Les xarxes i l'audiència d'À Punt bullien després de l'emissió de la pel·lícula La mort de Guillem, en la qual es narra l'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló, el sofriment extenuant de la família i un judici que va evidenciar la impunitat de la ultradreta a l'Estat espanyol. L'estrena televisiva del film dirigit per Carlos Marqués-Marcet a les televisions públiques del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears havia disparat les dades de teleespectadors i, encara més important, havia contribuït al record democràtic. «És un exercici de memòria», apuntava Alfred Costa, director general de la radiotelevisió pública valenciana, durant l'acte de preestrena.
L'acollida extraordinària del públic dels tres territoris catalanoparlants coincidia amb l'avaluació de la crítica cinematogràfica. La pel·lícula, no debades, va aconseguir aquest diumenge el guardó a millor llargmetratge dels Premis de l'Audiovisual Valencià, organitzats per l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual i l'Institut Valencià de Cultura. Encara més, Glòria March, qui interpreta a la mare del militant independentista assassinat pel feixisme, i els guionistes Alfred Pérez-Fargas i Roger Danés van obtenir els premis com a millor actor protagonista i millor guió, respectivament.
Aquest reconeixement dels televidents i del món audiovisual xoca amb l'al·lèrgia que ha generat al diminut ecosistema ultra del País Valencià. L'empresari de la seguretat, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i líder de la formació ultradretana España 2000, José Luis Roberto, ha presentat una querella contra el director, els guionistes i els tres productes de la pel·lícula per assenyalar-lo «com a possible autor intel·lectual o capitost d'una trama criminal mai descoberta i que es pretén revelar». «Mai vaig tenir res a veure amb aquest assumpte [en referència a l'assassinat d'Agulló], pel qual mai vaig ser processat, ni investigat, ni citat a declarar; no coneixia a cap dels implicats en un cas al qual era totalment alie», recull a l'escrit, segons ha recollit Público.es.
Entre els fragments de la pel·lícula que cita el dirigent ultradretà per sostenir el seu escrit, hi ha l'escena en la qual el personatge que interpreta el pare de Guillem Agulló llegeix el reportatge Els negocis de José Luis Roberto publicat pel setmanari EL TEMPS. Escrit per l'aleshores periodista i posteriorment alcalde de Burjassot (Horta) i europarlamentari per Compromís, Jordi Sebastià, la investigació periodística desgrana els interessos econòmics que tenia el polític feixista als sectors radiofònics, educatius, hostaler i de la seguretat, així com de les activitats polítiques del president, en aquell moment, de la Central Obrera Nacional Sindicalista, de tarannà falangista.
La publicació d'aquesta peça va comportar amenaces per part de l'extrema dreta local. No debades, l'article s'iniciava d'aquesta manera: «Dijous 15, 11,30. Una trucada telefònica anònima demanava per la redactora rossa que treballava en un tema relacionat amb la ultradreta: "Una periodista de la redacción de EL TEMPS hizo unas foto a nuestro compañero José Luis Roberto, valiéndose de unos argumentos engañosos, ya que después hemos sabido que en realidad está elaborando un reportaje que nada tiene que ver con la conversación que mantuvo con nuestro compañero. Si en EL TEMPS aparece publicado un articulo en el que se hable de las actividades de José Luis Roberto y aparece implicado el Ministerio de Defensa, las calles de València se llenaran con el nombre, dirección y teléfono de todos los trabajadores d'EL TEMPS. Les advierto que peligra tanto su integridad física como la de sus bienes. Cada uno ha de ser responsable de sus actos"».
«Aquesta mena de trucades van ser freqüents durant unes setmanes a la redacció del setmanari», rememora Jordi Sebastià, qui confessa: «En un principi, pensava que era pura façana. No pensava que era perillós, però quan ens van adjudicar vigilància policial vaig tenir una mica de por. En aquell moment, vaig comprendre que era una qüestió seriosa. Quan ho mires amb el temps i després d'esdeveniments tràgics i colpidors com l'assassinat de Guillem Agulló, penses que aquelles publicacions eren d'inconscients». «Ara bé, teníem motius per entendre que no assumíem cap risc amb el reportatge, en el qual també va participar Tona Català. Malgrat ser una investigació periodística, les dades publicades eren prou conegudes en determinats cercles de València. Només calia recollir, contrastar i publicar. Al remat, es tractava de publicar una informació més o menys coneguda que la premsa oficial mai hauria publicat. Encara més, sempre blanquejaven i toleraven els negocis d'aquest dirigent amb pensaments perillosos per a la democràcia», indica. I agrega amb lamentació: «Estàvem pràcticament sols explicant aquest tipus d'històries».
El periodista, qui ocupa actualment ostenta el càrrec de responsable de la direcció general de Relacions Externes de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), apunta que «les amenaces van afectar a tota la plantilla del setmanari». «Va implicar a tots els treballadors de la publicació, fins i tot a l'àrea d'administració, en la qual eren aliens a aquestes qüestions. Van ser uns dies de cert temor. A les telefonades, no debades, ens deien que tenien totes les nostres dades familiars i fiscals, que les havien obtingut a través de la Seguretat Social, que érem totalment vulnerables. No sabíem si aquelles afirmacions eren certes, però sempre ens imaginàvem el pitjor. Es tractava de gent perillosa», subratlla. Roberto, segons va publicar El País, va ser detingut durant la transició valenciana per col·locar artefactes explosius en l'estadi del Llevant UE, en el qual se celebrava la Trobada dels Pobles. Per aquells fets, tanmateix, en va sortir absolt. Mai va ser condemnat, tal com recollia el mencionat rotatiu.
«Era una situació totalment desagradable. Cada vegada que sortíem de l'edifici de la redacció havíem de mirar al carrer per veure si hi havia alguna persona sospitosa. Va ser unes setmanes de molta por. Mai sabies que podria passar», expressa Salvador, treballador aleshores de l'àrea d'administració del setmanari, qui afegeix: «Arran de les trucades amenaçadores, vam cridar a la policia, la qual ens va enregistrar els telèfons per evitar que les accions verbals es convertiren físiques. Quan ens van posar un policia, les telefonades van acabar-se i vam poder respirar». El preu d'escriure de les trames feixistes.