-Com es plantejà assumir el càrrec?
-En els darrers tres anys he estat col.laborant amb en Tomeu (Martí, el seu antecessor en el càrrec) i sabia que estava cansat i que volia deixar aquesta responsabilitat. Devia ser a finals del mes de març o principis de l'abril quan un dia li vaig dir que si ho deixava a mi m'agradaria assumir-ho. Li va semblar bé i així posarem fil a l'agulla. Des del 1 de maig vàrem començar un període de transició que finalitzà fa quinze dies quan l'assemblea de l'Obra Cultural aprovà el meu nomenament com a nova coordinadora.
-Quina és la tasca que fa la coordinadora de l'OCB?
-La meva feina consisteix, per dir-ho breument, en responsabilitzar-me de la interlocució entre l'equip tècnic i la Junta Directiva. Els tècnics són el gerent, el responsable de la xarxa territorial, l'administració de l'entitat, el responsable de Can Alcover i el secretari de l'Obra. La Junta decideix el disseny general de tot el que cal fer i jo m'encarrerc que es dugui a terme, amb l'equip tècnic. Des del moment en que vaig assumir la coordinació de l'entitat vaig renunciar al càrrec a la Junta Directiva perquè són incompatibles.
-Què necessita l'Obra?
-L'Obra Cultural necessita sobretot rejovenir-se. El temps passa i resulta que la mitjana d'edat dels socis ara és molt elevada, està al voltant dels 60 anys. Per una qüestió de lògica supervivència ens hem d'acostar als joves i buscar-ne perquè es facin socis. No hem d'esperar que venguin, els hem d'anar a cercar. Com es fa? No és fàcil, caldrà ajustar bé l'estratègia, però serà a través de l'ús de xarxes socials, d'audiovisuals, música... A tal efecte hem de col·laborar estretament amb la nostra entitat germana que és Joves de Mallorca per la Llengua, que ens pot obrir camins cap a la consecució de l'objectiu.
-I a banda d'atreure joves, que cal fer més?
-Hem de recuperar l'activitat, quan la situació sanitària així ho permeti, i fer-ho amb molta més força. Fa l'efecte que després del gran, enorme esforç fet durant els anys del Govern de (José Ramón) Bauzá (es refereix a l'oposició, manifestacions, campanyes, etc fetes contra la política lingüística d'aquell Govern del PP, de 2011 a 2015, que buscava l'anorreament del català) , l'Obra quedà com a esgotada. Tot d'una que sigui possible hem de recuperar el carrer, les activitats, les manifestacions, les diades per la llengua i l'autogovern... Hem de seguir amb més força que mai perquè els reptes ho requereixen.
-Un dels reptes ha de ser la pressió a les administracions públiques?
-És clar que sí. No estam contents amb el que han fet d'ençà el 2015 (les principals institucions illenques estan des d'aleshores en mans de l'esquerra i el sobiranisme: Govern, Consells Insulars de Mallorca i Menorca, l'Ajuntament de Palma... ), no han impulsat de bon de veres la política lingüística, han fet coses, sí, però no és suficient. Ho prova el fet que creix l'arraconament de l'ús social del català. Això és fonamental. Tenim dret a viure en català. Per tant, les administracions públiques han de garantir aquest dret. És vera que fan coses, com és ara la recent aprovada Oficina de Drets Lingüístics, però no basta.
-Parlant d'això, em sorprèn que se senti parlar molt castellà a càrrecs polítics en públic, electes i executius, quan la normativa diu que ho han de fer preferentment en català
-És un dels problemes. I mira que la normativa ho diu ben clar. Però no basta. Tal i com dius, està clar que hi ha càrrecs que parlen molt, moltíssim en castellà en públic. De fet, jo diria que se sent més el castellà ara que en temps del PP, que ja és dir. És un bon exemple de perquè l'Obra necessita tornar amb més força que mai als carrers, a fer manifestacions, les diades... per pressionar a les institucions perquè compleixin i facin complir almenys la normativa existent.
-Què fa falta a les administracions públiques, en relació al català?
-Valentia, fonamentalment. També disposició de recursos. Mira, ve gent a l'Obra a demanar on podem fer cursos de català perquè no en troben. Això no és acceptable. Hi ha d'haver recursos sempre seguit per poder fer front a aquestes necessitats.
-Ha parlat de les diades. Recuperarà l'any que ve l'Obra la Diada per la Llengua i l'Autogovern que abans de la pandèmia era, cada mes de maig, el moment en que amb més intensitat -per l'assistència popular – es pressionava les administracions públiques?
-La recuperarem. I per ventura no caldrà esperar a l'any que ve. Estam a l'expectativa de com evoluciona les pròximes setmanes la pandèmia per decidir si tiram endavant la Diada, que enguany excepcionalment la faríem el mes de setembre o el d'octubre. Estaria bé poder-la fer perquè significaria que la pandèmia va quedant enrere i perquè seria una manera de demostrar que l'Obra està forta i que seguirà pressionant sense defallir per assolir el que no és res estrany sinó, senzillament, poder viure en català.
-Respecte a la relacions amb les entitats agermanades d'arreu dels Països Catalans, com es planteja les relacions?
-Amb Òmnium Cultural i Acció Cultural tenim estrets llaços i formam la Federació Llull en la qual feim feina conjuntament. El que hem començat ara és a estrènyer més les relacions amb els altres entitats culturals de les Illes com són l'Obra Cultural de Formentera, l'Institut d'Estudis Eivissencs i l'Institut Menorquí d'Estudis, amb els quals es reunírem a Formentera fa quinze dies per posar en marxa iniciatives conjuntes.