País Valencià

La Hisenda valenciana, en la casella d’eixida

En les pròximes setmanes el Consell té previst donar carta de naixement a l’Agència Tributària valenciana. Considerada pel Botànic com un puntal indispensable en l’enfortiment de l’estructura d’autogovern, l’agència aspira a millorar l’eficiència en la recaptació d’impostos i la lluita contra el frau. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A menys d’un any per al final de la legislatura —si un avanç electoral no encongeix els terminis— la maquinària de la Generalitat treballa a corre-cuita per materialitzar alguns dels compromisos adquirits al principi de la legislatura. Una de les promeses fou que l’Institut Valencià d’Administració Tributària (IVAT) esdevinguera una agència tributària. A primera vista, pot semblar una estructura autonòmica poc important, però no ho és pas. Ben al contrari. Permetria a la Generalitat tenir un control més exhaustiu dels tributs, i alhora  deixar de pagar a l’Agència Tributària estatal per la gestió que a hores d’ara fa pels impostos d’àmbit autonòmic i per la qual el País Valencià paga, anualment, al voltant dels 3,5 milions d’euros. “Disposar d’una Hisenda pròpia és una eina fonamental d’autogovern”, assegura Vicent Soler, conseller d’Hisenda. Si no sorgeix cap imprevist, aquest mes de setembre el Consell aprovarà el decret que ha de convertir l’IVAT en una agència tributària pròpia. 

Amb el llum verd al decret, el País Valencià seguirà els passos d’altres autonomies que ja disposen dels seus propis organismes fiscals. Perquè, si bé és normalment l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) la que més atenció mediàtica acapara —l’ATC era un dels pilars fonamentals en la “construcció de les estructures d’Estat”—, en realitat moltes altres comunitats disposen ja d’un organisme d’aquestes característiques. N’hi ha de governades pel PP i pel PSOE. Andalusia, Balears, Canàries, Cantàbria, Galícia i Múrcia, a més de Catalunya, disposen d’hisendes pròpies, per bé que amb nivells competencials i capacitat de gestió diferents. “No estem inventant la pólvora —recalca Ferrando—, sinó que estem desenvolupant una eina d’autogovern a la qual els anteriors governs van renunciar”. 

L’Agència Tributària de les Illes Balears es va crear l’any 2009, quan governava el segon Pacte del Progrés de Francesc Antich i disposa en l’actualitat de 115 treballadors. Només en tributs cedits i propis l’any passat va gestionar 978 milions d’euros. Per la seua banda, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va entrar en funcionament durant 2017, per bé que l’Estat ha intentant posar-li no pocs pals a les rodes, en considerar-la una amenaça. L’ATC compta amb 800 treballadors.

De fet, el naixement de l’Agència Tributària data de 2006. Aquell any, PP i PSOE, capitanejats per Francisco Camps i Joan Ignasi Pla, signaren la reforma de l’Estatut, la qual contemplava en el títol IX la possibilitat de crear un servei tributari valencià.  Tanmateix, el Partit Popular mai no va tenir-hi interès. O, més ben dit, no n’hi va tenir fins al final de la seua darrera legislatura, quan la Generalitat travessava la situació financera més delicada de la seua història recent. Juan Carlos Moragues, darrer conseller d’Hisenda —a més d’alt funcionari en l’Agència Tributària— va rescatar aquella eina d’autogovern de l’arnat Estatut d’autonomia. Era, però, l’epíleg del PP a la Generalitat. El 29 de maig de 2015, quan les urnes ja l’havien fet fora del Palau, Alberto Fabra aprovà la creació de l’Institut Valencià d’Administració Tributària (IVAT), el germen del que ha d’acabar sent l’Agència del Botànic

 

De les declaracions als fets

Amb el canvi de Govern, la possibilitat de dotar-se d’una Hisenda autonòmica agafà volada. L’Acord del Botànic, en el seu punt 5.c, contemplava la creació d’una “Agenda Tributària pròpia, d’acord amb allò establert en l’Estatut d’autonomia”. Tanmateix, després de debatre-ho, el departament que dirigeix Vicent Soler va decidir utilitzar l’estructura de l’IVAT per començar a treballar en la futura Agència Tributària valenciana. Com deien aleshores, del que es tractava, tenint en compte la lentitud dels temps administratius, era d’aprofitar el “xassís” de l’estructura ja existent. 

