Amb l'estiu arriba una de les temporades més activitat del sector del lleure educatiu. Casals, colònies, campaments, rutes, camps de treball, empreses privades i entitats basades en el voluntariat, com els caus i els esplais, encaren un dels moments clau de l'any. Aquest cop, però, amb la preocupació afegida de l'impacte de la crisi de la Covid-19.
Descartada la hipòtesi que no es puguin realitzar aquestes activitats, els esforços es concentren ara en adaptar-les a les exigències sanitàries perdent el mínim de qualitat pedagogia i de les característiques pròpies d'aquest model educatiu.
"Es podran fer les activitats, però no es faran exactament de la mateixa manera. Encara estem en una situació d'emergència", reconeix la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut de Catalunya, Gerogina Oliva, que afegeix que es prendran mesures a partir de les recomanacions sanitàries que van "des d'utilitzar mascaretes o mantenir uns nous hàbits d'higiene i distanciament físic diferents de la resta d'estius".
Preocupació
Quan a principis de mes el PROCICAT (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya) feia públic el document marc sobre el qual s'haurien de regir les activitats, el conjunt del sector va posar el crit en el cel. Després de setmanes de feina per concretar les dinàmiques que es proposen a les realitats concretes, els ànims s'han apaivagat.
"En un primer moment aquestes mesures van ser molt xocants. Canvia molt el tipus de campaments que fem", explica Laura Panicot, comissaria general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, entitat que agrupa bona part dels caus del Principat. Després de les reunions i el treball de les darreres setmanes amb l'administració, la perspectiva ha canviat. "Ens van dir que no patíssim, que buscarien solucions. Hem fet reunions i entre tots hem construït el document final", explica mentre detalla que ara mateix l'entitat ha aturat tota l'activitat i se centra a preparar l'estiu. La preocupació ara "és adaptar la nostra activitat al que se'ns proposa", encara que les mesures "són complicades d'assumir". Especialment, diu, "el distanciament social".
Aquesta preocupació la comparteixen també des de l'ACELLEC (Associació Catalana d'Empreses de Lleure de l'Educació i la Cultura). El seu portaveu, Pep Montes, argumenta que si bé les mesures "són necessàries per garantir i assegurar que no propaguem la Covid-19", a la vegada "suposen una dificultat seriosa per la realització de l'activitat". En concret, creu que les mesures afecten punts essencials del lleure educatiu com "el treball en comunitat o la convivència ,que són elements que no són opcionals quan parlem del lleure. Les mesures de distanciament físic van en contra d'aquesta lògica".
És per això que Montes reclama que les mesures s'apliquin des de la flexibilitat. Assenyala que els protocols que concreten el marc general i que s'han de fer públics en els següents dies, segons ha informat a EL TEMPS la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut, "ja van en aquesta direcció" i "incorporen un grau de raonabilitat. No diu que els infants han d'estar a dos metres tots els minuts del món".
Grups reduïts
Oliva explica que el que s'ha aprovat en aquests protocols específics és el marc bàsic per a cada tipologia d'activitat. Per exemple, amb la introducció d'elements com la mascareta, que serà "obligatòria quan la distància física no és possible, com quan s'ha de fer la cura d'un nen o anem en una furgoneta". Per la resta d'activitat, diu, "no és recomanable, especialment en petits".
Una de les prioritats que es detallen des de la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut i el Departament de Salut serà garantir la traçabilitat dels grups d'infants per poder aïllar-los àgilment en cas de contagi. A la pràctica, això es traduirà en el fet que s'estipularan grups de convivència de màxim 10 infants que sempre tindran els mateixos educadors.
Malgrat acceptar-la, des del sector no s'obvien les dificultats que planteja aquesta qüestió. Des de la vessant empresarial preocupa que això pugui encarir costos. Montes detalla que la separació de grups de deu infants "en molts casos pot implicar la utilització d'espais diferents dels habituals. Això farà que potser calgui algun monitor més i això provocarà algun tipus d'encariment. Hem demanat al Govern que, en mesura del possible, destini una part a subvencionar les activitats perquè puguin tenir un preu assequible i facilitar l'accés de les famílies".
Aquesta preocupació pels espais la comparteixen també des de Minyons. Panicot veu positiu que els protocols permetin utilitzar poliesportius i escoles per fer campaments, cosa no permesa fins ara, i explica que seria d'agrair si des de les institucions "ens poguessin donar un cop de mà amb infraestructures com carpes grans o pavellons com els de la Creu Roja per dormir a dins, perquè amb tendes és difícil mantenir les distàncies".
Les noves necessitats materials derivades de les mesures de seguretat són un dels focus de treball de la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut. Oliva explica que "en aquests moments estem analitzant els elements que poden generar sobrecost i mirar com podem, de forma corresponsable, fer-hi front". Afegeix, a més que a aquest sobrecost "en cap cas ha de repercutir en les famílies". Panicot, de fet, demana que "des del govern s'impulsi una línia de beques perquè tots infants puguin anar de campaments".
