Laura Borràs: "No hi ha hagut una resposta institucional a la sentència a l'altura"

Unes noves eleccions a l'Estat espanyol. Ha canviat alguna cosa d'ençà que la vam entrevistar ara fa sis mesos?

El que ha canviat és que fa sis mesos encara no hi havia la sentència i ara la tenim aquí. No és cap resposta, al contrari, encara ha engruixit el problema. Això encara m'ha ratificat més en què la solució ha de ser política.

En vies de cercar aquesta solució, el PSOE està més tancat en banda que mai. És impossible una correlació de forces a favor del dret a l'autodeterminació a l'Estat espanyol?

No ho hauria de ser si respectessin els tractats que han signat. A la carta de drets socials i civils, el dret a l'autodeterminació hi és. Està reconegut com a dret humà. Nosaltres volem que hi hagi la conscienciació que, igual que nosaltres abans de ser independentistes som demòcrates, a l'Estat abans d'estar encegats per la indivisibilitat de la nació espanyola -que sembla escrit a les taules de la llei, això segur que no és als drets humans- voldríem trobar polítics que estiguessin disposats a ser veritablement demòcrates i escoltar el poble de Catalunya a les urnes.

Això pel que fa al que desitjarien, però a l'hora de la veritat, com es força que hi hagi aquesta predisposició?

L'única força que tenim en democràcia és la força dels vots. L'única manera de fer efectiva aquesta voluntat és aconseguint ser representatius i tenint més força. Això passa per les urnes i tenint més vots.

Sánchez, però, ha decidit que preferia anar a eleccions abans de modificar el seu posicionament...

Això el que demostra és la seva incapacitat. El seu aïllament de la realitat. Ell hauria de llegir els resultats electorals, que l'obligaven a pactar i buscar acords. Mentre l'Estat espanyol pensi que això és una debilitat i no una fortalesa, continuaran en les solucions que ells troben, solucions de naturalesa autoritària, repressiva. No amb la voluntat que la ciutadania s'expressa, oferint una multiplicitat de veus que els obliga a fer política.

Aquesta realitat, però, situa l'independentisme en una situació complicada o d'impotència...

Ens volen a la presó, a l'exili, rendits. Per tant, qualsevol negativa a donar els vots per res, és vista com a perillosa per l'Estat espanyol. Això ens indica que estem pel bon camí, el que hem de defensar és el que ha fet valer la ciutadania de Catalunya de l'1 d'octubre. És amb aquest esperit que ens presentem a les eleccions. Fer efectiu el referèndum i negociar amb l'estat una solució al conflicte polític que tenim ara. Volen continuar essent part del problema en comptes de ser part de la solució. L'independentisme ha de ser part de la solució.

Però de quina manera es fa això...

Bé, és que crec que els hem de forçar a mirar la realitat. Això, democràticament, només ho pots fer amb la força dels vots. Si l'independentisme que està disposat a fer efectiva la independència, i per tant a collar a la taula de diàleg fins que en surti una solució política per Catalunya que passi per fer aquest referèndum, per retornar els presos, per retornar els exiliats, per restaurar d'alguna manera el dany de tots els represaliats té aquesta força, no podran mirar cap a un altre costat. Per tant, el que demanem és un suport màxim per poder tenir aquesta força i fer efectiu això que estic dient.

Aquesta força és el 50% dels vots?

Per nosaltres, totes les eleccions són una mesura. A falta d'un referèndum pactat, cada vegada que votem, l'independentisme creix. Aquesta és la resposta que s'ha de donar a l'Estat. Per més que vulguin que desapareguem, hi som i hem vingut per quedar-nos.

Si el PSOE s'obrís a pactar un indult, estudiarien donar suport a una investidura?

No ho sabem. De moment, no veiem el PSOE a la taula del diàleg. Seria una novetat que estigués per l'indult. Nosaltres el que volem és la llibertat dels presos. Cap innocent pot ser indultat o amnistiat de res. Els nostres companys a la presó són innocents. Estem perquè surtin de la presó. Les fórmules que s'acabin trobant, si algú vol remeiar-ho, les escoltarem totes. Nosaltres el que no volem és que hi hagi presos polítics i exiliats.

Tant li faria que fos una amnistia o un indult?

