Fa uns dies, un alt càrrec del Departament català d’Interior explicava en una entrevista que els poders fàctics de l’Estat, “tot allò de les autonomies ho toleren, sí. Però ‘aquí mandamos nosotros’. I si hi ha una crisi, el coronel de la Guàrdia Civil és ‘quien tiene que mandar’”. Tal com es pot deduir amb facilitat, l’entrevistat es referia a l’acusació contra Josep-Lluís Trapero per l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra durant l’1 d’octubre. L'actitud que ha mostrat Pedro Sánchez davant la crisi del coronavirus és idèntica.
No cal ser epidemiòleg per constatar que la reacció del Govern espanyol a la pandèmia ha sigut tardana i negligent. Mantenir obertes les carreteres que permetien l’eixida de Madrid -principal focus de contagi de l’Estat- a altres territoris n’és l’exemple més clar.
Pedro Sánchez fa servir una aparença conciliadora per prendre les decisions més dràstiques possibles. Tan dràstiques que han generat els aplaudiments de Pablo Casado i de Santiago Abascal. El primer, traient pit per haver estat “més lleial a Sánchez que els seus socis de Govern”, referint-se a Unides Podem. I al segon no cal citar-lo, perquè s’expressa perfectament en aquest tweet.
Más vale tarde que nunca. Celebro que de una vez por todas el gobierno se haya decidido a adoptar algunas de las medidas que llevamos reclamando desde el martes: unidad nacional, estado de alarma, centralización de todos los recursos de la administración a luchar contra la crisis
— Santiago Abascal (@Santi_ABASCAL) March 14, 2020
A Espanya hi ha dèsset autonomies i la sanitat és una competència transferida. Decisions com la de Sánchez de gestionar tot des de Moncloa evidencien que, a parer del Govern espanyol, aquesta descentralització de la despesa només obeeix el criteri de guardar les aparences. El de fer semblar l’Estat més descentralitzat del món, tantes vegades esmentat pels més centralitzadors per fingir amabilitat i tolerància amb la divisió territorial present.
A l’hora de la veritat, però, els qui manen són ells. I tant fa que governen els socialistes amb Unides Podem o que un dels protagonistes actius d’aquesta recentralització siga el ministre de Sanitat, Salvador Illa, un membre destacat del PSC, partit que diu abanderar el federalisme. A l’hora de la veritat es demostra que, segons els governants espanyols, les autonomies no estan capacitades per resoldre les crisis. Tant fa que cada territori tinga una idiosincràsia que el distingeix dels altres. Tant fa que cada Conselleria o Departament conega amb més precisió els problemes per solucionar-los amb més eficàcia. Tant fa que les competències sanitàries estiguen transferides.
Hi ha, però, una lectura que fa encara més feredat. I és que només Catalunya i Euskadi qüestionaran aquesta decisió recentralitzadora. La resta d’autonomies, ni tan sols les presidides pels presidents més autonomistes, no discutiran aquesta mesura que fa saltar pels aires la confiança que l’Estat té el seu propi sistema de divisió territorial. Els qui discrepen d’aquest sistema, siga per anhels recentralitzadors o emancipadors, tenen més raó que mai si diuen que no serveix per res. Pedro Sánchez, amb el PSC i Unides Podem, els ho ha confirmat.