La missió principal de l’Agència a partir d’ara serà la gestió dels tributs cedits a l’autonomia. És poc conegut que, fins ara, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), a canvi de recaptar, gestionar i liquidar els impostos cedits a les autonomies, es quedava entre un 11% i un 12% de l’ingrés. L’any passat, per exemple, aquesta xifra fou de 3,48 milions d’euros. “Suposarà un estalvi per al contribuent —expliquen en Hisenda— ja que ens permetrà fer una gestió integral dels nostres tributs. Fins ara teníem cedides les competències però no gestionàvem els recursos”. Amb l’aprovació del decret s’habilitarà un portal web per poder realitzar la declaració de la renda per via telemàtica. “Serà una web senzilla i accessible per a tota la població”, expliquen. Alhora, la Generalitat té previst mantenir les nou oficines d’atenció al contribuent que va dispersar per les comarques per ajudar els ciutadans a confeccionar la seua renda. 

Paral·lelament, aquesta autonomia sobre els impostos propis ha de permetre reforçar el control sobre el frau fiscal ja que, fins ara, la Generalitat ha detectat que l’AEAT havia estat poc curosa en aquest sentit. De fet, el reforç de l’equip d’inspectors en l’IVAT ha donat molt bons fruits. Des de l’inici de la legislatura fins a principis d’aquest any, la Generalitat va detectar més de 2.000 defraudadors, circumstància que ha permès recuperar per a les arques públiques 10 milions d’euros. La voluntat del Consell és incrementar en el futur el nombre d’inspectors per millorar els controls. “Només aquesta campanya hem enviat un centenar de cartes a contribuents que no havien tributat correctament i hem recuperat cinc milions d’euros. El que estem fent és complir amb el principi d’eficàcia i eficiència que ha de regir les administracions públiques”, explica Clara Ferrando. Contribuents que no declaren l’impost de patrimoni o operacions immobiliàries no declarades estan en el punt de mira. En l’actualitat l’IVAT compta amb 300 treballadors procedents de la plantilla de l’antiga Direcció General de Tributs. Tanmateix, el departament de Vicent Soler aspira a incrementar la plantilla a través d’unes oposicions que podrien convocar-se en el termini d’un any. 

“Volem una Agència Tributària molt potent, que s’adapte a les necessitats del territori —explica Clara Ferrando—. A més, som una comunitat infrafinançada, i doncs no ens podem permetre passar per alt ni un sol euro dels que haurien d’anar a parar a les arques públiques”. 

 

Corresponsabilitat

Per al conseller Vicent Soler, la possibilitat de disposar d’una oficina tributària autonòmica permet posar al País Valencià en cas que a l’Estat espanyol es produïsca “una cessió de competències tant per part de l’Estat com per part dels municipis”. No s’ha de perdre de vista, en aquest sentit, que el sistema tributari a l’Estat espanyol continua estant molt centralitzat i que les autonomies només tenen capacitat de maniobra sobre el 20% del total d’impostos. A les autonomies els correspon: l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats; l’impost sobre successions i donacions, impostos sobre el joc; l’impost sobre la venda minorista de determinats hidrocarburs i l’impost sobre determinats mitjans de transport; la tarifa autonòmica de l’IRPF; el 50% de l’IVA  i el 58% dels impostos de fabricació de begudes alcohòliques. 

Incrementar la cistella de tributs autonòmics ha esdevingut, de fet, un dels cavalls de batalla tant del Govern valencià com del balear. Els departaments que dirigeixen Vicent Soler i Catalina Cladera han coincidit a reclamar a Madrid més autonomia fiscal. Exigeixen gestionar i liquidar directament més tributs, però també incrementar la capacitat normativa, de gestió, recaptació i d’inspecció. De fet,  és, per a totes dues autonomies, un tema essencial en la negociació del nou model de finançament. En concret, el Govern valencià exigeix que la participació de les autonomies en els principals ingressos tributaris (això és, IRPF, IVA i Impostos Especials) siga proporcional a la despesa que gestionen. Per la seua banda, el Govern balear demana cedir a les comunitats un percentatge més gran de l’IRPF i deixar en mans de l’Administració central la major part dels impostos indirectes i el de societats. Totes dues comunitats reclamen, en definitiva, poder disposar de més marge de maniobra per no estar tan lligats als ingressos procedents de la caixa comuna. O el que és el mateix: volen més autonomia per fer i desfer al seu gust.


EN EL NOM DE LA DISCÒRDIA

El dilema de si el nom fa o no la cosa plana aquests dies sobre la Conselleria d’Hisenda. El debat sobre quin ha de ser el nom oficial de l’Agència Tributària valenciana desperta recels entre els socis del Botànic. Mentre Compromís aspira a batejar-la com Agència Tributària Valenciana (ATV), els socialistes s’estimen més mantenir el nom actual d’Institut Valencià d’Administració Tributària. És un matís poc imortant —perquè, al capdavall, el contingut i la funció no canviarien— però ha esdevingut una qüestió que distancia els dos partits del Botànic, més encara després d’un estiu marcat per les desavinences entre els socis de Govern per la votació del sostre de dèficit. Compromís retrau als socialistes haver votat a finals d’agost a favor del sostre del 0,3%. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.