ECONOMIA

Després dels bloquejos, les retallades

La situació d’estancament polític que viu l’Estat espanyol dificulta la gestió pressupostària de les administracions autonòmiques dels diferents territoris dels Països Catalans, que veuen que no arriben les bestretes que esperaven.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La tempesta és perfecta a Catalunya. Després de dos anys sense pressupostos catalans, cal sumar-hi la ingovernabilitat en què ha viscut l’Estat espanyol els darrers mesos (amb la conseqüent no actualització de les bestretes). Si tenim en compte que un dels principals propòsits de l’executiu Torra és ajustar-se l’objectiu de dèficit per no tornar a dependre del FLA i que el marge i la voluntat per recollir nous impostos no és gaire àmplia, el marge per a la viabilitat econòmica de la Generalitat de Catalunya és limitat. Des de Vicepresidència, Pere Aragonès li ha vist les orelles al llop i ha decidit treure la pols a una paraula que va fer fortuna a l’inici de la crisi: “retallades”.

Així doncs, el 7 d’agost va manar emetre una ordre que requeria a les conselleries tancar la caixa en tot allò que no fes referència a nòmines, serveis bàsics —educació, atenció primària, habitatge, atenció a la immigració o famílies— i subvencions o inversions ja compromeses. El departaments hauran de facilitar una proposta de reduccions els propers dies.

A banda d’això, la Generalitat catalana ha demanat a les empreses públiques —que tenen autonomia financera i, per tant, la seva despesa no està controlada directament pel Govern català— que retallin un sis per cent del pressupost. Això afectaria més d’un centenar d’entitats del sector públic. Per exemple, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Ferrocarrils de la Generalitat, l’Institut Català de Finances o diversos consorcis sanitaris com el de Barcelona, el de Terrassa —que gestiona l’hospital de la ciutat— o el del Maresme, que gestiona l’hospital de Mataró.

Qualsevol despesa que surti d’aquests marges haurà d’estar autoritzada per la Conselleria d’Economia i Coneixement, des de la qual asseguren que volen que la mesura sigui flexible. La pràctica de tancar la caixa és habitual cap a finals d’any per ajustar els comptes al pressupost. El fet que s’avanci al mes d’agost constata les dificultats de tresoreria que viu el Govern català.

Des de la Conselleria s’explica que les mesures no tenen “una quantitat prevista d’estalvi”, sinó que se cerca “contenir la despesa per desviar el dèficit el mínim possible”. Així doncs, ara per ara, no hi ha dades de la despesa que retallarà cada departament. El que sí que es coneix és que la diferència entre la bestreta del 2018 —la que s’està aplicant— i la prevista per al 2019 —sobre la qual es van fer els pressupostos— és de 874 milions d’euros.

No només al Principat ha calgut que l’Administració tregui la tisora per fer front a la manca d’ingressos degut al bloqueig institucional a Madrid. El fet que les administracions autonòmiques estiguin rebent la bestreta en funció dels pressupostos de l’any 2018 i no del que s’havia anunciat per al 2019 —sobre el que havien fet les estimacions— també ha portat tensions de caixa —i polítiques— a la Generalitat Valenciana. A principis d’agost se sabia que la Conselleria d’Hisenda del socialista Vicent Soler havia ordenat el tancament gairebé total de qualsevol despesa que no hagués estat aprovada. Una mesura similar a la catalana i que, com aquesta, situava la línia vermella de no afectar cap de les partides pressupostàries vinculades amb sanitat, educació i altres serveis públics fonamentals.

En la formació que lidera la reedició del pacte del Botànic es parla de la voluntat que la retallada sigui al més quirúrgica possible. Malgrat tot, suposa una estocada important per al programa de Govern que havia de consolidar l’alternativa d’esquerres al País Valencià. Amb el poc marge de maniobra pressupostària que deixa la mesura, serà complicat que l’Executiu que lideren Ximo Puig i Mónica Oltra pugui desenvolupar el pacte programàtic segellat a inici de la legislatura.

El no-pacte i els no-pressupostos de l’Estat espanyol també estan portant tensions a la ja complicada situació econòmica de les Illes Balears. El Govern presidit per la socialista Francina Armengol ha anunciat que de cara a l’inici de curs ajustarà la despesa —va augmentar-la considerablement durant l’any passat— i presentarà un Pla d’Estabilitat Financera com a conseqüència d’haver incomplert la regla de despesa. Des de l’executiu balear, però, se sosté que es podran tirar endavant els compromisos del pacte de Govern amb Podem i MÉS.

