POLÍTICA CATALANA

"Si 'moderat' vol dir ser més tranquil i deslleial, no vull ser moderada"

Míriam Nogueras (Dosrius, Maresme, 1980) és una de les persones de confiança de Carles Puigdemont a Catalunya. Combina la seva tasca com a vicepresidenta del PDeCAT amb la de diputada de Junts per Catalunya a Madrid. Analitzem amb ella la situació del partit, el final de judici i els resultats de les darreres eleccions municipals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com està seguint aquests darrers dies de judici?

Com portem seguint tot el judici. Amb indignació perquè és evident que és una farsa. Amb les al·legacions de fiscalia es va veure clar. No hi ha cap prova que sostingui les acusacions. Fa mesos que aguantem aquest judici absolutament de part. Només cal veure qui són els membres del tribunal. Per tant, és una farsa enorme, que indigna. Però, és veritat que formem part d'aquest estat on les normes del joc les posen ells. Malgrat això, crec que les batalles les estem guanyant nosaltres. Encara que sigui des d'Europa. El president Puigdemont ha plantat cara a aquesta farsa i estem guanyant les batalles. Més després que la Fiscalia avalés el seu dret a presentar-se com a eurodiputat. Són eurodiputats de ple dret i per tant entenc que com era previsible entraran a formar part del parlament europeu. Les regles del joc són per tots iguals i l'Estat espanyol, per molt que vulgui venjança, s'ha de menjar amb patates tot això. I els nostres companys a la presó aguanten el judici farsa. A més, amb aquesta Mesa del Congrés liderada pel PSOE que està seguint la línia del PP. Espero que tota la gent que ha format part d'aquesta trama indigna acabi a la banqueta dels acusats.

Creu que hi haurà sentència condemnatòria?

Sóc de les que penso que la sentència està escrita fa temps. Si hi ha una mínima garantia jurídica, els nostres companys seran absolts. Però és evident que fa dos anys que són a la presó i per tant la pilota que s'ha anat fet cada cop més grossa no sé fins a quin punt podrien justificar que ha estat una farsa. Tant de bo m'equivoqui i es tinguin en compte les proves que hi ha sobre la taula. Però, estic convençuda que la sentència està escrita fa temps i el càstig, que ja estan patint, continuarà.

Quina resposta cal donar a la sentència?

Crec que fa molt temps que estem lluitant i defensant el projecte de país que molts volem, la independència de Catalunya. I no perquè sí, sinó per tenir un país millor. Malgrat tant temps que portem batallant i que sembla que en algun moment potser la societat en general està una mica anestesiada, perquè fa temps que dura i no pots estar permanentment mobilitzat, no sé quina ha de ser la resposta. Però és evident que sí que hi ha de ser la resposta. Perquè si no responem, encara que la sentència sigui d'un dia, això ho heretaran els nostres fills. Per responsabilitat he de ser capaços de defensar això ara.

S'estan reunint per preparar la resposta?

El president Torra està fent ronda de contactes amb tothom i entenc que tothom que defensi la democràcia s'avindrà a participar del que sigui que es decideixi que es faci.

En les darreres eleccions municipals el seu espai polític ha perdut 6 punts percentuals. Com ho analitza?

Doncs bé, igual que a les municipals hi ha hagut una baixada, a les europees hi ha hagut una pujada. Per tant, estic molt satisfeta. Em remeto bàsicament a les europees. Hi ha un líder claríssim en el món independentista i és en aquest resultat on la gent desacomplexadament ha votat Puigdemont. Hi ha una cosa que teníem clara i s'ha ratificat i és que la gent confia en el president Puigdemont i al seu costat hi ha una marca que es diu Junts per Catalunya i per tant crec que la reflexió que hem de fer és que és evident que ens cal ordenar aquest espai. Sempre explico que, més enllà de misèries personals, que n'hi ha a tots els partits, hem patit un atac directe contra nosaltres per part de tothom. S'ha volgut silenciar i amagar al president Puigdemont. Hi ha una operació d'estat des de fa temps en contra seu. Tot això, el 155, la presó, l'exili, ha fet que l'espai patís la sacsejada. Després d'això, que ara sembla que es va estabilitzant, perquè hi ha una marca on la majoria ens sentim representats i té un líder clar. Ens hem aixecat una mica d'aquesta sacsejada. Quan un partit es vol actualitzar, el nostre espai és l'únic que ho ha volgut fer, no es fa un dia per l'altre. El país que som avui no és el mateix de fa 10 anys i requereix actualitzar-se.

També pot requerir fer un pas enrere en algunes eleccions?

