-Malgrat la sentència, manteniu esperances que és possible una sortida dialogada amb l'Estat espanyol?
-Evidentment, nosaltres continuem ferms en les nostres conviccions. Continuem asseguts a la taula del diàleg. És l'única solució per solucionar, valgui la redundància, el conflicte que té l'Estat. Quan un poble s'alça de manera democràtica, la manera de solucionar-ho és a les urnes i mitjançant el diàleg.
-No sembla que hi hagi molta predisposició. Pedro Sánchez ha afirmat aquests dies que encara que l'independentisme el 10-N superi el 50%, no negociaria sobre un possible referèndum.
-Bé, estem veient la faceta real del PSOE de Pedro Sánchez. De fet, el vam desemmascarar el passat més de juliol. Pedro Sánchez va anar a les eleccions del 28 d'abril amb l'objectiu de frenar la dreta i es va passar tot el procés d'investidura demanant-los l'abstenció. Amb la nostra abstenció a Madrid, vam desemmascarar Pedro Sánchez i aquest PSOE, que el que realment vol és un pacte amb la dreta. Però nosaltres ens mantenim ferms. Tard o d'hora, Pedro Sánchez haurà de seure a la taula del diàleg. No li queda altra opció.
-No és una mica contradictori haver desemmascarat aquest Pedro Sánchez i voler-hi dialogar?
-No. És que, de fet, és l'única solució democràtica. Pedro Sánchez ha d'entendre que ha de dialogar. Ell no escull qui són els seus interlocutors. Ha d'assumir que, igual que nosaltres no li hem demanat mai que renuncii als seus objectius, ell no ens pot demanar que renunciem als nostres. Tard o d'hora, haurà de seure a la taula del diàleg. No pot perllongar en el temps aquesta ignorància cap a nosaltres.
-De quina manera se li fa entendre? Ha demostrat que prefereix anar a unes eleccions a ja no només pactar amb l'independentisme, sinó fins i tot amb Podemos.
-L'única manera de poder-ho fer és que l'independentisme guanyi el 10 de novembre. Aquesta és l'única opció de forçar el PSOE a seure. Com més forts siguem el 10-N, més força tindrem per demanar el diàleg.
-Sempre que ell no esculli pactar amb el PP o C's...
-Bé, és una opció. No sabem quin resultat tindrem el 10 de novembre. És evident que, en qualsevol cas, nosaltres hem de ser el més forts possible, perquè el PSOE mostri la seva debilitat i intentar que aquest pacte amb la dreta no sigui possible.
-En un context electoral en què el PSOE decideix que la seva preferència de pacte és amb qualsevol formació menys amb l'independentisme i opta per no seure a negociar, què queda per fer?
-Hem de continuar lluitant i obligar el PSOE a seure a la taula del diàleg. L'independentisme ha de ser el més fort possible per condicionar el PSOE. És igual si pacta amb la dreta, que veiem que és una opció que segurament es produirà. De fet, creiem que ja s'ha produït. Cayetana Álvarez de Toledo ja intuïa aquesta gran coalició contra Catalunya. Nosaltres, independentment del resultat electoral del PSOE, hem de ser el més forts possibles per obligar al PSOE a seure a la taula del diàleg.
-Si reixís aquest gran pacte PP-PSOE, seria l'argument per desempolsar la via de la unilateralitat o la desobediència?
-No. Nosaltres hem apostat sempre per la multilateralitat. Seguirem reclamant que el Govern de l'Estat segui a la taula del diàleg. Hem d'acabar seient i podent parlar de tot. Del que demana el poble i la ciutadania de Catalunya, del referèndum d'autodeterminació. Però això no ho podrem fer fins que no estiguem en igualtat de condicions. I això no ho podem fer mentre tinguem les preses i els presos polítics a la presó. Per això portem al programa electoral la proposta de la llei d'amnistia.
-Entén que una part de l'independentisme, quan els sent dir això, senti que estan xocant una vegada i una altra contra la mateixa paret i se'n cansi?
-La situació que estem patint aquests últims anys és molt complexa. Es pot entendre que hi hagi aquest neguit entre la població. No hem de renunciar mai i no hem de perdre l'esperança que aquest diàleg es produirà. Ja sigui perquè s'obligui a Pedro Sánchez a la taula del diàleg o per les pressions internacionals. Hem de poder parlar, és la base de tota democràcia.
