L'antiga sirena de l'escola, el soroll asfixiant del tràfic i el bullici dels carrers han sigut substituïts per un silenci tronador només trencat pel cant tènue i oblidat dels ocells. Les aglomeracions de les grans vies, les passes desbocades de les persones per la dictadura dels rellotges i les converses amb el carro de la compra a la mà han passat temporalment a millor vida. El confinament decretat pel Govern espanyol amb l'objectiu de frenar l'expansió de la pandèmia del coronavirus han transformat les realitats urbanes, que, de vegades, semblen imitar la relaxació sideral de les poblacions més menudes.
Aquest escenari, però, és interromput sovint per l'estrident so del pic i la pala, de la formigonera. També pel clic de la targeta dels treballadors que agafen el transport públic. O pels motors de les furgonetes d'uns autònoms que no descansen perquè els seus comptes de resultats i la seua vulnerabilitat no ho permeten. Malgrat el decret d'alarma aprovat fa més d'una setmana pel Govern espanyol, una part de l'economia, la qual no és essencial, segueix en marxa. Es tracta de persones que experimenten la contradicció de no poder sortir a passejar, però sí de recórrer la ciutat o el poble per tal de continuar tenint ingressos.
«Si el missatge que donem és que l'economia ha de patir el menys possible, no transmets seriositat a l'hora de realitzar el confinament. És a dir, si deixem que la gent vagi a treballar o agafi els autobusos de manera normal, tot allò que pretenem aconseguir tindrà fuites», apuntava l'investigador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Quim Segalés, en una entrevista en EL TEMPS, en la qual coincidia amb l'opinió dels experts consultats per aquest setmanari en un anterior reportatge: cal aturar l'economia, llevat dels serveis fonamentals, per frenar l'avanç de la pandèmia i evitar el col·lapse del sistema sanitari públic. «Tothom que no estigui fent un servei essencial hauria d'estar confinat en la seva llar», reforçava l'expert en biocontenció Xavier Abad en una altra conversa a fons sobre el virus.
Setanta científics d'arreu de l'Estat espanyol, de fet, signaven un document conjunt aquest cap de setmana en el qual advertien que era necessari una paralització total de l'economia, llevat dels sectors essencials, per prevenir la saturació dels centres mèdics. «Les mesures preses fins ara, tot i que van en la bona direcció, no han estat suficients per a aconseguir que el creixement passi de ser exponencial a subexponencial. Ara com ara, de fet, no seran suficients per a evitar el col·lapse del sistema sanitari i, en conseqüència, la morbiditat i mortalitat de la Covid-19», alertaven.
Una posició que des de fa dies ha mantingut el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. I que després de la reunió celebrada aquest cap de setmana entre els diferents presidents autonòmics i el Govern espanyol per via telemàtica, va reforçar. «Hem de triar entre la vida i l'economia», va expressar. «Cal un confinament total i l'aturada de qualsevol activitat que no siga essencial, permetent només del desplaçament del personal sanitari, d'alimentació i altres serveis fonamentals», va insistir com a fórmula per evitar el desbordament fatal dels centres hospitalaris. «El president Sánchez no ha resolt ni ha respost les peticions que des de Catalunya ja fa dies que li hem fet arribar», va agregar.
En aquesta ocasió, però, Torra no va trobar-se sol en els seus plantejaments. «Cal accelerar l'efectivitat del confinament i estudiar altres possibilitats, com ara reforçar els controls de compliment, reducció del transport públic, limitar algunes activitats econòmiques no essencials, potenciar el teletreball, racionalitzar millor el moviment ciutadà, estudiar l'ús de màscares permanentment pel carrer o aïllar a les persones contagiades», va demanar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, qui apostava per «ajornar» les obres de les construccions públiques i privades que no siguen prioritàries. «Les activitats no essencials han de passar a un segon pla perquè el confinament s'acabe amb la pròrroga de quinze dies de confinament», va ressaltar.
Amb més contundència, actuava el president de Múrcia, Fernando López Miras, «He ordenat el cessament de totes aquelles activitats que no siguen essencials per a la subsistència i el proveïment de la població», va anunciar. «Considere massa perillós posar en risc als milers i milers de persones que cada matí surten de les seues cases i a les quals, en les seues diferents ocupacions, els resulta impossible guardar unes mínimes mesures de seguretat», va argumentar, advertint que «aquesta mesura s'adoptarà en tot el territori en 4 o 5 dies». «Per què esperar? Cada minut que perdem, són vides que posem en perill. Jo no estic disposat a assumir més morts a la meua Regió si podem evitar-les. Preferisc el desgast econòmic, que n'hi haurà, abans que la pèrdua de vides humanes», va apuntar.
Tot i que l'ordre efectuada per l'executiu murcià estava avalada per l'article 4.3 del decret d'alarma, el Govern espanyol va desautoritzar-lo a continuació. «El que demanem al Govern central és senzill: si no consideren oportú endurir el confinament en tota Espanya, almenys, que ens deixen fer-lo en la Regió de Múrcia. Necessitem un pas més. Cada minut que perdem, són vides que posem en perill», va sol·licitar a les autoritats espanyoles.
El president murcià, amb tot, rebia el suport del seu homòleg andalús, el també conservador Juanma Moreno, qui se sumava a la defensa d'un confinament més restrictiu. «Necessitem un confinament complet, no parcial», reclamava, així com advocava pel tancament ports i aeroports, llevat al tràfic de mercaderies. «Hi ha zones d'Espanya que haurien de ser tancades per a evitar més contagis», reforçava. Altres presidents autonòmics, com ara el cap de la Junta de Castella i Lleó, el popular Alfonso Fernández, s'inclinaven per augmentar les restriccions de mobilitat a la població. Fins i tot, el manxec Emiliano García-Parge, del PSOE, plantejava una «reflexió» al voltant d'un possible enduriment de les mesures.
Una ofensiva pel denominat confinament total, especialment per part dels presidents de les autonomies de l'arc mediterrani, que coincideix amb l'opinió d'un sector del Govern espanyol, en el qual estarien enquadrats Unides Podem i ministres del PSOE, com ara l'independent ortodox de quota socialista José Luís Escrivà, segons va explicar El Confidencial. De moment, però, les tesis que triomfen són les postulades per la vicepresidenta econòmica, la neoliberal estricta Nadia Calviño, qui ha rebutjat aquest dilluns el confinament total «perquè l'economia està prou alentida» . «Espanya no és la Xina», va rebatre, a més, el responsable del Centre Nacional de Coordinació d'Emergències, Fernando Simón, qui va posar en dubte la capacitat d'abastir-se de l'Estat espanyol en cas d'un confinament total.
«El confinament parcial està funcionat, però no prou per evitar el col·lapse del sistema sanitari», ha il·lustrat amb gràfiques a la xarxa de l'ocell blau aquest dilluns l'investigador Oriol Mitjà, el qual ha sigut vilipendiat per l'espanyolisme per les seues crítiques dures cap a les autoritats polítiques i sanitàries espanyoles. La batalla, amb ofensiva per part dels presidents dels territoris banyats per la mar mediterrània, està servida.