-Aquestes setmanes de confinament a l'InfoK han tornat a tenir unes molt bones xifres d'audiència. A què creu que es deu?
-En part, el cert és que ens ha ajudat la realitat. Amb tot el respecte pel moment que estem vivint, que és molt greu, els hàbits entorn aquesta crisi ens han ajudat. Per exemple, l'horari de l'InfoK és un horari en què molts nens fan extraescolars o estan pel carrer. Clar, durant el confinament, estaven a casa i amb les seves famílies. Això és positiu perquè hi havia moltes famílies que no ens coneixien i ara, amb el confinament, ens han descobert. A més, l'InfoK és un espai molt familiar. El fem pensant en el nen que ens mira des de casa, pensant també molt en què el professor ens pugui fer servir com a material didàctic i també pensat per generar converses o vincles a les famílies. Per això, veure l'InfoK en comú s'ha convertit en un hàbit de moltes famílies durant el confinament. Un altre factor que ens ha ajudat és que normalment ens fan servir com a material didàctic, és a dir, que el professor ens busca a la web i ens passa al grup d'alumnes. Ara, com que el grup no està unit, sinó en diferents cases, cada un dels nens ha fet un visionat únic. A part, el professor ha tirat molt més de l'InfoK. L'altra cosa és que ens hem reinventat.
-Com s'han reinventat?
-Normalment som purament un informatiu d'actualitat. No ens assemblem a la resta d'informatius, editorialment som molt diferents, però ho som. Ara no. Hem dividit el temps de l'InfoK en tres parts. Una primera part informativa, d'actualitat, com sempre. Ara era molt important saber les últimes novetats sobre l'escola, el confinament, el desconfinament... El segon terç ha estat de propostes per fer a casa. Per exemple, fem una secció nova que és la de les aficions. Sempre ens ha agradat molt obrir portes de coneixement. Perquè els nens, allà on trobin una porta que els interessa, s'hi posin de cap. Ara són aficions que proposen els nens: hem parlat de meteorologia, d'astronomia, de mirar pel microscopi, de mirar mapes de metro, de col·leccionar minerals. Aquests nens, que tenien aquests coneixements i passions, han explicat a la resta de nens les seves aficions. La tercera part ha sigut de molta comunicació directa. Hi ha una finestra que sempre tenim oberta a l'InfoK on els nens sempre ens poden dir la seva, és l'Explica'ns coses. Això que normalment tractem un cop cada dues setmanes, ara ho fem diàriament. A més, els proposem reptes i els demanem que per l'endemà facin certa o cosa o expliquin alguna cosa. Per exemple, el Dia Mundial dels Museus, els hem demanat que ens expliquin el seu museu preferit. Hi ha hagut molta comunicació entre infokaires i jo crec que emocionalment era una necessitat pels nens. Sobretot perquè l'àmbit social dels nens s'ha reduït moltíssim amb el confinament. Amb l'InfoK hem intentat compensar la falta de contacte social dels infants. Funciona molt bé, rebem una mitjana de més de dos-cents vídeos cada dia.
-Informativament, com han tractat el confinament i la pandèmia?
-Sempre que tractem una notícia més o menys complicada partim del supòsit de no avançar-nos amb les nostres preguntes i els nostres dubtes als possibles dubtes o preguntes dels nens. Potser, els nostres dubtes o preguntes com a adults no són els seus. Si responem a les nostres preguntes com a adults, podem fer dues coses: primer, estar deixant sense respondre les seves preguntes i, a més a més, plantejar-los dubtes i preguntes que potser no tenien. Per tant, com sempre, el primer què hem fet ha estat posar el micròfon als nens i preguntar-los quins dubtes i preguntes tenen. Evidentment, primer fem una petita introducció teòrica que nosaltres creiem que és bàsica tant per ells com per nosaltres. Sempre diem que no expliquem les coses perquè les entenguin els nens, sinó perquè les entengui tothom. Nosaltres els primers. Un cop les hem entès, llavors les podem explicar. Un cop tenim els dubtes i les preguntes damunt la taula, anem a buscar un expert perquè els respongui directament les seves qüestions.
-En una entrevista a Vilaweb, explicava que cada vegada havien de trucar menys a psicòlegs i pedagogs perquè els donessin assessorament sobre com enfocar certs temes perquè ja s'havien anat especialitzant. No sé si amb la pandèmia us ha tornat a fer falta...
