No és la cuina o el menjador d’una casa qualsevol, sinó el despatx més noble del Palau de la Generalitat, i els interlocutors no són un matrimoni convencional, sinó el president i la vicepresidenta del Govern valencià. No obstant, com en les millors tempestes conjugals, Mónica Oltra pronuncia les quatre paraules de rigor.
—Açò no va bé.
És dilluns, 11 de maig de 2020, i a Ximo Puig se li acumulen els problemes. Els principals nuclis poblacionals valencians continuen a la fase 0 de la desescalada perquè —en contra del criteri de la Generalitat— així ho ha dictaminat el Ministeri de Sanitat. El cap del Consell s’ha enutjat tant que diumenge ha proclamat allò de “lleialtat no és submissió”.
“Lleialtat no és submissió”. “Lleialtat no és submissió”. “Lleialtat no és submissió”. El lema obté un ressò notable als mitjans de comunicació, però té una espècie d’efecte bumerang. La vicepresidenta potser ha rumiat que aquella expressió també és aplicable a ella i per això acaba de fer toc-toc a la porta.
“No, açò no va bé. O recuperem la confiança que vam tindre en el Botànic I, cosa que veig difícil, o hem de saber adaptar-nos al nou escenari”, li diu a Puig. I quin és el nou escenari? Inspirant-se en l’argumentari que la Casa Reial va emprar en relació amb la infanta Elena i Jaime de Marichalar, Oltra proposa “pactar el cessament de la convivència”. O siga, una separació amistosa, pacífica, sense soroll ni papers signats. Com les parelles que passen a viure en cases diferents però mantenen el contacte. En aquest cas, el contacte que exigeix el fet de governar 5 milions de valencians.
Els socialistes retreuen la “desaparició” d’Oltra durant la pandèmia i la “passivitat” de Mireia Mollà durant la DANA: “Davant les crisis, se n’amaguen i esperen que ens cremem nosaltres”
“A les coalicions de govern no hi ha amor, només sexe, i en el Botànic II, ni tan sols això”, explica, amb un altre símil sentimental, un socialista molt influent. “La relació està gelada, no trencada”, matisa a continuació, “a Compromís encara no han digerit que Ximo guanyara les eleccions i que ells quedaren en quarta posició”. El PSPV, però, sobretot acusa el seu principal soci d’haver-se “esborrat” dels dos serials tràgics de la legislatura en curs: la DANA que el setembre de l’any passat va arrasar el Baix Segura i la pandèmia de la COVID-19. En el primer cas, censuren la “passivitat” de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà. I en el segon, la “desaparició” de la vicepresidenta Oltra des que la paraula coronavirus va començar a popularitzar-se. “Compromís va reeixir fent oposició al PP, però a l’hora de governar, davant les grans crisis, se n’amaguen i esperen que ens cremem nosaltres”, comenta un membre destacat del PSPV.
“Oltra no ha desaparegut, a Oltra l’han feta desaparèixer”, replica l’entorn de la vicepresidenta. “Ha comparegut cada divendres com a portaveu del Consell, ha concedit entrevistes als mitjans que li n’han demanat i ha treballat dia i nit al capdavant de la seua Conselleria, una de les més afectades per la pandèmia”, sostenen. El malestar s’estén a la premsa: pensen que s’ha transmès la idea d’un Puig carismàtic, “una mena d’home d’estat”, que no s’adiu a la realitat. “Un home d’estat, en un govern divers com és el del Botànic, no hauria actuat d’aquesta manera”, emfasitzen des de la coalició valencianista. A Compromís no entenen, per exemple, que l’última reunió de la Mesa de Coordinació Interdepartamental creada per gestionar la pandèmia —en formaven part el president, la vicepresidenta, el vicepresident segon, cinc consellers més i dos secretaris autonòmics— es remunte al 23 de març, deu dies després de la declaració de l’estat d’alarma.
La queixa de la consellera Rosa Pérez Garijo, d’Esquerra Unida, pel fet de no ser-hi present, hauria sigut l’excusa perfecta per no reunir més aquella Mesa de Coordinació. El ple del Consell es convertia, per tant, en l’únic espai de reunió multilateral d’una crisi pilotada pel cap del Consell i la titular de Sanitat, Ana Barceló, tot reproduint l’esquema estatal, en què el president Pedro Sánchez i el ministre Salvador Illa exerceixen el paper de comandants.
