Qui seran els representants del país al Congrés dels Diputats? Pocs canvis hi ha respecte a la constitució del Congrés derivada de les eleccions del 28 d’abril, que van acabar sense investidura de Pedro Sánchez. Enguany, i a l’espera que el líder socialista puga ser investit si acaben prosperant les negociacions amb Esquerra Republicana -cosa que a hores d’ara es presenta ben difícil-, aquestes són les noves cares que hi haurà a la cambra baixa respecte a l’anterior legislatura fallida. Cal destacar, primer de tot, que el Congrés continuarà sent presidit per la socialista barcelonina Meritxell Batet.
Catalunya
La principal novetat a Catalunya serà l’absència de diputats presos al Congrés. A l’abril encapçalaven les llistes electorals i van ser triats Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés per Junts per Catalunya i Oriol Junqueras per Esquerra Republicana. Enguany, han estat inhabilitats amb la sentència, i per tant, tot i que aspiraven a encapçalar llistes -amb la suma de Joaquim Forn, que s'hauria presentat per Girona-, no han pogut concórrer a les eleccions estatals.
Esquerra Republicana va tornar a ser la formació més votada a Catalunya. A l’abril van aconseguir 15 diputats i al novembre 13. Repetiran Gabriel Rufián, Carolina Telechea, Joan Josep Nuet, Maria Das Graças Carvalho Dantas, Marta Rosique, Joan Capdevila, Montse Bassa, Joan Margall, Xavier Eritja, Inés Granollers, Jordi Salvador i Norma Pujol. Només hi ha, per tant, una cara nova. Es tracta de Pilar Valluguera, llicenciada en Dret i treballadora a la Generalitat de Catalunya. També va ser regidora a Barcelona entre 2003 i 2007 i destaca pel seu treball en matèria feminista. Esquerra Republicana ha perdut un diputat per Barcelona i altre per Girona. La llista del partit, per tant, ha patit pocs canvis.
La segona força més votada a Catalunya ha estat el PSC, que repeteix amb 12 diputats, els mateixos que va aconseguir el mes d’abril. Ha guanyat un per Tarragona i ha perdut un a Barcelona, tot i que en aquesta demarcació ha estat la força més votada. A Barcelona, per tant, qui ha perdut l’escó ha estat la número nou, Sònia Guerra, tot i que el mantenen els vuit primers de la llista: Meritxell Batet, Francisco Polo, Mercè Perea, José Zaragoza, Lídia Guinart, Francisco Aranda, Carmen Andrés i Arnau Ramírez.
A Girona es manté el diputat socialista Marc Lamuà i a Lleida passa el mateix amb Montse Mínguez. On canvia la cosa és a Tarragona, on Ciutadans ha perdut el seu representant en benefici del PSC, que en guanya dos. A Joan Ruiz Carbonell, que ja va encapçalar la llista a l’abril, se sumarà Sandra Guaita, nova al Congrés. Nascuda el 1976 a Reus, és biòloga i ha treballat en diversos laboratoris de recerca. També és professora a la Universitat Rovira i Virgili.
Qui augmenta el seu nombre de diputats és Junts per Catalunya, que passa de set a vuit. Els presos polítics, com s’ha dit, no han pogut encapçalar les llistes, i per això en aquest partit hi haurà més cares noves. A Barcelona han passat de tres a quatre diputats. Laura Borràs i Míriam Nogueras, dos i tres en la llista del 28 d’abril, han encapçalat l’última candidatura, de la qual va caure Jordi Sànchez, inhabilitat. Els altres dos diputats nous són l’advocat i catedràtic Jaume Alonso-Cuevillas -que ja va ser escollit en les eleccions d’abril, però per Girona- i Genís Boadella, advocat, membre de la direcció nacional del PDeCAT i president del partit a Barcelona.
Com que Jaume Alonso-Cuevillas va caure de la llista de Girona, enguany ha entrat per ell Mariona Illamola. Es tracta d’una candidata de perfil independent, professora agregada de Dret Públic a la Universitat de Girona. Amb ella entra al Congrés Sergi Miquel, ex líder de la Joventut Nacionalista de Catalunya -els joves del PDeCAT- i qui ha estat també diputat durant les anteriors legislatures. Per Lleida, el diputat de JxCAT escollit el 28A va ser Jordi Turull. Enguany ha estat Concepció Cañadell, llavors número dos, la cap de llista de JxCat a Ponent. L’alcaldessa de Térmens va ser, també, presidenta de Consell Comarcal de la Noguera. Pel que fa a Tarragona, Josep Rull també ha tingut relleu després de la condemna. L’ha substituït Ferran Bel, exalcalde de Tortosa i un dels líders del PDeCAT.
