La Casa Fuster ja és patrimoni de tots

Els optimistes diran que mai no és tard: el proper dia 25 de gener, un quart de segle després de la mort de Joan Fuster, s’inaugura a Sueca el museu dedicat a la seua memòria, la darrera de les potes per posar a l’abast de tothom el llegat i la figura de l’intel·lectual valencià referencial del segle XX. Enrere queden dues dècades d’ignominiós desinterès de l’administració autonòmica i un tram final per a l’obertura del museu lent i desesperant. Per fi, Casa Fuster és de tots.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El proper 21 de juny es complirà el 25è aniversari de la mort a Sueca de Joan Fuster, un referent intel·lectual i cívic sense el qual no s’entendria la història recent ni l’evolució del País Valencià, amb els entrebancs i amb els innegables aspectes positius en matèria de recuperació identitària i cultural. Un far sense el qual tampoc es podria explicar l’esdevenir polític i social dels Països Catalans. Un escriptor de mida europea, més enllà de filies i fòbies i de la seua dimensió polèmica.

Una figura gegantina que, malgrat tot, ha hagut d’esperar un quart de segle perquè el seu llegat es pose a l’abast de tothom a través de l’Espai Joan Fuster. En aquest conglomerat cultural creat a l’entorn de la figura del pensador, habilitat a la seua casa de Sueca i a l’immoble amb façana modernista del costat, conegut com la casa de Pasqual Fos, hi ha el Centre de Documentació. Faltava per posar en marxa, però, un museu dedicat a la figura de Fuster, l’eina per difondre el seu coneixement entre les noves generacions.

S’havia rumorejat, però fins la passada setmana l’Ajuntament de Sueca no anunciava oficialment la inauguració del Museu Joan Fuster per al dia 25 de gener. Després de nombrosos entrebancs, el cèlebre immoble del carrer de Sant Josep de Sueca, que durant dècades fou el centre de creació i de recepció de visites, dipòsit d’una notable col·lecció d’obra gràfica i d’un arxiu bibliogràfic descomunal de 30.000 volums, seu també de les conegudes tertúlies de Ca Fuster, serà la casa de tothom.

L’Aula Didàctica de Cultura Contemporània, una eina de programació cultural i de difusió per a estudiants, és la tercera pota de l’Espai Fuster. Fins i tot abans de posar-se en marxa, s’acumulaven les peticions per visitar el museu i accedir a les activitats didàctiques. La prova del magnetisme que envolta la figura de Fuster. Malgrat tot. Després de tants anys d’espera, a molts els costava de creure. Una història que s’ha de contar des del principi.

La llarga travessia del llegat fusterià

A la mort de Fuster, el 1995, els seus marmessors −Max Cahner, Eliseu Climent i Joaquim Maluquer− i el seu hereu, Josep Palàcios, signen una sèrie de convenis amb l’Ajuntament de Sueca, la Generalitat Valenciana i la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC) per gestionar el llegat de l’escriptor. Fuster havia establert en el seu testament que la biblioteca seria patrimoni de Sueca, mentre que la documentació personal seria transferida a la BNC. Com una manera d’involucrar la Generalitat Valenciana, Palàcios va vendre la casa a l’administració autonòmica. Altrament, la BNC va renunciar a la seua part de l’herència a canvi de disposar d’una còpia microfilmada dels documents. Per davant, hi havia una ingent tasca de catalogació que exigia recursos i la complicitat de les administracions.

Vicent Baldoví, regidor de Cultura de Sueca, mostra alguns dels textos de Fuster//Miguel Lorenzo.

El Govern de Joan Lerma començà a executar els seus compromisos, no sense posar-hi entrebancs. Amb tot, es van poder inventariar al voltant de 18.000 llibres. L’arribada del Partit Popular al Govern de la Generalitat, en coalició la primera legislatura amb Unió Valenciana, suposà la paralització total dels treballs. Els diferents consellers de Cultura d’Eduardo Zaplana, com ara Marcela Miró o Francisco Camps, no volgueren saber res del tema malgrat els repetits intents dels marmessors per fer complir a la Generalitat les seues obligacions. Consuelo Ciscar, aleshores directora general de patrimoni, és l’única que es mostra receptiva a parlar amb l’alcalde suecà Salvador Gil, l’any 1997. Però no n’hi hagué conseqüències. Ha de ser l’Ajuntament de Sueca qui arrossegue el carro. La gestió del llegat continua abonada a la polèmica.

