País Valencià

La maduració turbulenta de Verds-Equo

La ratificació de Verds-Equo del nomenament de Fran Quesada com a secretari autonòmic de Medi Ambient després de la destitució de Julià Álvaro mostra l'aposta dels ecologistes per preservar el projecte «més enllà dels personalismes». Una posició complicada davant la continuació del terrabastall que pateix la formació a causa de la dimissió de l'exnúmero dos de Medi Ambient de coportaveu de Compromís i de l'anunciada batalla del seu sector per recuperar les regnes del partit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La música del telèfon va començar a sonar. A la pantalla del mòbil, hi apareixia el nom d'un alt càrrec de la coalició Compromís. «Julià Àlvaro serà destituït demà. Heu de buscar un substitut per a la secretaria autonòmica de Medi Ambient que siga de Verds-Equo», va escoltar-se des de l'altra banda de l'aparell. Amb el rellotge marcant les agulles en contra, Juan Ponce, diputat de la coalició valencianista i membre de Verds-Equo -una de les tres formacions que integren l'UTE electoral-, va fer diverses cridades.

Les trucades, els whatsapps i les reunions entre diversos alts càrrecs de la formació ecologista i també de tota la coalició van succeir-se. Fran Quesada, un històric de l'ecologisme valencià, premiat per la seua gestió com a regidor a Ontinyent (Vall d'Albaida) i membre de l'executiva de Verds-Equo fou l'escollit. Era una de les úniques persones possibles que complia els requisits buscats. A més, no havia de deixar la seua feina per ocupar una responsabilitat de curta durada per trobar-se en el tram final de la legislatura i no gaudia d'un càrrec a les Corts Valencianes o a una institució potent que reduïra el pes de Verds-Equo.

El seu nomenament mostrava el fracàs de l'operació encapçalada per la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de Compromís, Mónica Oltra, per desgelar les relacions entre la consellera d'Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián, i Álvaro. Cebrián, una alta funcionària de l'Estat sense experiència política, havia arribat a dirigir el departament producte dels equilibris paritaris en la confecció del Consell. Amb la consellera d'Agricultura i Medi Ambient reservada per a Verds-Equo, la formació ecologista havia escollit Álvaro com a conseller, que va conformar-se a formar part del Govern valencià des del segon escalafó. Aquella decisió que, a priori, no canviava els plans dissenyats per Verds-Equo, va fer-se miquetes quan van aflorar les diferències entre la consellera i l'aleshores secretari autonòmic.

Un enfrontament que va agreujar-se a poc a poc. Mentre l'equip d'Álvaro acusava la consellera de ser tova en l'aplicació del programa electoral de Compromís -en qüestions com ara el sistema de reciclatge d'envasos SDDR-, Cebrián i dirigents de la coalició rebutjaven les formes emprades pel número dos. Les «xicotetes deslleialtats», en paraules d'alts càrrecs de la cooperativa política, van condemnar-lo. La publicació al seu blog d'una inversió de Keraben fou «el punt d'inflexió».

La destitució d'Àlvaro, però, va provocar un seguit de reaccions. Com a coportaveu de Compromís en representació de Verds-Equo, va rebre el suport a les xarxes socials de diputats d'Equo a l'Estat espanyol integrats en Podem -com ara el líder estatal, Juan López d'Uralde, que va emetre un dur comunicat contra la decisió del Govern valencià-, de membres del seu nucli més proper i d'alguns parlamentaris dels morats al País Valencià, com ara el secretari general Antonio Estañ o Beatriz Gascó, encarregada de medi ambient. Sobtava que cap referent institucional de Verds-Equo diguera ni pruna.

Projecte, projecte i projecte

El relleu del líder de la formació ecologista integrada a Compromís era tot un terrabastall. El nucli d'Àlvaro havia amenaçat en escindir-se de la coalició valencianista en cas de ser cessat. A la força verda, tanmateix, hi havia una sensibilitat de gent provinent dels Verds-Esquerra Ecologista, en la qual s'emmarquen el regidor a l'Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi, el mateix Ponce o l'arquitecte de l'organigrama de la conselleria, Carles Arnal, que apostaven decididament per la coalició valencianista. «Ens ha costat molts anys arribar a llocs de responsabilitat, en els quals podem aplicar les nostres polítiques verdes i transformadores. No podem deixar-ho perdre per un problema de personalisme», apunta a aquest setmanari un dirigent ecologista.

