L'emergència sanitària de la COVID-19 ha capgirat les nostres costums. La mascareta, el gel hidroalcohòlic i la distància de seguretat amb les persones, de manera més accentuada en els espais tancats, s'han instal·lat com a elements de la nostra quotidianitat per evitar els contactes socials. Unes mesures preventives que s'han sumat a les restriccions acordades per les diferents institucions d'acord amb la seua interpretació de la gravetat epidemiològica. Atès l'elevada taxa d'incidència acumulada de positius per 100.000 habitants en els darrers 14 dies i la saturació hospitalària, tant em llits convencionals com en Unitats de Cures Intensives, al País Valencià, per exemple, la rutina d'esmorzar, dinars o sopar al bar s'ha convertit en un record del passat.
Arran de la crisi del coronavirus, els hàbits laborals també s'han modificat, especialment durant el confinament domiciliari quan va decretar-se l'establiment del teletreball de manera obligatòria en tots els sectors econòmics en els quals s'hi pot desenvolupar. Malgrat transformar-se posteriorment en una simple recomanació dels especialistes en salut pública i de les autoritats sanitàries, diverses companyies han preservat aquesta pràctica laboral per reduir riscos d'infecció. Segons va verificar el Centre per a la Prevenció i Control de Malalties dels Estats Units en un estudi recent, els treballadors que havien donat positiu per la COVID-19 tendien a presentar una probabilitat molt més elevada d'haver-se desplaçant als seus centres de treball.
Les empreses que han seguit apostat per aquesta pràctica ho han fet motivades, al seu torn, pels suposats beneficis econòmics que hi comporta. No debades, i segons un informe elaborat per la conselleria d'Economia Sostenible a través del servei d'ocupació Labora, «el teletreball incrementa l'eficiència, la satisfacció i l'esforç dels treballadors, la intensitat de la innovació, així com altres efectes derivats com la reducció de la congestió del trànsit a les ciutats i una distribució més equitativa de la població en el territori».
«L'OCDE afirma en un dels seus estudis recents sobre l'impacte econòmic de la COVID-19, Productivity Gains from Teleworking in the Post Covid-19 Era: How Can Public Make it Happen?, que la crisi podria actuar com a catalitzador i promoure l'extensió de més i millors pràctiques de teletreball en les empreses, incrementant l'eficiència i el benestar dels treballadors i treballadores, i reduint els costos de producció», cita el document de la Generalitat Valenciana, qui afegeix seguint les conclusions estretes per l'OCDE: «Als Estats Units més d'un 60% d'alts directius empresarials entrevistats, confirmen la seua intenció d'estendre el treball a distància en un futur pròxim». Altres estudis confeccionats a la Xina, Alemanya o Portugal, segons recopila l'anàlisi efectuada per la Conselleria d'Economia Sostenible que encapçala Rafael Climent, de Compromís, confirmen empíricament els avantatges econòmics del treball remot.
El teletreball, tal com apunta l'informe de la Generalitat Valenciana, «pot incentivar la reducció dels costos de producció de les empreses, disminuint els costos de capital vinculats al manteniment d'oficines o d'equipament». «Al mateix temps, les necessitats laborals poden ser escomeses amb una major eficiència, ja que el mercat de candidats i candidates esdevé més ampli, sent possible ocupar treballadors i treballadores amb indiferència de la seua localització. A més, les possibilitats de teletreball també poden actuar com a element competitiu per a l'atracció de talent», agrega.
Aquesta pràctica laboral, amb tot, compta amb aspectes menys positius. «Cal parar atenció a la disponibilitat de les eines tecnològiques adequades, als sistemes d'avaluació, així com a la possible manca d'interacció personal i a les dificultats comunicatives, que poden resultar en una disminució de l'eficàcia del treball i dels fluxos de circulació de coneixement i idees entre treballadors i treballadores. De manera similar, caldria abordar amb cura la presència del teletreball en l'àmbit dels serveis essencials, particularment en l'àmbit educatiu, on la presencialitat suposa un element intrínsec de la pròpia activitat. En aquest casos, la implantació del teletreball no ha d'estar dirigida necessàriament a reduir la presència física, sinó més bé a agilitzar els procediments i les tasques administratives corresponents», reflexionen.
