Abans que la situació judicial de l'exvicepresidenta Mónica Oltra aprofundira les tibantors en la relació entre el PSPV i Compromís, els diferents posicionaments en el nivell d'exigència lingüística als funcionaris de l'administració valenciana va obrir una escletxa entre valencianistes i socialistes. L'aprovació de la llei de Funció Pública per part de les Corts Valencianes amb els vots favorables de la majoria progressista va suposar la instauració de la competència lingüística per als treballadors públics. Ara bé, el nivell d'exigència s'havia de negociar al reglament de la normativa, per al qual va crear-se una comissió conformada per càrrecs de la formació del puny i la rosa, de la cooperativa política i per experts en matèria idiomàtica. L'informe final d'aquella comissió, però, reflectia una divisió: mentre els valencianistes apostaven per demanar un C1 per als funcionaris de rang A1 i A2, els socialdemòcrates aigualien la proposta fins a sol·licitar un B1.
La falta de consens entre ambdós socis governamentals, amb el plantejament del PSPV allunyat dels termes pactats a l'Acord de la Nau de l'any 2016, ha provocat una reacció en les entitats civils i sindicals amb sensibilitat per la llengua pròpia al País Valencià. Amb l'objectiu de pressionar a la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, encapçalada per l'independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo, Intersindical Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i Acció Cívica Valenciana Tirant lo Blanc han presentat una sèrie d'esmenes per intentar que la capacitació lingüística aprovada garantisca els drets lingüístics dels catalanoparlants del territori valencià.
«Totes les tasques a realitzar pel personal assignat als nivells A1 i A2 de l'administració, exigeixen un nivell de competència lingüística equivalent a un C1. I aquesta concordança entre el nivell en l'escala de l'administració i els coneixements de valencià, cal mantenir-lo a tots els nivells. Per al grup B i C1, un nivell B2; per al grup C2, un nivell B1; i per al grup AFP, un nivell A2», reclama l'esmena d'Acció Cultural del País Valencià firmada per la seua presidenta, Anna Oliver, qui recorda que en altres territoris «amb llengua pròpia ja s'ha regulat aquesta competència lingüística». Aquestes normatives, segons l'entitat cultural i per la normalització idiomàtica, «cal que siguen el nostre exemple, perquè la ciutadania valenciana no es veja perjudicada no sols quant al fet de tenir garantida l'assistència en valencià per part de l'administració en tots els seus àmbits, sinó pel fet que quan opositen en un altre territori, se'ls demanarà un nivell més alt de coneixement».
Per consolidar els seus arguments de cara al departament encapçalat per Bravo, recorden un decret de l'any 2017, corresponent a selecció, provisió de treball i mobilitat del personal de la funció pública, «que fixa els diferents nivells de competència lingüística per a cada grup o subgrup, exigint per al nivell A1 o A2, un grau mitjà, i per al nivell C1 i C2, un grau elemental». «Seria incongruent que cinc anys després es retrocedirà en aquestes garanties i que ara s'exigira un nivell més baix», comparen. «Aquest text», en referència al mencionat decret del 2017, «és especialment significatiu en la matèria que ens ocupa, ja que s'estableixen nivells concrets tot seguint clarament allò que apuntava l'Acord de La Nau», coincideix Intersindical Valenciana, qui cita un pacte rubricat per la formació que encapçala la conselleria competent.
«El decret va significar un salt qualitatiu, en propiciar que les persones que s'incorporaven a la funció pública a partir d'aquesta data ja tingueren el nivell corresponent i que gran part de les que ja estaven incorporades, però no tenien la titulació, l'obtingueren. Les dades apunten que el 40% aproximat del funcionariat, tant de carrera com interí, de les categories A1, A2 i B disposen del C1 i un 28% aproximat d'aquest funcionariat compta amb un C2, per damunt de la titulació requerida. Això vol dir que prop del 70% del funcionariat d'eixes escales ja té la titulació», reforcen, per sol·licitar un nivell d'exigència C1 per als funcionaris de categoria A1, A2 i el grup B; un B1 per als C2 i C1; i un A2 per als enquadrats en les agrupacions professionals funcionarials.