-Amb temes de salut, nosaltres sabíem fins on sabia més o menys tothom al món del periodisme. Però clar, nosaltres hem d'anar molt al moll de les coses, buscar molts perquès. Si no domines molt el tema, et costa respondre'ls. Per això hem hagut de trucar molts experts. Després, per un tema emocional. En contextos emocionals tan delicats, sempre ho sabrà gestionar molt millor un expert que no pas nosaltres.
-Després de tants dies de confinament, han patit per no fer-se repetitius o monòtons?
-Ens feia una mica de por que tot girés al voltant del coronavirus perquè durant el confinament el nivell de notícies d'actualitat ha baixat moltíssim. Fèiem servir les fonts habituals i teníem, potser, el 20% de les notícies habituals. Però, realment crec que era un tema que els interessava molt. Sempre que hem obert micròfons i preguntat, ells han insistit amb molta curiositat. Després, com que intentem tractar-ho de manera diferent i amb originalitat, cada dia hem intentat fer les notícies de manera diferent, encara que sigui formalment. Això crec que ens ha ajudat.
-Què és el que més ha preocupat als infants d'aquesta pandèmia?
-A diferència dels adults, crec que el confinament no se'ls ha fet excessivament pesat. Creiem que tenen una facilitat per adaptar-se a les novetats que els adults hem perdut. Ells agraeixen moltíssim, gairebé tots, el fet de poder conviure tant temps amb la família. També és comú trobar a faltar els amics i els avis. Potser no han trobat tant a faltar la matèria de l'escola, però sí els companys de classe i els professors.
-Deia abans que havien intentat fer cada programa formalment diferent, com es fa això havent de fer el programa des de casa?
-Bàsicament amb idees. És una cosa que sempre exercim a l'InfoK. Tirem molt de pensar com farem les coses. Triguem més estona a pensar com farem la notícia que no pas fent-la. Aquesta manera de fer, durant el confinament, l'hem exercit com sempre. Des de casa potser dona més joc. És més divertit i sempre hi ha més sorpreses fent l'InfoK des de la cuina de casa amb un gat que et va passant per davant que no pas en un plató on més o menys sempre tens el mateix tir de càmera o el mateix fons. A més, part de l'InfoK el feien els nens, la meitat del programa ens l'explicaven ells, entràvem a les cases que són diferents. Ha estat molt divers. En Mixu [el seu gat] ha triomfat una barbaritat. El fet d'estar a la cuina, que és un lloc quotidià i familiar i compartir espai amb el Mixu que és un gat i als nens els animals en general els agraden moltíssim, ha sigut tot un èxit. Ens envien dibuixos, preguntes... Hi ha un munt de nens que s'han comprat gats o han demanat gats a casa i els pares em mataran. De fet, hi ha nens, els més petitons, que ens miren esperant que surti en Mixu.
-Han hagut d'informar aquests dies sobre una altra qüestió important com són les protestes arran de la mort de George Floyd. Com ho han abordat?
-Intentant fer-ho com sempre, dient les coses pel seu nom; dient fins on sabíem i el que no sabíem, no; recollint molts testimonis de l'edat dels nens que ens miren; explicant el context; fent història i geografia; no deixant de banda les emocions... Una mica el que fem sempre.
-Als informatius mainstream, les informacions sobre aquest cas han anat acompanyades d'imatges de gran violència visual. En feu algun tractament especial quan toca adreçar-les als infants?
-Sempre diem que creiem que les explicacions no són traumàtiques, al contrari. Si entens una cosa, et fa una mica menys de por o et fa una por més racional, més equivalent al perill real. Les imatges sí que ho són i les controlem molt. Un psicòleg ens explicava que hi ha diferents tipus de por. La por que es correspon amb un perill real i la por no real, que podria ser la por a tancar la llum perquè no aparegui un monstre. La por dels monstres intentem que desaparegui, la por real no, perquè és bona. A més, la majoria de coses que expliquem, sabem que ja han arribat als infants per altres bandes i que, a més a més, potser generen por als adults del seu voltant. Aquí és on creiem que és important explicar-ho bé. Pel que fa a les imatges, creiem que són molt més traumàtiques i poden generar molts més malsons. A més creiem que no és necessari veure el moment de la mort per explicar que ha mort una persona als Estats Units. De fet, creiem que atempta contra la dignitat d'aquella persona. És un debat que també podríem tenir entre els grans. Expliquem el racisme sense necessitat de veure imatges tan bèsties.
-Més enllà d'aquests dies de confinament, de normal, quins criteris editorials fan servir per decidir què entra i què no a l'escaleta de l'InfoK?
-És una tria molt més lliure. No seguim els patrons habituals. Nosaltres podem començar amb una qüestió de cultura, de l'escola o de l'espai. Encara que en aquell moment potser tothom estigui parlant de política, potser considerem que és més important que ens passi l'estació espacial internacional per damunt dels nostres caps i explicar què és. Té un punt molt més lliure i un punt passional. Distingim les notícies en tres tipus. El primer són les notícies del món dels nens que afecten els nens. Per exemple, que l'any que ve hi haurà una nova assignatura a l'escola. Això és evident que ho hem de tractar. Les notícies de segon tipus són les que no són del món infantil, però els afecten. Per exemple, si s'estrena un nou parc a Girona. Això no és una notícia del món dels infants, però els afectarà perquè en seran consumidors i han de saber quan hi podran anar, quants diners ha costat, què hi trobaran... El tercer bloc és el de coses que ni els afecten ni són del món dels nens. Són la gran majoria. Per exemple, la de la mort de George Floyd. No és una notícia de l'àmbit infantil i no els afecta directament. Per què la decidim explicar en aquest cas? Perquè creiem que hi ha un context darrere que pot ser molt enriquidor. Un context geogràfic, cultural, històric que els pot servir. No per aquesta notícia puntual que en uns mesos hauran oblidat, però potser sí per notícies del futur on podran aplicar aquest context que els hem explicat i aplicar-lo per tenir una idea d'allò que ha passat o per poder opinar. Que Donald Trump digui que Jerusalem és la capital d'Israel és important per ells? No. Però els ho expliquem perquè hi ha un context històric, diplomàtic i cultural al darrere tan interessant que els pot servir per analitzar informacions en un futur.
-Tenen la sensació que el que expliquen pot ajudar als infants a formar-se en certs valors? Per exemple, a l'hora d'evitar reproduir certs estereotips...
-Això intentem. No et sé dir si funciona, o no. Creiem que ensenyar diferents postures al voltant d'una cosa i que les coses no passen perquè sí, sinó que tenen un context i que les coses passen perquè estan vinculades a un fet cultural o geogràfic i tenen un perquè és molt important que ho sàpiguen. És fomentar l'esperit crític i qüestionar qualsevol cosa que passa.
-La informació política potser és especialment delicada a l'hora d'exposar-la als infants. Com la plantegen? Tenen por de rebre crítiques quan ho fan per les passions que aquest tema desperta entre els adults?
-És curiós que sigui més passional parlar de política que no parlar d'unes armes químiques mal utilitzades. És curiós, però com a humanitat diu bastant de nosaltres. De qüestions polítiques en parlem quan són notícia. Com a informatiu infantil, comparat amb altres informatius infantils del món, no som dels que parlem més de política. Amb el tema concret del procés sí que és especialment delicat. Les experiències anteriors no han estat del tot agradables. Això ha fet que hi hagi una petita distorsió editorial quan parlem d'aquest tema, cosa que és una mala passada.
-A què es refereix?
-Són les úniques notícies on l'InfoK no fa preguntes directes als nens. De tota la resta de temes, temes que considerem més delicats i complexos, hi surten nens opinant. L'InfoK cobreix dos drets bàsics dels nens, el dret a la informació i el dret a poder opinar sobre allò que passa al voltant d'ells, el dret a tenir paraula. Excepcionalment, amb els temes del procés, no incloem nens. Per què ho fem? Passem per davant la seguretat dels nens a la línia editorial. En una notícia que vam fer en què vam tractar la Via Catalana i vam donar veu als nens que hi havia -quan vam donar veu també als nens del 12 d'octubre- se'ns va criticar que hi hagués nens parlant del procés. Aquesta crítica és molt vàlida, sobretot per qui no coneix l'InfoK i no sap que és el modus operandi típic. Nosaltres, per exemple, si se celebra que ha vingut el Papa a Barcelona, parlem amb nens que ho van anar a celebrar, no anem a buscar nens jueus, musulmans, hindús a casa seva perquè contrarestin els que estan celebrant la vinguda del Papa. Això és de sentit comú. Si guanya el Barça i anem a una celebració, parlen els nens del Barça. Així i tot, se'ns va criticar. Però no va acabar aquí la cosa. Van agafar aquests nens, que és il·legal, i els van posar en portada d'un diari de tirada estatal, sense tapar la seva identitat, i donant dades dels noms dels pares, dels noms complets dels nens, de l'institut on anaven, de la feina dels pares, amb una fotografia d'una família completa... Això és perillós pels nens. Hem posat en risc la seguretat d'un menor i per aquí sí que no hi passem. Per tant, preferim modificar el criteri editorial del programa, per protegir la salut del menor, que està en joc. Aquest és el detonant que ha fet que quan parlem del procés no demanem l'opinió als nens. Cosa que és bàsica, perquè quan parlem d'eleccions, parlem amb ells, entrevisten als candidats, donen l'opinió del que haurien de fer els polítics... Això no vol dir que no deixem de tractar la notícia.
-Quina és la cobertura de les que ha fet per l'InfoK de la qual se sent més orgullosa?
-La veritat és que estic molt orgullosa dels especials que fem perquè són temes molt complexes. L'especial del coronavirus, el dels atemptats de Barcelona i Cambrils... Però, també especials com el de Queen. Per què no ha de tenir rellevància un tema cultural. O els especials dedicats a autors literaris. Hem tractat temes en profunditat de manera original i molt didàctica. Els especials sobre el bullying crec que són de servei públic. Poder aconseguir que el nen es qüestioni. En el cas del bullying sempre comencem dient als infants que ells poden rebre o fer bullying en qualsevol moment i que es plantegin les accions que fan. Aquest tipus de reflexions em semblen interessantíssimes. És, en general, el tarannà de l'InfoK. Sempre intentant ser honestos i transmetre bon rotllo i passió.
-I, quina ha estat la cobertura més difícil de plantejar?
-Els temes relacionats amb la política sempre són molt complexes. L'1 d'octubre va ser molt difícil. Vam ser l'únic informatiu infantil que no va ensenyar imatges de les càrregues policials. Ho vam explicar igualment, però no ensenyar. Va ser molt difícil perquè ens tocava de molt a prop i era molt complex d'explicar. També és molt difícil sempre que hem d'explicar la maldat humana. En el tema dels atemptats, com uns nois joves poden arribar a fer això? És una pregunta que es fan els nens i per la qual no tenim resposta. L'accident de Germanwings, que primer semblava un accident i després es va convertir en el que es va convertir, és molt complex. Els costa d'entendre la maldat humana.
-L'any que ve l'InfoK fa vint anys. Vostè hi és des del principi. Com ha canviat la seva fórmula?
-Evidentment, les nostres eines són diferents. Abans fèiem l'escaleta amb els diaris de paper, i ara ho fem amb les xarxes. Ens arriba molta més informació i molt més quotidiana. Ja no són els grans mitjans que ens envien informació, sinó que arriba de tot arreu. Tot és molt més proper amb les xarxes socials. El cantant ja no només el veus al concert, també el veus a casa seva. Nosaltres també tenim molta més flexibilitat. Cada vegada ens hem anat allunyant més d'un informatiu convencional. Això és normal, perquè en qualsevol àmbit, tu comences adaptant-te molt a les normes i a mesura que et vas acostumant, et vas permetent més el dubte d'allunyar-te de la normativa. Aquests vint anys ens han permès tenir una estructura molt menys encorsetada, tenir eines més ràpides i espontànies... Ara podem fer un vídeo que l'hem gravat un quart d'hora abans del directe, abans era tot més complex tècnicament. És això, més llibertat, més espontaneïtat i més maduresa, perquè fa vint anys que expliquem o que aprenem a explicar les notícies als nens.
-Quins reptes creu que té l'InfoK de cara al futur?
-El repte més important és adaptar-nos a la nova manera de consumir els mitjans de comunicació. És el repte que tenen tots els mitjans, amb l'agreujant que els nostres nens ja hi són en aquesta manera de consumir. Per això tenim tant èxit digitalment, perquè realment s'adapta a la seva manera de consumir, que no és la televisiva. Tant l'InfoK, com el Super3, com qualsevol canal dirigit a nens, s'ha de reinventar moltíssim per seguir arribant a ells que tenen noves maneres de consumir.
-Per acabar, té cap tema pendent que li agradaria tractar a l'InfoK?
-L'altre dia en parlàvem i és que hem tocat moltes coses i no se'ns acudia quin tema no havíem tocat. Segur que n'hi ha mil, però no se'ns acudia. És que els hem explicat gairebé tots. El que sí que és veritat, és que encara que hàgim tractat molts temes, com que el nostre públic es regenera cada dos anys, si fa tres anys vam fer una cosa l'hem de tornar a fer. Has de reformular sempre els temes. Abans quan parlàvem de bullying no parlàvem de cyberbullying i ara gairebé que en parlem més que no pas de l'altre.