“Per a nosaltres, els valencians, és un honor que el president Aragonès estiga ací”, començava destacant Ximo Puig a la conferència de premsa protagonitzada pels dos presidents després de la seua reunió al Palau de la Generalitat. Ho feia mentre li dedicava un somriure al seu homòleg català. Un dels molts somriures que han intercanviat durant l’hora i vint minuts que ha durat la compareixença conjunta.
I és que el to de la trobada ha estat afable. En les jornades precedents, els equips respectius hi havien aplanat el camí malgrat algunes discrepàncies en temes delicats: d’una banda, el Govern català tenia molt d’interès a parlar de la reciprocitat TV3-À Punt, una reclamació insistent d’una part de la població que no és una prioritat per al president Puig, mentre que el Govern valencià desitjava centrar els focus en la reforma del sistema de finançament, caducat de fa 7 anys i que requereix una negociació multilateral de la qual s’ha autoexclòs la Generalitat catalana.
De fet, Puig s’havia esforçat a transmetre que un dels objectius fonamentals de la trobada passava per la necessitat d’aproximar posicions en favor de la reforma en qüestió. El dia 21 de setembre, sense anar més lluny, es desplaçarà fins a Sevilla per reunir-se, amb el finançament com a punt central de l’ordre del dia, amb Juan Manuel Moreno Bonilla, el president andalús del PP.
Doncs bé, el resultat de la cimera Puig-Aragonès se salda en taules. Una reciprocitat light, que se substanciarà de manera “immediata” facilitant un “accés compartit” als canals de l’altre territori mitjançant una pestanya que figurarà a les respectives aplicacions digitals, i el reconeixement explícit d’Aragonès de l’infrafinançament valencià —“el president Puig té la nostra complicitat”— sense un compromís clar de seure a la taula amb la resta d’autonomies i l’Estat per tal de consensuar un nou model.
“Aquest recorregut, els governs de Catalunya l’han fet moltes vegades en el passat, i els resultats que hi ha hagut ens han fet sumar raons per posicionar-nos a favor de la independència del nostre país”, ha assenyalat textualment Aragonès, tot especificant que el debat sobre la millora del finançament preocupava els catalans “ara fa 20 anys” però no ara. Aragonès ho fia tot a la taula de diàleg bilateral amb el Govern de l’Estat, que és previst que comence la setmana vinent sense que se sàpiga encara si en formarà part Pedro Sánchez.
Un corredor d’interessos compartits
Amb aquest joc de paraules, un “corredor d’interessos compartits”, resumia Puig la necessitat de l’encontre d’avui. Les expressions “respecte”, “diàleg” i “voluntat d’acord” també s’han fet molt presents en les respostes dels dos presidents. “Els nostres territoris no són uns entre tants”, emfasitzava Puig per subratllar la potencialitat econòmica de Catalunya i el País Valencià. “El Sénia no ens separa, sinó que ens agermana”, continuava. Per això es fecilitava de la represa de relacions després d’uns anys en què van estar “malauradament interrompudes en l’àmbit institucional, però no en l’econòmic”.
“És l’hora dels ponts, de les solucions, de fer normal allò que ja és normal entre les nostres societats”, comentava Puig fent referència, igualment, al “pont Jaume I” que la Generalitat Valenciana va inaugurar el juliol passat amb motiu d’una cimera amb les Illes Balears. “Es tracta de teixir aliances des de la normalitat institucional i l’autonomia de cada govern”, diu Puig.
El pragmatisme, però, s’hi ha imposat de nou. Bandejats els dos temes ja esmentats, els dos presidents han parlat de la conveniència de fer pinya en la cursa per captar fons Next Generation.
Els dos gabinets ja han esbossat alguns dels projectes en què poden anar de la mà a la recerca d’aquests fons europeus i hi posaran a treballar dos equips per generar sinergies en la direcció adequada. La salut mental, la bioeconomia aplicada al camp i el desenvolupament forestal, l’arribada de recursos PERTES a les pimes —començant pel teixit industrial que viu a recer de l’automoció—, una aliança basada en l’hidrogen verd entre els clústers de Tarragona i Castelló, la col·laboració en el respecte dels humedals —en especial, l’Albufera i el Delta de l’Ebre— i l’economia blava són els principals aspectes en què tots dos executius confien a captar inversió europea de manera mancomunada. “Hem d’aprofitar els fons europeus en benefici dels nostres països”, ha manifestat Puig.
Aragonès, que s’ha referit a la salut mental com “la nova pandèmia que tenim a sobre” i ha parat atenció a les persones grans que pateixen solitud, ha volgut recordar la “història compartida” dels dos països i s’ha referit al “futur que desitgem plegats i pel qual volem treballar”.
En matèria econòmica, el president català ha comunicat la seua esperança de mantenir amb vida el fons COVID de l’Estat de cara a l’exercici de 2022, un compromís que espera lligar en paral·lel a la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat i que Puig ha qualificat de “línia transitòria” abans no s’aprove el nou model de finançament autonòmic. El repartiment d’aquesta partida extraordinària, basada en el factor poblacional, ha servit per atenuar, ni que siga una mica, la manca de recursos galopant que assota ambdues administracions.
En aquest sentit, tot i que Aragonès comparteix plenament “la necessitat d’una millora del finançament del País Valencià i les Illes Balears”, no s’ha volgut involucrar en la reforma i ha dipositat totes les esperances en el “procés de negociació” amb el Govern espanyol sobre el “conflicte polític” català, que, segons ha dit, “requerirà de majories àmplies de ratificació democràtica”.
Preguntat per la seua posició sobre els privilegis de la fiscalitat madrilenya, un dels principals cavalls de batalla de Puig en els darrers mesos, Aragonès ha comentat que hi comparteix l’anàlisi i que desitja que el Govern de l’Estat adopte unes “normes mínimes” que permeten combatre un “dúmping fiscal” que ha relacionat amb “l’efecte capitalitat”. “Compartirem les iniciatives que hi hagi contra la competència deslleial”, ha avançat.
Reciprocitat digital
La reciprocitat entre À Punt i TV3, les dues televisions públiques del País Valencià i Catalunya, se circumscriurà finalment a l’accés directe a través de les aplicacions digitals ja existents. Els dos presidents han explicat que les “dificultats tècniques” relacionades amb l’atapeïment de l’espai radioelèctric recomana d’adoptar aquesta solució estrictament digital i que no permetrà l’accés a l’altra televisió, per tant, a qui no dispose de connexió a Internet.
Puig, que s’ha remès a l’acord de les Corts en favor de la reciprocitat per tal de justificar-la, ha lamentat que el canal múltiple per què transita el senyal de les televisió pública valenciana perdria qualitat en cas que s’hi inclouguera un altre canal. Això sí, ha anunciat una col·laboració més estreta en el camp audiovisual, basada en les “coproduccions”, que possibilite un enfortiment de “l’espai comunicatiu”.
Després de la trobada, els dos presidents han mantingut un dinar amb dirigents del món empresarial i sindical valencià. I com a anècdota, els quatre llibres que Puig li ha regalat al seu homòleg català: Gràcies per la propina, Ferran Torrent, el Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, Viento del pueblo, del poeta Miguel Hernández, i Noruega, de Rafa Lahuerta.
