La força del kamehame va travessar els joves mil·lennistes catalans. Tota una generació de joves —i no tan joves— es van deixar emportar pel magnetisme de Bola de Drac ara fa trenta anys, quan s’emetria per primera vegada en català. Seria el fenomen que obriria la porta a l’animemania a Catalunya —i a la resta de territoris de parla catalana quan van començar a rebre el senyal de TV3— i enganxaria el públic jove a “la nostra”.
L’oferta de TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en aquest àmbit aniria en augment amb el pas dels anys. Doctor Slump, Doraemon, Ranma, One Piece, Shin Chan, Inuyasha... eren sèries animades amb openings que qualsevol català nascut als vuitanta o als noranta podria cantar de memòria.
El zenit, abans del daltabaix, arribaria entre 2010 i 2012 amb la creació del canal 3xl.cat, destinat a les franges d’audiència juvenils. A la televisió compaginava el seu espai amb el Canal Super 3, i tenia seguiment a Internet a partir d’un espai propi de fòrums i, fins i tot, de jocs de rol en línia. Tot plegat, esdevenia clau per fer del català una llengua d’ús i referència entre els joves. De fet, la generació Bola de Drac, primer, i la 3XL, després, es va estendre arreu dels Països Catalans. Eren anys en què encara estaven en marxa els repetidors de TV3 al País Valencià, prohibits pel Govern valencià de Francisco Camps definitivament el 2011. Una situació que no ha canviat, malgrat el canvi polític que hi va haver el 2015.
Amb la crisi va arribar el descens del pressupost de la CCMA. Un dels grans sacrificats seria aquest espai juvenil. A hores d’ara, vuit anys després, no ha estat recuperat.
Durant aquesta dècada, però, el consum de productes d’entreteniment audiovisual també s’ha revolucionat. A les pantalles dels adolescents i joves, els canals de televisió convencionals han començat a perdre espai en favor de plataformes d’agregació de continguts, com ara les OTT —Netflix, Amazon Prime, HBO—, YouTube, Twich o, fins i tot, Instagram. Nous terrenys de disputa on, d’alguna manera o altra, la llengua catalana ha de ser-hi present si no vol perdre pistonada entre aquestes franges d’edat.
El repte, doncs, per a la CCMA, és trobar la fórmula que permeti repetir el fenomen social que en el seu moment va suposar Bola de Drac o l’entorn 3XL per als mil·lennistes i part de la generació Z. De l’èxit en aquest repte, en dependrà si el català aconsegueix fer-se un lloc en els espais d’entreteniment i socialització de la generació T (nascuts a partir de 2010).
Claus d’un èxit passat
“El 3XL emetia tot el que volíem trobar a la televisió i a Internet quan érem adolescents: diversió, emoció, imaginació i transgressió”, recorda Oriol Saborido Orús que, des de fa uns anys, és part del grup que impulsa a les xarxes socials la campanya ‘Tornada 3XL’.
Aquest punt de vista el complementa Raül Tidor, actual responsable creatiu de màrqueting i promoció de TV3 i editor del canal 3xl.cat entre 2010 i 2012, any de la seva desaparició. Per a ell, l’existència del binomi Super 3 - 3xl.cat “feia que hi hagués una progressió lògica d’edat. Acompanyaves el pas del moment infantil a l’adolescent i oferies referents de qualitat i en català al nostre públic”. Així, els infants feien el salt del canal infantil al juvenil de forma natural i d’allà a TV3, on també hi havia alguns programes que captaven l’atenció dels joves. Una segona pota, a més, era la versió en línia del canal, una part molt important. “No només hi havia vídeos i sèries, també hi havia una aposta pels continguts transmèdia i per crear comunitat”, exposa Tidor.
Què ha canviat?
Són, però, vuit anys des de llavors, i la manera com consumeixen entreteniment els joves ha canviat de ple. “Si mires els informes del Consell de l’Audiovisual de Catalunya veus que el consum dels joves es trasllada a Internet. La quota de pantalla es va anar reduint amb el pas dels anys”, explica la professora de Ciències de la Informació de la Universitat Oberta de Catalunya Judith Clarés. A més, assenyala que, quan hi va haver l’èxit de Bola de Drac, “hi havia pocs canals. Ara l’oferta és tan àmplia que no retenim els usuaris”.
