desconfiar de València, on es troba la seu del Govern autonòmic i on s’han celebrat mil esdeveniments i un que, 170 quilòmetres cap al sud, sempre s’han observat amb certa malfiança. Sí, ja fa dècades que aquesta relació de parella no acaba de quallar.
En són ben conscients Manuel Alcaraz i Jorge Olcina, professor de Dret Constitucional i catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat d’Alacant, respectivament. Al primer, que va ser conseller de 2015 i 2019, ja fa anys que li preocupa la desconnexió amb València, i el segon, que també l’ha constatada en persona, va coincidir que calia sacsejar les idees per treure’n alguna en concret. Alguna resposta concreta que permeta de posar remei a un distanciament penós. Amb el cicle “Alacant-València, un diàleg possible”, Alcaraz i Olcina pretenen justament això: seure al sofà dues ciutats, dues societats que massa sovint no es miren cara a cara, i parlar-ne obertament.
A través de nou conferències, diàlegs i taules redones programades per als pròxims 10 mesos, les jornades aborden la dualitat Alacant-València des de prismes molt diferents, tots ells ben interessants. EL TEMPS avança un calendari d’activitats que es presentarà al llarg de la setmana vinent i que es desenvoluparan fins el 28 de gener de 2021 a la sala Altamira de la seu que la Universitat d’Alacant disposa a la ciutat. L’assistència és lliure i en tots els casos l’inici dels actes és a les 20 hores.
Tres taules fortes d’inici
La trobada inaugural del cicle reuneix, precisament, els alcaldes d’ambdues ciutats: el popular alacantí Luis Barcala i Joan Ribó, primer edil de Compromís al cap i casal. El títol és ben significatiu, “Inventar el diàleg”, i se celebrarà el pròxim 5 de març. Tots dos conversaran, des de l’experiència pròpia, sobre la relació que mantenen dues ciutats que, conjuntament, superen el milió cent mil habitants. A diferència de Rita Barberà, la seua antecessora, que a penes visitava Alacant amb motiu d’algun acte de partit, Ribó no sols va acudir a les Fogueres de 2015, sinó que va repetir aquest desplaçament a les de 2016 i 2017. En la seua primera visita va concedir una sucosa entrevista al diari Información en què va afirmar que la Generalitat, durant els 20 anys de govern del PPCV, “va primar clarament València i va discriminar Alacant”. En la seua darrera incursió alacantina, les seues declaracions també van aixecar força polseguera, atès que va assegurar que les fogueres tenien un estil “més artístic” que no les falles, que li semblaven “més grotesques”. Caldrà veure com qualifica el tractament que rep Alacant ara, de part del Govern del Botànic.
El segon capítol del cicle, previst pel 26 de març, durà a Alacant el catedràtic de Geografia i exconseller socialista Joan Romero, que dialogarà amb Manuel Alcaraz. Autors de llibres referencials per tal d’entendre la societat valenciana contemporània, com ho són, respectivament, País complex (PUV, 2007) i De l’èxit a la crisi (PUV, 2009), tant Romero com Alcaraz són grans conversadors. “Alacant i València en un nou relat de la societat valenciana”, és el nom de la seua taula.
De ben segur que Romero i Alcaraz esbossaran algunes claus econòmiques, però aquesta visió serà més aprofundida el 29 d’abril, quan Salvador Navarro pronuncie la conferència “Economia i empresa a dues veus”. Navarro és el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), una organització antigament circumscrita a la província de València que, després de la fallida de la patronal autonòmica Cierval i de l’alacantina Coepa (Confederació Empresarial de la Província d’Alacant), ha esdevingut, alhora, la patronal valenciana i alacantina. Com a conseqüència d’això, Navarro és un assidu de les comarques alacantines i el seu discurs dual, fruit del contacte amb els empresaris del sud, pot resultar d’especial interès.
Les veus de la societat civil...
Aquest és el títol de dues taules redones programades per al 28 de maig i, un cop passe l’estiu, el 24 de setembre. A la primera hi participaran Amparo Maties, presidenta del Club d’Encontre Manuel Broseta; Carles Cortés, vicerector de Cultura de la UA; Arturo León, secretari general de CCOO del País Valencià, i Gil-Manuel Hernández, president de Museus Cultura Festiva de l’Ajuntament de València.
La segona taula tindrà com a ponents Salvador Vives, director de l’editorial Tirant lo Blanch; Ismael Sáez, secretari general de la UGT; Toñi Martín-Zarco, presidenta de la Federació de Fogueres d’Alacant, i Mar Iglesias, periodista que exerceix com a vicepresidenta del consell rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).
Un mes després, el 29 d’octubre, serà el torn d’un altre greògraf de prestigi, Josep Vicent Boira, que actualment desenvolupa la funció de comissionat del Govern d’Espanya per al corredor mediterrani. Entre els diversos llibres que ha escrit, Boira és autor de La tormenta perfecta (RBA, 2012), en què, a partir d’una mirada històrica, s’apropa a la contemporaneïtat per tal de relatar la fallida del model econòmic i social edificat a l’etapa de govern del PPCV. Boira parlarà de la seua gran especialitat, les connexions viàries i les relacions econòmiques, en una conferència anomenada “Alacant/València en l’arc mediterrani”.
...i tres visions institucionals
Les tres darreres intervencions, anunciades per als dies 26 de novembre, 10 de desembre i, finalment, el 28 de gener de 2021, corresponen a tres membres de l’actual Govern valencià. En primer terme, la consellera alacantina Carolina Pascual, titular d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. La seu d’aquesta Conselleria és a Alacant, la primera vegada que un departament de la Generalitat es troba ubicat fora de la ciutat de València. Entre els reptes de Pascual hi ha el desenvolupament del Districte Digital que el Consell promou a Alacant i que té a l’antiga Ciutat de la Llum el seu escenari principal. Per aquesta raó, la seua xarrada es diu “València i Alacant en la societat digital”.
En segon lloc, la consellera il·licitana Mireia Mollà, responsable d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, parlarà sobre “El sud valencià en les noves dinàmiques mediambientals”. El catedràtic Olcina, director de la seu universitària de la UA a Alacant, oficiarà com a presentador de l’acte.
La clausura correspondrà a Ximo Puig, el cap del Consell, que sota el títol “València, Alacant i els altres: mirant cap avant sense ira”, farà una lectura final de les jornades. Una mirada inclusiva que busca de connectar dues realitats que sovint viuen massa lluny i en què massa vegades s’imposa el recel. És l’hora de capgirar aquesta tendència.