ELECCIONS VALENCIANES

El malson d’una nit de primavera

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Señorías, como la candidata ha obtenido la mayoría absoluta, queda elegida presidenta de la Generalitat la Molt Honorable señora Isabel Bonig Trigueros. ¡Enhorabuena, presidenta!

El president de les Corts, Emigdio Tormo, acaba de proclamar Isabel Bonig com a nova cap del Consell i un eufòric Toni Cantó, assegut a la segona fila, aplaudeix dret mentre crida mig embogit.

¡Vamoooooos, Isabel!

Després de rebre la felicitació protocol·lària del ja expresident Ximo Puig i dels companys del PP Eva Ortiz i Miguel Barrachina, que seuen al costat d’ella, Bonig s’aproxima al banc de Ciutadans, on es fondrà amb Cantó, qui aprofita l’abraçada apassionada per dedicar-li paraules d’ànim a cau d’orella. És com si encara continuara en campanya...

¡Vamos, Isabel! ¡Vamos, ciudadana! ¡Vamos, Valencia! ¡Vamos España!

Llàstima que no hi haja confeti. Cantó n’havia encomanat, però els uixers de les Corts han deixat clar als convidats de la llotja que no poden llançar-ne. Sort que han vist a temps les bosses i les han requisades, perquè els fans de Ciutadans pensaven que l’hemicicle era com la sala d’hotel on van celebrar, la nit del 28 d’abril, el pas de 13 a 18 diputats.

Mentre els integrants del grup taronja continuen aplaudint —ara coregen en veu alta “¡libertad, libertad!”—, la presidenta electa ha pujat uns graons més per tal d’encaixar la mà de José María Llanos i de la ultracatòlica Llanos Massó, que sembla fer-li una espècie de benedicció amb la mà esquerra. Des de l’escó contigu, a l’alacantina Ana Vega se li sent un “¡a por ellos!” que Bonig contesta amb el dit cap amunt. Mira que són entusiastes, els 10 diputats de Vox!

Fa dies que la premsa informa sobre la composició que tindrà el Consell sorgit del Pacto de Colón, signat al carrer de València del mateix nom com a manera de testimoniar el rebuig al carril bici executat pel consistori local. Un nom de reminiscències madrilenyes evidents. De protesta. De resistència. De bandera rojigualda

Cantó exercirà com a vicepresident plenipotenciari i ostentarà les funcions de portaveu. S’emociona de valent quan pensa en els combats dialèctics que mantindrà cada divendres amb els periodistes encarregats de cobrir les reunions del Consell. Li encanta embolicar la troca i contestar una cosa totalment diferent a allò que li han preguntat, comportar-se com un comercial de productes dietètics que repeteix per les llars les quatre frases programades al seu cervell. De fet, té previst recordar més d’un miler de vegades que la secretària general dels socialistes bascos —Idoia Mendia— va anar-se’n de pintxos un dia amb Arnaldo Otegi i que Compromís és l’Esquerra Republicana valenciana.

Entre les conselleries que tothom ja dona per segures hi ha la d’Educació, que recaurà en la popular Beatriz Gascó, fuet infatigable de l’exconseller Vicent Marzà.

Es lo correcto. Tras haber padecido a un talibán catalanista como él, necesitamos a una talibana del castellano como ella. ¡Basta ya! Hay que acabar con la plaga provocada por los insectos del Botànic, como decíamos en la falla tan chula que plantamos en nuestra campaña.

Cantó està convençut que Gascó reuneix el perfil idoni. Li han explicat que en temps pretèrits, amb Alberto Fabra, va ocupar la direcció general de Política Lingüística i no va fer absolutament res per promocionar la llengua que teòricament havia de protegir. “¡Vamooooooooooos!”, va exclamar en saber-ho. “No la oirás jamás hablar valenciano, nunca lo hace”, li han garantit, i en aquell moment ha donat el vistiplau definitiu: “Sí, que sea ella la consellera”.