Abans d’això, però, fonts de l’executiu illenc han explicat a EL TEMPS que s’ha fet un bloqueig preventiu de partides a diferents conselleries arran del forat deixat per la manca d’ingressos per part de l’Administració estatal. Afirmen, però, que queda lluny de les retallades impulsades per la Generalitat catalana i que “estan mirant si es poden desbloquejar o no a l’espera que arribin els diners de l’Estat”. Es desconeix encara, però, l’abast d’aquestes mesures de contenció. En total, el Govern balear preveu ingressar 177 milions d’euros menys del que havia estipulat el Ministeri d’Hisenda a la pròrroga pressupostària dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2018.

En una entrevista al diari Última Hora, la consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, exposava que l’incompliment de la regla de la despesa es devia, sobretot, al “préstec per Sant Llorenç des Cardassar” arran dels forts aiguats que va patir la població l’any passat, així com “el pagament de sentències i altres coses”. Així, Sánchez detallava que s’estava “parlant amb totes les conselleries per revisar partida per partida quines coses podem millorar” i insistia que demanarien a Madrid que es pagués el que els deuen.

Inexcusable?

Com passa sempre amb aquesta mena de mesures, impopulars per definició, les crítiques no s’han fet esperar. L’enrenou més important el tenen entre els socis del Govern del Botànic. Després que la Conselleria d’Hisenda —liderada pels socialistes— exposés les mesures de contenció de la despesa, Compromís ha denunciat que la mesura s’hagi acordat de forma unilateral i sense discutir-ho amb les altres conselleries.

D’aquesta manera, els valencianistes exposen que més que acotar la despesa el Govern hauria d’explorar noves fonts d’ingressos i prioritzar executar la totalitat del pressupost acordat. Així doncs, la fórmula que permetria seguir mantenint-ho tot en ordre és l’actualització de les entregues a comptes, és a dir, la liquidació dels pagaments mensuals de la bestreta.

El problema, de la mateixa que passa als altres territoris, és que aquests pagaments s’estan fent segons la pròrroga pressupostària del 2018 i no amb les projeccions previstes per al 2019 degut a la manca de pressupostos estatals. Això, segons Compromís, hauria de suposar 450 milions d’euros més d’ingressos per a la Generalitat Valenciana. Des del Ministeri d’Hisenda, però, s’argumenta que aquesta mesura no es pot tirar endavant amb un Govern en funcions, encara que hi ha qui assenyala que es tracta d’una qüestió tècnica que sí que es podria tirar endavant.

També a Catalunya la qüestió ha provocat les crítiques per part de l’oposició d’esquerres. Tant Catalunya en Comú com la CUP demanava la compareixença d’urgència de Pere Aragonès perquè donés explicacions sobre les mesures que es volen adoptar. Així doncs, la CUP reclama transparència a l’hora d’aplicar la retallada del 6% i si es toquen els serveis públics. Des de la formació, a més a més, argumenten que al seu parer la retallada no es necessària i exposen que abans que afectar depèn de quines prestacions, cal estudiar l’impagament del deute.

Pere Aragonès

Al seu torn, a Catalunya en Comú assenyalen que si la Generalitat té ara mateix una situació econòmica complicada és perquè van optar per tombar els pressupostos de l’Estat espanyol sorgits del pacte entre el PSOE i Unides Podem. A més, dubten si, d’alguna manera, no es veuran afectats els pagaments a les farmàcies o les transferències a entitats del tercer sector. Pere Aragonès responia anunciant que portaria l'Estat als tribunals per impagaments. Una mesura que els grups de l'oposició l'han considerat com a electoralista.

Des de la Generalitat de Catalunya, a banda de reclamar a Madrid que es tiri endavant l’actualització de les bestretes, s’intenta negociar també que, per al curs vinent, s’augmenti l’objectiu de dèficit (ara mateix situat en el 0,1%). Més enllà d’això, aquest estiu l’executiu català ha augmentat l’impost de les hipoteques de l’1,5% al 2%, cosa que hauria de suposar una recaptació de més de 80 milions d’euros anuals. No obstant això, els Comuns critiquen que no es vulguin tocar impostos com el de successions, que possibilitaria augmentar considerablement la recaptació directa de la Generalitat.

Amb tot, la situació és complicada per als tres governs (i també per a altres territoris de l’Estat que, com ara les Canàries, viuen situacions econòmiques similars). La possibilitat que el Govern en funcions pugui buscar la fórmula per actualitzar les entregues de comptes és complicada. Tenint en compte que el PSOE necessita del suport dels partits perifèrics per a la investidura, vincular els vots favorables a Pedro Sánchez amb l’augment de la liquiditat per als governs autonòmics —com ja ha fet la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero— esdevé una bona mesura de pressió. Caldrà veure com esquiven la situació els governs català, valencià i balear.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.