La plaça del Cedre de València, ubicada a la preperifèria marítima del cap i casal, s'ha convertit des de fa dècades en un punt de trobada de diversió i esbarjo. Aquest enclavament en forma de parc urbà està rodejat de pubs, així com a tocar disposa de la zona de discoteques de l'avinguda Blasco Ibáñez. A l'altra banda d'aquesta gran via, de fet, hi ha la plaça d'Hondures, altre dels punts neuràlgics de la zona per gaudir d'una nit de celebració. Axel, un xaval de 21 anys, va visitar el passat dimarts aquesta àrea de la capital valenciana amb l'objectiu de passar-ho bé. Aquell esperit joiós, però, va transformar-se a les 3:30 de la nit en un malson de caràcter homòfob.
Expressar a una colla de joves que «guapis sou totis», emprant el llenguatge neutre, va suposar una reacció intolerant i agressiva d'un dels components. Aquella frase va servir d'excusa perquè un homòfob li propinara puntades de peu i cops de punys, alguns dels quals va rebre'ls al cap. «Gent, em fa vergonya haver de fer això, però més em donen algunes persones. Aneu amb compte per la plaça Hondures, el Cedre i aquesta zona. Anit em van rebentar el nas amb unes quantes hòsties i un xaval em va perseguir per dir que som totis guapis. Ell s'hi va creure que li estava cridant gai, i arran d'això va vindre a pegar-me com un boig», va relatar la víctima al seu compte d'Instagram.
L'agressió homòfoba patida per Axel no era un cas aïllat. A finals de juny, també a la zona de la plaça Hondures de la capital del País Valencià, un jove de 17 anys va rebre una pallissa per passejar agafat de la mà amb un altre xic. Mesos abans, en abril, una altra persona homosexual va sofrir una brutal agressió multitudinària al parc del Tossal d'Alacant, així com a finals de maig Barcelona va registrar en només un cap de setmana tres actes de violència homòfoba. Una onada de violència contra el col·lectiu LGTBI+ que va mostrar la seua cara més dramàtica i cruenta amb l'assassinat de Samuel en A Corunya.
A pesar de l'enrenou mediàtic que s'ha generat per una denúncia suposadament falsa a Madrid, la violència homòfoba s'ha enquistat. Pràcticament cada set dies s'hi comptabilitza un atac virulent. La setmana passada, de fet, van registrar-se, a banda de l'ocorregut a València, actes de violència homòfoba a Toledo, Melilla i Vitòria. «Hem detectat un augment de les denúncies per agressions contra el col·lectiu LGTBI+», assenyala Susana Gisbert, fiscal contra els delictes d'Odi de València, la qual va obrir quatre procediments d'aquesta mena en només dues setmanes de juliol. «No sabem si han augmentat les agressions, o si s'ha incrementat la consciència per denunciar actes violents. Per la meua experiència, però, sí que he comprovat com les persones que denuncien, ho fan per primera vegada, tot i no ser la primera ocasió en la qual han estat agredides per la seua orientació sexual», afegeix, per indicar: «De les quatre investigacions realitzades l'any passat per delictes d'odi contra aquest col·lectiu, totes van acabar en condemna».
«S'està produint una doble espiral de violència contra el col·lectiu LGTBI+. D'una banda, és evident que s'estan comptabilitzant agressions amb més freqüència i, d'altra, s'està registrant un nivell de virulència i d'acarnissament més gran respecte de fa uns anys», indica Toño Abad, director de l'Observatori Valencià contra la LGBTIfòbia, ubicat en Alacant. «Estem experimentant una escalada d'agressions quan a l'Estat espanyol només es denuncien el 10% de les agressions que es produeixen contra el col·lectiu LGTBI+. La manca de motivació per denunciar aquests fets violents rau en la tradicional desconfiança cap als òrgans judicials i els cossos policials, així com en la molèstia que ocasiona haver-hi de donar explicacions sobre la seua orientació sexual a familiars, amics i coneguts als quals, pels motius que siga, no els has dit res d'aquesta qüestió», complementa.
Aquests recels envers els òrgans judicials i les forces de seguretat fan que arriben més denuncies a altres espais segurs, com puguen ser les organitzacions impulsades des del mateix col·lectiu LGTBI+. «Les entitats, generalment, es perceben com a llocs més segurs per denunciar que no pas les comissàries. Tot i que a Lambda rebem més denuncies quotidianament, en els darrers mesos hem vist com s'està produint un repunt», afirma Fran Fernández, portaveu d'una entitat valenciana que en els últims mesos ha patit diverses pintades i desperfectes al seu local. Les dades, de fet, corroboren les paraules del representant de Lambda: les oficines Orienta de la Generalitat Valenciana han registrat enguany 94 casos d'agressions contra el col·lectiu LGTBI+ mentre que en 2020 van comptabilitzar-ne 71.
L'increment d'actes violents de caràcter homòfob també s'ha donat a Catalunya. Segons l'Observatori contra l'Homofòbia, localitzat a Barcelona, un total de 80 persones han estat víctimes enguany de violència homòfoba. Es tracta de 76 actes violents contra el col·lectiu LGTBI+, la qual cosa representa un 40% més envers l'any 2020 al Principat. El conseller d'Interior, el republicà i exsocialista Joan Ignasi Elena, va advertir la setmana passada de grups de persones que sortien a la caça de persones LGTBI+. Segons va desgranar als micròfons de RAC1, estan alimentats per la cultura de l'odi, són de diverses franges d'edat i compten amb un component social en el qual subjau una certa permissivitat en el menyspreu a la diferència. A escala estatal, tal com va informar en xarxes socials Irene Montero, ministra d'Igualtat per Unides Podem, els delictes d'odi contra les persones LGTBI+ en Espanya han crescut un 43% en el primer semestre del 2021.
