1. Pau Vallvé. Buguenvíl·lies.
"Buguenvíl·lies" és un gran tema entre els molts que deixa l'últim disc de Pau Vallvé, La vida és ara, fet en confinament, després d'una separació i que, paradoxalment, és segurament el més vitalista i positiu de la seua carrera. Tota una lliçó de vida en temps convulsos. Aquest 2020 ha estat l'any del barceloní, Premi de la Crítica Enderrock al millor àlbum del curs. I que també encapçala simbòlicament aquesta llista.
2. Marala. A trenc d'alba.
Marala, el grup de folk integrat per la valenciana Sandra Montfort, la catalana Selma Bruna i la mallorquina Clara Fiol han estat una de les sorpreses més agradoses de la temporada, amb el seu àlbum A trenc d'alba, una inspiradíssima i molt contemporània recerca musical en les arrels. Un projecte simbòlic, a molts nivells. I el tema titular és una de les joietes (joies, més aviat) del disc.
3. Néstor Mir. Adéu amic.
Un altre artista que ha tret petroli de temps convulsos ha estat el valencià Néstor Mir, que aquest 2020 ha estrenat disc, llibre i obra de teatre basades en un viatge familiar al Canadà. Un immens i infinit continent és el resultat musical d'una llarga recerca que ha acabat donant els seus millors fruits. I que revela les grans dots de narrador de Mir. L'exemple és aquesta cançó, "Adéu amic", que va ser distingida com la millor lletra dels Ovidi Montllor.
4. Maria Jaume. Terra banyada.
Un dels debuts més enlluernadors dels darrers temps, del de la mallorquina Maria Jaume amb Fins a maig no revisc, amb producció del mateix Pau Vallvé. Un disc ple de misteri i senzillesa, que s'obri amb un tall esplèndid, "Terra banyada", beneït per la veu dolça de l'artista i la seua precoç capacitat com a lletrista: “El rostre sec s’inunda, / torna minúscul i se camufla. / Es meus dits ja te reclamen / però a tu es peixos te sobrepassen. / Plena de buidor i insomni, / es record flota sense equilibri. / Es temps passa i sa fredor s’instal·la / i no sé es motiu encara”. Sublim.
5. Pau Alabajos. Kintsugi.
El cantautor de Torrent Pau Alabajos ha sumat amb Les hores mortes una nova fita en la seua trajectòria musical. Un disc a mig camí entre les darreres incursions indie pop i la voluntat més autoral, més arrelada a la Cançó, que té un dels seus pilars en la magnífica "Kintsugi", millor cançó en els darrers Premis Ovidi. Un tema emocional i emocionant de desfeta i voluntat de reconstrucció.
6. Gemma Humet. Ales al vent.
El disc Màtria, de Gemma Humet, ha estat una de les grans notícies musicals de l'últim tram de l'any, un àlbum inspirat, tot un manifest de feminitat combativa que té una fita en la complexa "Ales al vent", una ambiciosa combinació de les dots interpretatives de la de Terrassa amb arranjaments electrònics, fantàstiques harmonies i una lletra de gran valor simbòlic. Una meravella.
7. Nico Roig. Suc de síndria.
Aquesta extraordinària cançó, del disc Yo siempre sueño que sí, i banda sonora de la pel·lícula Suc de síndria d'Irene Moray, va començar a rodar abans però és un dels regals del 2020. Evocativa i cadenciosa, es tracta d'una petita mostra del talent del barceloní Nico Roig. Un artista inquiet i singular que mereixeria molt més coneixement i reconeixement.
8. Jorra i Gomorra. Monument.
El 2020 ha estat també el curs de l'eclosió definitiva de Jorra i Gomorra, el projecte manacorí encapçalat per Jorra Santiago, responsables d'un dels discos dels darrers dotze mesos, Vellut i purpurina, un tractat pop, irresistiblement illenc, amb espais per a la delicasesa i l'onirisme, com en la preciosa "Monument", el tall que tanca el disc i deixa ganes de més.
9. Renaldo & Clara. Per fer-te una idea.
Des del seu enlluernador debut llarg, Fruits del teu bosc (2014), el projecte musical de la lleidatana Clara Viñals, Renaldo & Clara, no ha deixat de reblar el clau i revisar el discurs musical. Una inquietud que ha tingut nous fruits amb L'amor fa calor, del qual potser coneixereu l'irresistible tema titular. No obstant això, d'aquesta reformulació en clau synth pop ens quedem amb "Per fer-te una idea", una cançó superba.
10. Dídac Rocher. Arribar.
Hi ha qui va publicar discos poc abans de la primera onada de la pandèmia, un moment àlgid que ja no ho sembla tant. Va ser el cas de Dídac Rocher i el seu retorn discogràfic, La derrota, una desfeta amb sabor a victòria, un àlbum prenyat d'una rara tristesa reconfortant, amb moments d'indubtable bellesa com aquest "Arribar", bressolat per la granulosa veu de l'artista, el seu fraseig i una lletra evocativa. Senzillesa commovedora.
