La trobada històrica entre el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, i el president de la Generalitat de Catalunya, el republicà Pere Aragonès, va servir per desgelar les relacions entre dos territoris germans. El País Valencià i Catalunya, a banda de comptar amb nombrosos llaços i interessos comuns de caràcter econòmic, gaudeixen d'una història, cultura i llengua compartida. Atesa la integració d'ambdós territoris al domini lingüístic catalanoparlant, el cap del Govern català va instar Puig a fer efectiva la reciprocitat del senyal entre TV3 i À Punt, una qüestió incòmoda per a un Consell que esgrimeix sovint dificultats tècniques.
Ambdós mandataris, en aquesta reunió d'apropament entre el País Valencià i Catalunya, van acordar una mesura simbòlica envers l'intercanvi de senyal: la incorporació a les aplicacions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals d'una finestra per accedir a les emissions del canal del territori veí. Una solució que no va agradar a les entitats que treballen per aquesta vertebració audiovisual, les quals recentment han mostrat el seu neguit per l'esborrany de la llei audiovisual del Govern espanyol del PSOE i Unides Podem. La normativa, aturada per la contestació social d'aquestes associacions i per l'oposició de les forces territorials amb sensibilitat pel català, basc i gallec al Congrés dels Diputats, arraconava de les plataformes en línia, com ara Netflix, les llengües cooficials de l'Estat espanyol diferents del castellà.
En aquest context de batalla per reformar la llei audiovisual amb l'objectiu de «garantir els drets lingüístics», tal com han etzibat des de col·lectius com ara Kontseilua, i de batalla valenciana per la reciprocitat entre TV3 i À Punt, Compromís ha presentat una proposició no de llei (PNL) per garantir a l'Estat espanyol la reciprocitat de totes les televisions autonòmiques. De manera inicial, la proposta dels valencianistes instava l'executiu espanyol a donar explicacions en un termini de tres mesos, però després de diverses estires-i-arronses de Compromís amb el PSOE, la PNL recull: «El Congrés dels Diputats insta el Govern d'Espanya a prendre les mesures necessàries per a fer efectiva la reciprocitat de totes les cadenes de televisió públiques en el conjunt de l'Estat i a rendir comptes en un màxim de sis mesos des de la presa en consideració d'aquest acord».
ERC, per la seua banda, havia presentat una esmena a la proposició de Compromís amb l'objectiu de concretar la proposició i ressaltar la importància de la reciprocitat audiovisual entre territoris d'un mateix domini lingüístic. «El Congrés dels Diputats insten al Govern espanyol a adoptar les mesures necessàries, inclosa la cessió de l'espai radioelèctric administrat per l'Estat, per fer efectiu l'article 40.4 de la llei 7/10, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual, garantint la reciprocitat de totes les cadenes de televisió públiques en el conjunt de l'Estat que siguen d'un mateix domini lingüístic i a retre comptes en un màxim de ters mesos des de la presa en consideració d'aquest acord», establia l'esmena dels republicans.
A pesar que Compromís estava a favor de l'esmena, els socialistes rebutjaven el redactat dels republicans, la qual cosa ha comportat que la coalició valencianista escollira transaccionar amb la formació del puny i la rosa. «La proposició no de llei només podia tirar endavant si comptàvem amb el suport del PSOE. A nosaltres, ens haguera agradat transaccionar de manera conjunta les esmenes del PSOE i d'ERC, però no ha estat possible», expliquen fonts oficials de la coalició valencianista, la iniciativa de la qual s'ha aprovat aquest dijous amb 182 vots a favor, 15 abstencions -com ara ERC- i 153 sufragis en contra.
«Aquesta mesura possibilitaria que els ciutadans conegueren la realitat dels seus veïns o d'altres territoris més allunyats, acostaria a més les persones a les llengües cooficials de l'estat i multiplica les possibilitats d'elecció d'entreteniment», ha justificat Joan Baldoví, diputat dels valencianistes a la Cambra Baixa, abans de l'aprovació, qui en el debat d'aquest dimarts ha criticat que «el meu net veu els dibuixos animats en castellà». «Hi ha 850.000 persones al País Valencià que procedisquen d'altres parts d'Espanya, com ara d'Aragó, Castella la-Manxa o Andalusia. També hi ha 180.000 valencians dispersats per tota la península. Aquestes persones, per veure la televisió de la seua terra, han d'estar subscrits a una plataforma o tenir una connexió a internet. Per què no poden gaudir de la seua televisió? Amb aquesta reciprocitat, el meu net, per exemple, podria veure els dibuixos animats en la seua llengua a TV3 o IB3», ha ressaltat.
.jpg)
El parlamentari valencianista, el debat de la PNL, ha argumentat que «amb aquesta reciprocitat, podríem conèixer altres llengües, i començar a conèixer altres cultures és el primer pas per estimar». «L'emissió a Canal 9 de la sèrie Bola de Drac va permetre a persones d'Albacete o Múrcia aprendre valencià», ha recordat, per afirmar: «L'Espanya real és plural, plurilingüe i plurinacional, no monolingüe, ferma i uniforme com defensen altres. Amb aquesta proposta, es podria conèixer millor aquesta realitat plural d'Espanya».
