Voldríem que els fets futurs ens desmentiren

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El canvi produït al Govern estatal generava un mínim d’esperança en el moment en què es va saber que la moció de censura contra M. Rajoy prosperaria. La suma de socialistes, esquerres, nacionalistes i independentistes convidava a pensar que aquella confluència imprescindible per fer fora el Govern més corrupte d’Europa —i un dels més autoritaris— tindria alguna continuïtat posterior al moment de la votació al Congrés. Al cap i a la fi, fer fora el Partit Popular havia de servir per a alguna cosa més que rellevar la dreta espanyola del poder.

Encara és massa prompte per traure conclusions. Però no és menys cert que els primers gestos del PSOE al capdavant del Govern espanyol no alimenten molt l’esperança d’un canvi real que capgire la política espanyola. L’escassa o nul·la exigència dels partits que li han donat suport en la moció de censura ha permès al PSOE rescatar una sèrie de personatges que representen la història més grisa del partit. La tria de Josep Borrell, al capdavant d’Exteriors, respon a les intencions de presentar a Europa el sobiranisme català com un moviment antidemocràtic, dels que “cal desinfectar”.

Dirigint Hisenda hi ha María Jesús Montero, partidària de retallar el cupo basc i contrària a una reformulació del finançament autonòmic que pose fi als greuges que arrosseguen el País Valencià, les illes Balears i Catalunya. Montero no representa cap esperança per als territoris que necessiten canviar amb urgència el seu model de relació fiscal amb l’Estat. Per sort, el Govern espanyol aixecarà el control d’Hisenda sobre Catalunya. Un gest que distingeix Sánchez de Rajoy.

A Interior, Fernando Grande-Marlaska arriba amb un currículum digne d’heretar la gestió de Jorge Fernández Díaz i Juan Ignacio Zoido. Responsable del processament d’Arnaldo Otegi i ferm defensor de la doctrina “tot és ETA”, ha cobrat de la fundació aznarista FAES i va absoldre, tot just quan el PP va tornar a La Moncloa el 2011, els acusats de l’accident militar del Yak-42, ocorregut durant l’etapa de Federico Trillo en Defensa. També va negar la vulneració de drets fonamentals en els Centres d’Internament d’Estrangers, on els interns denuncien un tractament inhumà. A més, Marlaska no va prendre mesures per evitar que sis persones investigades des de la seua instrucció per presumptament formar part de l’entorn d’ETA foren torturades. Així ho decretà el Tribunal Europeu de Drets Humans. Amb Marlaska, tot apunta que les clavegueres continuaran funcionant a la perfecció.

Per acabar-ho d’adobar, la cartera de Cultura serà exercida pel neòfit Màxim Huerta, un professional de la informació i de la literatura sense cap experiència política i amb un currículum de comentaris que satisfà l’espanyolisme bel·ligerant contra Catalunya.

Certament, la situació no convida a l’optimisme. El PSOE, amb el suport de les esquerres, dels nacionalistes i independentistes, està més atent a recuperar les simpaties dels votants que ha perdut per la dreta. Una operació d’un Estat més preocupat pel maquillatge que per solucionar els problemes que té al davant. Un total de disset persones es reparteixen entre les presons i l’exili per raons polítiques. Tot mentre Europa desmenteix les acusacions dels jutges contra els dirigents sobiranistes catalans. Si els qui facilitaren la investidura de Sánchez no trauen rèdits per acabar posar fi a aquesta situació, hauran contribuït que tot canvie perquè no canvie res. Seria un gran fracàs que els demòcrates no poden permetre. Tant de bo els fets posteriors que protagonitze el Govern espanyol milloren la realitat present.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps