MEMÒRIA HISTÒRICA

Castelló desbloqueja la retirada de la creu dels caiguts

La junta de govern delega les competències en matèria de memòria històrica a la regidoria de Cultura, que gestiona Compromís. D'aquesta manera es vencen les reticències de l'alcaldessa socialista, Amparo Marco, per culminar el procediment administratiu

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La retirada de la creu dels caiguts a Castelló està un poc més prop. Després d'uns mesos d'incertesa els partits que formen el Pacte del Grao han trobat la fórmula per desbloquejar una qüestió que amenaçava d'obrir una escletxa entre els tres socis. La junta de govern va decidir ahir traspassar les competències en matèria de memòria històrica a la regidora de Cultura, Verónica Ruiz. D'aquesta manera serà aquesta regidora i no l'alcaldessa qui iniciarà el procediment administratiu que resta per completar la retirada. La primera regidora s'havia mostrat fins ara reticent a activar el procediment en considerar que els informes dels experts deixaven marge per a l'ambigüitat sobre la legalitat del procés. PSOE, Compromís i Castelló en Moviment s'han felicitat per l'entesa, que permetrà acomplir  un dels punt contemplats en l'Acord del Grao -el pacte de govern entre els tres partits signat el 2015-.

Amb tot, resta per saber si hi haurà temps abans que finalitze la legislatura per iniciar els treballs de retirada de la creu, que es va erigir a la dècada dels 40 al Parc Ribalta, l'espai verd més emblemàtic de la ciutat. Verònica Ruiz no va voler ahir posar data a la retirada, si bé, segons va manifestar, la seua intenció és la d'iniciar el procediment immediatament perquè la creu "representa el terror i la humiliació". "Desitge i espere que la retirada puga fer-se aquesta legislatura", va assegurar.

L'acord al qual van arribar ahir dona eixida a una qüestió que de feia uns mesos s'havia situat en un atzucac per l'actitud dubitativa de l'alcaldessa. Tot i tindre el vistiplau de la Comissió d'Experts creada ad hoc, Amparo Marco havia estat dilatant la decisió de la retirada tot argumentant que no es disposava de totes les garanties legals. En concret, el grup socialista esgrimia un document del director general de reformes democràtiques de la Generalitat que recomanava la retirada "en cas que per part de l'Ajuntament de Castelló es constate fefaentment que perviuen manifestacions i concentracions d'exaltació i concentracions d'exaltació del règim franquista". L'escrit afegia que "en tot cas, la decisió es tracta d'una opció política i discrecional emmarcada en l'autonomia local", un redactat que deixava marge per a l'ambigüitat.

El compàs d'espera en què Marco havia situat la qüestió s'havia convertit en un element de tensió entre els partits que signaren l'Acord del Grao. Compromís i Castelló en Moviment havien retret a l'alcaldessa la seua actitud i li havien reiterat la necessitat de complir amb la Llei de la Memòria Històrica. També el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló veia amb preocupació l'actitud de l'alcaldessa. De la mateixa forma, dins del PSPV-PSOE local els arguments de la primera edil no convencien a molt militants. No s'ha de perdre de vista que la Vall d'Uixó, governada per la socialista Tania Baños, va retirar la creu dels caiguts del municipi el passat juny. L'Associació Espanyola d'Advocats Cristians s'ha querellat contra Baños per haver fet aquest pas i ha amenaçat als responsables municipals de Castelló amb fer el mateix si eliminen el monòlit del Parc Ribalta.

"Estic encantada d'assumir aquesta responsabilitat", va dir aquest dijous Verónica Ruiz després de fer-se públic que serà a ella a qui correspondrà finalitzar el procediment administratiu. "El secretari municipal demà (per avui) iniciarà el procediment perquè en la propera junta de govern es faja la delegació de competències. Mentrestant durem els expedients a la Conselleria de Cultura que és qui n'ha d'informar favorablement. Tan bon punt tinguem el vist-i-plau -i estic segura que el tindrem ràpidament perquè està esperant de fa molt de temps- i jo tinga les competències delegades, iniciaré immediatament l'expedient per llevar el monument franquista del Parc Ribalta", segons va explicar ahir Verónica Ruiz, després del plenari municipal on es va fer públic l'acord dels tres partits.

 

Un símbol franquista

Com tantes altres creus arreu del país, aquesta fou alçada a la dècada dels 40 per ordre de la dictadura per retre homenatge a les persones del bàndol franquista mortes durant la Guerra Civil. Era un moment per institucionalitzar el franquisme i, per tant, calia crear llocs de culte per als vencedors. A Castelló fou el mateix Ajuntament qui, entusiàsticament, es va fer càrrec de finançar l'obra. El monument que fa 15 metres d'amplària i amb la inscripció de "Muertos por Dios y por España" esdevingué una fita per als addictes al règim. Entre més, va ser allí que es celebraven aniversaris de l'Alzamiento o commemoracions de la mort de José Antonio Primo de Rivera.

Amb la mort de Franco i la transició cap a la democràcia el debat a propòsit d'aquest vestigi va començar a obrir-se pas entre la classe política i també entre la societat civil. L'any 1979, l'Ajuntament, amb els vots favorables de PSOE, comunistas i Esquerra Independent de Castelló (EIC) i l'abstenció d'UCF va decidir resignificar la creu. Fou així com la llegenda de "Muerto por Dios y por España" va retirar-se. A partir d'aquell moment el monopoli passava, segons l'acord municipal, a retre homenatge a totes les víctimes de la violència. Tanmateix, l'informe redactat per experts a instàncies de la direcció general de reformes democràtiques de la Generalitat va estimar que, tot i la resignificació atribuïda l'any 1979, el monument continua sent "un signe d'exaltació de la Guerra Civil i de la dictadura", a més de no constituir "un lloc d'història" i no tenir valor artístic.

El nom és Castelló
D'una altra banda, el plenari de l'Ajuntament de la capital de la Plana va donar llum verda definitiva aquest dijous, amb quinze vots a favor i onze en contra, al canvi de denominació de la ciutat exclusivament com Castelló, en substitució de la denominació bilingüe vigent fins ara. L'aprovació del canvi va estar precedida per un tens debat en què Partit Popular i Ciutadans van traure l'artilleria pesant contra l'equip de govern. Per a Vicente Vidal, amb aquesta decisió, l'equip de govern que presideix Amparo Marco vol "imposar-nos el seu ideari i generar un clima de crispació on no hi havia". "Vostès volen que Castelló siga una sucursal de Puigdemont i companyia", ha assegurat el regidor de Ciutadans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.