Precampanya electoral

La delicada posició preleectoral del PP balear

Pablo Casado ha hagut de rectificar i Maria Salom no serà cap de llista al Congrés per Balears. Ho serà Marga Prohens, que havia de ser número dos de Biel Company i que aquest no volia perdre de cap manera. Tot plegat, l'últim episodi de tensió en un PP illenc que emboca cap al 28 d'abril i 26 de maig molt lluny d'estar en les millors condicions possibles. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La posició preelectoral del PP balear es delicada. Les enquestes no li somriuen i la situació interna està lluny de ser l’òptima per afrontar les múltiples cites amb les urnes que arriben. L’últim episodi de tensió que ha esclatat ha estat el de l’elecció i rectificació de la cap de llista al Congrés. Creix el nerviosisme en el si del partit conservador davant la possibilitat que la cita amb les urnes del 28 d’abril i del 26 de maig es converteixi en un infern.

Rectificació de la cap de llista

L’últim episodi de tensió viscut al PP balear exemplifiqui l’estat en què es troba. En primera instància Pablo Casado volia que la seva amiga mallorquina –es coneixen des dels temps en què tots dos compartiren militància a Nuevas Generaciones- Margalida Prohens, actual portaveu conservador al Parlament illenc, es posés al front de la candidatura al Congrés. Així li ho va demanar al president del partit a Balears, Biel Company. Tanmateix el cap local no volia perdre la seva col·laboradora directa. De fet, li reservava el número dos de la candidatura al Parlament balear. Prohens ha conreat una bona imatge en aquests anys de portaveu i és apreciada per les bases. Per això el president de la formació la necessita, molt. No cal oblidar que Company es va afiliar al PP poc després d’acceptar ser conseller d’Agricultura i Medi Ambient del Govern de José Ramón Bauzá. És a dir, que no fa més de set anys que té el carnet. És ver que els afiliats el votaren com a president ara fa dos anys en una elecció interna directa –contra Bauzá-, però això no vol dir que no hi hagi sectors de militants que el vegin encara amb desconfiança, com un nouvingut amb certa semblança amb un arribista. I Company, que n’és conscient, no volia perdre Prohens de cap de les maneres. Així que després de parlar-ho amb ella li ho comunicà a Casado: “no”.

L’antic tertulià de televisió que ara dirigeix el PP espanyol no s’ho va prendre d’allò més bé. Es podria dir que decidí posar en pràctica en relació a Company la dita aquella de “si no vols brou, tassa i mitja”. L’illenc es negava a perdre Prohens perquè el podria perjudicar i Casado li cercà una substituta que encara el perjudicava molt, però molt més: Maria Salom.

En efecte, a última hora del divendres 15 de març el cap del PP estatal presentava Salom com a cap de llista al Congrés per Balears. A les Illes, l’estupefacció va ser absoluta. La direcció regional del partit conservador es quedà bocabadada. L’impacte va ser de tal magnitud que no hi hagué cap reacció. Res. Silenci. Incredulitat.

Qui és Salom? Doncs per dir-ho resumidament, una professional de la política del PP d’ençà que el 1993 entrà en el Govern de la mà de Gabriel Cañellas, que va estar relacionada amb l’afer de corrupció política del Túnel de Sóller –sense que fos jutjada, però-, que durant anys va ocupar un escó al Congrés en el temps dels governs de José María Aznar, que fou Delegada del Govern, presidenta del Consell de Mallorca quan Bauzá ho era del Govern... amb poques paraules: si el PP balear volia una candidata que representés el passat de la formació –o sigui des de Cañellas a Bauzá passant per Jaume Matas-, Salom era perfecta. Justament per això ningú entenia res, a Palma, perquè si una cosa ha intentat Company ha estat trencar amb el passat.

Segons la premsa local, després de conèixer-se la imposició de Salom hi hagué alguns càrrecs d’agrupacions del partit que amenaçaren amb fer una mena de vaga de braços caiguts durant la campanya electoral per a les generals. Al mateix temps, el líder balear va arribar a valorar si calia dimitir. D’alguna manera a Madrid conegueren el grau d’irritació que havia provocat en el PP illenc la decisió d’imposar Salom com a cap de llista. Aleshores sovintejaren les telefonades i també hi hagué una reunió entre Prohens i Salom. A la fi, d’acord amb Casado, es trobà una sortida: Salom no serà la cap de la candidatura al Congrés sinó que anirà al Senat per Mallorca i Prohens la substituirà com a marca electoral a la cambra baixa. És a dir, Casado rectificava però també ho feia Company que, d’aquesta forma, perd Prohens, cosa que no volia que passés de cap manera però que a la fi no ha tingut més remei que acceptar com a mal menor.

El dimarts, dia 19, el president del PP balear, acompanyat de Prohens i Salom, assegurava davant dels periodistes que les dues candidates són “el millor tàndem per a les eleccions generals”. Com passa en aquests casos, tot eren somriures. Però la processó anava per dins. La idea generalitzada entre polítics –inclosos alguns del PP- i periodistes a Palma és que l’episodi ha demostrat que amb Company el partit conservador a les Illes compta poc a Madrid, que l’estratègia que imposa Casado no va més enllà de les eleccions generals i que la posició en què queda la formació a Balears en vistes als comicis illencs és, si més no, delicada. Perquè si ja no era bona –segons auguren les enquestes-, episodis com aquest l’únic que fan és empitjorar-la encara més.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.