Ençà i enllà

À Punt, sota l’escrutini dels crítics

Després de 1.655 dies del tancament de Canal 9, els valencians tornen a tenir televisió pròpia. A les 14.30 del 10 juny, À Punt arrancava amb una graella caracteritzada pels continguts culturals, la informació de proximitat i els magazins d’actualitat. EL TEMPS analitza la programació de la nova cadena pública de la mà dels experts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara del compte enrere per enlairar un coet espacial. A les xarxes socials tothom comptava els darrers segons perquè els valencians tornaren a gaudir d’una televisió pública en la seua llengua. “3, 2,1...”, se sentia per les cases del País Valencià fins que els números de la pantalla van deixar pas a un plató d’informatius. “Bona vesprada. És diumenge 10 de juny. Comença À Punt Notícies migdia”, pronunciava la presentadora dels informatius Adelaida Ferre com a benvinguda de la nova cadena pública. Havien passat 1.655 dies d’ençà que va apagar-se manu militari Canal 9. Un tancament aplaudit per bona part dels grups mediàtics que van fer negoci de la vella RTVV. Però que va provocar un tret quasi mortal per a l’audiovisual valencià, que va haver de reinventar-se.

A partir d’aquelles paraules, els valencians tenien al seu comandament a distància l’opció d’un canal que oferia informació de proximitat. I que també permetia descobrir el País Valencià a través de la seua gastronomia, la seua cultura i la seua llengua. Programes com ara Bambant per casa i Cuiners i Cuineres han rebut el nihil obstat i l’aplaudiment de la crítica. Però el format dels magazins d’actualitat ha generat més dubtes.

“À Punt ha nascut amb un esperit carregat de bones intencions i amb programes que busquen transmetre els costums propis, la singularitat dels valencians a través de formats de molt bona factura. L’exemple d’això és Cuiners i Cuineres, amb la conversa entre Ricard Camarena i Quique Dacosta com a punt àlgid”, analitza Mikel Labastida, crític de televisió del grup Vocento i ex-cap de cultura del diari Las Provinicias. “La programació, de moment, és totalment encertada per a una televisió pública en llengua pròpia. Va dirigida a tots els públics, sense caure en la temptació de construir una televisió massa elitista, i té un disseny molt actual”, complementa Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València.

Tot i que la resta dels experts consultats per aquest setmanari coincideixen a valorar positivament la graella, qüestionen alguns dels seus formats, com ara el model dels dos magazins que cobreixen les dues franges horàries del matí i de la vesprada. “Crec que hi ha un problema amb els magazins, especialment el matutí. A parer meu, està fora de timing. S’intenta reproduir un model similar al dels programes d’Ana Rosa a Tele5 o Susana Griso a Antena 3, però comença massa tard. Hi ha un forat negre en la programació des que s’acaben els dibuixos animats fins a l’inici d’El Matí À Punt”, assenyala Maite Mercado, professora de Periodisme al CEU Cardenal Herrera i crítica de televisió de Levante-EMV. “Tot i que pot aportar l’enfocament valencià i es discuteix l’actualitat de la Comunitat Valenciana, els principals fets ja s’han analitzat a la resta de cadenes quan comença la tertúlia”, agrega Mercado.

Cuiners i Cuineres, presentat pel xef Ricard Camarena, ha sigut un dels programes d'À Punt amb millor acollida a les xarxes socials i a la crítica televisiva| À Punt

Aquesta visió és compartida per Teresa Díez, analista televisiva de Valencia Plaza i El Confidencial. “Els dibuixos acaben massa tard, ja que a les 9.30 els xiquets ja estan a escola. A més que, amb les noves tendències de consum, és discutible que els programes infantils estiguen a la televisió lineal. Crec que hauria d’haver-hi una tertúlia d’anàlisi informativa realitzada per part del servei dels informatius, és a dir, independent del matinal que presenta Clara Castelló. I que hauria de tenir lloc a primera hora del matí. Es tractaria d’imitar, en certa manera, el model dels desdejunis que fa La 1”, indica. “Per ajustar aquestes qüestions de la programació, és molt important gaudir d’un mesurador d’audiència. Però, de manera inexplicable, no s’ha contractat Kantar Media, per exemple”, remata.

“Cal anar més enllà de l’esquema clàssic dels magazins, en els quals a cada hora es parla d’una determinada temàtica. Si passa algun fet important, com va ocórrer el dilluns 11 amb la sentència de Gürtel sobre el finançament irregular del PP, s’ha d’actuar més ràpidament. No pot passar-s’hi de puntetes i no analitzar-la fins al noticiari. Com tampoc no pot fer-se un especial en directe amb un esdeveniment com l'arribada del vaixell Aquarius”, opina Labastida. I afegeix: “També caldria fugir del tertulià que parla de tot. En una televisió pública, cal buscar opinions més expertes. De moment, ho he trobat a faltar”. “És cert que necessiten rodatge, i que fer-ho el dia de l’estrena era complicat, però han de ser capaços d’improvisar i capgirar la graella amb fets crucials com la sentència del finançament il·legal dels populars”, postil·la Díez.

