Al districte del Pla de Reial de València, un dels que concentren més renda de tota la capital del País Valencià, s'ubica el col·legi Guadalaviar. Vinculat a l'Opus Dei i amb una política educativa de segregar per sexe a les aules, en una mena de nostàlgia docent de la dictadura franquista, rep curs rere curs sucoses aportacions de la Generalitat Valenciana. En la darrera temporada escolar 2020-2021, per exemple, la quantitat ingressada per la concertació dels seus pupitres i de les seues pissarres va superar els dos milions d'euros.
A pesar d'aquesta injecció pública, el col·legi de tarannà ultracatòlic exigeix a les famílies un copagament de 173 euros mensuals. El pagament d'aquestes quotes en centres privats finançats amb diners públics no és exclusiu del Guadalaviar. Segons l'informe Estudi de Preus de Col·legis Concertats, encarregat per la patronal de les escoles exclusivament privades Associació de Col·legis Privats i Independents (CICAE) i per la Confederació Espanyola d'Associacions de pares i mares de l'alumnat (CEAPA), el 87% dels centres educatius analitzats arreu de l'Estat espanyol cobren un repagament base. En el cas del País Valencià, segons s'assenyala al document, «el 61% dels col·legis visitats cobren la quota base a les famílies, de major o menor import, i sota diferents denominacions». Uns cobraments que no són irregulars si són voluntaris, la qual cosa no sol ocórrer, segons aquesta radiografia publicada any rere any, la qual està fonamentada en una consulta a diversos centres de cada autonomia.
Amb quotes encara més elevades en autonomies com ara la Comunitat de Madrid, el País Basc o Catalunya, els col·legis valencians han cobrat a les famílies un repagament de 78,51 euros. Aquesta quantitat, però, és superior a l'exigida en altres territoris com ara Andalusia, Galícia o Aragó, així com suposa un increment accentuat envers els preus del curs 2020-2021, quan l'enquesta elaborada per ambdues entitats escolars establia una quota mitjana de 46,45 euros. Una tarifa que va estar condicionada per l'emergència sanitària de la COVID-19, atès que durant el curs 2019-2020 el copagament mitjà a les escoles concertades valencianes va situar-se en 77,80 euros.
La mitjana de les quotes, en cas de dividir-se per etapes educatives, està sempre per sota de l'estatal. Si a escala espanyola en infantil és de 138,6 euros, al País Valencià és de 82,47 euros. La diferència és encara més gran a primària, amb una mitjana de 151,4 euros a l'Estat espanyol i de 49,86 euros al territori valencià. En el cas de l'ESO, la quota mitjana estimada pels autors de l'informe abasta els 164,8 euros, mentre que a l'escola concertada valenciana se situa en els 51,78 euros.
Els col·legis privats finançats amb fons públics del País Valencià escalen posicions, tanmateix, si s'analitza la quota màxima registrada entre tots els centres disseccionats per la consultora Garlic, autora de l'informe encarregat per CICAE i CEAPA. En aquesta taula classificatòria, l'escola concertada valenciana es col·loca com a la segona de l'Estat espanyol en exigir una quota base tan cara, amb 270 euros. D'aquesta manera, queden per darrere autonomies amb un mapa concertat encara més ampli que el valencià com ara la Comunitat de Madrid i el País Basc. Només a Catalunya s'han detectat quotes més cares que al País Valencià.
La posició valenciana en aquest rànquing és conseqüència de la tarifa base exigida pel centre Gençana, localitzat a Godella (Horta). El pòdium dels col·legis amb més quota base reclamada a les famílies l'integra Guadalaviar i Guppy, una escola infantil ubicada a València i adscrita al col·legi dels Dominics. La cooperativa Koinos de Godella amb 115 euros, l'escola bressol Giorgeta de València amb 110 euros, el col·legi Lope de Vega d'Elx (Baix Vinalopó) amb 94,50 euros o l'Alonai de Santa Pola (Baix Vinalopó) amb idèntica quantitat complementen el llistat d'aquells centres que reclamen uns copagaments base més elevats al conjunt dels analitzats al País Valencià. Altres escoles com ara la cooperativa Juan Comenius de València, José Arnauda d'Alcoi o el col·legi de la congregació ultraconservadora Advenetista de Sagunt (Camp de Morvedre) no exigeixen cap quota base als seus alumnes.