11. Atlàntic. Orgàsmica.
En la part positiva del balanç, aquest 2020 deixa també la irrupció dels joves valencians Atlàntic, millor disc de pop dels premis Ovidi, amb un àlbum, Volem els ponts, plens de redons talls enèrgics, d'aquells que et fan desitjar veure'ls en directe suant la samarreta sense mascareta i amb una cervesa a la mà, quan això podrà ser. "Orgàsmica" és sols un dels plats d'un menú degustació irresistible.
12. Els amics de les arts. El senyal que esperaves.
No han estat mesos fàcils per un dels bucs insígnia del pop català, Els amics de les arts. Reconversió de quartet a trio, ajornament del llançament del nou disc per la pandèmia... Per això, escoltar temes tan pletòrics com el que dona títol a l'àlbum El senyal que esperaves, té un punt de justícia reconfortant.
13. Flashy Ice Cream. Drip galàctic.
No per casualitat, Don Gelato, el segon disc de la banda de Sabadell Flashy Ice Cream, és Premi Enderrock de la Crítica en l'apartat de músiques urbanes. Conreadors d'un trap que no renuncia a la naturalitat del gènere, però amb un impecable grau d'elaboració, amb la cocció lenta que li va atorgar el confinament, Don Gelato conté unes quantes pilotades per l'escaire. Aquest "Drip galàctic" que traspua flow per tots els porus és un momentàs del 2020.
14. Blaumut. Ara, aquí, present.
Tal vegada, 0001 és un disc més (que no menys) de la trajectòria impecable de Blaumut, col·lectiu artístic incapaç de lliurar un mal treball. Perquè sempre ens deixen entre la col·lecció de cançons algun tall que passa directament al nostre disc dur mental. Aquest viatge apunten, entre alguna més, "Ara, aquí, present". Un tema vibrant però elegant, càlid però estilós. Tot allò que els ha fet grans.
15. Da Souza. Metres per segon.
Amb Salsa agredolça, títol que fa referència a l'ambivalència vital, els mallorquins Da Souza tornaren a marcar territori amb un àlbum de pop d'aparent senzillesa, ple de capes, ric melòdicament i amb el segell dels intangibles, de la música que t'arriba sense adonar-te. La deliciosa "Metres per segon", que sembla parida per una rèplica illenca i amb segell propi de Ferran Palau, podria ser un bon exemple d'això.
16. Sopa de cabra. Em trenques el cor.
Amb tants triennis acumulats, sorprèn positivament que Sopa de cabra, a més d'estirar la llegenda pels escenaris, siguen capaços de llançar un disc de títol premonitori com La gran onada, un àlbum farcit de cançons atractives en diferents registres. Ens quedem amb "Em trenques el cor", un tall de pop-rock directe, amb riffs enèrgics i una tornada adhesiva que podria signar Bob Mould. Rodonet com una pilota de tennis.
17. Lu Rois. L'univers en els teus ulls.
A còpia de col·laboracions, d'anar fent sobre els escenaris i acumular cançons, la sabadellenca Lu Rois s'ha fet forat en una escena farcida de veus femenines interessants. Però la seua, a més de ser singular, ve acompanyada d'un operatiu musical molt particular, una manera de treballar la música embolcallant-la de misteri. Una mostra és la delicada "L'univers en els teus ulls", del seu darrer àlbum, Microcosmos. Un tema fascinant.
18. Jazzwoman. Amor i amistat.
Aquest curs també ha estat productiu per a la rapera d'Aldaia Carmen Aguado, més coneguda com Jazzwoman, amb un àlbum, Malèfica, amb molt bona acollida. Músiques urbanes d'ací i d'allà, sense cotilles genèriques, amb discurs d'amor i combat. De l'àlbum, recuperem un rebentapistes cantat en col·laboració amb Arnau (ZOO) i Mireia (Pupil·les), aquest infalible "Amor i amistat". Balleu, maleïts i maleïdes.
19. VerdCel. Mans de cel.
Moment de posar-nos una mica transcendents, perquè la pandèmia, a banda de no coartar la creativitat dels nostres músiques, també ha trobat respostes creatives. Una de les més importants és SOS, el disc-llibre de VerdCel amb el qual Alfons Olmo feia repàs a les circumtàncies que estàvem vivint. Un document per a la història, que contenia cançons com aquesta "Mans de cel", l'homenatge del músic als sanitaris i sanitàries que va ser distingit com la millor cançó dedicada a la pandèmia en els Premis Ovidi. Un tema colpidor.
20. Samantha canta Ovidi Montllor. Va com va.
Per tancar, una cançó que no trobareu en un àlbum i que no és cap single, però que és segurament un dels moments més significatius i simbòlics del 2020, quan en la gala dels guardons Carles Santos, una artista ja global com la cantant de Beniarrés Samantha interpretava, acompanyada al piano de Vicent Colonques, el "Va com va" d'Ovidi Montllor. En una retransmissió d'À Punt seguida en diferents punts del món pels fans de Samantha. Dos universos musicals aparentment divergents meravellosament fundits en homenatge al gran artista d'Alcoi. Inoblidable.