Judici 1-O

"El judici s'està duent a terme de forma normal"

Argelia Queralt és professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i directora editorial del web d'anàlisi de l'actualitat Agenda Pública. Passada la catorzena setmana de judici, analitzem amb ella el seu desenvolupament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quines són les principals conclusions després de 14 setmanes de judici?

El judici s'està duent a terme de forma normal. Respon al funcionament del qual és, normalment, un judici oral en un procediment penal. Estem patint o experimentant l'excés de testimonis per ambdues parts. En voler no limitar la possibilitat de prova, el tribunal va donar molta màniga ampla. Es pot dir que sí que hi ha un problema entre la separació del testimoni personal i la prova documental dels vídeos. Pot suposar trencar el relat i haver d'obrir qüestions ja tancades. En general, però, el que és el desenvolupament està essent molt correcte. M'alegro de la decisió del tribunal de permetre als polítics presos que puguin anar al Congrés la seva acta de diputats. Preferiria que ho fessin en llibertat provisional. Ara, tenint en compte que estan a la presó, és positiu que es restringeixi el mínim possible els seus drets de participació. Espero que això es pugui anar repetint a la votació i la investidura. Potser s'hauria d'haver plantejat que en el moment en què són escollits en un nou mandat, en aquest cas, s'hauria d'haver demanat el suplicatori per demanar permís perquè es continués desenvolupant el judici.

Com analitza l'estratègia de les defenses?

A vegades s'està abusant una mica del discurs polític i d'utilitzar el tribunal com a tribuna tenint en compte que gran part del judici s'ha desenvolupat en campanya electoral. Tenint en compte que les defenses parteixen, més unes que d'altres, del fet que els líders independentistes són presos polítics, sobretot en la part testimonial estan utilitzant una estratègia més política que no jurídica. Estan intentant demostrar més un suposat abús de l'estat que no pas una defensa més tècnica. Però bé, és legítim. Ells han de valorar si els surt a compte o no.

Vostè creu que hi és aquest abús per part de l'Estat?

No. Crec que no. La presó provisional es podria haver canviat per altres mesures menys lesives que asseguressin que no eliminaven proves. Sobretot, crec que creure que hi ha rebel·lió no és un abús, però sí una interpretació que no encaixa amb el que literalment diu el Codi Penal. Aquest s'ha d'interpretar sempre de la forma més restrictiva en favor dels drets de les persones encausades. Parlar de rebel·lió i de sedició és un excés. Però, no crec que sigui abusiu perquè les figures estan allà i hi ha un jutge instructor i una fiscalia que han pensat que sí que hi cabia. Des del meu punt de vista no. Ens agradarà més o menys que estiguin sent jutjades per uns delictes o altres, però processalment s'estan seguint les garanties. Tret de la presó provisional que se la podrien haver estalviat.

Hi ha qui diu que, per la manera com estan interrogant, Fiscalia i Advocacia de l'Estat podrien haver descartat ja la rebel·lió. Què en pensa?

Tant de bo fos així. Fins i tot la sedició. El que em preocupa de la sedició és que es pugui carregar sobre les espatlles dels Jordis i no dels responsables polítics. Això podria portar a pensar que tant Sànchez com Cuixart se'n podrien endur la pitjor part. Això em semblaria desproporcionat. Per no dir injust, perquè la justícia com a veritat és una mica relativa. Dins de la responsabilitat que van tenir un i altre, semblaria que un en té més que l'altre. Ja veurem com queda, però, en tot cas, pels diferents testimonis de la Guàrdia Civil i el Mosso de l'altre dia que va deixar en entredit el relat de Sánchez, sembla que hi havia dues postures en relació als fets. Però clar, la sedició és molt greu i són uns fets que comporten una finalitat molt greu. Plantejar-se la sedició només a partir del 20 de setembre és fer una interpretació massa ampla del tipus penal. Tant de bo la rebel·lió decaigués i la sedició, en la mesura que sigui possible, també.

Per on podria anar la condemna?

Jo crec que la desobediència és força clara. Carles Puigdemont en va fer gala de desobeir. Crec que fins i tot el senyor Turull va dir que en un moment van haver de decidir entre seguir el mandat popular i complir les resolucions i que van optar pel mandat. En aquest sentit, crec que estan assumint que van desobeir. En aquest cas, la desobediència seria el delicte més clar. La malversació és una qüestió de prova i caldrà veure els indicis que hi ha que demostrin fefaentment que es van utilitzar inadequadament recursos públics. Després, el tema de la temptativa per rebel·lió i sedició, penso que perquè hi hagi temptativa s'han de donar els mateixos elements. És a dir, que tinguis planificats -que no pensats- els fets. Cal que hi hagi fets que demostrin que hi havia la intenció d'utilitzar la violència. Jo crec que en aquest sentit és difícil. La sedició depèn de com s'interpreti. Si el que es va fer va ser un ús una mica abusiu del dret a manifestació o que es va anar més enllà i era un aixecament. A veure, la veritat és que em costa de veure que un grup de persones davant la conselleria puguin perpetrar aquest tipus de conductes. Això serà decisió dels jutges, però. El que sí que descartaria, també en grau de temptativa, és la rebel·lió. Després, crec que no hi ha sedició, però ja ho veurem.

Com valora el tarannà que té Manuel Marchena dins la sala?

Crec que Marchena està fent un esforç per mantenir les formes davant la sala. És cert que, a vegades, perd la paciència i pot tenir un to, fins i tot, una mica autoritari. En determinades qüestions, amb testimonis personals que eren experts, ha fet declaracions una mica fora de to, com dir que "no cal que ens expliqui que és això, nosaltres també som juristes". També és cert que a vegades amb la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat ha estat molt dur. Aquests darrers dies ha perdut una mica la paciència amb el discurs polítics d'alguns testimonis. En general, però, ho està duent bastant bé. Cal dir que estem poc acostumats a veure el desenvolupament íntegre d'un judici oral i, a vegades, estem fent afirmacions sense tenir amb què comparar. De vegades els magistrats han de mantenir una posició una mica ferma perquè les coses vagin dins d'un ordre. Crec, si em permets un últim apunt, és que qui ha jugat un mal paper és la Junta Electoral Central. No és un òrgan judicial, cal recordar-ho. Ha adoptat uns criteris molt restrictius, al contrari de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Hi ha res més a tenir en compte?

És un procés judicial però molt polititzat. Tant pels fets com per la rellevància que té. Això ens ha de fer especialment curosos, ponderats i crítics. El procediment s'està duent a terme amb totes les garanties. Dins dels marges normals del procediment penal que, en si, és bastant dur. Segurament es cometen error, però en línies generals crec que s'està mantenint una correcta direcció del procediment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.