Olor a pólvora
10 de març. Amb alguns monuments al carrer, l’enllumenat instal·lat i la despesa en pirotècnia, flors i beguda ja contractada per part de les comissions, Puig i Barceló convoquen els integrants de la Mesa i l’alcalde de València, Joan Ribó, que no rep el missatge perquè es troba a l’òpera, amb el telèfon mòbil desconnectat. Hi acudeix en lloc seu el regidor de Cultura Festiva, Carlos Galiana, també de Compromís. La comissió tècnica que assessora el Govern valencià recomana, en consonància amb el Ministeri de Sanitat, l’ajornament de les Falles. Els casos de COVID-19 es multipliquen cada dia que passa. Minuts abans de la compareixença pública del president amb la resta de membres de la Mesa i Galiana, la primera edil de Castelló de la Plana, Amparo Marco, comunica mitjançant un tuit que Puig li ha trasmès, via telefònica, que les festes de la Magdalena han quedat suspeses.
Compromís continua esperant l’informe tècnic esgrimit pel PSPV per tal d’ajornar les Falles
A la trobada en qüestió, Oltra alerta dels riscos que comporta una decisió com aquella. “Es manifestaran en contra nostra, diran que els catalanistes han suspès les Falles!”, s’escolta en un moment determinat. En aquell instant Compromís encara no descarta unes Falles light, amb la supressió dels actes més concorreguts. Puig i Barceló al·leguen l’existència d’un informe tècnic que, malgrat haver-ho sol·licitat, no faciliten a Compromís. “No ens oposàvem a suspendre les Falles, però necessitàvem l’informe per argumentar, davant els mitjans i el món de la festa, la gravetat de la situació a què ens enfrontàvem”, apunten fonts de la coalició que avui continuen esperant-lo.
El confinament domiciliari agreuja la situació. Més que a casa, Puig i Oltra semblen estar confinats als seus respectius despatxos, separats per a penes 200 metres. Hi passen moltes hores cada dia, però la comunicació entre ells escasseja. Només es veuen les cares a les reunions setmanals del Consell. Ella protagonitza sempre la conferència de premsa posterior i en acabant, quatre o cinc divendres, creua el carrer dels Cavallers i entra al despatx del president.
Són encontres sense contingut polític, sense retrets creuats. Uns encontres estrictament personals. Parlen de com els afecta la reclusió domiciliària a ells i els seus familiars. Comparteixen anècdotes quotidianes mentre beuen cervesa i mengen atmeles. S’ha evaporat la química que va unir-los fins 2017, en els primers dos anys de cogovern, però han viscut tantes coses junts, es coneixen tant i tan bé, que de temes de conversa, els en sobren. La comunicació telefònica també se’n ressent. El número de l’altre ja no apareix a la llista de contactes freqüents ni el xat de WhatsApp ocupa tants megues com abans a la memòria dels seus dispositius. Per no parlar del grup “Botànic2os” que Oltra va crear —amb Puig i el podemita Rubén Martínez Dalmau com a únics integrants més— en passar les eleccions de 2019. Des del 12 de juny de l’any passat, el primer dia del debat d’investidura, cap dels tres no hi ha escrit un missatge.
A banda de les reunions setmanals del Consell, el diàleg institucional entre Puig i Oltra s’ha circumscrit a les conferències de presidents autonòmics amb Sánchez i Illa. Després de cadascuna de les 14 que s’han celebrat en temps de pandèmia, ell li ha telefonat a ella i li ha explicat les novetats. A més, Oltra va decidir assistir a una de les videoconferències que Puig i Barceló mantenien setmanalment amb els síndics parlamentaris. Aprofitant la seua presència, la popular Isabel Bonig i Toni Cantó, de Ciutadans, van mostrar-se molt crítics amb la gestió de la crisi a les residències de la gent gran, competència de la vicepresidenta.
A la reunió de l’11 de maig en què Oltra planteja redefinir la relació amb Puig, ella li retreu al president la falta de comunicació sobre la gestió de la seua conselleria en una conjuntura tan complicada. El seu equip ja havia enviat senyals en aquesta direcció. És un departament que no sols s’encarrega dels majors de les residències i dels que viuen a soles i, per tant, requereixen atenció domiciliària. Els menors desprotegits, les dones víctimes de violència de gènere, els dependents i les persones amb diversitat funcional també formen part del seu àmbit d’actuació. Tots ells, col·lectius vulnerables.
