Com si es tractara d'un retorn als temps del confiament domiciliari i de la primera onada del coronavirus, el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, compareixia el passat diumenge a l'hora de dinar. Amb una recuperació del llenguatge bèl·lic que ha caracteritzat les al·locucions del mandatari socialista, Sánchez anunciava la reintroducció de l'estat d'alarma durant sis mesos i la limitació de les trobades privades i públiques entre persones no-convivents a sis persones. «La situació que vivim és extrema», advertia. L'Estat espanyol, malgrat allunyar-se de les primeres posicions europees amb més incidència acumulada de positius per 100.000 habitants en els darrers 14 dies, comptabilitzava 52.188 positius durant el cap de setmana. La xifra era esfereïdora.
La reinstauració de l'estat d'alarma per a un horitzó, si hi ha plàcet parlamentari, de sis mesos buscava atorgar cobertura jurídica als tocs de queda que diversos territoris havien aprovat per restringir la vida nocturna, amb el propòsit inicial d'evitar concentracions festives a l'aire lliure, com ara les botellades, i en espais tancats d'oci, com ara establiments d'hoteleria. «En només tres mesos, la Conselleria de Justícia ha rebut més de 20.000 actes de proposta de sanció per incompliment de les mesures de prevenció de la COVID-19. El focus de contagi del 90% d'elles deriven de reunions socials i de festes contràries a la normativa sanitària que se celebren en xalets, habitatges o cases de camp», va esgrimir el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, qui anunciava limitacions nocturnes de les 0:00 a les 6:00 hores un dia abans de Sánchez. Tot i estar entre les autonomies amb menor incidència, el País Valencià arrossegava jornades de més de 1.600 positius cada una. La tendència era força inquietat.
La Generalitat de Catalunya també va respondre a l'escalada de contagis amb l'aplicació d'un toc de queda dur, el qual s'estén des de les 22 a les 6 hores. Encara més, el Govern català va anunciar que barallava la posada en marxa d'un confinament estricte. En el marc d'aquestes restriccions, l'executiu català recuperava, a més, una de les mesures sovint oblidades per frenar el creixement dels contagis: l'aplicació del teletreballen tots els sectors que hi puguen. El Consell de Relacions Laborals, integrat per la Generalitat de Catalunya, CCOO, UGT, Foment i Pimec, emetien aquest dilluns un comunicat que, en principi, mostrava la voluntat d'instaurar de manera obligatòria el teletreball per a totes les empreses que puguen fer-ne. Fins i tot, el conseller de Treball i Afers Socials, el republicà Chakir El Homrani, advertia que imposarien sancions a les firmes que ho incompliren.
La decisió catalana, però, ha quedat en guaret. Meritxell Budó, portaveu de l'executiu català i membre de la pota governamental de Junts per Catalunya, ha explicat aquest dimarts que la Generalitat de Catalunya no compta amb les competències per instaurar l'obligatorietat del teletreball. «L'estat d'alarma no ens atorga la possibilitat de regular-ho als centres de treball privats», ha indicat, així com ha reclamat a l'executiu espanyol la competència per fer-ho possible.
L'acord forjat entre els agents socials catalans i el mateix Govern català coincideix amb el clam dels experts consultats, els quals aposten pel teletreball com a una de les mesures de base per contenir l'actual emergència sanitària del coronavirus. «L'aplicació de l'estat d'alarma, el qual feia temps que s'hauria d'haver implementat, i dels tocs de queda ha d'estar acompanyat d'altres mesures, com ara el teletreball», assenyala Daniel López Acuña, exdirector d'Acció Sanitària en Situacions de Crisi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), qui agrega: «El teletreball s'ha d'intensificar al màxim, ja que ens permet reduir la interacció entre persones no convivents».
«La instauració del teletreball és una mesura fonamental, perquè ens permet reduir els contactes socials», coincideix Salvador Peiró, expert de l'Àrea de Salut Pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), ubicada a València. «No s'entén que d'ençà de la desescalada s'haja relegat, quan és efectiva perquè evita que la gent es puga concentrar en espais tancats i que, de vegades, poden estar mal ventilats. Atès que els aerosols, una mena de gotes molt xicotetes a través de les quals es pot transmetre el virus, es poden quedar durant hores en espais tancats i mal ventilats, com puguen ser oficines o altres centres de treball, és important incentivar el teletreball al màxim possible en tots els sectors que s'hi puga», raona. «D'aquesta manera, es redueixen riscs, la qual cosa és molt important en aquesta situació d'emergència sanitària», ressalta.