Cal recordar que un informe del Síndic de Greuges de novembre de 2014 ja avisava que, sense necessitat de situacions excepcionals com l'actual, l'accés al lleure educatiu és factor important de desigualtat entre infants i joves.
Higiene
Entre les qüestions que poden incrementar el cost econòmic, hi ha les derivades de les mesures sanitàries en productes de neteja i protecció.
Oliva pensa que caldrà prestar més atenció a la desinfecció dels espais i tota la reestructuració organitzativa que se'n deriva. També que caldrà aplicar mesures que poden anar des del "control personalitzat de l'estat de salut i uns protocols més estrictes d'higiene" al fet que els infants es puguin portar de casa tot aquell material -per exemple per menjar- de casa. "Tots els instruments d'ús compartit requeriran un major esforç de desinfecció", detalla la directora general de Joventut.
Altres canvis seran, per exemple, el fet que els infants i joves no podran participar, com passa normalment en algunes d'aquestes activitats, de l'elaboració del menjar i caldrà que hi hagi un servei d'intendència que no interactui amb la resta de participants a l'activitat.
També s'introduirà la figura del responsable de seguretat i higiene, que haurà de vetllar pel compliment dels protocols. Aquestes persones rebran una formació específica en línia abans dels campaments. També es preveu que hi pugui haver una formació complementaria per a la resta d'educadors, tot i que encara no està concretada.
Seguretat
Un dels aspectes que preocupen és la manera com es garantirà aquesta seguretat i el balanç de riscos a assumir per part dels educadors.
"Estem treballant en com han de ser les inspeccions i els elements innovadors a vetllar. Ho estem fent des de la perspectiva de la confiança i de la corresponsabilitat, no tant des de l'acció punitiva", relata Oliva. Detalla que estan "treballant per desresponsabilitzar al màxim els monitors". Per fer-ho, comenta, s'inclouen elements com un certificat de responsabilitat que hauran de firmar les famílies on hauran de declarar que els infants i joves i els seus contactes estan sans. "Hem de treballar des del moment zero amb les famílies. Jo com a mare puc creure que el meu fill ha de tenir lleure i n'assumeixo les responsabilitats i les conseqüències. Són els mateixos riscos que si el porto a comprar o a la piscina"
Montes, de l'Associació Catalana d'Empreses de Lleure de l'Educació i la Cultura, demana no posar massa l'accent sobre aquesta qüestió i es mostra preocupat perquè "sabent com van les xarxes socials, qualsevol imatge d'un casal amb dos nens junts pot generar molt rebombori. Les cases de colònies i els casals seran segures, no hi haurà ningú que vetlli amb més intensitat. Però, si posem molt focus públic en això, generem un ambient que acumula una pressió sobre els equips de monitors i les entitats fora de mida".
Normalitat?
Amb totes aquestes mesures, serà difícil que el lleure educatiu pugui parlar de normalitat aquest estiu.
No obstant això, des de l'escoltisme, Panicot afirma que "la qualitat creiem que sí que la podrem garantir", encara que estan transmetent als caps [nom que reben els educadors dins dels caus] que "els campaments d'aquest any no seran iguals com els que hem viscut fins ara". No sap, però, si podran mantenir el nombre de campaments habituals. "Creiem que n'hi haurà algun menys. Els caps són els responsables de decidir, però ara per ara no sabem de cap agrupament que els hagi anul·lat del tot", concreta. Per ara, diu, des de l'entitat s'ha creat una comissió que funciona des de l'inici de la crisi sanitària per treballar maneres d'afrontar-la. També pel que fa al postconfinament, on Panicot detalla que s'ha pensat en "com tornarem i com treballarem tota la part emocional".
Des del punt de vista de les empreses de lleure educatiu, Pep Montes no descarta que hi hagi una baixada d'inscripcions perquè les famílies prefereixin evitar riscos i que la normativa redueixi la capacitat d'assumir infants i joves de les cases de colònies. Aclareix, doncs, que el sector necessita "eliminar incerteses. Muntar les activitats requereix temps i preparació. Com més tardes a tenir la certesa, més difícil es fa el desplegament de les activitats", demana.
Georgina Oliva reconeix que serà complex per les entitats aplicar aquests protocols. No obstant això, proposa intentar potenciar i adaptar les eines pedagògiques per fer-hi front. "L'educació en el lleure és important pel foment de persones crítiques, de la solidaritat, del compromís, del respecte a la natura. Proposem que ara tingui un plus, l'acompanyament emocional dels infants en la situació de la Covid". Creu, doncs, que els monitors hauran d'estar preparats per "dialogar amb els nens del que han sentit en confinament i per treballar el dol. També per detectar situacions de vulnerabilitat després de tres mesos dels infants dins de casa".
Tot serà poc per tombar les dificultats que planteja l'actual crisi sanitària. Tanmateix, el sector sembla disposat a posar-se la mascareta i arromangar-se.