La iniciativa dels valencianistes ha comptat amb el suport d'Unides Podem, qui a través de la diputada valenciana al Congrés, Marisa Saavedra, ha recordat «la censura del PP amb TV3», i «la persecució patida» per Acció Cultural del País Valencià en la seua lluita contra el tancament de les emissions de canal públic català al territori nostrat. «La uniformitat cultural i lingüística no existeix, i tampoc és desitjable. Espanya és un estat multicultural i multilingüístic. Impedir la reciprocitat amb arguments tècnics i polítics és no reconèixer aquesta idiosincràsia d'Espanya. Considerem, per tant, que accedir al conjunt de les cadenes autonòmiques és valorar la riquesa d'Espanya, i això coincideix amb el nostre model d'Espanya com a un país de països», ha explicat, mentre la també parlamentària del PP, Macarena Montesinos, ha indicat que «aquest missatge», en referència al discurs de Baldoví, «és una trampa empàtica per defendre la idea delirant dels Països Catalans». «Volen que paguem la festa colonialista dels independentistes amb la reciprocitat», ha agregat la representant zaplanista.
«La veritat és que ens ha sobtat aquesta iniciativa, amb la qual, en principi, pensàvem que estaríem d'acord. No debades, pensàvem que demanaríeu la reciprocitat entre els mitjans d'un mateix domini lingüístic, tal com demana Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural o Acció Cultural del País Valencià per aconseguir la pervivència del català, que és la llengua amenaçada», ha contraposat Marta Rosique, d'ERC, qui ha criticat «la manca de lògica política de la proposició». «Ens recorda a un cafè per a tots que en res ajuda a la pervivència del català, a més que no hi ha espai per fer-la possible. Per a la reciprocitat entre els mitjans del domini lingüístic catalanoparlant, en canvi, sí que hi ha viabilitat tècnica, ja que À Punt, amb un amplada de banda més gran que Cuatro o La Sexta, podria cedir espai sense perdre qualitat perquè s'emeta TV3. A les Illes Balears i les Pituïtes, hi ha múltiplexs infrautilitzats, i a Catalunya hem de treballar amb el múltiplex de les televisions privades», ha radiografiat.
Albert Botran, diputat de la CUP, qui ha anunciat el seu vot favorable i ha retret «la censura de la Mesa, també ha centrat la seua intervenció en l'aposta per la reciprocitat a l'àmbit lingüístic catalanoparlant: «Vivim d'esquena al que passa al País Valencià, i no per casualitat. Trossejar un espai lingüístic és una manera d'afeblir-lo. Per descomptat, amb l'objectiu d'enfortir una altra llengua i un altre espai lingüístic, el del castellà, que té l'hegemonia a la televisió, la ràdio, les plataformes, el cinema, o la premsa. I encara diuen que està en perill d'extinció». «Per a la Mesa del Congrés: no es pot parlar de Monarquia, no es pot parlar d'Amnistia, i ja no es pot parlar de País Valencià. Tan sòlida és la unitat d'Espanya que la fa tremolar una paraula com a País Valencià?», ha preguntat retòricament arran d'un incident anterior al ple, per a continuació recordar els atemptats de l'extrema dreta al País Valencià durant la transició, com ara contra la llibreria 3i4.
«Aquesta iniciativa ens sembla raonable, ja que les persones que viuen a l'Estat espanyol i que tenen una altra llengua cooficial diferent del castellà no poden veure les altres televisions en el seu idioma si no són subscriptores d'una plataforma. Aquesta reciprocitat, de fet, té més sentit entre televisions d'autonomies que comparteixen llengua», ha donat suport Mertxe Aizpurua, diputada al Congrés d'EH Bildu, qui ha expressat: «Hi ha gent que s'oposarà per una defensa innecessària del castellà. El castellà compta amb 490 milions de parlants arreu del món. No debades, és la segona llengua materna del planeta. Per tant, no cal preservar el castellà, sinó les llengües minoritzades. I el Govern espanyol hauria de prendre nota d'aquesta realitat a la llei audiovisual». «No totes les llengües estan en el mateix nivell d'igualtat, ni els parlants compten amb els seus drets lingüístics assegurats», ha assenyalat Joseba Andoni Aguiretxea, del PNB, que a pesar de mostrar-se favorable a la proposició no de llei, sí que ha demanat «estudiar quina viabilitat tècnica tindrà».
El PSOE, qui tenia la clau perquè tirara endavant, s'ha mostrat favorable a la mesura durant el debat, però en coincidència amb el PNB n'ha advertit de si n'era possible la seua aplicació. «No existeix disponibilitat en l'actual espai radioelèctric», ha indicat la parlamentària canària, la socialista Raya Rodríguez, mentre expressava el seu «acord» a la filosofia de la mesura. «El valencià no està en perill», ha replicat Maria Muñoz, de Ciutadans, qui ha preguntat Baldoví, tal com ha fet l'extrema dreta Vox, sobre quina utilitat tenen les televisions autonòmiques, les quals ha qualificat «de mitjans propagandístics i identitaris». «Viuen en una realitat paral·lela», ha assegurat envers les advertències d'altres grups polítics sobre l'emergència lingüística que pateixen les llengües cooficials diferents del castellà, amb l'objectiu d'expressar el seu negacionisme al respecte. «És el castellà qui està en perill, i més amb l'aplicació de la llei educativa Celaá», ha rematat el diputat de Foro Astúries, Isidro Manuel Martínez.