(1).jpg)
Tot i que una part rellevant dels brots s'identifiquen com a socials, és a dir, producte de les trobades privades o públiques de familiars o amics, el darrer informe del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries de l'Estat espanyol assenyalava que el 13% dels brots corresponien a l'àmbit laboral. «És probable que la xifra siga superior, ja que és més fàcil identificar un brot de l'àmbit social que un de caràcter laboral», explica Pedro Gullón, portaveu de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, qui defensa: «És cert que tots els brots de l'àmbit laboral no corresponen a sectors que poden teletreballar, però amb la instauració del teletreball, d'entrada, ens estalviarem contactes socials innecessaris». «Amb l'actual evolució de la pandèmia i tenint en compte l'arribada de l'hivern i, per tant, la concentració de persones en espais tancats sense una ventilació adequada, seria una mesura positiva i que caldria adoptar de manera immediata», demana.
La implementació del treball a distància, el qual incrementa sovint la productivitat dels treballadors arran d'un major benestar, segons assenyalen els experts en la matèria, no sols ajudaria «a reduir contactes innecessaris en els centres de treball». «També evitaria, en certa manera, les aglomeracions que s'hi donen en el transport públic, especialment en les grans zones metropolitanes», apunta Peiró. «El teletreball afavoreix una disminució de la mobilitat, la qual cosa redueix la contaminació i evita desplaçaments innecessaris o contraproduents en aquest context de crisi sanitària pel coronavirus», consolida Gullón, qui subratlla «el caràcter preventiu del treball a distància per evitar riscos de transmissió del virus». «El teletreball, al seu torn, és una eina per facilitar la conciliació familiar i laboral, així com per garantir les quarantenes en cas de contactes amb positius en una unitat familiar», destaca.
En el passat Consell Interterritorial de Sanitat, en el qual participen les conselleries de salut dels diversos territoris i el ministeri de Sanitat, va aprovar-se un document d'Actuació de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, el qual inclou la recomanació de fomentar «al màxim» el teletreball amb el nivell d'alerta més baix, així com «afavorir torns escalonats en els treballs que requereixen activitat presencial». «Com aquest document no és vinculant, la recomanació queda a la lliure elecció de les empreses, la qual cosa no afavoreix la implementació del teletreball. Cal anar més enllà i adoptar incentius perquè les empreses ho observen de manera positiva i se sumen», suggereix Peiró.
«Malgrat que s'han realitzat normatives per part del Ministeri de Treball en aquest àmbit, cal aprofundir en el diàleg entre el govern central, les autonomies i els agents socials per instaurar el teletreball al màxim. Tant els sindicats com les empreses han de promocionar aquesta acció, i això requereix un pla dels diferents governs per fer-ho atractiu. S'ha de recordar que qualsevol mesura de restricció ha d'estar acompanyada de mesures socials i econòmiques», proposa López Acuña. «A l'Estat espanyol, la mentalitat poc favorable del teixit empresarial cap al teletreball s'ha de canviar. És necessari fer un pas més per implementar amb força el teletreball. És una mesura de base per frenar l'actual creixement dels contagis», reforça Gullón.
Si des del món empresarial tradicional no s'ha vist positivament el teletreball per la cultura del presentisme, les administracions públiques, de vegades, no han predicat amb l'exemple. La conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, la independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo, ha descartat, de moment, la implementació del teletreball entre el funcionariat valencià, segons contava Valencia Plaza. Encara més, la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF) criticava a través d'un comunicat que mentre l'administració estatal, la Generalitat de Catalunya o l'Ajuntament de València han rubricat acords per al treball a distància, la Generalitat Valenciana manté les negociacions «estancades». «És necessària l'aplicació immediata del treball a distància amb caràcter voluntari en l'administració per a contribuir a la reducció de les aglomeracions en els centres de treball, els accessos i els mitjans de transport públic», demanava la central d'orientació conservadora.
«Les mateixes administracions públiques s'haurien de conscienciar i implementar, en la mesura del possible, el teletreball. O, si més no, fomentar l'entrada escalonada entre els empleats públics per evitar aglomeracions innecessàries», sosté Peiró. «A l'Ajuntament de Madrid, per exemple, va presentar-se un pla per instaurar el teletreball, però, actualment, hi ha persones que abans practicaven el teletreball que ara treballen presencialment, la qual cosa és un sense sentit», agrega Gullón, qui reflexiona a tall de conclusió: «El teletreball s'hi va concebre com a una solució temporal durant la primera onada i, per això, amb la desescalada la gent que podia gaudir del teletreball va incorporar-se a poc a poc al seu centre de feina. Ara bé, aquesta concepció era inadequada. No debades, els documents de Sanitat sempre incloïen la recomanació de teletreballar. Està clar que el treball presencial té qüestions positives, però en l'actual situació s'ha de fomentar qualsevol mesura que reduïsca riscos i contactes socials innecessaris, i el teletreball, en aquest sentit, és una mesura de base».