-Si l'independentisme superés el 50% dels vots o dels electes, seria un moment per convocar unes eleccions catalanes on refermar aquesta majoria?
-El que està clar és que l'independentisme ha de ser el més fort possible. Hem de treure el màxim de percentatge de vots possible. Això reforçaria el nostre projecte. Sobre les eleccions, el Govern de la Generalitat decidirà el que hagi de decidir. És el president de la Generalitat qui té la potestat. En qualsevol cas, els nostres companys al Govern i al Parlament, seran els que decideixin.
-Joan Tardà, en una entrevista a Crític, afirmava que "la desobediència institucional és el camí més directe per empetitir-nos". La comparteix?
-No la coneixia, la veritat. El que està clar és que nosaltres hem de tenir les institucions fortes per defensar i lluitar pel nostre projecte. L'única via és ser el màxim de forces independentistes que acabin reforçant aquestes institucions.
-Pensa que la desobediència institucional és una eina útil per treballar per la independència?
-Uf... Ostres... El camí cap a la independència és un camí que és irreversible. És un camí que s'ha de fer, conjuntament, les institucions i la ciutadania. Hem de tenir unes institucions fortes per garantir el dret i les llibertats del poble de Catalunya. Amb això, haurem de prendre les decisions que s'hagin de prendre.
-Entre aquestes decisions hi ha la de desobeir?
-No ho sé si s'ha de desobeir o no. El que sí que sé és que hem de ser forts per defensar aquests drets i llibertats. No sé què respondre't aquí.
-Li plantejava perquè, entre d'altres coses, l'1 d'octubre va ser fruit de la desobediència institucional...
-No. Va ser fruit del mandat popular. La gent, el poble de Catalunya, va demanar a les seves institucions que volia votar. El Govern, el que va fer, va ser obeir el mandat electoral. Va complir el que portava als programes electorals. És el que es va limitar a fer.
-Com valora les mobilitzacions d'aquests dies als carrers?
-Són necessàries per denunciar la situació de repressió que estem patint amb una sentència que condemna a més d'un segle de presó als nostres companys i les nostres companyes. Una sentència totalment injusta que el que ha fet ha estat inventar-se un relat repressiu i criminalitzar el moviment independentista. No pot ser que condemni a Raül Romeva, que és un home de pau, o a la presidenta del Parlament Carme Forcadell per sedició malgrat que reconegui que va seguir el reglament del Parlament. És una mordassa contra els nostres drets i llibertats. És normal que el poble estigui indignat. Les manifestacions al carrer han de ser-hi. És la manera que té la ciutadania de denunciar la situació que estem patint.
-Com interpreta que una part del moviment hagi decidit augmentar el nivell de confrontació al carrer amb disturbis?
-No, l'independentisme s'ha fet gran perquè ha sigut sempre un moviment cívic i pacífic. El que hem viscut aquests dies és una repressió i una violència brutal per part dels cossos i forces de seguretat policials.
-Però sí que hem vist gent que opta per un format de protesta més confrontador. Per què creu que passa?
-Nosaltres hem rebutjat la violència sempre, vingui d'on vingui. Vivim en un moment complex on la gent necessita expressar-se i necessita manifestar el seu rebuig cap a un Estat que és totalment demofòbic. Realment és el règim del 78 que ara mateix està més present i més viu que mai. Per tant, la gent es manifesta al carrer i la majoria de la població ha estat un exemple de civisme i pacifisme.
-Parlava de la repressió dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Hi ha qui fica al paquet els Mossos d'Esquadra. A l'Assemblea de Càrrecs Electes, el seu company de partit, Ferran Civit, deia que calia dissoldre la Brigada Mòbil (unitat antidisturbis). Què en pensa?
-El que hem vist aquests dies ha estat accions dels cossos policials totalment inapropiades i totalment desproporcionades. És cert que caldrà revisar els protocol i les actuacions i depurar-ne les responsabilitats.
-En aquest sentit, creu que seria bo que el conseller Miquel Buch dimitís o fos destituït?
-Crec que el primer que s'ha de fer és analitzar les actuacions policials. De fet, ja s'ha obert una investigació. Per tant, se'n derivaran les responsabilitats que es considerin oportunes.