Quan es diu que l'espai polític ha baixat, jo sempre remarco que els resultats del 2011 van ser increïbles. Aquests resultats no s'havien tret mai enlloc ningú. Això tampoc és gens fàcil. Per tant, partim d'uns resultats que eren estel·lars. Ara no estem en davallada, sinó en una normalització d'aquesta diversitat del país. A partir d'aquí, la nostra tasca és enfortir-nos com a espai polític. La gran majoria estem animats a aprofitar la situació d'ara per créixer.

Com encara el PDeCAT el nou cicle polític? És un moment de mimetitzar-se del tot amb Junts per Catalunya?

Diferenciem molt les dues coses. Però, al final JxCat és un concepte. El 2016 vam fer un Congrés i es va triar la marca PDeCAT. Quan el 21 de desembre del 2017 ens presentem com a Junts per Catalunya, molts dels que vam ser al congrés vam veure que això era el que volíem que sortís d'aquell congrés: un espai engrescador, una marca que faci trempar, un líder polític clar... Això el 2016 no es va aconseguir, però, perquè un espai polític no es regenera d'un dia per l'altre. El 21 de desembre del 2017 es va aconseguir una marca i un projecte seductor. Entenc que els dos anys des de la constitució del PDeCAT ens van servir molt per veure què és el que havíem de millorar. JxCat és aquell projecte polític actualitzat. Això no va d'integrar una cosa amb l'altra, sinó de consolidar JxCat i començar a seduir. Si una cosa no funciona, no funciona, no passa res. Tenim moltes eines per intentar canviar les coses. Aquí la marca és JxCat i el líder és el president Puigdemont. Està a les seves mans veure com es consolida això. Però més enllà d'això està la gent. El que ens fa forts són les bases. No crec que vagi d'integrar eines polítiques, sinó d'integrar a les persones.

Això vol dir que cal una direcció més clara de JxCat?

Sí. Això ja s'ha començat a fer. Abans de les eleccions ja es va arribar a un acord, la creació d'un espai de governança. Aquí hi ha representants de tots, representant el PDeCAT hi érem el Ferran Bel, el David Bonvehí i jo, avalats per la nostra direcció. Sí que és veritat que s'ha de formalitzar.

/JUNTS PER CATALUNYA



Però era un espai provisional...

Fins després de les eleccions vam dir. Ara s'ha de tancar el cicle en què es constitueixen les institucions i a partir d'aquí l'objectiu és poder constituir un espai de governança conjunt.

Un dels mandats del darrer consell nacional del PDeCAT era acostar el partit a la Crida. Això ha quedat en segon pla en favor de JxCat?

Crec que no podem comparar. La Crida és una eina constituïda com associació per intentar aglutinar el màxim d'agents independentistes possibles. Aquest espai segueix així. Si hi ha un espai on es vol integrar tothom el PDeCAT hi serà. Forma part d'aquest espai que és social, no polític. Ja hi som aquí. Però ho diferencio molt del que seria un partit polític, Junts per Catalunya. S'ha de diferenciar. Entenc que ens els propers mesos s'haurà de decidir quin paper juga la Crida en tot això.

Sembla, però, que JxCat ha agafat més ritme que no pas la Crida...

Bé, perquè hi ha hagut el cicle electoral i l'activitat de Junts ha estat molt més potent. De fet, la Crida va decidir apartar-se. Fixa't que Jordi Sànchez no va fer servir la Crida per fer campanya. S'ha separat molt el que és un actor polític de què és un agent de mobilització social on hi càpiga tothom. Si la Crida fa campanya per Junts, exclous la resta d'agent.

S'ha parlat d'un possible retorn d'Artur Mas a la primera línia del partit quan acabi la seva inhabilitació. Com ho veuria?

Partint de la base que és un referent per molta gent de l'espai convergent, d'aquest espai més central de Catalunya, no crec que esperem el seu retorn. L'hem tingut, partint de la base que ha estat actiu durant les eleccions. A les espanyoles, a les municipals, a les europees. El president Mas va ser el president de Catalunya abans del president Puigdemont i el seu vincle amb el procés és evident. No és que esperem que se li acabi la inhabilitació perquè prengui un paper rellevant, perquè ja l'ha tingut.

Però a escala orgànica. S'ha ofert?

No en tinc ni idea. No n'he parlat d'això. Tampoc em consta. El que sí que cal és que hi hagi un líder clar. Un, no cinquanta. A partir d'aquí, el líder indiscutible ara és el president Puigdemont. Tot el que els altres puguin fer per ajudar, encantats. Però, no crec que ningú tingui més paper que ningú. Sobre aquest tema no en tinc ni idea.