Els “ponts trencats”
És aleshores quan ella troba a faltar els ponts. El seu cercle de confiança parla, directament, dels “ponts trencats”. És a dir, la doble A que la legislatura anterior va resultar tan resolutiva en moments de dificultat i que ara no existeix. El tàndem que conformaven Andreu Ferrer, secretari autonòmic de Presidència, i Arcadi España, cap de gabinet de Puig, ha estat substituït pel secretari autonòmic de Promoció Institucional, Alfred Boix, i Esther Ortega, la nova cap de gabinet. Miquel Real, cap de gabinet d’Oltra, mantenia un tracte fluid amb la doble A que ara no té amb Boix, qui es limita a informar-lo de les compareixences presidencials minuts abans que es produesquen.
Ferrer continua ocupant la mateixa responsabilitat que en el passat, però des de l’inici de la pandèmia està oferint suport permanent a la consellera Barceló, mentre que Puig va premiar España amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. Això ha fet incrementar l’ascendència de Boix sobre el president, que ja va situar-lo com a secretari d’Organització del PSPV en accedir a la secretaria general.
“Ximo ha pecat d’un excés de presidencialisme, però a Mónica ja li ha anat bé que tota la pressió haja recaigut sobre Sanitat”, diuen al PSPV
Boix i Oltra es coneixen des dels temps universitaris, quan ell militava a les Joventuts Socialistes i ella, a les d’Esquerra Unida. Han compartit discussions polítiques però també bastants nits de festa. Sobretot a Gandia, d’on és ell. En qualsevol cas, tant Boix com el seu cosí, José Manuel Orengo, encarnen tot allò que Oltra i bona part de Compromís rebutgen del PSPV: el pes de l’aparell, el discurs socialdemòcrata moderat, la complicitat amb l’empresariat i ara amb Ciutadans... Quan Puig va fer-se acompanyar d’ells dos a la primera reunió exploratòria de l’Acord del Botànic, el juny de 2015, l’advocada Oltra va pensar que allò era de jutjat de guàrdia. Més tard, l’amic i company de professió Manolo Mata, ubicat en posicions més esquerranes, reconduiria la situació.
“Arcadi era l’ONU i Alfred és l’OTAN”, resumeix gràficament una veu socialista molt qualificada. “Ximo ha pecat d’un excés de presidencialisme, però a Mónica ja li ha anat bé que tota la pressió haja recaigut sobre Sanitat, podria haver tingut molt més protagonisme amb les residències i no ho ha volgut”, afegeix. Un altre observador privilegiat, en aquest cas de Compromís, lamenta que darrere l’aspecte d’“home bo” del president no hi haja “més voluntat de coordinació”. “En tot aquest temps, Mónica ha demostrat més lleialtat; és ell qui ha de fer gestos per reforçar el Botànic”, afirma.
A Compromís resten importància a l’avançament electoral decretat per Puig que va enfurismar-los tant. “Està completament oblidat” i “no ens queda ni la cicatriu”, coincideixen a manifestar dues fonts significades de la coalició, per bé que adscrites en corrents interns diferents. “És més greu el que està passant ara: una estratègia molt ben organitzada per fer-li mal a Mónica, l’única candidata que pot competir de tu a tu amb el PSPV”, anota una d’elles, “no pots menystenir d’aquesta manera el teu soci principal, és del tot inexplicable”.
Puig era contrari a incrementar la pressió fiscal de les rendes més altes, però hi ha acabat persuadit
Tampoc no els incomoda l’acostament de Puig a Cantóa la recerca del seu “sí” als pressupostos. N’hi ha que ho consideren una “jugada intel·ligent” dels socialistes, fins i tot “rendible” per al Botànic a llarg termini. “Ciutadans està mort, i si el PSPV aconsegueix captar vots seus pel centre, benvinguts siguen”, diuen. A les files socialistes, no obstant, no falten els qui somien un escenari postelectoral en què el PSPV puga escollir com a soci entre Cs o el Botànic. Un creixement dels socialistes dels 27 escons actuals fins als 36 o 37 i una davallada no tan severa com patiria ara Ciutadans, dels 18 diputats que té a 13 o 14, els deixaria en disposició d’escollir parella de ball o, per què no, de governar en solitari amb acords a banda i banda. Una equació complicada que, a més, passaria per la renúncia de Mónica Oltra a presentar-se novament a les eleccions. Sense ella, les opcions de Puig de pescar votants de Compromís serien més elevades.
