L'última agressió a l'horta de València

Els preparatius per a realitzar un macrofestival de música han comportat l'últim episodi de destrucció d'una de les poques zones d'horta que connecten a la platja. Amb crítiques dels veïns i dels ecologistes, l'Ajuntament defensa que aquesta actuació regenerarà el paratge. Les pors a una operació d'especulació urbanística planen l'ambient.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En la lluita que el verd d'horta contra el gris del ciment mantenien de fa dècades amb un resultant força desigual, el primer pareixia que començava a guanyar terreny. O, almenys, havia aconseguit una treva amb la punxada de l'orgia de la rajola. L'impuls d'un pla per a blindar l'horta de futurs projectes urbanístics pel Govern valencià semblava la fi de l'agressió a un dels patrimonis més valuosos del País Valencià.

Amb el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) impulsat per l'ex-alcaldessa de València, Rita Barberá, enterrat després de l'arribada de l'esquerra al poder, semblava que el conflicte de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) seria el pròxim punt calent de la lluita per l'horta. Un macrofestival de música celebrat a Alboraia (Horta Nord), però, s'ha creuat pel camí. I ha alçat en peu de lluita a les organitzacions en defensa de l'horta i al moviment veïnal.

Després de diverses edicions celebrades a la zona del Grau amb polèmica per les queixes veïnals, el Marenostrum Music Festival aconseguia un nou emplaçament. Es tractava de la partida del Miracle, a Alboraia (Horta Nord). Una zona que es troba a uns passos de la platja verge dels Peixets i rodejada d'un paisatge d'horta privilegiat, malgrat el seu estat d'abandonament. «És un tram molt fràgil pel seu alt valor paisatgístic, ja que es tracta d'una de les poques zones d'horta que connecten amb el mar», explica Trinitat Martínez, de la plataforma Som Horta. «La seua singularitat és tan important que al pròxim Pla d'Acció Territorial de l'Horta Valenciana compta amb la màxima protecció», afegeix Marc Ferri, de Per l'Horta.

Tot i l'alt valor natural de l'enclavament, el festival, que ha estat inclòs a la programació de les festes patronals de la població, han firmat una sèrie de contractes de lloguer dels terrenys amb diversos propietaris d'aquella zona per a dur endavant el seu projecte. Els organitzadors, amb l'objectiu d'aconseguir la cessió dels camps, han oferit una quantitat de diners que oscil·la, en principi, entre 500 i 1.000 euros. Encara que en algunes ocasions ha superat aquestes xifres. Malgrat tot, no s'han fet amb tots els camps: al voltant de 10 propietaris, segons Per l'Horta, s'han negat a cedir les terres.

De l'amenaça als fets consumats

Tota aquesta operació, però, havia estat amagada, segons denuncien entitats veïnals, plataformes en defensa del medi ambient i l'oposició, fins fa unes setmanes. En assabentar-se de l'assumpte, organitzacions com Per l'Horta han plantat cara per evitar la destrucció de prop de 100.000 metres quadrats de terreny agrícola. Això sí, amb el rellotge en contra: el festival començarà el pròxim dia 8 de juliol i estarà present fins al vinent 10 del mateix mes.

Així, el passat dissabte Per l'Horta va organitzar una protesta als camps que no han estat cedits. En un acte de reivindicació del valor de l'horta valenciana, van llaurar els terrenys. «Es tractava de posar damunt la taula el tema, de visibilitzar-lo. I de demostrar que l'horta és una alternativa viable», afirma Ferri.

24 hores després, el dia que se celebraven les eleccions espanyoles, les excavadores van entrar al paratge de l'Ermita-Els Peixets. Van aplanar tots els camps i van fer moviments de terra, deixant-la preparada per a acollir el càmping, els dos escenaris, les zones VIP i la zona d'atenció sanitària d'un festival que preveu l'assistència de 60.000 persones. Canyars, camps i dunes -aquestes per error- han estat arrasats.

Un escenari que ha deixat completament aïllats els camps dels propietaris que van negar-se a cedir les terres. Protegits per unes tanques, «hi ha el risc que quan el festival s'inicie aquestes es tomben i ocupen també els altres terrenys», denuncia Ferri. «Estem aïllats. Però ens neguem a cedir les terres. L'horta forma part de la nostra identitat, i si la deixem perdre, llavors ho haurem perdut tot. No podem consentir-ho», afirma un propietari, que remata: «Amb els treballs, s'han carregat séquies. I sense elles, ja no puc regar. Estan arrasant una terra ideal per a cultivar. Però, els governants no ho saben, no l'han treballada mai».

A més, amb l'acció de les excavadores s'està posant en perill espècies com «el tamariu, una planta emblemàtica de la zona, que resisteix molt bé la salinitat», explica Martínez. Una agressió a la qual és contrària el Govern valencià, però que segons han manifestat no gaudeixen de competències per poder-ho aturar. Els agricultors de la zona han advertit que la terra tardarà anys i anys a recuperar-se després d'aquesta operació.

