A tocar del Teatre Flumen de València, al barri obrer de Les Tendetes, una persona trans va patir una escena desagradable en setembre de 2020. Quan passejava amb la seua parella, un desconegut va apropar-se-li de manera agressiva per expressar-li «maricó» amb to despectiu i demanar-li virulentament tabac. La intimidació, però, va fracassar quan l'acompanyant de la persona trans va cridar a una patrulla de la policia. Aquest home va fugir, però poc temps després s'hi va presentar escridassant: «Quin fàstic em dones, quines porcades fas, quin espantall estàs fet, tu ni ets una dona, ni ets res. Fas fàstic, quan et pille, et rebentarè, m'he quedat amb la teua cara i val més que marxes de València. He estat pres i els jutges em donen igual». Els policies, els quals estaven presents, van detenir-lo pels delictes de robatori amb violència, amenaces i resistència a l'autoritat.
En la retina d'aquesta intimidació, hi havia la persecució que van haver de patir dues persones transsexuals per part de dos reaccionaris que només veure-les per aquella zona, a mitjan desembre del 2019, van exclamar: «Maricó! Travelo de merda!». No contents amb actuar de manera transfòba van perseguir-les en el cotxe, així com van intentar atropellar una dona que les havia defensat dels improperis d'aquests energúmens. Quan van endinsar-se en un parc, els dos reaccionaris van sortir del cotxe per rodejar-les amb una cadena en la mà. «Vos matarem. Maricons, vos tallarem la polla. Cal matar la gent com vosaltres. No vos fa vergonya per a la vostra família?», van bramar. Ambdues dones van aconseguir sortir del parc, pujar a un cotxe i trobar a una patrulla de la policia local, la qual va actuar-hi després de les súpliques.
Aquestes dues escenes són un reflex de la realitat que experimenten les persones trans, les quals estaven desposseïdes del dret a l'autodeterminació de gènere fins a l'aprovació de la llei trans en la legislatura passada per les forces botàniques amb el suport de Ciutadans i l'únic vot en contra del PP. Impulsada per la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, encapçalada per la vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, la normativa ha bufat les espelmes del seu quart aniversari. Una celebració que s'ha produït amb l'avaluació del seu impacte per part del Consell Consultiu Trans. «Aquella legislació va permetre despatologitzar a les persones trans, la creació d'una cartera de serveis sanitaris referents en el procés de transició, normalitzar la vida diària del col·lectiu i crear espais de representació, com el mateix Consell Consultiu Trans», ha expressat la vicepresidenta Oltra. «Gràcies per aquesta llei. Tot i les coses fetes malament, és important arriscar-se. Qui fa coses s'equivoca, però és pitjor no intentar canviar la nostra realitat, ni treballar perquè avancem en drets», ha reconegut Kristal Calvo, d'aquest òrgan de representació.
La memòria, que serà remesa a les Corts Valencianes i de la qual s'han donat les xifres generals, assenyala que s'han registrat 39 sol·licituds per reconèixer la seua identitat sentida en la documentació administrativa valenciana. Amb un 43,2% d'homes, 46,2% de dones i un 10,2% de gènere no binari, el major nombre de peticions s'ha concentrat entre els 18 i els 30 anys. La Unitat d'Identitat de Gènere, creada arran de l'aprovació de la llei trans i amb funcions d'assistència psicoterapèutica, teràpia hormonal i farmacologia, així com quirúrgica, va efectuar 721 canvis de nom en la targeta sanitària entre 2017 i 2020, va atendre en l'aspecte psicoterapèutic a 239 persones només l'any 2020, va prestar teràpia hormonal i farmacològica a 261 persones en el curs passat i va desenvolupar 565 intervencions quirúrgiques entre 2017 i 2020.
Les dades proporcionades per Orienta, les oficines que atorguen atenció i assessorament social, psicològic i legal a les persones del col·lectiu LGTBI, mostren la vulnerabilitat del col·lectiu trans. 1 de cada 3 intervencions d'aquest organisme estava destinada a persones trans, de les quals el 28% eren migrades. «Del total de les atencions a persones trans, el 12% tenen entre 11 i 17 anys», ha indicat per ressaltar la realitat trans dintre de l'adolescència i la preadolescència: «Les xifres demostren la necessitat d'acompanyament a l'inici del procés i que aquest, afortunadament, cada vegada comença abans». «La majoria de les atencions són en el grup d'entre els 18 i els 30 anys, concretament un 55,1%, seguit del tram d'edat d'entre els 31 i els 40 anys, que representen un 25,3%», ha complementat la consellera.
Per completar aquest procès sense cap intromissió a la decisió d'aquestes persones, en ple respecte a la seua autodeterminació de gènere, els centres educatius juguen un paper fonamental. De fet, compten amb protocols de protecció per evitar o aturar actituds transfòbiques, encara massa freqüents en les mentalitats de determinats segments de la població. A la memòria, s'assenyala que s'han activat 91 vegades entre 2018 i 2020 a l'ensenyament no universitari, i 88 vegades en el període 2017-2020 dintre dels centres d'estudis superiors. En el curs 2019/2020, per exemple, el 7% dels casos d'assetjament escolar estaven relacionats amb el col·lectiu LGTBI. «Jugar un paper fonamental la formació en delictes d'odi. Enguany 676 agents dels cossos de forces i seguretat l'han rebuda», ha destacat.
Les oficines Orienta han atès 88 persones trans per problemàtiques de transfòbia i el telèfon d'emergències 112 va comptabilitzar que el 38% dels incidents relacionats amb agressions o situacions de perill registrades aquest servei d'emergències 112 han estat experimentades per individus trans. «Protagonitzen, a més, el 63% dels incidents sanitaris, la majoria dels quals són suïcidis. Es tracta, en bona part, de menors de 25 anys», ha advertit la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Una vulnerabilitat física i sanitària que també està present al món del treball, amb xifres elevadíssimes d'atur, especialment si reuneixes la doble condició de dona i persona trans. «Com a col·lectiu d'alta vulnerabilitat, es poden acollir a les ajudes contemplades en l'àmbit laboral com ara amb el programa Integrem, destinat a la realització d'itineraris d'inserció laboral per a persones amb especials dificultats d'integració al mercat laboral, i que té a les persones trans com a persones destinatàries», remarcat, amb especial èmfasi en «la precarietat i l'exclusió» del col·lectiu trans com a problemàtiques urgents a solucionar.
Per a reforçar el desenvolupament de la llei a l'àmbit laboral, precisament, s'ha impulsat una comissió d'estudi. Aquests òrgans també s'estendran per als aspectes socials i sanitaris. «Tenim molts reptes encara per afrontar, per aconseguir un desenvolupament efectiu d'aquesta llei, la qual neix de la demanda dels col·lectius, que la van prioritzar a una d'igualtat LGTBI. Un d'aquests desafiaments és arribar a les persones majors, a aquelles persones que van emprendre aquest procés en plena dictadura franquista. Arran d'afrontar la seua divergència de gènere en aquells temps, compten amb una motxilla molt gran, als quals hem de contribuir llevant-li pes», s'ha marcat com a meta Oltra, qui ha expressat sobre l'aprovació d'una llei trans per part del Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, a la qual els socialistes s'oposaven: «Tinc l'esperança que puga passar en juny, com a regal de celebració del dia de l'orgull LGTBI. Ens ajudaria a molt comptar amb un marc estatal per desenvolupar amb més eficàcia la nostra regulació autonòmica». L'objectiu és clar: combatre la vulnerabilitat del col·lectiu trans.