Per atreure el suport de Cantó, que havia inclòs aquesta condició en el seu paquet de mínims per aprovar els pressupostos botànics, el president de la Generalitat era contrari a incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes, però hi ha acabat persuadit. Tant l’acord rubricat per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias com la posició procliu a l’entesa dels tres grups botànics a les Corts hi ha tingut a veure.
Així, el síndic parlamentari del PSPV, Manolo Mata, ha tancat una reforma fiscal redistributiva amb els seus homòlegs de Compromís i Unides Podem, Fran Ferri i Naiara Davó, que significarà un increment de l’impost de patrimoni i de l’IRPF dels perceptors de més de 140.000 euros anuals. N’han restat al marge, això sí, les taxes a les begudes ensucrades o als pàrquings de les grans superfícies comercials que defensen els socis del PSPV.
Les “ayusades” d’Oltra
Més enllà de la incomunicació, sobta la diferència de parers. Les acusacions de deslleialtat circulen en sentit invers. Al PSPV ha molestat profundament l’actitud d’Oltra durant la negociació pressupostària i, per damunt de tot, el qüestionament de les mesures preses pel Consell per tal de contenir l’extensió de contagis de la COVID-19. “És el pitjor moment per transmetre sensació de divisió”, es plany un alt càrrec que acota el xoc Puig-Oltra, això sí, al “factor humà” i no a cap “discrepància ideològica”.
Les “ayusades” d’Oltra. El terme, encunyat aquests dies en els cenacles socialistes, homologa les últimes declaracions explosives de la vicepresidenta valenciana amb les posades en escena tan mediàtiques que acostuma a protagonitzar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El 6 de novembre, Puig i Barceló van fixar una compareixença a les 11 del matí, una hora abans que Oltra iniciara la tradicional roda de premsa posterior al ple del Consell. “Atabalats per tanta feina, a Presidència segurament no van caure que aquesta contraprogramació molestaria la vice”, indiquen fonts socialistes. Això podria explicar la petició enèrgica d’ella de “restringir els espais de sociabilitat”, una manera implícita de demanar el tancament de l’hostaleria, pronunciada davant la premsa minuts després que el president i la consellera anunciaren la reducció de l’aforament però no la baixada de la persiana de bars i restaurants.
“Han arribat al punt en què l’un sempre pensa que l’altre actua amb la intenció de fer-li mal, quan la majoria de vegades no és així”
La desavinença, tan explícita i en una matèria tan delicada, ha malmès la reputada imatge del Botànic en la gestió de la pandèmia. Ha quedat clar que els números 1 i 2 del Consell no es parlen i que mantenen posicions enfrontades quant a la protecció de la salut dels seus conciutadans. “Han arribat al punt en què l’un sempre pensa que l’altre actua amb la intenció de fer-li mal, quan la majoria de vegades no és així”, explica una persona que els coneix bé. “Al Govern es troba a faltar molt de debat polític, els seminaris semestrals són merament expositius, no reflexius”, hi apunta una altra.
També hi juga en contra l’enfrontament entre la vicepresidenta i la titular de Justícia, Gabriela Bravo, una persona molt propera a Puig. Oltra i ella havien tingut alguna topada sonora i van xocar de front l’agost de 2018 amb motiu de l’anunci de la creació d’una oficina de policia especialitzada en denúncies de violència de gènere. Ara a Compromís ha sobtat que ella fora l’encarregada de gestionar l’operatiu dels tres hospitals de campanya construïts a Castelló de la Plana, València i Alacant. “La consellera Barceló està desbordada de feina, és normal que algunes tasques siguen derivades a unes altres persones”, infomen des del PSPV, on veuen més greu que el síndic parlamentari de Compromís, Fran Ferri, isquera el 22 de setembre a la porta de les Corts per fotografiar-se amb els metges interns residents (MIR) que s’hi manifestaven escridassant “Ximo cobarde” i “Barceló, dimisión”. El mateix Ferri que s’ha adreçat a Mata repetidament perquè inste Puig a defensar Compromís, en lloc de callar, cada vegada que Cantó ataque la coalició a les sessions de control al president.
