Cultura

El satisfet esprint final de la Fira del Llibre

La Fira del Llibre de València, l’esdeveniment bibliòfil més important del País Valencià, afronta aquest cap de setmana l’esprint final amb un somriure de satisfacció dibuixat: a falta de tancar el balanç, es preveu un augment de les vendes respecte de l’any passat. En qualsevol cas, el bon oratge i l’abundància de dies festius han fet que milers de visitants de totes les edats hagen visitat una de les edicions més riques en activitats de tot tipus. I la més femenina i equilibrada pel que fa a l’oferta i visibilitat de la nostra llengua.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És dijous dia 2 de maig. Un dels primers dies plenament laborables, també per als escolars, de l’esdeveniment que organitzen la Fundació Fira del Llibre i el Gremi de Llibrers que presideix Nacho Larraz amb la col·laboració amb diverses institucions i entitats. La 54 edició del certamen va arrencar el 25 d’abril. Als rostres de l’equip de la fira i dels llibreters i editors presents es van notant les petjades de la fatiga. La jornada anterior, a més, ha estat Primer de Maig, el dia que, tradicionalment -sempre que l’oratge faça costat- hi ha un volum més gran de visitants. Enguany no ha estat una excepció: una rialla de persones de totes les edats va omplir les instal·lacions ubicades al Jardí de Vivers el dia dels treballadors.

Els més menuts han estat protagonistes de la Fira del Llibre.

Dijous, tanmateix, l’ambient és totalment diferent: es tracta d’una de les tres jornades marcades per a la visita dels escolars. Una riuada de criatures i adolescents, des d’infantil fins a secundària, omplin el recinte amb els seus crits, carreres i vitalitat. Vestits amb uniforme o sense ell, des del sistema públic i concertat, vénen a veure els contacontes, a tenir trobades amb els autors i autores i a fer el seu propi recorregut de manera autònoma. Miren, toquen i fullegen amb avidesa els contes, llibres i còmics. Sovint, pregunten preus. De vegades, el pressupost els hi arriba i es dibuixa un rostre d’absoluta felicitat. «Mira, mira el que m’he comprat!», diuen ensenyant als companys els trofeus.

Les activitats d'animació, una de les grans ofertes de la Fira 2019.

En unes altres ocasions, quan s’han fixat en les edicions més luxoses i cares, contemplen amb desencís els seus moneders i fan una ganyota de disgust. Hauran de  fer l’encomanda als pares o als Reis d’Orient. Tot plegat, les cares d’interès de gran part de la xicalla, l'entusiasme amb el qual comenten les adquisicions, són un bon antídot als mals auguris lectors. En aquesta edició, seran 4.700 els escolars que passaran per la Fira del Llibre, una xifra inferior a la de l’any passat -al voltant de 7.500-, menys atapeït de dies festius.

L’abundància de caps de setmana i festius, amb tot, és una benedicció per a les vendes. «El calendari ha caigut molt bé», aclareix Lola Carrasco, directora tècnica de l’esdeveniment. «No volem caure en triomfalismes, però anem per davant de les vendes de l’any passat. No molt més, però la xifra serà superior», diu en referència la mig milió d’euros de facturació del 2018. Sí que es va fer notar la jornada electoral de diumenge, sobretot al matí. També jugava el València CF. 

Un dels molts actes paral·lels: seguint el model Beers&Politics, els periodistes Sergi Pitarch i Noa de la Torre i el politòleg Alberto Aznar, comenten els resultats electorals. La política, de fet, va estar molt present a la Fira.

La jornada de reflexió, tanmateix, va tenir les constants habituals d’un dissabte, amb l’afegit que la Fira del Llibre va servir perquè alguns candidats es deixaren veure, com ara el president de la Generalitat, Ximo Puig, el candidat d’Unides Podem Rubén Martínez Dalmau o la candidata del PP a l’alcaldia de València, María José Català. També les regidores de l’Ajuntament de València Maria Oliver i Consol Castilló passaren per Vivers aquell dissabte. En unes altres jornades, la presència política va estar igualment significativa.

Una Fira normalitzada i compromesa

De la Fira 2019 ja es pot anar fent balanç més enllà de la qüestió econòmica. «Estem molt satisfets dels canvis», assegura Carrasco en referència al «circuit en forma de roda, una disposició que funciona». També destaca el volum d’activitats de tot tipus, com ara el fet que, per primera vegada, la Banda Municipal de València hi va oferir una actuació, «malgrat les dificultats tècniques de tot tipus que suposa un concert a l’aire lliure».

Maria Pérez de las Heras, autora de Feminismo para torpes, acompanyada de Maria Bastarós.