Regeneració vs destrucció

Mentre ecologistes, plataformes en defensa del territori, veïns i els grups de l'oposició censuren aquesta operació, l'actual equip de govern la defèn. I afirma que suposa una oportunitat única per emprendre una regeneració de la zona, degradada durant anys. «Estem fent emblemàtica la partida dels Peixets. Aquesta estava abandonada, i aquestes plataformes no en deien res. Ara, aprofitant aquesta operació, una vegada passe el festival ho podrem fer. Fer-ho sense una operació així era inassumible econòmicament per a l'Ajuntament», raona l'alcalde d'Alboraia, Miguel Chavarría, del PSPV-PSOE.

«Fins ara el que s'ha fet ha sigut retirar prop de 14.000 tones d'enderrocs i escombraries d'una zona d'horta que comunica amb la platja i que arriba fins al barranc del Carraixet», assegura Chavarría, que promet: «L'objectiu, una vegada passe el festival, és convertir aquesta zona en un parc públic, amb un passeig paral·lel a la platja i horts socials». L'empresa, de fet, ha invertit prop de 60.000 euros en deixar els camps llestos per a la celebració del festival.

«Algunes cessions s'ha fet per a més d'un any. Això desmunta l'argument de la regeneració. I provoca sospites: qui no diu que una vegada destruïts els camps, ja no es qualifiquen d'espai protegit per la conselleria, i busquen una requalificació urbanística? Es tracta d'un lloc privilegiat per la seua proximitat a la platja», es pregunta Ferri. Uns temors que també existeixen a l'oposició i a Som Horta. En especial, per la hipotètica construcció d'un passeig marítim. L'ombra de l'especulació urbanística plana per l'ambient.

La mercantil, que no ha contestat a temps per al tancament d'aquest reportatge, ha anunciat diverses vegades que han retirat al voltant de 470 camions d'escombraires i que 55 agricultors es veuran beneficiats. També que esperen crear 500 llocs de treball i han regalat entrades. Un repartiment que l'oposició va denunciar per realitzar-se en plena campanya electoral des de l'Ajuntament.

D'opacitat, sancions i permisos

«No comprenc com l'empresa ha fet els treballs quan encara no compta, o això és el que sabem fins ara, amb tots els permisos», critica Marta Martín, regidora d'Esquerra Unida a l'Ajuntament d'Alboraia. «No entenc aquesta crítica. Hi ha un contracte privat entre particulars. Poden realitzar els treballs», contesta l'alcalde. Martín, però, ho qüestiona: «Es tracta en aquest cas d'una obra. I la realització d'aquesta sempre requereix un permís específic».

Compromís, Esquerra Unida i Ciutadans han denunciat l'opacitat de l'expedient relatiu a la realització d'aquest festival. «Tot i demanar-lo abans, sols una vegada se celebra el passat plenari del 20 de juny es publica. Fins a aquell moment, no podem accedir-ne a ell», denuncia Martín. L'alcalde, però, afirma que «en tindre documents de molts departaments estava dispersat. Però, sols calia anar al lloc on tocava. Pareix que no sàpiguen com funciona un ajuntament», i defèn: «La nostra gestió transparent ha estat premiada per la Diputació de València. No ens poden criticar per opacitat».

A les crítiques de falta de permisos de l'oposició, Chavarría assegura que si «l'empresa no compta amb tots, no es realitzarà el festival». Una mercantil que, a més a més, ha estat sancionada per la demarcació de carreteres de l'Estat al País Valencià per un moviment de terres del qual no tenia constància el ministeri de Foment, titular de la via. A banda d'aquesta multa d'entre uns 300 i 300.000 euros, des de Medi Ambient també adverteixen d'un incompliment de la llei de costes per l'afectació d'una duna. «Aquesta era artificial i estava generada per enderrocs i recoberta de sorra», diu l'alcalde.

«Ningú té en compte, a més, la situació de les persones que hi ha a la zona en un assentament il·legal. Pareixen invisibles», censura Martín. Miquel Solis, membre de l'Associació de Veïns de la Patacona, mostra el rebuig dels habitants de la població i de les zones del voltant al festival. I critica que «el patiment al qual es veuran sotmeses aquestes persones».

Solis denuncia que el festival apostarà «contaminació a la zona, ja que volen utilitzar l'horta protegida de pàrquing». A les molèsties que pot ocasionar als veïns, Solis en destaca l'accés molt complicat a la zona de la Patacona: «Es tracta d'una carretera molt estreta, sense voreres. La celebració d'aquest festival pot ser molt complicat. Una situació que és producte del menyspreu que ens han fet a les nostres reivindicacions».

Amb tot, pareix que el festival va endavant. Música techno que ha provocat l'última agressió a un dels valors naturals més singulars del País Valencià. La batalla per la supervivència de l'horta no s'ha acabat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.