Després de l’enfrontament pels pressupostos, la vicepresidenta va contactar via WhatsApp amb Puig per suggerir-li la conveniència de parlar cara a cara, sense intermediaris. El president li va respondre amablement, però sense concertar cap cita amb ella. La proposta va quedar surant en l’aire i quatre dies després va produir-se el xoc per les mesures de contenció de la pandèmia, que ha obert un precipici entre tots dos. Ni Mata no sembla ja un mediador viable.
Els darrers dies, tant Oltra com una legió de supporters seus han titllat el síndic socialista de masclista a les xarxes socials per dos comentaris que han considerat ofensius. En el primer cas, Mata havia declarat que la seua dona, igual com Oltra, opinava que calien mesures més severes per aturar els contagis, però que el Consell es limitava a atendre les instruccions dels experts. En el segon, dimecres passat, en el marc d’una entrevista a l’espai Les Notícies del Matí, d’À Punt, va afirmar que “la pandèmia està afectant-nos molt a tots psicològicament”, unes paraules adreçades al conjunt dels responsables polítics que a Compromís van entendre com un atac directe a l’estabilitat mental de la vicepresidenta.
La crisi generada ha fet entrar la relació Oltra-Mata en unes coordenades diferents: es mantindrà la relació estrictament política, però l’amistat personal ha quedat ferida de mort. Un altre pont trencat.
Ploure sobre mullat
I és que, en efecte, plovia sobre mullat. Com ha quedat dit, els comptes públics de l’exercici vinent ja havien originat una polèmica considerable. Divendres 30 d’octubre, poques hores després que s’hagueren presentat a les Corts, del ple del Consell i de la seua compareixença conjunta amb el conseller Vicent Soler davant la premsa, la vicepresidenta va advertir que les partides del seu departament no es corresponien amb les que ella havia previst. Va acusar els socialistes, que controlen la Conselleria d’Hisenda, d’haver-les modificades unilateralment. Es tractava, en concret, de la secció 16 del pressupost, la corresponent a la Vicepresidència i la Conselleria de Polítiques Inclusives i Igualtat. A “Vicipi”, tal com es coneix entre els alts càrrecs, de manera abreujada.
L’endemà, dissabte 31 d’octubre, Soler s’afanyava a remetre una comunicació a les Corts en què informava de la presència d’algunes errades informàtiques en la transcripció de les dades relatives a la secció 16, unes errades que, segons deia, serien corregides al més prompte possible.
Des del mes de setembre, Hisenda disposava de les peticions de cada conselleria. S’estimava que el pressupost podria créixer al voltant del 10% i en funció d’això cada departament va enviar la seua carta als Reis. El d’Oltra va sol·licitar un increment pressupostari de 549,9 milions d’euros, que equivalia a una pujada del 37,4%. Així com al llarg del mes d’octubre la resta de conselleries van anar rebaixant les seues demandes, tal com passa cada any, aquest departament no va enviar la seua primera proposta d’ajust fins al dia 29, la vespra de la presentació dels comptes.
Aquell dia, ben entrada la vesprada, Vicepresidència envia una redacció en format no comptable —en lloc del model amb caselles que es fa servir en aquests casos, semblant al de la declaració de la renda, hi envia un Word— on enumera els apartats en què s’han d’efectuar els ajustos. Els funcionaris comencen a fer-ne la transcripció. En total, la retallada ascendeix a 155 milions, malgrat que Hisenda els n’havia reclamat una de 240. Els altres 85 milions queden als llimbs. Però transcorren les hores i no hi arriba cap proposta addicional.
“Si no voleu fer els ajustos vosaltres, haurem de fer-los nosaltres, però demà hi ha d’haver pressupost, és un compromís del Consell”, van advertir els socialistes
En una reunió mantinguda el 21 d’octubre, Oltra ja havia advertit Soler que no era possible reduir tant com ell pretenia el seu pressupost. Una setmana més tard, el dia 28, insisteix a dir-li que cal situar les persones per davant de tot. Soler li contesta que, en un pressupost que creixerà entre el 10% i el 13%, la seua conselleria no pot fer-ho el 37,4%. Oltra, molt enfadada, l’acusa de “neoliberal” i li dedica una frase que fereix especialment el conseller: “Seràs recordat pels Déu d’Alaquàs i per haver trencat el Botànic”. Els Déu d’Alaquàs foren detinguts i enviats a presó provisional, el juliol de 1975, per reunir-se clandestinament amb la intenció de seure les bases del futur autogovern valencià. Un d’ells era Soler.