L'exsecretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Álvaro, va dimitir aquest dimarts de coportaveu de Compromís en representació de Verds-Equo| Miguel Lorenzo.

Amb la idea que «el projecte està per damunt de qualsevol persona», com remarca altra cara destacada, Verds-Equo va realitzar el passat dissabte una assemblea per reflexionar sobre el seu paper a Compromís. Això és, si calia continuar o no dintre de la coalició. De les quasi cent persones que van acudir al Col·legi major Rector Pesset de València, un 71% va donar suport a la resolució política «Ecologia política per davant de tot». Un document que recalcava la presència de Verds-Equo dintre de la coalició valencianista i que ratificava el nomenament de Quesada com a secretari autonòmic, ja que cap òrgan del partit l'havia escollit. Militants de les dues sensibilitats digueren «sí» a la resolució com a símbol d'unitat.

«És el moment, per tant, d'assegurar que l'ecologia política continue sent eix fonamental de les polítiques del Govern del Botànic, i no existeix una altra manera que garantint la presència de Verds-Equo en el Consell. És el moment de tancar un cicle en el govern de manera exemplar per a tractar així de revalidar la nostra presència a partir de 2019», assenyalava la resolució, ressaltant la continuïtat del projecte sobre qualsevol lideratge. «Compromís ha sigut l'instrument que ha propiciat la nostra presència en les institucions i la possibilitat de dur a terme les nostres polítiques i, per tant, el nostre encaix en Compromís ha de servir per a garantir que les polítiques verdes segueixen sent un dels eixos principals de la coalició, projecte polític del qual som fundadors, i així continuar sent el referent polític ecologista que el País Valencià necessita», sentenciava.

A la votació, amb tot, no va quedar-se Álvaro. Tampoc altres membres del seu entorn com ara els exassessors de la conselleria Fernando Rodrigo i Ruben Tello i el secretari d'organització, Josep Ruiz. Més de 13 persones van marxar de l'assemblea quan va produir-se el sufragi a mà alçada d'una proposta que havia presentat la branca juvenil de Verds-Equo «preocupats pel futur del partit dintre de Compromís», segons fonts de la formació verda. Abans havia intervingut Uralde, amb problemes interns en Equo Federal per la dimissió de cinc membres de l'executiva estatal i amb el judici dels militants històrics de Verds-Equo expulsats previst d'ací unes setmanes. La presència del màxim dirigent estatal va incomodar a part de la militància.

La «confraria dels agreujats»

Amb Álvaro remarcant a l'eixida de l'assemblea que, de moment, no dimitia ni abandonava el partit cap a Podem com s'especulava, Verds-Equo va convocar una executiva per aquest dimarts, al qual no va acudir cap membre del seu cercle. La intenció era «reflexionar serenament» sobre els esdeveniments i «resoldre la situació per deixar de parlar de qüestions internes i centrar-se en les polítiques». Ara bé, la reunió no seria tranquil·la. Una hora abans es publicava la dimissió d'Àlvaro com a coportaveu de Compromís, ja que la destitució l'impedia continuar representant una pota d'una coalició que havia perdut la confiança amb ell. Grezzi seria designat com a substitut. La Mesa de País, encara sense data, ha de ratificar els canvis.

La renúncia de l'exnúmero dos del departament d'Agricultura i Medi Ambient venia acompanyada de la dimissió de l'executiva de Rubén Tello, fins al moment secretari de finances. En una carta, a la qual ha tingut accés EL TEMPS, criticara que Ponce -que havia rebut l'ordre expressa de no fer-ho per evitar filtracions- no haguera consultat Álvaro, Ruiz i ell mateix en la decisió de substituir el fins aleshores secretari autonòmic. «S'estan violant els estatuts de la formació i la democràcia d'un partit que ha de ser exemple», se censura a la missiva. També denunciava que no s'havia convocat l'executiva per aprovar i buscar un relleu per Àlvaro i que la formació verda estava incorrent en una despesa en personal que podia suposar-li greus problemes econòmics.