No. Perquè l'indult implica una culpabilitat i cap innocent pot ser indultat o amnistiat. Es van amnistiar els franquistes també en el pacte de silenci que va voler representar l'última amnistia a l'Estat espanyol. Jo el que poso per endavant és que volem que els presos surtin de la presó. No perquè hi hagi una llei que digui el que digui. Ens és igual que els hagin culpabilitzat, perquè sabem que votar no serà mai un delicte, per més anys de presó que els hagin volgut carregar.

Per tant, la prioritat és més que surtin que no pas com surtin de la presó?

Efectivament, la prioritat és que surtin, com que tornin els exiliats. Això només serà possible en una solució que passi per la independència.

La independència és l'única manera que surtin?

Nosaltres parlem d'una solució global. La sortida dels presos i el retorn dels exiliats és una part important. Però, el més important és el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Per tant, si hem de fer una solució, l'hem d'emmarcar en la globalitat dels problemes que tenim. El reconeixement del dret a l'autodeterminació i el fet de fer-lo efectiu si no es reconeixen els resultats de l'1 d'octubre, ha de formar part d'aquesta solució. Si no, no seria completa.

En aquestes eleccions hi ha la novetat de la participació de la CUP. Com creuen que els pot afectar a Junts per Catalunya?

Que la CUP s'hagi adonat que passem per un moment tan excepcional que fa que ells es presentin al Congrés dels diputats no és, en si, una notícia negativa. El que sí que ens sembla negatiu és que s'hagin presentat sense abans haver pensat que podien explorar la possibilita que ho féssim conjuntament. Sempre hem apostat per fer-ho tots junts, perquè a l'Estat van tots contra Catalunya. En aquest cas, la seva presència a les urnes, pot dividir encara més el vot independentista. És en aquest sentit que valorem la seva participació.

Deia a La Vanguàrdia, en relació amb la resposta a la sentència, que havia "vist més determinació als carrers que als partits". Què hauria fet diferent des de les institucions?

Ara és fàcil dir-ho perquè jo no sóc a Govern. Vaig dir la frase i la mantinc, però és veritat que la repressió bloqueja molt i que les decisions que es prenen estiguin sempre condicionades. Estem en un moment en què sembla que per fer un tuit hagis de consultar abans el teu advocat. Per tant, és veritat que no hi ha hagut una resposta institucional a la sentència a l'altura del moment. Dir què hauria fet jo, seria deslleialtat. Miro de fer totes les aportacions que puc des del lloc on sóc. No cal que ho expressi públicament.

Ara és tard per canviar això?

Mai és tard per rectificar, per escoltar la gent, per fer el que hem fet aquests dies, estar al carrer... Hem escoltat les reflexions de molts CDR quan hem estat als actes. I, sobretot, la gent demana unitat i independència. Nosaltres hi serem.

Arran de l'actuació policial dels darrers dies, s'ha parlat de la possibilitat de dissoldre la Brimo, la unitat antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Ho comparteix?

He dit que aquest problema, ha estat un problema de la Brimo que no s'ha modificat amb el canvi de nom de consellers. Caldrà afrontar el canvi amb profunditat. Això és el que s'està fet ara. Per això des de la Conselleria d'Interior s'han impulsat mesures com obrir l'auditoria interna més gran que s'hagi fet mai. Per tant, tot el suport per acabar amb qualsevol element que permeti veure algunes de les imatges que hem vist aquests dies i són absolutament impròpies d'una ciutadania democràtica.

Parlava abans que aquests dies havien estat escoltant el carrer. Una de les coses que més es reivindiquen a les manifestacions dels CDR és la dimissió de Miquel Buch. Creu que seria un bon gest per acostar-se al moviment?

La gent té tot el dret a expressar la seva opinió. És evident que el clam demanant la dimissió del conseller Buch respon a aquesta sensació de rebuig a aquests episodis puntuals. Com una part de Govern que he estat, he de mantenir la meva solidaritat amb el Govern. Això sí, donant suport a totes les mesures que s'han impulsat. És evident que la indignació porta moltes vegades demanar un canvi pensant que serà una solució. Fa falta veure que si, des de 2009, amb Saura com a conseller, els Mossos van entrar a la UB a atonyinar els estudiants, el tema de profunditat és la Brimo i no pas els consellers. Cal que les solucions siguin reals i no que puguin semblar com un consentiment al clam de la ciutadania.