Ciutadans aspirava a gestionar Educació, però ha posat més èmfasi a controlar Hisenda. La titular del departament serà l’economista María Muñoz, qui acaba de ser escollida diputada al Congrés però prefereix pilotar una Conselleria que no veure-li el clatell a Albert Rivera des d’un dels 57 escons del grup parlamentari. En el seu primer acte davant els militants, a la plaça del Patriarca de València, va presentar-se com “una persona que se mueve en medio de las bolsas, de los mercados, del Brexit, de Draghi, del Banco Central Europeo...”. Més tard concediria una entrevista al diari digital Valencia Plaza en què afirmaria, autoflagel·lant-se: “Si el Estado ha infrafinanciado a la Comunidad Valenciana, sus motivos tendrá”.

Muñoz haurà de concretar de quina manera estalviarà la Generalitat els 750 milions d’euros anunciats per Toni Cantó setmanes enrere. Encara que va prometre que els desglossaria al llarg de la campanya, amb prou feines va concretar-ne els 48 de la Conselleria de Transparència, que li semblava un xiringuito i volia exterminar. El ben cert és que la pràctica totalitat del pressupost del departament es destina a funcionaris i projectes de cooperació amb el Tercer Món.

Si una de les condicions de Ciutadans per arribar a un acord amb el PP era la supressió de Transparència, una de les exigències dels populars era la clausura de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. Bonig ha persuadit Cantó de la inutilitat d’un organisme com aquest en una Generalitat farcida d’interventors i advocats especialitzats.

A les Corts, la presidenta del PPCV ha nomenat síndic Miguel Barrachina. Un bou com els que cada setembre irrompen acompanyats de cavalls a Sogorb, el seu municipi. A Vox l’encisa Barrachina: és dur, directe i s’expressa en un castellà perfecte. Res a veure amb el bilingüisme dels diputats del PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV. No debades, Vox ha sol·licitat als serveis de la Cambra uns traductors simultanis per entendre’ls com cal. Per què ha de disposar d’una intèrpret en llengua de signes la podemita Pilar Lima i no ells? Els han negat aquesta possibilitat, però l’alcoià Fernando Llopis, que s’estrena com a diputat de Ciutadans i oficia com a síndic, s’ha oferit a traduir-los sobre la marxa, en veu baixa, totes les intervencions de l’oposició. Llopis i Barrachina conformen un tàndem molt ben compenetrat, si fa no fa com el de Manolo Mata i Fran Ferri a la legislatura anterior.

A diferència d’Andalusia, on van quedar fora del Govern, en aquest cas Vox ha exigit dues conselleries. Una, la de Família i Vida, dirigida per Vicente Roglà, excandidat del partit homònim —antiavortista i virulentament antifeminista— a les eleccions valencianes de 2003 i europees de 2004. L’altre conseller de Vox serà el professor de dret romà José María Llanos a Justícia i Administració Pública, que es mostra més transigent en termes lingüístics i avança que el coneixement de les acientífiques normes del Puig puntuarà com a mèrit a l’hora d’accedir a una plaça de funcionari.

¡Vamooooooooooos, me encanta el Puig, yo iba a esa playa de pequeño!

Cantó comparteix la proposta de Vox, un partit que Bonig s’entesta a qualificar de “dreta”, a diferència del PPCV, que és de “centre”, i de Ciutadans, que és “d’extrem centre”. La presidenta comunica que la primera visita que rebrà al Palau serà la de les pares i mares que van manifestar-se en favor de l’educació concertada...

·······

Ringggggggggggggg!

Són les 6.30 hores del 29 d’abril de 2019 i el despertador acaba de sonar per recordar-li que ha d’anar a la feina. No és al llit, sinó al sofà, amb la tele encesa. Va quedar-se adormit a les 2 de la matinada, quan l’escrutini dels comicis valencians no havia acabat i els partits del Botànic perdien més i més terreny davant el trident dretà... Nerviós, inquiet, mira el mòbil i comprova que, pels pèls, el canvi polític iniciat en 2015 continuarà quatre anys més. Qui havia dit que els dilluns són horribles? 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.