Els comuns, amb set diputats arreu de Catalunya, repeteixen resultat respecte al 28 d’abril. Canvia, això sí, que guanyen un per Girona i en perden un altre per Barcelona. Qui entra al Congrés és Laura López Domínguez, natural de Colomers (Baix Empordà), llicenciada en polítiques i doctorant a la Universitat de Girona.
Pel que fa a la resta de partits, el Partit Popular ha tret rèdit passant d’un a dos diputats. El segon l’ha tret també per Barcelona. Qui acompanyarà Cayetana Álvarez de Toledo al Congrés dels Diputats serà María de los Llanos de Luna. Aquesta sevillana és una vella coneguda en la política catalana, atès que va fer de delegada del Govern espanyol a Catalunya entre 2011 i 2016. Abans havia estat diputada al Parament. A la dreta del PP hi ha Vox, que també ha doblat resultats gràcies, també, al vot barceloní. A Ignacio Garriga li acompanyarà Juan José Aizcorbe, advocat de recorregut històric en la ultradreta. No debades, a inicis dels vuitanta va dirigir les Juntas Españolas a Barcelona i va presentar recursos contra les lleis de política lingüística. Amb Aleix Vidal-Quadras entraria al PP a meitat dels noranta i va intentar erigir-se -sense èxit- en líder del partit a Barcelona el 1997.
La CUP serà la gran novetat al Congrés. Es presentava per primera vegada i ha obtingut dos diputats per Barcelona: Mireia Vehí i Albert Botran. Vehí, sociòloga natural de Vilafant (Alt Empordà), és membre del secretariat nacional de la CUP i va ser diputada al Parlament durant la legislatura que va finalitzar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Li acompanyarà Albert Botran. L’historiador, natural de Molins de Rei (Baix Llobregat) també va ser diputat del Parlament durant la legislatura catalana més intensa de la història recent. A diferència de Vehí, que pertany a Endavant, Botran és integrant de Poble Lliure, l’altra gran branca de la CUP.
Els grans absents d’aquesta nova legislatura seran els diputats de Ciutadans, que passa de cinc a dos. Els dos han estat triats a Barcelona. D’una banda hi ha Inés Arrimadas, que es perfila com a nova líder del partit en substitució del dimitit Albert Rivera. El segon, però, no serà qui anava com a dos en la llista del 28 d’abril. En aquell moment hi figurava Toni Roldán, que va marxar del partit després que s’esvaïren les expectatives d’un pacte amb el PSOE per negativa d’Albert Rivera -tot i que els dos partits sumaven majoria absoluta. Enguany, el número dos de Ciutadans a Barcelona ha estat Fernando de Páramo, que ja va anar com a quatre el passat mes d’abril. En canvi, de Páramo ha estat dels líders de Ciutadans que han deixat la política després del resultat desastrós que han patit. Li substituirà José María Espejo Saavedra, que anava de número tres i intentarà entrar a la Mesa del Congrés. Espejo ja havia estat triat diputat el 28 d’abril, atès que anava com a número tres per Barcelona.
País Valencià
Les noves cares valencianes provenen totes des del flanc conservador, especialment de la seua versió més extremista, xenòfoba i radical. Només el PP i la ultradreta Vox van aconseguir exportar més diputats al parlament espanyol respecte de la convocatòria electoral del 28 d'abril. El PP, que als passats comicis estatals havia obtingut sis escons, pescava 84.441 vots més, els quals li permetien comptar amb un parlamentari més al Congrés dels Diputats. Es tracta d'Óscar Gamazo, quart de la llista electoral dels populars per la demarcació de València.
Llicenciat en Dret i diplomat en Protocol Institucional i Empresarial, ha sigut regidor a les localitats saforenques de Potries i Gandia, on va restar entre el 2000 i el 2003. Exdiputat a la Cambra Baixa de l'Estat espanyol, va posicionar-se del costat de Pablo Casado, president del PP, durant la pugna pel lideratge a l'antiga casa gran de la dreta espanyola. Aquest suport va possibilitar que obtinguera un lloc destacat a les llistes. Gamazo, a més, va enfrontar-se a l'actual líder del PP de la província de València, Juan Ramon Adsuara, per l'elecció dels diputats provincials a la Safor.
L'extrema dreta Vox, al seu torn, exporta la majoria dels nous diputats valencians al parlament espanyol. Gràcies a un augment de 144.149 paperetes en comparació als comicis estatals del 28 d'abril, els neofranquistes van passar d'obtenir tres diputats a traure'n set. Per la demarcació de València, la ultradreta xenòfoba suma un representant, l'empresari Julio Utrilla.