A les 0:20 hores del 30 d’octubre, Vicepresidència confirma que no farà cap més ajust. A Hisenda esperen que tot plegat forme part de la tàctica de pressió, però a les 3 de la matinada, en comprovar que efectivament no hi arriba cap proposta més, els alts càrrecs d’Hisenda —sense la presència de Francesc Gamero, el secretari autonòmic designat per Compromís, que ja ha marxat— comencen a aplicar la tisora a la secció 16. “Si no voleu fer els ajustos vosaltres, haurem de fer-los nosaltres, però demà hi haurà pressupost, aquest és un compromís del Consell”, els havien deixat clar els representants socialistes.
No es toquen les partides dedicades a les dones, els infants ni les línies nominatives al tercer sector. En són víctimes el capítol d’inversions, les infraestructures —el Botànic no ha construït cap residència en 5 anys— i els crèdits ampliables de la renda valenciana d’inclusió que, com el seu nom indica, són modificables al llarg del curs i que ara, a més, passa a estar complemenda per la renda estatal aprovada per Sánchez i Iglesias.
A les 3 de la matinada, en comprovar que no arribava cap proposta més de Vicepresidència, els alts càrrecs socialistes van aplicar la tisora a la secció 16
A les 8:30 del matí, quan la Comissió Delegada d’Afers Econòmics del Consell és a punt de donar el vist-i-plau als comptes de 2021, Gamero comunica a Hisenda que Vicepresidència està enviant per correu electrònic la proposta d’ajust que els ha estat requerida. Però ja és massa tard. El programa informàtic ha registrat la versió elaborada durant la nit pels socialistes i el pressupost s’ha de presentar solemnement a les Corts a les 11 hores. Gamero potser no li fa saber a Oltra que la proposta enviada sobre la botzina no pot registrar-se en temps i forma i més tard ella, en comprovar que la versió enviada al Parlament no recull les dades aportades pel seu departament, es revolta contra el PSPV. El repartiment dels ajustos, elaborat per gent aliena a la seua cartera, sense els coneixements del seu dia a dia, ha eliminat partides que considera importants i complica l’execució d’algunes altres. Intervenció hi posaria entrebancs.
El ben cert és que la seua àrea ha guanyat 307,4 milions, un 19,1% més; només Economia, un altre departament en mans de Compromís, ha superat el seu increment interanual, en aquest cas del 26,1%. Però així com Economia gestionarà enguany poc més de 520 milions, Polítiques Inclusives ja se situa en 1.921 milions. Dels 838 milions de l’últim any del PP als vora 2.000 d’ara, el creixement és notable.
Amb tot, dimecres 4 de novembre, quan la seua Conselleria envia a Hisenda la proposta d’ajust definitiva, hi inclou 21 milions que no es poden comptabilitzar perquè la xifra global del pressupost ja és intocable i no es poden retocar partides d’unes altres seccions. Soler li havia proposat a Oltra proporcionar-li aquesta quantitat mitjançant modificacions de crèdit al llarg de la legislatura, un fet que és bastant habitual. Segons algunes fonts, ella arriba a plantejar que el conseller signe aquest compromís per escrit. A més, ja ha convocat un grup de cinc periodistes per informar-los que els socialistes havien modificat de dalt a baix el pressupost de la seua Conselleria i que li negaven aquests 21 milions. En el fons subjau la indignació —compartida per diversos sectors de la coalició valencianista— pel que es considera un bandejament progressiu de Compromís al si del Consell.
Incomunicats
“Si creuen que així afebleixen Mónica, van errats”, assenyala una veu molt respectada al Bloc, el principal partit que integra Compromís. “Ella n’és la víctima, no la causant del problema”, assevera una altra, però admet que “hauria sigut millor que tot açò no haguera eixit a la palestra”. A Compromís impera la sensació que, tal com els ha succeït tantes vegades a escala municipal, els socialistes i ells governen acceptablement bé en el primer mandat, però que a partir del segon van marcant-hi distàncies. En molts casos ho fan perquè s’han vist reforçats a les urnes.
“Qui té més a perdre és Compromís, han de tenir-ho clar”, subratllen els socialistes sobre la crisi originada. N’hi ha que no descarten cap escenari si la situació actual es prolonga en el temps. Alguns, fins i tot, reparen en el silenci que ha mantingut aquests dies el conseller d’Educació, Vicent Marzà. La sintonia entre ell i el president continua sent excel·lent. L’any passat, la darrera nit abans dels pressupostos, Oltra va abandonar les dependències d’Hisenda molt irritada mentre li recriminava a Marzà que es quedara allà “amb els seus amiguets”. El conseller d’Educació, però, va demanar disculpes per la situació generada i va marxar en aquell mateix moment.
