Viktor Orbán segueix fent de les seves a Hongria sense que la Unió Europa es mostri capaç d'aturar-li els peus. I no fa dos dies, que passa així. De fet porta onze anys desafiant, amb èxit, les normes, directrius i previsions dels tractats de la UE. L'última que ha fet és aprovar una llei que a la pràctica va contra l'homosexualitat.
Orbán. Ja fou primer ministre del país entre 1998 i 2002. Però va ser el 2010, amb la majoria absoluta, quan Viktor Orbán tornà al càrrec i començà la deriva autoritària. En efecte, a les eleccions d'aquell anys el seu partit, la Unió Cívica Hongaresa, conegut com Fidesz, en coalició amb la Democràcia Cristiana, va obtenir el 52,7% dels vots i dos terços dels escons. Des de tot d'una començà a conrear crítiques internacionals i interiors per la seva actitud autoritària, però novament guanyà per majoria absoluta a les urnes de 2014. I també a les de 2018. Té un gran suport popular, evidentment. En els últims comicis tornà fregar el 50% dels vots -49, 3%- mentre que el partit opositor més important, Jobbik, es quedà en el 19%, però el que resulta més impactant és que aquesta última formació és encara més d'ultradreta que la d'Orbán. O sigui que les posicions ultres tingueren els suport de gairebé el 70% dels votants.
En aquest últims onze anys els successius mandats d'Orbán s'han caracteritzat per controlar els mitjans de comunicació, intervenir sense manies aspectes econòmics, reformar la Constitució i la llei electoral per interès partidista, desenvolupar una política brutal contra la immigració, limitar la independència judicial... en fi, actuar en contra de tots els principis, normes i directives de la Unió Europea. Sense que passi res a la pràctica.
Just després de guanyar les últimes eleccions, el 2018, féu aprovar dues lleis que són una bona mostra del menyspreu respecte a la UE amb que actua. Per una banda la seva piconadora parlamentària aprovà crear un nou Tribunal Suprem perquè sigui a la pràctica molt més dòcil al poder executiu. Per un altre costat, també tirà endavant la coneguda com la “llei de l'esclavitud” mitjançant la qual els empresaris poden augmentar fins un 60% les hores extres dels treballadors, cosa que provocà intenses protestes.
I ara, la setmana passada, també féu aprovar una llei que en teoria es contra la pederàstia però a la pràctica també conté preceptes que van dirigits contra l'homosexualitat. En síntesi, la nova norma prohibeix: publicar continguts sobre homosexualitat, “presentació arbitrària de la sexualitat" o el canvi de sexe en espais on un menor hi pugui accedir; que els docents responsables de l’educació sexual a les escoles facin «propaganda» de l’homosexualitat o el canvi de sexe; que parli de sexe a les escoles qualsevol persona no autoritzada per l'Estat; així com l’emissió de tot tipus d’anuncis dirigits a menors que contenguin alguna "presentació arbitrària de la sexualitat", el canvi de sexe o l’homosexualitat.
Aquesta última llei ha tingut certa notorietat perquè a l'Eurocopa de futbol els jugadors seleccionats d'Alemanya i la federació d'aquest esport s'han mostrat favorables a fer actes simbòlics contra les mesures contràries a la llibertat sexual del Govern d'Orbán. Per exemple, el passat dimecres el porter germànic, Manuel Neuer, portava el braçalet de capità amb els colors LGTBI. Però més enllà d'aquest tipus de protestes, la UE es mostra incapaç d'aturar la deriva del Govern ultra hongarès. Res de nou, fa onze anys que passa el mateix.