Informatius de segell públic

Amb els magazins, segons els experts, situats a la casella dels programes a millorar de la nova À Punt, els informatius sí que han tingut una acollida més positiva de part dels especialistes. Els noticiaris, després de l’etapa de manipulació i propaganda a l’antic Canal 9, eren la prova de foc. I l’examen, s’ha aprovat amb bona nota. “És prompte per analitzar-ho, però, de moment, els informatius no estan manipulats. Al contrari. Són uns noticiaris plurals i independents. Ara bé, tenen el repte d’aconseguir de ser rellevants per a tota la societat valenciana i, particularment, per als periodistes. Han d’evitar el risc que semblen massa institucionals o blancs. Els informatius han de ser una referència. Has de preguntar-te: amb què obri avui À Punt?”, apunta Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes.

À Punt Directe és un dels dos magazins que ocupen gran part de les franja horària de la nova televisió pública valenciana| À Punt

“Hi ha un esforç perquè els informatius siguen plurals, un fet que, de moment, es compleix. És cert que hi ha el risc que els noticiaris puguen semblar massa blancs, però és una precaució que preferesc en vista de possibles interpretacions més subjectives. No poden arriscar-se”, afirma Mercado. I assenyala: “Com que els valencians no teníem televisió pròpia, estem acostumats al ritme d’infoshow i al tractament que fan de l’actualitat cadenes com ara La Sexta. Però aquesta manera de fer televisió no és aplicable a À Punt. Una cadena pública no és una televisió privada, que pot tenir una determinada línia ideològica. À Punt ha de ser neutral i, fins ara, ho estan aconseguint”.

Dels serveis informatius, Mercado destaca el tractament dels esports. “A Canal 9 es repetia el patró de les cadenes nacionals aplicat a la Comunitat Valenciana. Si a la resta de televisions, hi ha un excés del Reial Madrid, a la vella televisió pública valenciana ocorria amb el València CF, encara que el Vila-real CF estiguera per davant en la classificació. Aquesta manera de tractar l’esport s’ha capgirat en À Punt. Hi ha una especial atenció als esports minoritaris, a l’esport de base, a l’esport femení i a la pilota valenciana. Estan complint amb el tractament que ha de tenir una televisió pública. I cal aplaudir-ho”, exposa l’analista televisiva de Levante-EMV.

“Hi ha un altre element dels informatius i dels continguts en general d’À Punt que cal remarcar. L’atenció prestada a les qüestions de la igualtat de gènere, el feminisme i la diversitat sexual és molt positiu. Són qüestions fonamentals a les quals cal donar un espai en una televisió pública”, afegeix De la Torre, que considera la graella “vertebradora del territori i diversa”.

Excel·lent en entreteniment; incògnita a la xarxa

Un exemple de l’esperit “vertebrador” de la nova producció d’À Punt és Bambant per casa. El programa protagonitzat pels músics valencians Pep Gimeno Botifarra i Miquel Gil ha tingut una gran acollida a les xarxes. I també per part de la crítica. “És un dels programes més destacats. És cert que és un format similar al d’Un país en la mochila de José Antonio Labordeta o Un país para comérselo d’Immanol Arias i Juan Echanove. Però el resultat ha estat magnífic”, expressa Mercado. “Hi ha programes com ara Cuiners i Cuineres, Valentes o L’estudi que són molt frescos. Són continguts de molta factura i que poden ser un revulsiu i una motivació per a la indústria. Detalls com el disseny de la caràtula d’entrada d’Assumptes interns són un encert perquè potencien altres sectors lligats a la televisió”, ressalta Labastida.

Pep Gimeno Botifarra i Miquel Gil, ambdós músics, presenten un programa que pretén descobrir el País Valencià de nord a sud| À Punt

Amb l’entreteniment de no ficció com a punt fort de la nova cadena pública, encara resta per conèixer el resultat de les sèries que han de competir amb les televisions espanyoles. “No podem demanar un nivell de sèries similar a les que produeix Netflix. S’han de fer produccions que consoliden a poc a poc el projecte d’À Punt. Després, això sí, s’ha d’intentar competir contra cadenes generalistes com ara La Sexta o Cuatro. Ser rival de televisions com ara Tele5 és molt complicat. S’ha de tenir en compte que Fariña, d’Antena 3, no va batre mai Supervivientes”, adverteix Mercado. “És una qüestió de finançament. De totes maneres, amb professionals com ara Ernest Sorrentino o Cèsar Martí, que procedeixen de l’audiovisual, estic segura que la ficció serà un dels grans pilars d’À Punt en un futur”, agrega Díez.

“Al marge de la programació, una televisió del segle XXI ha de gaudir d’una web potent. Els joves tenen altres tendències de consum. És molt complicat que estiguen davant d’un televisor esperant el programa que volen veure. Consumeixen els continguts a la carta”, assenyala Moreno. “És molt positiu que es plantegen continguts exclusivament per a la web. És una mostra de l’esperit transmèdia de la cadena”, remarca. 

“Crec que la web és l’apartat que s’ha de madurar més. L’accessibilitat és dolenta. A TV3, el contingut a la carta està més assenyalat”, censura Mercado. Labastida, en canvi, considera que “la usabilitat de la web és adequada i els continguts es publiquen de seguida que els programes finalitzen”. Un contrast de parers sobre una televisió que compta els seus primers dies. I que, més enllà de les qüestions que cal millorar en la graella, ha suposat un autèntic renaixement de la llengua pròpia a l’audiovisual del País Valencià. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.