En aquesta crisi, el vicepresident de Podem, Rubén Martínez Dalmau, ha exhibit un tarannà de concòrdia alhora que ha censurat els “personalismes” i els comportaments “partidistes”. “Fa un seguidisme permanent del PSPV, ha adoptat un perfil increïblement institucional”, repliquen a Compromís.
Fins i tot l’alcalde Ribó, sovint al marge de les pugnes entre partits, va escriure un tuit en què es felicitava perquè els Estats Units “es copien” del País Valencià i estiguen a punt de tenir una dona, Kamala Harris, com a vicepresidenta. Una floreta a Oltra en la seua pugna oberta amb Puig que, en canvi, contrasta amb el desig de l’alcalde de celebrar la cavalcada de reis amb seients numerats i de mantenir els casals fallers oberts amb un aforament màxim de 50 persones, dues idees que no s’inscriuen, precisament, en l’enduriment de mesures propugnat per Oltra. Ribó ha despenjat el telèfon i li ha traslladat personalment a Puig ambdues peticions, cosa que ha sorprès bastant els socialistes.
“La manera de fer els pressupostos no és la correcta, és massa dirigista”, opina un alt càrrec de Compromís que focalitza els problemes en aquest aspecte. “El conseller d’Hisenda té moltíssima capacitat de decisió i la seua elaboració hauria de ser col·legiada”, insinua. L’any passat, per exemple, va haver-hi un combat pels 48 milions dedicats als instituts tecnològics, que tant Economia com Innovació —en mans de Compromís i el PSPV, respectivament— pretenien assumir com a propis. Encara que la consellera independent a proposta socialista Carolina Pascual va amagar amb la seua dimissió, Rafael Climent va aconseguir retenir-los. “Amb Hisenda tenim problemes des del minut zero del Botànic; entre això i els intents continuats del president per tal d’agradar la CEV [Confederació Empresarial Valenciana] i AVE [Associació Valenciana d’Empresaris], hi anem ben servits”, lamenten a Compromís.
“Mónica és la nostra única candidata possible a la Generalitat, hem de fer pinya amb ella”
“Davant l’ofensiva del PSPV, hem de recuperar complicitats entre nosaltres i reconvertir-nos, caminar cap a la federació de partits”, conclou un dirigent amb carnet del Bloc sobre l’estructura interna de Compromís. “No veig Mónica d’alcaldable de València ni a cap altre lloc, és la nostra única candidata possible a la Generalitat i hem de fer pinya amb ella”, corrobora una altra veu de la coalició. Els moments durs acostumen a ser l’antesala dels grans canvis.
“A Mónica li cal una visió global del Consell, no pot creure que només importa la seua Conselleria”, exposen des del PSPV, on no li perdonen el qüestionament de les mesures contra la pandèmia. Un qüestionament que no es va limitar a la conferència de la premsa posterior a la reunió del Consell, sinó que va reiterar i ampliar aquell mateix dia una entrevista nocturna al programa d’À Punt A la Ventura. Aquesta ferida supura encara més que la dels pressupostos.
D’ací la manca de resposta de Puig, la incomunicació total entre ell i ella. Res a veure amb l’ambient que es respira a les Corts. Diputats i assessors de les tres forces botàniques interactuen amb normalitat. “De vegades somie com de plàcida seria la vida si el meu partit tinguera una majoria absoluta com les del PP, però de seguida em felicite pel Consell que tenim, amb una riquesa de matisos impressionant, i això compensa tota la feina que hi va aparellada”, confessa anònimament un assessor. Els anys de sindicalisme universitari, les manifestacions i els concerts compartits o les lectures que es recomanen els uns als altres evidencien una afinitat política a prova de bombes.
A prova de bombes. Com teòricament estava el Botànic fins que ha arribat aquesta segona edició, de la qual resten dos anys i mig que poden fer-se molt i molt llargs. Farien bé Puig i Oltra de parlar discretament amb ells, amb les desenes de diputats i d’assessors que cada dia treballen un cabàs d’hores per dotar de consistència el projecte polític que tots dos encapçalen. Un projecte que mor lentament per les altures però que manté unes arrels plenes de vida.