Cal rectificar l’homenatge a Joan Fuster

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per innocència, per distracció, per ignorància o per tot alhora, la Generalitat Valenciana ha triat un lema per a la commemoració del centenari de l’assagista Joan Fuster (1922-2022) que és del tot inadequat. Tal com expliquem en el tema de portada d’aquesta setmana, i tal com va alertar el filòleg Amadeu Viana per Twitter, “País, paisatge, paisanatge”, l’eslògan escollit per Presidència de la Generalitat Valenciana per homenatjar Fuster, és el títol d’un article d’un dels principals adversaris intel·lectuals de l’assagista de Sueca: Miguel de Unamuno (1864-1936).

Ambdós no van arribar a debatre en vida, atès que l’escriptor basc va morir quan Fuster només tenia 14 anys, però l’assagista valencià va dedicar una part important de la seua obra a desmuntar els arguments ideològics, disfressats en molts casos de filosòfics, de Miguel de Unamuno, un dels membres més destacats de l’anomenada Generació del 98 i un dels teòrics de més pes de la pitjor versió del nacionalisme espanyol: aquell espanyolisme uniformitzador que menysprea les llengües no castellanes que es parlen arreu de l’Estat i que tracta com a fanàtics aquells que les defensen o que tenen una idea d’Espanya que no s’adequa a la visió més jacobina, excloent i fagocitadora.

Per tot això, i per més arguments que s’expliquen en les pàgines d’aquesta edició del setmanari, que curiosament és la 1962 –que coincideix amb l’any de publicació de Nosaltres els valencians, l’obra més transcendent de Joan Fuster–, recordar Fuster amb una frase que correspon amb el títol d’un article d’Unamuno és un insult a l’homenatjat. Més encara quan l’article referit d’Unamuno era, en si mateix, un improperi contra tots aquells que no creuen en l’Espanya hostil i contrària a les llengües, les cultures, les alternatives polítiques i, en definitiva, contrària als territoris no castellans.

Més enllà de la coincidència del lema de l’any Fuster amb el títol d’un article d’Unamuno, el que sí que no sembla casual és el fet que la Generalitat Valenciana haja triat aquest eslògan que, en si mateix, no diu res. Malauradament, el Govern valencià continua amb la seua dinàmica d’homenatjar l’intel·lectual de Sueca amb discursos i missatges asèptics, estèrils, amb l’única intenció d’ocultar la seua voluntat, que va estar present al llarg de la seua extensa obra: despertar la consciència nacional dels valencians i la reforçar-ne el sentiment de catalanitat. Cal celebrar, sempre, que després de dècades d’hostilitat del Govern valencià del Partit Popular contra tot allò que representava el fusterianisme –i, en general, contra tot allò que no s’assemblara a l’espanyolisme ranci–, l’actual Govern valencià tinga interès per celebrar el centenari de Fuster. Però aquest centenari no es pot celebrar, precisament, en la seua contra, amb una frase del seu gran adversari intel·lectual i amb la voluntat de dissimular les intencions polítiques i culturals de l’assagista de Sueca.

Alhora, s’ha de respectar tot allò que Fuster va representar i que encara continua representant. Cal protegir el seu llegat i cal ser conscients que sense la seua irrupció, el País Valencià –i el conjunt dels Països Catalans– haurien tingut moltes més dificultats per trobar la inspiració a l’hora de defensar la seua identitat. Amb tot el que això comporta, atès que les institucions valencianes que avui volen homenatjar Fuster, segur, haurien nascut amb moltes més mancances i amb molta menys ambició sense l’aportació fonamental de l’assagista.

Per tot això, la Generalitat Valenciana no només té l’oportunitat de rectificar el lema triat per homenatjar Joan Fuster. Té, senzillament, l’obligació de fer-ho.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps