-"Si tenim sort, potser ens treiem de sobre tot això dels articles sobre la falta de referents en català", deia Bru Esteve al principi del vídeo de presentació del Canal Malaia. És aquest l'objectiu del projecte?
-Hi ha un conflicte, i això es tradueix en el fet que la gent en parla, s'escriuen articles, Twitter en va ple... Però, ningú està proposant solucions reals ni iniciant cap projecte que el vulgui solucionar. En Bru ho deia per fer la broma que tothom estava molt pesat amb el tema, però ningú fa res. Nosaltres hem decidit fer alguna cosa.
-Com pensen el projecte de Malaia?
-La idea inicial ve dels germans Rius [Arnau i Clàudia]. En Bru Esteve i jo ens hi afegim més tard. Ells són els que pensen el projecte i ens el proposen. Creuen que necessiten per una banda en Bru, la seva capacitat d'anàlisi i el seu coneixement sobre el món de la comunicació i, sobretot, dels nous formats. Després, pensen en mi perquè d'alguna manera, i és lleig que ho digui jo, sóc una persona relativament rellevant en el Youtube català. No existeix pràcticament ningú i és important que si vols iniciar un projecte de youtubers, tenir una persona que de veritat ja s'hi dediqui i hagi pogut construir una mica de comunitat, en el sentit de tenir seguidors i aquestes coses. En Bru i jo de seguida ens animem perquè som molt conscients d'aquest sentir que hi ha amb el tema que no existeix el català a les xarxes i, per tant, no hi ha referents pels joves. Per tant, el català es mor. Per tant, em sembla una molt bona iniciativa.
-Per qui no ho conegui, quina és bàsicament la tasca de Malaia?
-Malaia busca crear una comunitat de Youtube catalana. Igual que existeix Youtube Espanya, com a concepte d'un grup de gent que fa continguts en espanyol, es coneixen entre ells i els seus mateixos vídeos, encara que no en siguin conscients, s'acaben retroalimentant. Crèiem que era molt important que en l'àmbit del català hi hagués també aquesta comunitat, que no existia. Perquè, a més, és molt important la retroalimentació per una llengua minoritària com la nostra. Youtube afavoreix els vídeos que es poden fer molt virals. Si el teu vídeo és en una llengua que parla menys gent, Youtube no el considera viral i l'algoritme no l'afavoreix. Canal Malaia és un agregador de tot el contingut. I pretén que tot el contingut que es fa per aquest canal tu ja sàpigues que té una qualitat i, a més, puguis trobar tot de continguts diversos en català. No només diversos de contingut, també diversitat dialectal i de tota mena. Bàsicament funciona amb el tema de les recomanacions. La idea és crear una comunitat per crear referents de gent que parli en català.
-Com s'ha fet la tria de la gent que en forma part?
-La gent que entra a Malaia, bé és perquè ja feia vídeos abans, nosaltres els hem descobert i hem pensat que feia un contingut bo, com l'Antonio que és un noi valencià que fa vídeos de moda i ens va encantar, o en Berti o la Laura Grau. És gent que ja feia vídeos a internet, els teníem vistos i que el seu contingut era bo. I que, entre el seu contingut i l'empenta que els podia donar Malaia, podia triomfar. L'altra és gent que pensem que té coses a aportar encara que no hagi fet vídeos. Així era al principi. Ara que ja som públics, estem rebent moltes propostes. Però, bàsicament, nosaltres busquem els que creiem que són els candidats. Intentant que això no ens limiti. De moment creiem que ens en sortim bé.
-No volen ser un simple agregador, com podria ser la web de Youtubers.cat fins ara, sinó també triar amb criteri, oi?
-Exacte. I això no vol dir que si no estàs a Malaia, no fas un bon contingut. No és això, en absolut. La cosa és crear una comunitat.
-D'on ve el nom de Malaia?
-El nom ve de la gota malaia, de la tortura, perquè som molt pesats amb el tema. No, és broma. Diem això, però és perquè realment ens agradava com sonava.
-Deia abans que volen fer una cosa similar a la comunitat youtuber espanyola. En aquests entorns, però, la gent que hi ha prové, sovint, del món dels videojocs, del món gammer. Aquí no hi han entrat encara?
-És cert que la cara més visible de Youtube a Espanya, i la més antiga, és la del tema dels videojocs. Són el Rubius, l'Auronplay, que són com els vells bojos. Però, també hi ha gent que ho peta moltíssim i fa molts anys que hi és com el tema de les beauty bloggers. Però, òbviament, ara mateix a Malaia no tenim ningú que es dedica al tema gammer. Lògicament, és un perfil que també volem cobrir. Igual que tots els perfils. Volem fer continguts de tota mena. Cada setmana van sortint propostes de gent que fa coses, perquè tothom pugui consumir el contingut que li interessa. D'altra banda, quan he dit que volíem crear com Youtube Catalunya, igual que Youtube Espanya, era per posar un exemple d'un país normal on la llengua està normalitzada que té una comunitat de gent jove -o no- que fa contingut amb la seva llengua i té visites. És més en aquest sentit.