L'impacte de l'odi verbal
L'escalada d'atacs homòfobs s'ha donat en un estat que tradicionalment s'ha situat al capdavant dels avanços socials en matèria de drets LGTBI+. Segons un sondeig de la firma anglesa YouGov, el 95% dels ciutadans de l'Estat espanyol donarien suport a un familiar quan expressa la seua orientació sexual real, pel 85% del Regne Unit, el 82% d'Itàlia, el 80% de Dinamarca, el 77% de Suècia, el 57% de França o el 66% dels Estats Units d'Amèrica. L'enquesta també indicava que el 78% dels habitants de l'Estat espanyol donarien força suport a un membre proper de la família en cas que es declarara trans o no binària. En la resta d'estats consultats, la sensibilitat seria profundament menor. El segon classificat és Itàlia amb el 55%, el qual està seguit del Regne Unit amb un 52%, Suècia amb un 51%, Dinamarca amb un 49%, Alemanya amb un 42%, els Estats Units d'Amèrica amb un 41% i França amb un esquifit 18%.
«Hi ha una gran paradoxa a Espanya, ja que mentre som un dels països, segons les enquestes, amb major percentatge de gent que expressa el suport als drets LGTBI+, hi ha una minoria que cada vegada amb una freqüència més gran expressa aquesta intolerància amb violència elevada. Açò és producte del creixement dels discursos d'odi arran de l'arribada als parlaments i a les institucions dels seus portaveus», indica Abad envers els efectes dels missatges de moviments i organitzacions ultradretanes. «Hi ha un partit polític, l'extrema dreta Vox, que es dedica a encoratjar l'odi i la por contra el col·lectiu LGTBI+. Quan diuen que som un lobby, que només volem que privilegis o ens volen apartar de la criança, ens estan criminalitzant, estan sembrant la llavor perquè ens odien. I això suposa que persones que abans expressaven la seua homofòbia en privat, ara se senten encoratjats per mostrar-la més obertament i, fins i tot, recórrer a l'agressió», consolida Fernández.
La sensació, d'un temps ençà, en diverses persones del moviment LGTBI+ és d'involució, d'impossibilitat de passejar amb normalitat agafant de la mà a la seua parella o de fer-li un bes. «Abans no hi havia, però, cap normalitat. Sempre hem estat vigilants per mostrar-nos tal com som. Sovint hem sospesat si ens duria problemes depenent del poble, la ciutat o el barri, o de quina roba vestirem. Sí que crida l'atenció que les darreres agressions s'hagen produït quan se li diu a una xica que és gai o de persones que anaven agafats de la mà. No sé si hem retrocedit en visibilitat, però sí que s'observa una espiral evident de violència contra el col·lectiu LGTBI», comenta Fernández. «Moltes persones LGTBI tenen reserves a expressar-se als carrers. Aquesta mena d'agressions creen inseguretat i s'instal·la a la consciència el pensament de què ens podria tocar a qualsevol», alerta Abad.
«Fa llàstima sentir gent que diu que no és lliure per agafar-se de la mà amb la seua parella», adverteix Gisbert, qui raona: «L'homofòbia no naix del que diga o deixe de dir un parlamentari. A partir d'aquests discursos, però, gent que estava amagada fins aleshores, se sent representada i pot expressar la seua homofòbia d'una manera més oberta, i actuar d'aquesta manera». «Sempre hem tingut una visió esbiaixada arran de l'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe l'any 2005. Estem avançats en lleis, però teníem molts deures pendents. De fet, hem avançat en drets gràcies a normatives autonòmiques que protegien al col·lectiu, com les aprovades en 2014 a Catalunya o en 2017 al País Valencià. Ara, amb els portaveus de l'odi a les institucions parlamentàries, hem vist retrocessos a Madrid o Múrcia, especialment amb els intents d'aprovar el pin parental», reflexiona el director de l'observatori valencià localitzat en Alacant, el qual demana «una regulació estatal perquè es garantisquen els drets LGTBI».
L'altra fórmula per aturar, a mitjà i llarg termini, aquest esclat violent d'homofòbia són les aules. «És fonamental que les xiquetes i xiquets visquen amb normalitat totes les orientacions sexuals», defensa la fiscal, qui també posa l'accent en «la construcció d'un clima de confiança de les víctimes en les institucions policials i judicials». La Fiscalia contra els Delictes d'Odi, de fet, juga un paper rellevant: «La nostra tasca és important, entre altres coses, perquè ens permet oferir un espai segur i especialitzat de denúncia, així com controlar i centralitzar tots els casos. D'aquesta manera, obtenim dades i estadístiques per visualitzar a la societat la dimensió de la problemàtica».
«No hi ha cap fórmula magistral, però sí línies mestres que ens poden ajudar a reduir l'homofòbia, com ara l'educació emocional. Si durant la infància i l'adolescència no hi ha una correcta educació en aquest sentit, s'està sembrant la llavor d'actituds intolerants», ressalta Fernández, qui demana «sensibilitat als cossos policials quan es denuncia» i «una aplicació coherent dels delictes d'odi, els quals estan pensats per protegir col·lectius vulnerables, i no altres». «És important que la societat expresse el seu rebuig a aquestes agressions», incorpora Gisbert. Les manifestacions a Barcelona o València d'aquest cap de setmana han estat un nou clam contra l'actual espiral de violència contra el col·lectiu LGTBI+.