Els condemnats han comès sedició?
No. Perquè hi hagi sedició ha d’haver violència, i no n’hi va haver ni el 20 de setembre ni l’1 d’octubre, que són els dies de què parlen. La sentència no sols és injusta, sinó que té un concepte del que és la mobilització i la consciència política dels ciutadans molt preocupant. Tracta els ciutadans de nens, de persones sense maduresa, d’objectes sotmesos a la manipulació dels dirigents polítics i socials. Com si no fossin persones adultes que es mobilitzen quan els dona la gana.
Què és el que més l’ha sorprès de la sentència?
La inconsistència dels arguments per penar els encausats. La sentència només es limita a intentar protegir-se del Tribunal Europeu de Drets Humans per la mancança de garanties en el procediment. Dedica més temps a dir que s’han preservat els drets que no pas a explicar perquè se’ls imputa a les persones uns determinats delictes. Expliquen que tal persona va ser detinguda amb garanties, que va ser assistida per un lletrat, que va ser conduïda d’un lloc a un altre amb correcció, que va tenir accés a l’expedient --coses que es donen per segures-- en comptes d’explicar que la policia el va agafar amb empremtes dactilars, per dir alguna cosa. En comptes d’explicar quins són els fets exactes que condemnen cada persona concreta, es dedica a fer una defensa preventiva davant dels recursos al TEDH que indiscutiblement es faran.