-Creu que a les persones que decidiu fer continguts en català, us demanen una responsabilitat extra?
-Sí. Ho penso. També penso que és inevitable. Quan la teva llengua està en la situació que està, és normal que hi hagi gent que la vulgui cuidar molt. També és normal que hi hagi puristes que vulguin que tu parlis un català perfecte. Això és una cosa on també hi ha molt conflicte. Hi ha qui pensa que hauríem de parlar el català de Pompeu Fabra als nostres vídeos de Youtube. D'altra banda, també crec que la gent et posa molta pressió. Com a Juliana Canet, parlo ara, sento que això a vegades vagi de salvadors i no salvadors en el conflicte aquest de la llengua. I no sóc salvadora de res. A vegades sentim també aquesta responsabilitat de ser salvadores. No té sentit que diguin això, no funciona així la vida. Sí que hi ha molt d'això. Però, penso que si hi és, és perquè hi ha molta consciència sobre la situació que està patint el català. També això és una cosa positiva a pensar. Si jo sento aquesta pressió, és perquè la gent valora que jo faci vídeos en català i entén la situació de la nostra llengua.
-Hi ha qui ha comentat la necessitat de crear un mainstream català. Pensa que ho és?
-Crec que sí. Hi ha d'haver programes i continguts banals en català. Un dels problemes de la nostra llengua és que s'ha associat sempre a una llengua de culturetes. La gent que no parla català a la seva vida diària i només coneix el català de l'escola, la veuen com la llengua del cole, de Mercè Rodoreda, de la cultura. De la cultura seriosa, dels intel·lectuals. És com ho veu moltes vegades la gent jove. És com aquesta cosa que tenim en la nostra llengua. És cert que cada vegada existeixen més continguts banals en català. Adolescents ICat és bastant aquest rollo. És important que hi hagi coses com aquestes a la Corporació Catalana. Penso que és indispensable. Canal Malaia també hi aposta. Ja no és banal, és entreteniment. Una cultura normal també té continguts banals, té programes d'entreteniment i té programes del cor. I és una merda que la nostra llengua sembli que, per molta gent, és una llengua de parlar de coses serioses. No és així. Seny i rauxa. No pot ser que ens quedem només amb el seny.
-Alguns dels impulsors de Malaia, però, sí tenen aquest punt cultureta...
-Una cosa no treu l'altra. Penso que és molt important poder fer un vídeo sobre com aconseguir liar-te amb el teu crush de festa o poder fer un vídeo comentant només vídeos de Tik Tok absurds, que no t'aportin res, que purament et distreguin. Però, també és important parlar de la cultura. A Malaia intentem que hi hagi representació de tot. Que puguis veure un vídeo de la Clàudia Rius o meu que et pugui interessar, o veure'n un que només t'entretingui. Crec que apostar pels continguts d'entreteniment, no és renunciar a la cultura. Al contrari. Crec que les persones com la Clàudia que s'estan centrant en la cultura, estan donant un enfocament molt mainstream.
-Els fa por que el contingut en català que fan des de Malaia arribi més a gent que fins ara no consumia continguts de Youtube i ara ho fa perquè són en català, que no pas a qui ja en consumia en castellà...
-Jo estic molt esperançada en el projecte i crec que està funcionant molt bé. Crec que gent que consumia Youtube Espanya ha començat a veure vídeos de Canal Malaia o contingut en català. I gent que no mirava Youtube perquè no hi havia contingut en català, ara l'ha tornat a consumir.
-Des de la seva experiència personal, creu que arriba a un públic general, més enllà de convençuts?
-No ho crec, ho tinc comprovat. Arribo a un públic bastant general. Les meves estadístiques ho demostren. Arribo bàsicament a un públic femení, més que no pas masculí. A un públic molt jove, d'entre 13 i 20 anys. I gent de tota mena. Hi ha el típic perfil de catalanet que parla català sempre, de la Catalunya Central. Però, també hi ha un altre perfil de gent que potser no parla ni català en el seu dia a dia. També m'escriu molta gent que no sap el català. Gent de fora, que l'està aprenent. Arribo a una gent molt diversa. Això és el que volem amb Malaia, arribar a gent de tota mena. Per això és important que el contingut sigui divers i no ens limitem a parlar tota l'estona del mateix.
-En el projecte que impulsa Malaia, hi ha també una crítica inherent a la CCMA?
-Jo crec que la Corporació ho està fent molt bé i està apostant per contingut jove com Adolescents ICat que funciona molt bé. També ha fitxat ara Rumescu, que funciona molt guai. També Les de l'Hoquei està funcionant molt bé i ho peta molt. Amb el tema de les sèries juvenils, la Corpo sempre ho peta molt. Penso que és complicat, però ho estan fent bé. Últimament s'estan posant especialment les piles amb el tema. També penso que és molt important diferenciar. La gràcia dels Youtubers és que és gent que s'autoprodueix. Els nostres Youtubers, de Malaia, també s'autoprodueixen. Que fan el que volen, amb una llibertat absoluta en tots els sentits. És la gràcia principal de Youtube de tota la vida i el motiu pel qual els youtubers ho peten com ho peten.