Als inicis de la dècada del 2000 s’escomet una reforma en la casa de Fuster que en buida de manera gairebé total el mobiliari i tots els elements identificables. La fredor i impersonalitat de l’espai provoca les crítiques d’Eliseu Climent, que reclama l’any 2005 la cessió a la societat civil per tornar l’habitatge “al seu estat original”, per fer-lo un “lloc de pelegrinatge” on difondre les idees de Fuster. Joan Baldoví, regidor de cultura en la legislatura 1999-2003, insta el ple de Sueca a pronunciar-se contra les declaracions del marmessor. Però la moció no prospera.

El mateix 2005, l’aleshores directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, Dolors Lamarca, enviava una carta a l’alcalde de Sueca, Salvador Gil, en la qual mostrava el seu descontentament per les condicions no idònies en què es conservava l’epistolari de Fuster. Lamarca amenaçà de reclamar la documentació que havia cedit. Les pressions tingueren efecte: la Biblioteca Valenciana es comprometia a conservar en millors condicions l’epistolari i encarregava a l’estudiós Santi Cortés la tasca de catalogació de la correspondència. Primeres pedres del futur Centre de Documentació.

Pel que fa a obrir l’espai a la ciutadania, tanmateix, la situació continua sent de bloqueig. L’any 2011, amb Joan Baldoví essent alcalde de Sueca per Compromís, se signen una sèrie de convenis amb la Conselleria de Cultura, que es desentén definitivament del tema i transfereix a l’Ajuntament la gestió de la Casa de Fuster i la custòdia del llegat arxivístic, bibliogràfic i artístic. Paral·lelament, hi ha un acord entre el consistori i Palàcios per dotar l’espai de quatre treballadors i un director pactat. Joan Antoni Carrasquer, bibliotecari municipal, serà el primer responsable. Mentrestant, Brígida Alapont consolida la plaça com a suport de l’arxiu. Un equip dirigit per Joan Aliaga assumeix el disseny del museu En uns tres anys s’espera que la instal·lació estiga operativa.

Montoro, el darrer entrebanc

Per aquells dies, els vents bufen també de cara pel que fa al canvi en l’administració autonòmica, la qual cosa permet una col·laboració de la Conselleria de Cultura pel tal que l’escriptor i estudiós Salvador Ortells s’encarregue en comissió de serveis de l’Aula Didàctica. A més a més, l’octubre del 2005 Francesc Pérez Moragon assumeix la direcció de l’Espai Fuster amb el repte d’obrir. Falten alguns detalls i, per sobre de tot, habilitar personal per poder obrir de seguit. Però passà tot l’any 2016 sense poder realitzar l’enyorada obertura. Tret d’alguns actes culturals i tertúlies, la casa ha estat més de dues dècades tancada al públic.

Raquel Tamrit, alcaldessa de Sueca, amb un retrat de Fuster al darrer//Miguel Lorenzo.

“Quan ja ho teníem a punt de caramel el Ministeri d’Hisenda promulgà una llei que entrebancava moltíssim la contractació de nou personal per part dels ajuntaments”, explica l’actual alcaldessa, Raquel Tamarit, de Compromís, en referència a la llei d’estabilitat pressupostària impulsada per Cristóbal Montoro. “Davant d’això, teníem dues opcions: tenir la Casa Fuster tancada o externalitzar la gestió del museu. Ens hauria agradat una gestió totalment pública, però preferisc un milió de vegades externalitzar que continuar tancats”, rebla. Gràcies a això s’han pogut contractar tres persones, totes dones: conserge, guia i monitora. Tamarit aclareix que, malgrat aquesta externalització, “el control del museu és absolutament públic i municipal”, així com el marxandatge.

La setmana anterior a l’obertura encara es donaven els darrers retocs o es provava la instal·lació de l’aire condicionat. I encara resten pendents diverses obres, com ara acabar de comunicar els dos edificis per les plantes de dalt i cobrir el claustre per atendre les activitats didàctiques. Al mes de juny, el museu tornarà a tancar temporalment, fins a l’octubre, per atendre aquestes actuacions. A banda d’això, Pérez Moragon adverteix que “cal potenciar tot el treball del Centre de Documentació, de tal manera que puga obrir-se als investigadors el més aviat possible”. Un altra de les entitats que hi col·labora és la Universitat de València, a través de la Càtedra Fuster, que ha dedicat una persona al procés de digitalització. A hores d’ara, hi ha entre un 5 i un 10% de la documentació digitalitzada. Hi ha molta feina per davant.