La central valencianista efectua aquesta reclamació a la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques una vegada feta la consideració que «des del punt de vista dels drets lingüístics, és innegable que la situació de l'ús efectiu del valencià en l'administració pública valenciana ha millorat de manera substancial des del 2015 fins a l'actualitat i que això ha sigut així per l'acció del Govern valencià. Bona prova d'açò és que la llei de Funció Públic inclou per primera vegada l'exigència de la competència lingüística en valencià a tot el personal de les administracions públiques». «Després de quasi quatre dècades de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, calia superar la dinàmica de les darreres lleis que només contemplaven com a mèrit la capacitació lingüística», assenyalen, per retraure que la regulació dels nivells de coneixements de català siga via reglament i no a la mateixa llei.
«El decret que regule finalment l'acreditació de la competència lingüística en els coneixements del valencià, com a requisit per a l'accés a l'ocupació pública, no pot suposar un retrocés en relació amb la capacitat que exigeix actualment. És necessari que es respecte el principi de proporcionalitat o adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents, per això hi ha d'haver una gradació dels nivells d'exigència segons els estudis requerits per accedir a la funció pública, de la mateixa manera que ocorre en l'accés a la funció pública en altres territoris de l'Estat espanyol amb una llengua pròpia diferent del castellà», planteja l'Associació Cívica per la Llengua Tirant Lo Blanc, partidària d'exigir el grau mitjà per als A1 i A2, el grau elemental als C1 i C2 i coneixements orals a les agrupacions professionals funcionarials. «Cal recordar que l'any 1997 ja es va regular l'exigència del nivell C1 per a accedir al cos de mestres d'educació infantil i primària, i l'any 2013 es va fer per al cos de professorat de secundària», subratllen.
L'esmena d'Escola Valenciana incorpora més precedents: «El nivell C1 de valencià com a requisit ja existeix, i no només per als grups A1-A2, sinó també per a grup B o C2, com és el cas d'alguns ajuntaments o de la Universitat Jaume I. Altres institucions i organismes estan treballant per establir-lo, i en la catalogació lingüística de llocs de treball ja es poden trobar casos d'exigència de competència lingüística de nivell C per als diversos escalafons laborals». «El requisit lingüístic és una reivindicació històrica per a la normalització lingüística. Galícia, les Illes Balears i Catalunya exigeixen un nivell C1. Tot el que no siga demanar el nivell C1 com a requisit per a fer feina en l'administració pública implicaria no assolir els objectius en matèria lingüística», adverteixen.
«El requisit ha de ser per a tota l'administració pública radicada al País Valencià, no només per a la Generalitat: ajuntaments, diputacions, administració de l'estat i empreses públiques, universitats... El personal laboral i funcionariat de les administracions públiques té l'obligació de garantir els drets de les persones i per això ha d'estar capacitat per oferir un servei públic de qualitat oral i escrit en la nostra llengua», puntualitzen. I amplien: «No s'ha de pensar només en funcionariat i personal laboral que estiga de cara al públic, sinó també en aquell que és responsable de la redacció d'informes, actes i escrits de responsabilitat. Si els expedients són en valencià, cal personal laboral i funcionariat capacitat per escriure'ls en un nivell lingüístic adequat».
L'entitat d'arrelament docent indica que la regulació dels nivells d'exigència de la competència lingüística hauria de comptar amb un consens més ampli, el qual sobrepassara la comissió creada al si de la Generalitat Valenciana. «En l'informe de la comissió, no es va arribar a un consens complet, i pensem que no és bo basar-se en majories mínimes en aquest tema, per tant, considerem que cal fer més consultes a entitats com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura o el Consell Social de les Llengües», expressen, per ressaltar que «segons l'informe anual de denúncies dels drets lingüístics al País Valencià de 2021 que realitza Escola Valenciana juntament amb altres entitats i sindicats, tres de cada quatre vulneracions lingüístiques recollides en l'informe les produeixen les administracions públiques».
«La ciutadania té el dret d'adreçar-se en valencià a l'administració pública valenciana, de manera que es crea l'obligació legal que l'administració responga amb la llengua sol·licitada», remarquen, per tancar: «Per tal de no caure en la discriminació per raó de llengua, en el procediment administratiu s'ha d'actuar amb la mateixa celeritat independent de la llengua emprada per part de la ciutadania en els tràmits, els registres o les sol·licituds, cosa per a la qual és necessari que tot el personal estiga capacitat per a treballar de forma competent en les dues llengües oficials, i no només una part d'aquest».