L'activitat laboral a distància, a més, constitueix un desafiament pel que fa a l'equilibri de forces entre els treballadors i les empreses. «Suposa un repte important per a les relacions laborals i la negociació col·lectiva, així com per l'adaptació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals, donada la transformació del seu àmbit d'actuació als domicilis particulars, superant l'espai físic de l'empresa, amb les conseqüències que poden sorgir en matèria de contingències professionals. En l'àmbit de la negociació col·lectiva, s'haurà d'arribar a pactes que desenvolupen la normativa existent i traslladen els costos del teletreball en els domicilis dels treballadors a les empreses, realitzen estudis sobre el control de càrregues de treball i l'avaluació, seguiment i distribució de tasques realitzades en remot», anoten.
Tot i que el teletreball no està exempt d'aspectes que poden qualificar-se de negatius per a la productivitat, l'informe de Labora sosté que el treball remot «augmenta l'eficiència; disminueix el temps de trasllat dels treballadors i treballadores, augmentant el temps disponible per a l'oci, la conciliació, i per tant el seu benestar; disminueix el trànsit amb la consegüent disminució de la contaminació, i també de la incidència d'accidents laborals in itinere; disminueix els costos de producció; augmenta el mercat de persones candidates als llocs de treball perquè no es tenen condicionants geogràfics, i les possibilitats de captació del talent; i resulta beneficiós per a una millor distribució de la població, ja que es pot dur a terme les tasques laborals des de nuclis rurals i zones amb risc de despoblament». «Encara i tot, cal reiterar la necessitat de millorar les eines tecnològiques i establir sistemes de distribució de tasques, de control i d'avaluació, adaptats al treball en remot i que siguen justos per a les persones treballadores, així com evitar l'aïllament i els possibles efectes adversos del treball en l'entorn domiciliari. En aquesta matèria adquireix una importància crucial l'aposta pel diàleg social i la negociació col·lectiva», matisa.
Arran d'aquest informe, la conselleria encapçalada per Climent considera «desitjable que es recomane a totes les empreses valencianes estendre al màxim l'ús del teletreball en el desenvolupament de les seues activitats, ja que és una mesura que contribueix positivament a aplanar la corba de contagis i que també pot constituir un element significatiu de modernització i millora de la productivitat i la competitivitat a mitjà i llarg termini». També recorda que la seua implementació concorda amb «les estratègies de la Unió Europea per als Fons Estructurals i d'Inversió Europeus 2021-2027».
L'alineació amb els objectius de programació dels fons europeus, a parer de l'informe del Labora, «facilita el finançament de les mesures que les administracions públiques puguen dissenyar per a promoure la implantació i ampliació del teletreball a les pimes». «Així mateix el desenvolupament del teletreball es troba també situat com un element clau a les mesures estratègiques definides en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'Estat», afirmen. I incorporen: «Precisament, per totes aquestes raons, i en coherència amb les disposicions establertes pel Real Decret-Llei 28/2020, de 22 de setembre, de Treball a Distància, resulta imprescindible desenvolupar polítiques públiques que tendisquen a facilitar un treball a distància de qualitat, que contribuïsca positivament a la modernització i el canvi de model productiu en l'economia valenciana».
Economia, a través de l'Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (IVACE), ha impulsat unes ajudes per fomentar el teletreball dintre del seu pla de digitalització, el qual, segons reivindiquen al document, «finança programaris, substitució d'equips informàtics i assistència tècnica. i cobreix fins a un 40% dels costos per a petites empreses i fins a un 30% per a mitjanes». «Aquestes ajudes s'uneixen a la resta d'ajudes que pretenen subvencionar diferents projectes consistents en la implantació i engegada de solucions innovadores encaminades a la digitalització de l'activitat de les pimes», remarquen.
«Amb el propòsit de minimitzar els riscos, facilitar la implantació i alliberat tot el potencial del treball a distància, resulta convenient avançar, com han fet altres països europeus de referència, en la configuració d'Acords Sobre el Temps de Treball Basats en la Confiança», defensen al document, on expliquen que «aquests acords impliquen principalment assolir consensos, a través del diàleg social, per tal de cedir control sobre el temps de treball i dissenyar sistemes d'avaluació basats en els outputs o tasques realitzades». «Constitueixen definitivament un prerequisit per a l'èxit del teletreball i poden facilitar també l'adopció d'altres mesures que milloren la conciliació familiar i la flexibilitat i/o reducció del temps de treball», defensen per promocionar aquestes eines de flexibilització laboral que, com el teletreball, poden servir per millorar l'eficiència empresarial.