Alhora, posa l’accent en el gran volum de taules reivindicatives al voltant de qüestions com el feminisme, la memòria històrica, els drets humans o els drets lingüístics. «Volem que la Fira siga un escenari per donar veu a la gent», assegura la directora del certamen, qui ressalta també les col·laboracions amb festivals com València Negra o el Festival de Novel·la Històrica de Torrent. Amb tot, Carrasco posa l’accent en l'equilibri «més gran de la història del certamen» pel que fa a l’oferta d’actes i autors en castellà i català. 

Marta Orriols, en la Fira del Llibre.

La Fira 2019 ha programat, com és habitual, un bon grapat de signatures conegudes del panorama estatal, com ara Rosa Montero, Sonsoles Ónega o Benjamín Prado. Però la presència de signatures rellevants de tot el domini lingüístic també és rellevant: dels fenòmens recents com Eva Baltasar, Ada Castells o Marta Orriols, passant pel darrer premi Sant Jordi, Jordi Cabré, a Gerard Quintana, Víctor Amela o el balear Sebastià Bennasar. Lògicament, pel que fa a autors en la nostra llengua la presència valenciana ha estat la més nodrida, amb Joan Benesiu, Martí Domínguez, Josep Lluís Roig, Vicent Usó, Muriel Villanueva, Marc Granell, Elvira Cambrils com a algunes de les signatures destacades. Sense oblidar Vicent Àlvarez, escriptor i polític que publica les seues memòries polítics, Un temps i un país.

Joan Benesiu, un dels referents valencians de la Fira del Llibre 2019.

L’homenatge conjunt a la trajectòria de Marta Pessarrodona i Luis Landero és un altre símptoma de normalitat i equilibri en el certamen, en el qual ha col·laborat L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). També ha hagut un homenatge al malaguanyat poeta eivissenc Manel Marí. Així i tot, un recorregut per les 107 casetes, moltes d’elles compartides per llibreries i editorials, fa palès que hi ha un llarg camí per recórrer en l’equilibri de l’oferta i de la demanda. Altrament, la carpa dedicada a les editorials valencianes ja arreplega més de seixanta referències gràcies en part a l’eclosió de petits segells de diferent orientació.

El que es pot dir que ja està plenament normalitzada en la Fira és la qüestió de gènere: El 45,3% de les sessions de signatures hauran estat de llibres escrits exclusivament per dones, pel 44,6% de producció solament masculina. Encara més: dels 65 autors que ha convidat l’organització, el 55% seran dones. Carrasco anota una dada més: «El noranta per cent del personal que està treballant en aquesta Fira són dones. No ha estat una circumstància buscada, ha vingut així. El ben cert és que, ara mateix, el món de la gestió cultural és de les dones».

El triomf bloguer

Pel que fa a les participacions que han mogut més l’interès de la gent, les cues més nodrides les han format figures televisives, com ara Màxim Huerta o Ami Bondia i autors i autores procedents del món bloguer i de les xarxes socials: aquest cronista va ser testimoni de la cua literalment quilomètrica formada per Elísabet Benavent amb Toda la verdad de mis mentiras. No va ser l’única.

Elísabet Benavent i la seua quilomètrica cua.

Fenòmens que conformen una altra categoria en el món del llibre. La Fira és l’espai també dels autors i autores que piquen pedra i tracten de fer-se camí, en català i castellà. Tot i que en la nostra llengua també ha exemples ben reeixits. En acabar la Fira, l’organització farà un balanç en aquest sentit, però ja es pot avançar, després de consultar amb algunes de les casetes, que les Dones rebels. Històries contra el silenci d’Aïna Torres (Sembra Llibres), va fent-se camí. Una editorial, per cert, que continua estirant del fenomen de La fallera calavera, d’Enric Aguilar.

Vicent Baydal i la Breu història dels valencians (Llibres de la Drassana) seria un altre exemple, tot i que des del segell es mostren satisfets perquè hi ha vendes dels altres llibres del seu jove però interessant catàleg. Edicions del Bullent, per la seua banda, es mostra satisfet per les vendes de La platja de Camus, d’Elvira Cambrils. Per la seua banda, el també citat adés Benesiu i el seu retorn amb Serem Atlàntida estarà quasi segur entre els més venuts en català.

Caldrà parar atenció al balanç final. En la llibreria Fan Set, amb tot, alerten de fenòmens curiosos, com ara el bon funcionament de la traducció al català de Tramvia a la Malva-Rosa, de Manuel Vicent, una iniciativa de Companyia Austrohongaresa de Vapors, segell que també està revifant l’interès per Vicent Blasco Ibáñez. «Gràcies a les traduccions, i a les cobertes, que modernitzen els llibres, la gent està redescobrint aquest autor», assegura la llibretera Eva Gisbert.

Per davant, encara tres dies per descobrir lectures i autors. Per fer costat a un sector i els seus autors que produeix cultura i riquesa. El llibre continua viu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.