A l'escrit, però, mostrava també l'estratègia a seguir de l'entorn d'Àlvaro. «Servisquen, doncs, aquestes paraules com a justificació de la decisió de dimitir com a Secretari de finances, però no com a membre de l'Executiva Nacional de Verds-Equo del País Valencià, en la qual he decidit continuar per lluitar per un partit que no es resigne a ser el 5% de la Coalició Compromís, sinó una pota més amb els mateixos drets i deures que la resta de partits, autònom i que no siga sumís cap a les decisions i desitjos dels altres partits de la coalició i que defense un Compromís més democràtic i respectuós amb tota la seua militància», afirma l'exassessor de la conselleria.

Giuseppe Grezzi, regidor a l'Ajuntament de València, s'ha convertit aquest dimarts en el nou coportaveu de Compromís en representació de Verds-Equo.

Amb Ruiz meditant la seua dimissió com a secretari d'organització i Àlvaro continuant com a portaveu de Verds-Equo -només ha dimitit de coportaveu de la coalició-, la intenció del seu nucli és fer-se, de nou, amb les regnes del partit. «Entenem que Álvaro no pot continuar com a portaveu de la coalició després de la seua dimissió com a veu de Verds-Equo a Compromís. No entendríem que en els pròxims dies no renunciara», contesten des del partit verd.

Els partidaris de l'exsecretari autonòmic, que atribueixen la seua destitució a pressions empresarials de la classe dirigent valenciana, volen tornar a dirigir la formació per aplicar un projecte que busca un ecologisme més transversal amb temes bandera com el SDDR -que ha ajudat Álvaro a tindre ressò mediàtic més enllà del País Valencià-. A parer seu, el distingeixen dels posicionaments que defensen els provinents de Verds-Esquerra Ecologista que aposten només per posat l'accent verd sobre determinades polítiques. Una diferència que des de Verds-Equo rebutgen de manera contundent. Les implicacions de les polítiques de mobilitat de Grezzi, que van més enllà dels mètodes de transport, són l'exemple paradigmàtic que citen.

Les resolucions a l'assemblea del dissabte i al comunicat que han enviat aquest dimarts són una mostra de tot plegat. En ambdós documents, de fet, reivindiquen que la marxa d'Álvaro no ha alterat els posicionaments de Verds-Equo, com, per exemple, en la negativa al projecte megalòman de Puerto Mediterráneo a Paterna (Horta). «Álvaro no ha estat destituït per les seues polítiques, sinó per les seues formes», censuren dirigents ecologistes.

«Hi ha sobre 270 militants a Verds-Equo i a l'assemblea només van votar a favor d'aquesta resolució 59. Podem capgirar la direcció del partit i aconseguir cohesionar la formació creant un partit més fort dintre de Compromís, que siga la punta de llança de les polítiques transformadores i que evite perdre als comicis de 2019 aquells vots de la gent decebuda amb el Botànic», assenyalen des del nucli de l'excoportaveu de la coalició valencianista. «El que han fet a Verds-Equo haguera estat impensable si s'haguera proposat al Bloc o a Iniciativa. Volem un Verds-Equo que puga mirar cara a cara a la resta de partits de la coalició», conclouen. Amb aquestes afirmacions, descarten, de moment, cap marxa de la UTE valencianista en direcció cap a les files morades.

La crítica a la suposada manca de democràcia de la cooperativa política ha comportat que els partidaris d'Álvaro compten amb la complicitat dels sectors crítics del Bloc i dels desencantats d'Iniciativa. També, fins i tot, d'alguns dels rostres més significatius dels afiliats a la coalició i no a cap dels tres partits, que van protagonitzar una xicoteta rebel·lió en la qual dirigents verds com Ruiz van posicionar-se en contra de les seues propostes. Es tracta de l'anomenada, en l'argot intern, com a «confraria dels agreujats», una aliança impossible fins fa uns mesos i que pot plantar batalla interna a la UTE valencianista. I més quan els processos orgànics preelectorals estar a tocar. Són les trubulències de la maduració política de Verds-Equo. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.