-Més enllà de projectes de visibilització com el seu, creu que és important que els potencials creadors de contingut tinguin la perspectiva que ho podran monetitzar, com fan molts youtubers en castellà? Existeix aquesta possibilitat per als creadors en català?
-Moltes persones comencen a fer contingut en castellà a les xarxes pensant que així podran monetitzar molt més. Això és fals, realment fent contingut en català tens una situació més favorable perquè davant del buit de contingut que hi ha tens molta menys competència i per tant infinitament més possibilitats de triomfar. Per altra banda, malgrat que òbviament el teu públic sigui més limitat pel nombre de parlants, el que tinguis serà molt més concret, i això facilita moltes col·laboracions amb marques a qui interessa arribar només a catalanoparlants: d'això se'n diu ser microinfluencer. Sense necessitar la quantitat de seguidors que necessitaries si ho fessis en castellà, tens a l'abast col·laboracions perquè el teu públic és més concret.
-Més personalment, ha sentit que havia d'obrir camí?
-Jo no vaig sentir que havia d'obrir camí a ningú i que el que estava fent era important per la llengua. Que això és discutible, hi haurà gent que pensarà que és indiferent. No vaig sentir que tenia una certa importància fins fa un any i mig. I fa quatre anys que faig contingut a internet. Els primers anys feia vídeos en català perquè era la meva llengua i ni em plantejava perquè ho feia en català ni la importància que podia tenir. En el moment en què me'n vaig adonar sí que vaig veure que estava obrint camí. Igual que si jo no hagués conegut la Leopolda Olda -de les primeres noies que va fer contingut en català a les xarxes-, segurament ni m'ho hauria plantejat. És el que et deia amb el tema de les pressions amb el tema de la llengua. En ser poques persones, hi ha la pressió del tema aquest que som referents per persones que potser un dia s'animen a fer coses en català. A mi m'agrada. Tot el que sigui gent que faci contingut en català, sigui qui sigui el seu referent, jo estaré encantada. Canal Malaia és això, que hi hagi una comunitat prou forta en català perquè els joves sàpiguen que és una llengua amb la qual pots fer contingut a les xarxes.
-De quina manera l'ha afectat l'exposició a les xarxes? Hi ha youtubers que expliquen que els pot arribar a condicionar força el seu estat d'ànim.
-En qualsevol feina on t'exposis, hi ha molta pressió. I fa que moltes vegades ho puguis arribar a passar malament. Jo en el meu cas, no sé si perquè passo de tot, aguantaria el triple de pressió que rebo per tal de poder seguir tenint aquesta feina que m'omple moltíssim i m'agrada moltíssim. Cada dia em llevo agraïda de poder treballar en el que m'agrada, que és explicar coses. Entenc la pressió com una cosa lligada a la meva feina i ja està. Pot ser molt dur a vegades, però a mi, de moment, no m'ha afectat prou.
-Li ha fet por mai que l'utilitzessin políticament?
-Una mica sí. Perquè, a més, crec que és natural... el problema del català és que és una llengua completament polititzada. Moltes vegades, pel sol fet de parlar català, ja sembla que hagis de prendre partit en unes coses i implicar-te en certes coses. Però és que no importo prou a la gent. No sóc prou important perquè em vulguin utilitzar políticament. La màxima pressió o moment en què he sentit això és en el cas d'algun partit volent que faci publicitat d'una nova iniciativa. Òbviament ho he ignorat. Sóc completament irrellevant, això ho ha d'entendre la gent. La gent no sé què es pensa. La meva mare es pensa que sóc més important, i no ho sóc. A la gent li sóc igual, als partits li sóc igual. Ningú em vol utilitzar. Aquesta és la veritat, encara que sigui trista.
-L'altre dia va fer un vídeo relacionant Josep Carner amb Bad Bunny. Què tenen a veure?
-Ara hauria d'explicar el vídeo i per això el vaig fer. Aprofitaré per aclarir una cosa. Moltes vegades em pregunten pel tema de com jo colo la literatura o així en els meus vídeos o així. La cosa és que jo no colo la literatura enlloc ni intento parlar de coses amb un rerefons. A mi me la suda si els joves saben qui és Josep Carner. Que millor que ho sàpiguen perquè és el millor, però ho faig perquè parlo del que m'interessa. Igual que m'interessa com liar-me amb el meu crush quan vaig de festa major, m'interessa Bad Bunny i m'interessa Josep Carner. Són les meves inquietuds. Pel vídeo aquest, jo portava dues setmanes donant la turra als meus amics sobre com s'assemblaven i per això faig un vídeo. Igual que he estat obsessionada amb Operación Triunfo i he fet un vídeo. Parlo del que m'interessa, m'agrada, m'apassiona... No hi ha un rerefons, darrere dels meus vídeos, d'intentar culturitzar la penya. De decidir parlar de Josep Carner barrejat amb Bad Bunny perquè... me la pela. M'és igual.