Al final, aquest augment de competidors també repercuteix en el preu de compra de programes externs per a joves, tal com explica Dani López, director de programes infantils i juvenils de la Televisió de Catalunya. Respecte al descens d’animes programats explica que “comprar drets i poder competir davant els preus d’altres plataformes és un tema de diners i recursos. També cal un espai per a joves on es puguin ubicar els animes. Ara no podem emetre el mateix volum que abans per la situació pressupostària”.
Més enllà del tema pressupostari, López es mostra preocupat perquè “cada vegada tenim més competidors, més televisions per a joves i diverses plataformes. Això ens obliga una mica a adaptar-nos i veure com podem oferir els continguts i en quines plataformes és més òptim fer-ho”, detalla.
Noves vies d’èxit
“Un dels reptes és trobar mecanisme perquè la Televisió de Catalunya pugui estar present als nous portals fora de la televisió”, explica Clarés. Per fer-ho, segons López, la CCMA impulsa “productes amb estrena exclusiva digital com ara BricoHeroes”, s’aposta en l’àmbit de la ficció per Les de l’hoquei o “per productes d’entreteniment com ara l’APM? o el Zona zàping,que també busquen captar aquest públic”.
El cert és que des de fa anys la programació dels canals de la CCMA està disponible sota demanda d’usuari a 3alacarta i, una part, a YouTube. Clarés destaca també que veiem com “el Departament de Cultura ha començat a donar ajudes a plataformes sota demanda com ara Filmin.cat”. Amb totes les limitacions, seria com un Netflix en català, en un moment en què hi ha hagut polèmiques perquè la plataforma no incorpora doblatges en català de molts programes que s’havien emès a la televisió catalana.
Entre els dinamitzadors d’aquestes protestes hi havia la campanya ‘Tornada 3XL’. Ara, però, Oriol Saborido Orús reflexiona que “si es vol fer alguna cosa seriosa, no només has d’aconseguir que les plataformes generin contingut en català, l’has de crear tu. No tothom pot accedir a aquestes plataformes privades. Ens hauria de preocupar que TV3 creés o doblés nou contingut a la TV pública”. A més, anuncia que han creat una campanya perquè els partits polítics incorporin als seus programes la recuperació del 3XL i impulsar que les plataformes sota demanda incorporin continguts en català.
Sobre el retorn del 3xl.cat, Dani López reconeix que és un objectiu recuperar un espai propi per a joves, tot i que ara per ara “no està sobre la taula. El que sí que intentem és que hi hagi espais per a joves on es puguin sentir còmodes i els pugui agradar”. A falta d’un canal específic, doncs, el que s’ha intentat és que “TV3 com a canal generalista pogués tenir finestres perquè els joves se sentissin atrets en productes d’entreteniment o de format digital”. La idea per al futur és potenciar el 3alacarta i el paper en altres plataformes. Una primera mostra va ser la sèrie PoliAmor, protagonitzada per Nausicaa Bonin i emesa exclusivament per Instagram Live. Sense oblidar programes de ràdio que han fet el salt a la pantalla petita com ara Adolecents iCat. Conceptes com ara digital first —’primer el digital’— estan a l’ordre del dia.
Per a Clarés, els reptes són intentar que el català “pugui estar present a nous portals sota demanda” com ara Netflix o Disney Plus, que estan a punt d’aparèixer; que els joves “puguin consumir en català a través de YouTube, que és on més consumeixen”, o que plataformes com ara YouTube Kids deixin als pares “seleccionar canals específics, com per exemple continguts del canal de dibuixos de TV3”. El quid de la qüestió, doncs, és buscar “interessos i oportunitats perquè les grans plataformes és difícil que et facin producte en català directament, però cal arribar a acords”.
