Ultradreta blavera

Fiscalia demana 4 anys de presó a l'expresident del GAV pel boicot a Jordi Sebastià

En 2013, diversos membres de l'anticatalanista Grup d'Acció Valencianista van intentar rebentar a Burjassot (Horta) un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés en el qual participava Ramón Ferrer, president de l'AVL, i Jordi Sebastià, aleshores alcalde de la població. El judici d'aquells fets estava previst per aquest dimarts. La incompareixença de dos testimonis claus per a l'acusació han ajornat, però, la vista. Fiscalia i acusació particular demanen quatre anys i quatre mesos de presó als 11 imputats pels presumptes delictes d'amenaces, coaccions i desordres públics. Entre els acusats, hi ha l'expresident del GAV Manuel Latorre, condemnat en 1997 per danys i coaccions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La passió descarnada, l'erotisme salvatge i el romanticisme més impúdic dels poemes de Vicent Andrés Estellés estava present pels carrers de Burjassot, la població de la comarca de l'Horta que va veure néixer el també escriptor i periodista. Com a referent literari valencià i veí il·lustre del municipi, l'Ajuntament de Burjassot, aleshores encapçalat per Jordi Sebastià, de Compromís, i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) van dedicar-li un recital. L'objectiu era homenatjar-lo dues dècades després de la seua mort. El calendari marcava l'any 2013.

L'acte solemne que comptava amb parlaments de Sebastià, versos recitats per multitud de col·lectius locals i la intervenció del president de l'AVL, Ramón Ferrer, va topar-se amb l'extrema dreta blavera. Diversos membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i del partit neofeixista España 2000 van intentar rebentar la jornada literària quan, precisament, va iniciar el seu discurs Ferrer. Uns incidents que van comportar la detenció i identificació dels activistes ultradretans que s'hi van manifestar amb el propòsit d'aturar un esdeveniment de reivindicació de la cultura pròpia.

«Són grups vandàlics i antidemocràtics que no són compatibles amb una societat democràtica i que, per desgràcia, han pres el poble de Burjassot com a centre del seu odi i el seu menyspreu per la convivència, però no triomfaran», van censurar Sebastià, qui va denunciar als jutjats els incidents junt amb les amenaces rebudes des de la web «No volem un alcalde catalanista». Tant España 2000 i el GAV acumulaven, ja en aquell moment, un historial farcit d'actuacions d'aquesta mena. No debades, el grupuscle blaver, va convertir-se en la força de xoc dels ultradretans antivalencianistes durant la mal denominada Batalla de València. De fet, l'any 2002 el GAV va reconèixer al butlletí intern SOM que havia participat en la col·locació d'un artefacte explosiu en 1979 al domicili del filòleg Manuel Sanchis Guarner.

Sis anys després de l'intent de boicot del recital d'Estellés, aquests dimarts s'havia de celebrar el judici. Una vista, però, que s'ha ajornat fins a 2020 arran de la incompareixença de dos responsables policials que eren considerats com a testimonis clau per a l'acusació, segons fonts jurídiques consultades per aquest setmanari. Abans, però, també s'ha buscat per part de les dues parts un acord de conformitat en la sentència, en el qual els onze processats acceptaren els fets delictius adjudicats per part de l'acusació particular i la Fiscalia de Delictes d'Odi de València. Les converses no han fructificat, tot i que no és descartable que en els pròxims mesos hi haja un pacte.

Els onze acusats s'enfronten a unes possibles penes de quatre anys i quatre mesos de presó en cas que s'acceptaren les peticions realitzades pel Ministeri Públic i l'acusació particular. De fet, ambdós exigeixen «per un delicte de coaccions, dos anys i sis mesos de presó i inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna», segons la documentació a la qual ha accedit aquest setmanari.

Menjar d'España 2000 en el qual Manuel Latorre està present, ubicat el segon per la dreta| Facebook España 2000

La Fiscalia i l'advocat de les víctimes demanen, al seu torn, «pel delicte d'amenaces dèsset mesos de presó i inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna». També sol·liciten «pel delicte de desordres públics la pena de cinc mesos de presó i inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna», així com «la pena de privació d'acudir als llocs i esdeveniments de la mateixa naturalesa per un temps de tres anys». Unes penes que d'aplicar-se en la seua totalitat suposarien un càstig inèdit per a les manifestacions contra la llibertat d'expressió que ha practicat l'extrema dreta al País Valencià des de la represa democràtica espanyola.

Entre els processats, destaca Manuel Latorre, qui va ocupar la presidència del GAV. Segons va denunciar el Bloc l'any 2002, l'ultra antivalencianista va ser condemnat l'any 1997 com a autor d'un delicte de coaccions i d'un altre de danys en una sentència emesa pel jutjat penal número 8 de València. El procediment judicial va iniciar-se arran d'un escrit de tres militants de la formació nacionalista en 1996, en el qual relataven que havien sigut víctimes d'amenaces i lesions per part del grupuscle anticatalanista. Junt amb Latorre, van ser condemnades altres integrants del GAV, com va recordar la força valencianista.

Latorre, qui ha compartit actes i taula i estovalles amb el líder del partit ultradretà España 2000, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i empresari de la seguretat, José Luis Roberto, va desenvolupar aquesta responsabilitat al capdavant del col·lectiu marginal blaver a les ordres de Juan Garcia Sentandreu, empresari dels centres d'ocupació de discapacitats, militant de l'extrema dreta Vox, advocat exfalangista, candidat de la formació nostàlgica franquista en 1982, expresident del GAV i condemnat en 1997 amb una multa per vexar i maltractar un activista valencianista que abans havia militat en el secessionisme lingüístic. Sentandreu, també habitual de les protestes convocades per l'organització neofeixista d'España 2000 i el qual va estar present en la contramanifestació del 9 d'octubre de 2017, exerceix com a representant legal de diversos acusats en el boicot a l'homenatge a Estellés.

El mandat de Latorre al capdavant del GAV va coincidir, a més, amb diverses accions virulentes protagonitzades per membres de les seccions juvenils del grupuscle, actualment més proper a un anticatalanisme més folklòric. No debades, el jutjat penal número 10 de València va condemnar l'any 2006 a tres joves del col·lectiu d'extrema dreta marginal, dels quals un d'ells formava part aleshores de la directiva jove, per assaltar un cassal d'Acció Cultural del País Valencià. El jutge va imposar-los una pena d'un any i tres mesos de presó pels delictes de robatori amb força, al qual se sumava l'agreujant d'haver dut a terme l'acció per una motivació de «discriminació ideològica». Exdirigent de Coalició Valenciana, la marca electoral fallida que va impulsar Sentandreu en 2007, Latorre s'enfronta ara a una petició de quatre anys i quatre mesos de garjola de la Fiscalia i l'acusació particular.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.