Si a la quota base se sumen altres serveis denominats com a complementaris, com ara el menjador, el transport o el material escolar, el total de la despesa mensual ascendeix fins als 280 euros en l'escoleta Guppy, amb els 130 euros de tarifa base i 150 euros de menjador al mes, als quals s'han d'afegir 390 euros anuals en concepte de material escolar. El col·legi Marni, també subvencionat per les administracions públiques, amb dirigents pròxims a les idees de la dreta política de Ciutadans o el PP i en el passat beneficiaris de decisions de l'exalcaldessa de València Rita Barberá, reclama 263 euros cada mes. La despesa es desglossa en 67 euros de copagament base, 160 euros pel menjador i 36 euros per l'ampliació de l'horari.
Un altre col·legi que ressalta per sol·licitar una quantitat bastant elevada a les famílies és el Santo Tomás de Villanueva de València, propietat de la congregació dels agustins, la qual va tenir especial protagonisme en la fundació de la patronal CECE. En aquest centre educatiu catòlic, el repagament és de 240 euros mensuals, dividits en 60 euros de quota base i 160 euros pel menjador. Amb caràcter anual, s'exigeixen 300 euros de material escolar.
L'obligatorietat d'aquestes quotes, les quals han de ser de caràcter voluntari, segons marca la legislació educativa, és bastant elevada al País Valencià. Fins a un 61% dels col·legis consultats consideren aquests copagaments com a obligatoris i només un 11% com a voluntaris. Encara més, el 28% assenyala que la manca d'abonament d'aquestes quotes comporta l'exclusió dels alumnes de l'escola, a pesar que siga finançada amb diners públics i la concertació de les aules obligue a la gratuïtat en la prestació del servei educatiu. Segons l'informe confeccionat per la consultora Garlic, els col·legis Los Ángeles, Trafalgar i Som Escola són exposats com a exemples, junt amb altres d'altres autonomies, d'aquesta segregació econòmica de l'alumnat en cas d'impagament de les aportacions denominades a la llei com a voluntàries.
La cooperativa Som Escola de València i Los Ángeles, de fet, encapçalen la classificació valenciana de pressió al cobrament, aconseguint la màxima nota possible: un 11. Amb un 9, surten centres com ara Gençana, Alonai, Guadalaviar, Trafalgar o el Lope de Vega. Amb una mitjana autonòmica de 7,37 en pressió de cobrament d'aquests copagaments irregulars per la seua condició d'obligatorietat, el País Valencià se situa a mig camí entre les que més forcen els centres educatius, com ara la Comunitat de Madrid, Catalunya o el País Basc, i les que menys, integrades per Andalusia, Galícia i Aragó. «Les administracions segueixen mirant cap a un altre costat mentre es fan grans negocis entorn del dret a l'educació de l'alumnat», ha criticat Leticia Cardenal, presidenta de CEAPA, qui retrau que «es continue permetent exigir a les famílies pagar quotes emprant subterfugis com ara situar les activitats complementàries enmig del matí, perquè no els quede una altra opció que pagar». El 70% dels col·legis, de fet, no informen de la voluntarietat de l'abonament.
«Faciliten la conciliació, però sempre previ pagament d'una quota», ha advertit, així com ha assenyalat que «els responsables de l'estudi s'han trobat amb molta opacitat per part dels col·legis. Molts d'ells no són clars amb les famílies respecte a la voluntarietat o no de pagar aquestes quotes». «Amb l'excusa de l'infrafinançament, s'amaga una gran varietat de pràctiques irregulars en els col·legis sostinguts amb fons públics», ha denunciat Elena Cid, presidenta de la patronal CICAE. «Existeixen moltes concertades dins de la concertada, hi ha una part que incompleix els acords en el concert educatiu i rep un doble finançament públic i privada cobrant quotes elevades, mentre que hi ha altres centres que no les exigeixen o són molt reduïdes», ha indicat, per demanar al Govern espanyol: «Estem expectants per comprovar si la LOMLOE significarà el primer pas perquè les activitats complementàries de caràcter permanent no estiguen dins de l'horari escolar i que així es garantisca la voluntarietat de la seua assistència».