Per segona vegada en la història, l’Estat espanyol viu en estat d’alarma. Ja es va viure aquesta situació l’any 2010, quan una vaga de controladors aeris va motivar el Govern espanyol, llavors encara en mans de José Luis Rodríguez Zapatero, a mobilitzar recursos per prendre el control dels aeroports i garantir-ne el funcionament. Va durar un mes.
Què és l’estat d’alarma?
Es tracta d’una de les tres possibilitats que l’Estat pot fer servir de manera legal en situacions d’emergència. Si els estats d’excepció i de setge són de caire militar i policial, deriven clarament d’una situació política, requereixen de l’aprovació del Congrés i impliquen la suspensió de drets fonamentals, l’Estat d’alarma té altres característiques. Primer, el Govern espanyol l’ha de decretar per a través d’una llei orgànica aprovada pel Consell de Ministres, és a dir, no requereix d’aprovació parlamentària.
Recollit a l’article 116 de la Constitució, l’estat d’alarma té un termini màxim de 15 dies, que és el que ha decretat Pedro Sánchez. Aquest termini, però, es pot prorrogar, tot i que aquest allargament sí que exigiria el vistiplau del Congrés dels Diputats. L’estat d’alarma permet el Govern mobilitzar tots els recursos que té a l’abast per limitar els moviments al carrer, requisar bens, ocupar indústries o fàbriques, racionalitzar el consum i assegurar l’abastiment d’aliments.
Com es veu, són mesures que deixen un marge molt ample d’actuació i que hauran de ser concretades els propers dies. El Govern espanyol es dotarà de recursos legals «extraordinaris» -és a dir, no previstos en els Pressupostos- i mobilitzarà recursos «per protegir millor la salut de la ciutadania», tal com explicava Pedro Sánchez. Aquests recursos seran «públics, privats, militars i civils», deia el president espanyol, qui pronosticava l’arribada de dies «durs i difícils», tot i que es mostrava segur que «aturarem el virus».
El Govern espanyol pronostica que les properes setmanes, en tot l’Estat hi podria haver 10.000 afectats per coronavirus -ara n’hi ha 4.200 casos. L’objectiu és aturar aquest creixement exponencial.