Doctorat en dret, enginyer superior de mines i exdirectiu de firmes de seguretat, és director general del Grup Agem, dedicat al subministrament de materials i instruments de laboratori d'àmbits diversos com ara la sanitat, l'educació, la seguretat o l'habitatge. El president d'aquest hòlding, Pedro Hermosilla, va sortir esquitxat als Papers de Panamà i està estretament lligat a l'exministre d'exteriors del PSOE Miguel Ángel Moratinos. Utrilla, a més, forma part dels tres empresaris que van inscriure la formació ultradretana al registre de partits. La jugada, feta de manera discreta, buscava ocultar el naixement al seu immediat competidor a la dreta espanyola: el PP.
També vinculats al món de la jurisprudència hi ha els dos diputats que l'extrema dreta Vox suma per la circumscripció d'Alacant. Es tracta del magistrat, catedràtic i diplomat en lletres, José María Sánchez Garcia, i d'Eduardo Luis Ruiz Navarro, llicenciat en dret i col·laborador de diferents universitats, entre els quals hi destaca la Cardenal Herrera de Castelló.
Els tres lletrats compartiran grup parlamentari amb l'exgeneral Alberto Asarta, qui va firmar el manifest franquista impulsat per l'extrema dreta castrense contra l'exhumació del dictador sanguinari. Comandament de l'exèrcit de terra i cap de llista dels ultradretans per Castelló, compta amb un currículum militar farcit de controvèrsies. Segons va narrar l'extinent Luis Gonzalo Segura a la revista Ctxt.es, Asarta era responsable junt amb Fulgencio Coll, altre exgeneral franquista allistat a Vox, de les tropes destinades per l'Estat espanyol a l'Iraq quan es van produir tortures a presoners autòctons.
L'exgeneral, però, acumula més ombres de la seua estança a l'estat fallit de l'Orient Mitjà. Al mateix article, Segura exposa les acusacions de negligència i covardia que pesen sobre Asarta durant una de les batalles més importants que han lliurat les forces armades espanyoles en l'actualitat, del bracet dels mercenaris nord-americans Blackwater. «Va admetre el seu fracàs en l'obligació de controlar els agents de seguretat privada Blackwater sota el seu comandament», crítica a partir de les declaracions estretes d'una entrevista. I remata: «El mateix general, a més, assevera que els agents de Blackwater van robar-li munició i diversos llançagranades, la qual cosa li converteix com a mínim en negligent».
Illes Balears
El partit més votat, el PSOE, repeteix amb els dos primers diputats que ja van ser triat el passat mes d’abril: Pere Joan Pons i Sofia Herranz. El primer, llicenciat en ciències de la informació, va presidir el gabinet de presidència de les Illes Balears i és diputat al Congrés des del 2016. La segona, l’eivissenca Herranz, es va negar, contradient la disciplina de partit, a facilitar la investidura de Mariano Rajoy amb l’abstenció, i va denunciar pressions del partit. El menorquí Pau Morlà, que va ser triat el 28 d’abril, enguany no ha revalidat càrrec de diputat.
Sí que n’ha sumat un de nou el Partit Popular. La cap de llista era Margalida Prohens, propera al líder popular illenc Biel Company, que va esdevenir número u de la llista del PP a les Illes després d’una jugada polèmica de Pablo Casado. Prohens ha estat diputada al Parlament de les Illes des de 2011 i ha vicepresidit el seu partit en territori insular. El nou escó del PP és per a Miquel Jerez. Va deixar el seu càrrec de director de Cooperació i Relacions Institucionals del Consell d’Eivissa per encarar la campanya electoral.
Podem manté la seva força a les Illes amb dues diputats mallorquines que renoven acta: Antònia Jover i Lucía Muñoz. La primera treballa com a interventora en una empresa d’hostaleria i la segona, que només té 26 anys, és politòloga de formació. Pel que fa a Vox, que ha irromput amb força, passa d’un a dos escons. El 28 d’abril va ser escollida Malena Contestí, advocada i filla de l’històric president del club de futbol RCD Mallorca, que va deixar el partit després de fer pública una carta en què titllava el partit ultradretà d’«extremista, antisistema i criminalitzador de les dones». Com a representants de Vox per les Illes hi haurà Antonio Salvà i Patricia de las Heras. El primer, metge, és pare d’un guàrdia civil que va ser mort per ETA a Mallorca el 2009. Salvà ja va encapçalar la candidatura de Vox al Senat el passat mes d’abril. De las Heras, advocada eivissenca, anunciava que defensarà el desenvolupament del Règim Especial de les Balears o l’eliminació del català com a requisit per accedir a la funció pública.