Qüestions pendents a banda, per a la Corporació que representa Raquel Tamarit, l’obertura suposa un alleujament important. “Jo no parlaria de pressió, però els últims anys han estat complicats”, diu. “Una cosa són les qüestions administratives, però també hi ha un tema de diners. Sueca té 28.000 habitants, no és una gran ciutat, hem hagut de fer les coses a poc a poc, rebla Tamarit, que reconeix la tasca de la corporació anterior, especialment de Josep Navarro, l’anterior regidor de Cultura. I ho fa extensible a tota la gent que ha estat treballant en el projecte.

Comptat i debatut, es tracta d’una fita per a Sueca. “Fuster ha estat un personatge clau en l’esdevenir del País Valencià. I ho va deixar tot al seu poble. Mai no va abandonar Sueca i sempre va fer gala de suecanisme, com ara quan va escriure Elogi del meu poble, un llibre que molta gent que malparla d’ell no coneix”. Però el museu també serà important per la capacitat de projectar-se cap a l’exterior: a la fira de turisme B-Travel de Barcelona, Sueca promocionà el futur museu dedicat a l’escriptor. “Posar Sueca en el mapa per figures com Joan Fuster és una cosa ben interessant”, conclou l’alcaldessa.

“Des que es va anunciar l’obertura hi ha molta gent que ens està dient que volia vindre. No teníem excusa per no obrir”, explica Vicent Baldoví, regidor de Cultura, qui assegura que s’estan amuntegant les peticions de particulars i centres educatius de País Valencià i Catalunya.

Portades de les revistes Saó, EL TEMPS i Valencia Semanal sobre Fuster exposades al museu//Miguel Lorenzo.

Els primers mesos, fins al tancament provisional, l’Aula Didàctica atendrà els centres de primària de Sueca amb una activitat relacionada amb l’únic conte infantil de l’escriptor, “Abans que el sol no creme”, sobre el conreu de l’arròs, res que puga interpretar-se com a “adoctrinament” als infants per part dels sospitosos habituals. Prevencions que, en el cas de Fuster, no sempre donen fruit.

L’escriptor i estudiós Salvador Ortells, responsable de l’Aula Didàctica i bon coneixedor de l’obra fusteriana (recentment ha editat Joan Fuster recitable, en Edicions 96), ens guia pel museu. Tot just entrar-hi, el visitant es trobarà amb un audiovisual dedicat a la trajectòria de l’escriptor. A l’entrada també hi haurà un políptic amb un breu text biogràfic i una descripció de totes les peces del museu.

A continuació, topem amb una sèrie de vitrines amb documents diversos, en alguns casos referents a la vida de l’escriptor, com ara el resguard de la matrícula a la Facultat de Dret, la targeta en la qual un jove Juan Fuster anunciava l’obertura del seu despatx d’advocat o una carta que el nomena “Consejero Nacional de la Comunión Tradicionalista”. A les parets, fotografies de Fuster en diverses etapes vitals. I més cap endins, una vitrina que atraurà l’atenció dels mitòmans i que conté el mecanoscrit original (amb correccions i anotacions) de Nosaltres els valencians. O del poemari que acabà titulant-se Escrit per al silenci i que conté l’emblemàtic poema “Criatura dolcíssima”, el títol inicial del llibre. També és curiós veure les fitxes de treball de l’escriptor, un mètode de treball conscienciós, rigorós.

Les obres de Fuster i sobre l’escriptor també formen part del mostrari, com ara alguns objectes que es mostren en un dels pocs elements conservats de la casa original. Pujant al segon pis, el cèlebre retrat de Fuster obra de Manuel Boix, al costat de la sala de lectura. I altres retrats mítics com els satírics signats per l’Equip Realitat. Amb aquella dualitat d’àngel i dimoni tan pròpia de la recepció extremada del pensament fusterià. Parafrasejant Jaume Sisa, Casa Fuster és casa vostra. Qualsevol nit havia de sortir el sol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.