El partit regionalista PI –Proposta per les Illes- es convertirà en la clau a l’hora de formar majoria parlamentària i Govern de Balears després de les pròximes eleccions autonòmiques. Si més no així ho assevera l’última enquesta d’intenció de vot publicada a Palma, al diari Última Hora, realitzada per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES).
Sense majoria absoluta
El sondatge demoscòpic assegura que, en síntesi, Més per Mallorca perdrà gairebé la meitat de la seva representació –de sis diputats a quatre o tres-, que Més per Menorca en restarà almenys un –de tres a dos-, que Podem en minvarà dos –de deu a vuit-, que també li anirà malament –i per ventura és la dada més cridanera- al PSIB que restarà una o dues actes –de catorze a tretze o fins i tot dotze-, que el PP segueix de rota batuda –de vint a divuit, i per ventura podria caure a disset-, que Gent per Formentera es quedaria l’únic escó en joc a les més petita de les illes, el PI podria augmentar un representant –de tres a quatre- i, finalment, Ciutadans experimentaria un creixement espectacular perquè passaria dels dos diputats que té actualment a almenys deu.
A pesar del gran avanç de la formació taronja, la suma de dreta entre PP i Ciutadansen cap cas arribaria, segons augura l’IBES, als trenta diputats, el mínim per obtenir majoria absoluta, ja que en el seu millor escenari amb prou feines arribaria als vint-i-nou, un per sota de la xifra màgica, essent més probable que es quedin amb els vint-i-vuit. Per la seva banda, l’esquerra rebria, si es confirma l’àugur demoscòpic citat, un fort càstig, perquè dels trenta-quatre escons de 2015 –catorze del PSOE, deu de Podem, sis de Més per Mallorca, tres de Més per Menorca i un de Gent per Formentera- passaria a una suma que estaria entre els vint-i-set i els vint-i-nou escons; dos o tres per davall de la majoria absoluta.
En resum: l’enquesta de l’IBES dóna per fet que no hi haurà majoria absoluta d’esquerra ni de dreta. És una conclusió que l’anterior sondatge –fa sis mesos- ja permetia intuir tot. La qual cosa permet deduir que existeix una tendència acumulada que va en aquest sentit: en que cap dels dos blocs arribarà a sumar els trenta diputats. En conseqüència allò més rellevant del sondatge és, òbviament i tal i com s’ha dit al principi, que la formació regionalista, liderada per Jaume Font, serà la que tindrà la clau de tot.
El PI haurà de decidir si reafirma Francina Armengol al front del Govern o si, pel contrari, la substitueix per Biel Company. La decisió no serà gens fàcil. En cas d’un pacte amb l’esquerra s’haurà d’entendre, encara que sigui indirectament, amb la ultra esquerra de Podem, cosa que ideològicament casa poc o gens amb les bases del PI. Però és que en cas d’un acord amb la dreta hauria de pactar, de forma expressa o fàctica, amb Ciutadans, que és un partit anticatalanista que ataca allò el català que defensa el PI. O sigui, un panorama delicat per als regionalista. Que, això sí, estaran molt contents de poder tenir aquest problema a l’hora de decidir perquè, al cap i a la fi, serà com tenir la paella pel mànec.
Val a dir que Gonzalo Adán, director de l’IBES, explicava en un article d’anàlisi, publicat de forma adjunta a l’enquesta en el diari citat, que de moment la formació ultradretana Actúa –la marca balear de Vox, liderada pel conegut anticatalanista Jorge Campos- no té suficient intenció de vot per assolir representació ja que només el 3% dels enquestats asseguren que la votaran –per entrar en el repartiment d’escons el tall és del 5% per a cada circumscripció insular- però, advertia el psicòleg social, cal esperar a veure com evoluciona la situació general a la dreta –entre els votants del PP, Ciutadans i Vox- perquè tot canvi molt ràpidament i en cas que a les eleccions andaluses es creés una tendència favorable al partit més extrem, és a dir que obtingués representació, aleshores ben bé podria crear-se una onada de vot –per part de ciutadans que entendrien que optar Vox enlloc del PP o Ciutadans ja no és tirar el vot- que seria general i que al seu parer podria també afectar favorablement les expectatives d’Actúa a Balears.