Qui fou editor del 3xl.cat, Raül Tidor, creu fermament que “TV3 té continguts que interessen als joves”. I malgrat que ja no és res que depengui d’ell, opina que “és important crear un espai referencial per als joves. El tema dels diners és relatiu. La clau és adaptar formats, continguts i la manera de produir-los en l’any que vivim”. Així, exposa que potser no cal “fer de nou el 3XL, sinó agafar l’essència del que pretenia i adaptar-la al moment actual”. És a dir, “articular una proposta digital brutal que tingués molt en compte la distribució de continguts per tots els mitjans digitals, per adequar el to i el format a les plataformes”. Finalment, destaca la necessitat de “crear un cercle. Potser no t’interessa el disseny de moda, però, si en algun moment t’ofereixen aquest contingut per a les històries d’Instagram o en un vídeo nadiu a YouTube, és possible que l’acabis consumint i arribi un moment que la marca fidelitzi el consum. Aviat es diu això, és una tasca titànica”.
Una feina, però, vital per seguir mantenint viva la llengua catalana entre els joves.
El món dels videojocs, l’assignatura pendent
A hores d’ara és una evidència dir que els videojocs són un dels espais on molts joves inverteixen el seu temps lliure. I no només jugant, també mirant streamings (retransmissions en directe) o gameplays (partides comentades). També és una evidència que l’oferta en català en aquest sector és més aviat escassa.
És per posar remei a això que va néixer la plataforma Gaming.cat, finalista dels Premis Martí Gasull 2020 que dona Plataforma per la Llengua a projectes que promocionen l’ús del català i que enguany va guanyar la Llibreria Catalana de Perpinyà.
Es tracta d’un equip de persones d’arreu dels Països Catalans que es van anar trobant arran de la creació del web gaming.cat i del qual han anat sortint diverses iniciatives que van des d’organitzar partides conjuntes a través d’un servidor de Discord (xat molt utilitzat entre els jugadors de videojocs en línia durant les partides), compartir vídeos a YouTube o directes a Twitch, una aplicació d’streaming molt utilitzada pels gamers. Segons un dels seus membres, el mallorquí Francesc Felipe, ho fan amb la “mentalitat de gaudir del videojoc en català”. Ell mateix destaca que “hi ha una gran quantitat de joves que dediquen temps a una afició on el català té una presència molt reduïda. Això és un problema greu per a la llengua”.
És per això que col·laboren amb altres persones que creen material en català o agreguen continguts en llistes de productes en la nostra llengua. Poden ser videojocs que tenen versió en català o que són catalans, canals de YouTube diversos o podcasts que parlen sobre videojocs en català. De fet, impulsen el podcast Cinc Minuts Més que presenta David Buxarrais.
Felipe destaca també que aquestes activitats les fan conjuntament amb altres comunitats catalanes de videojocs com ara Nintenhype.cat, Xboxers catalans, Catcom, VR Catalans o Catalunya Playstation.
D’entre les victòries de gaming.cat, que té una comunitat de prop de 350 membres, la principal és haver aconseguit que Twitch permeti etiquetar, i per tant cercar, els directes que es fan en català. Per celebrar-ho, van fer una primera marató de 24 hores on van coordinar més d’una vintena d’streamers en català.
Aquesta, però, és una possibilitat que YouTube no té per a cap llengua, atès que no deixa filtrar vídeos amb idiomes i sí amb altres camps com ara la durada del vídeo o la data de pujada. “El problema de sempre és que tens poca oferta, però després també se’n fa poca difusió”, reflexiona Felipe. Posa, per exemple, el cas de Miquel Montoro, el jove youtuber de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), que ha tingut grans quotes d’èxit al territori català després d’aparèixer a l’APM? de TV3 i també al món hispanoparlant després d’aparèixer a vídeos del youtuber ElRubius o al programa de Movistar TV La Resistencia. “Si altres iniciatives tinguessin més exposició, ajudaria molt”, assegura Felipe. Per exemple, creu que s’haurien de fer retransmissions en català dels tornejos internacionals d’e-sports. “Quan hi ha la final del videojoc League of legends tens milions de seguidors i comentaristes en llengües de més abast, però no en català. Nosaltres n’hem començat a fer amb partides a escala local, però crec que és el futur”, argumenta Felipe. Així, pensa que “incorporar aquests esports als mitjans tradicionals seria un bon moviment”, ja fos en un canal de televisió tradicional o a través d’altres plataformes en línia.