Així doncs, Puigdemont és qui ha d'estar al capdavant i la resta al darrere...

Ja ha estat així. Quan Puigdemont ha estat com a candidat clar, ha arrasat a Europa. Ha tret uns resultats històrics. Amb això hi estem tots d'acord. El líder indiscutible de l'espai avui és el president Puigdemont.

El Periódico deia l'altre dia que "els moderats" del partit volien tornar a agafar el timó de la direcció. Quin pes tenen actualment dins el partit?

Jo crec que el pes que té cada persona en el partit és el que es guanya amb la lleialtat. Entenc que algunes de les persones que abans podien tenir cert pes, si ara no el tenen, és perquè han escollit no tenir-lo. Perquè si des del Consell Nacional es marquen unes directrius i no les segueixes, tens dues opcions: o tornar a votar o marxar. Crec que hi ha alguns que no hi són perquè no han volgut ser-hi. Perquè el camí que s'havia decidit seguir no els era còmode. D'altra banda hi ha la qüestió dels moderats. Jo sempre dic que si moderat vol dir ser més tranquil i deslleial, no vull ser moderada. Moderat jo ho entenc com algú que té una estratègia i la segueix sense canviar les regles del joc. Jo crec que aquí alguns van canviar les regles del joc. Tot el que s'ha fet en aquest partit s'ha aprovat per la gent que paga la quota. Tot el que passi del que la gent decideix, o es porta a votació de nou o per mi és deslleialtat. Ara, el terme de moderats no em sembla un objectiu que pugui definir ni a uns ni als altres. Si algú vol considerar moderats els que no han seguit els estatuts, fantàstic. Però, crec que aquí a escala periodística es juga amb unes paraules més per desacreditar alguns que no pas per qualificar els altres. A partir d'aquí, el poder de decisió el tindrà qui es decideixi als congressos.

Deslleialtat respecte a què?

Tot el que ha fet el partit s'ha fet sempre previ a votació al Consell Nacional. Si aquí es decideix una cosa i des dels poders de direcció es va cap a un altre costat, a mi em sembla deslleial. Em sembla deslleial que intentem virar un camí marcat, no només a escala de país, sinó també en l'àmbit de partit. Desviar-se d'aquest camí és per mi ser deslleial.

La gent que s'ha desviat d'aquest camí hauria de deixar el partit?

Això és decisió de cadascú. El que hem de tenir clar com a espai polític és on volem anar. A partir d'aquí, qui s'hi senti còmode fantàstic. Qui no, que prengui la decisió que hagi de prendre. Però crec que tot és molt més senzill. És un error focalitzar en temes personals. Això va de conjunt, de molts. Que persones de manera individual distorsionin el tot, no ho trobo just. Ni pel tot ni per les mateixes persones. Focalitzar molt a algú a curt termini pot beneficiar a algú, però a llarg... I em poso a la pell dels altres, dels que han fet articles carregant contra el que estem fent o que han disparat contra aquest espai formant-ne part. Penso que tampoc els ajuda a ells, perquè estar al focus mediàtic és dur. No és sa. La política ja és prou dura de per si, però fer-la encara més dura... Això fa d'efecte dissuasori, que la gent no vulgui col·laborar en política. Entenc que els personalismes passen i ja està. D'aquí a un mes pot ser que acabem tots junts al mateix espai i llimar les diferències.

Creu que això es podria resoldre en un Congrés nacional extraordinari? S'ha dit que podria ser al juliol...

Doncs no. No em consta que s'hagi demanat. Ho he llegit a alguns llocs. He llegit històries amb les quals penso que els periodistes en saben més que jo mateixa. Fins i tot de coses que diuen que he fet i no he fet. Però no. El que sí que puc dir és que tot l'espai de governança mantenim contacte diari i que en cap moment en aquest espai s'ha parlat de fer un Congrés ni res semblant.

Com està la situació a Madrid? Us ha convocat Pedro Sánchez? Us heu plantejat de donar suport a un govern del PSOE?

Dijous vam parlar amb l'Ariadna Lastra. Nosaltres, després del que estem patint no veiem cap voluntat política de solucionar el conflicte. Al contrari, van tirant salseta amb el tema judicial. No investirem a Pedro Sánchez. No votarem a favor ni ens abstindrem. És inconcebible. L'única condició que hem posat, gairebé, és parlar. La resposta sempre ha estat silenci. Malgrat que tothom està contribuint a blanquejar-lo, el PSOE està fent el mateix que el PP.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.