Demografia

Les Illes al límit: nou rècord històric de pressió humana a les Balears

L'arxipèlag va concentrar una mitjana de més de 2,1 milions de persones l'agost de 2026, un màxim històric. Amb 1,27 milions de residents i més de 19 milions d'arribades turístiques anuals, les Balears suporten una intensitat equivalent a la que es produiria si l'Estat espanyol rebés 749 milions d'arribades turístiques cada any.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'11 d'agost de 2026, un dia abans que la Lluna ocultàs el Sol en un eclipsi històric, les Balears varen batre un rècord també astronòmic: 2.117.026 persones coincidien a l'arxipèlag, entre residents i visitants. Mai, des que hi ha registres oficials, no s'havia comptabilitzat tanta gent simultàniament a les Illes.

Amb una població resident d'1,27 milions d'habitants, aquella jornada hi havia unes 850.000 persones addicionals. Això no significa que totes haguessin viatjat per contemplar l'eclipsi: l'agost ja omple l'arxipèlag sense necessitat d'esdeveniments celestes. El fenomen va poder contribuir a concentrar l'afluència en unes dates concretes, però la tendència que explica una acumulació d'aquesta magnitud ve de molt més enrere.

De destinació a territori turístic

El 1950 vivien a les Balears uns 420.000 habitants i hi arribaven al voltant de 98.000 turistes l'any. Una dècada després, el 1960, les arribades ja superaven les 400.000, i el 1962 s'assolia per primera vegada el milió de visitants. El desenvolupament turístic dels anys seixanta va inaugurar una etapa de prosperitat que va transformar profundament l'economia, la societat i el paisatge de les Illes. Hotels, urbanitzacions, carreteres i segones residències varen ocupar espais fins aleshores dedicats principalment a activitats agràries, mentre el sector dels serveis atreia milers de treballadors i nous residents.

El creixement no es va aturar. El 2010, les arribades turístiques ja rondaven els deu milions anuals, i el 2025 varen superar els 19 milions. Tres quarts de segle després, la població resident s'ha triplicat i les arribades turístiques s'han multiplicat gairebé per dues-centes. I això no s'atura: les projeccions apunten que el 2026 es podria tancar molt a prop del llindar dels 20 milions.

Per comprendre la magnitud del fenomen, basta traslladar-ne les proporcions al conjunt de l'Estat espanyol. Si els seus 49 milions d'habitants rebessin turistes amb la mateixa intensitat que les Balears, registraria prop de 749 milions d'arribades anuals. Es tracta d'una extrapolació hipotètica que permet dimensionar la concentració d'activitat en tot just 5.000 quilòmetres quadrats.

Els resultats econòmics són impressionants. El 2025, la despesa turística va assolir els 23.406 milions d'euros, un altre màxim històric. Tanmateix, convé distingir entre els doblers que gasten els visitants i la riquesa que efectivament queda a les Illes. Una part es destina a companyies aèries, intermediaris internacionals, plataformes de reserves i proveïdors exteriors; una altra es transforma en salaris, compres locals, imposts i beneficis empresarials.

El 2025, la despesa turística va assolir els 23.406 milions d'euros, un altre màxim històric| Isaac Buj 

No hi ha una estimació única i prou acreditada que permeti precisar quin percentatge de la despesa turística s'acaba convertint en renda per als residents. El problema, per tant, no consisteix únicament en quants de doblers genera l'economia balear, sinó en com es distribueix aquesta riquesa i qui assumeix els costos de sostenir-la.

Quatre illes, quatre formes de saturació

Mallorca concentra el volum més gran de població i activitat turística, amb efectes especialment visibles als accessos a Palma, les carreteres de la serra de Tramuntana i les platges més populars. Sóller constitueix un dels exemples més eloqüents. Durant l'agost de 2026, el seu túnel va registrar una mitjana superior als 15.000 vehicles diaris, amb retencions quilomètriques i tancaments ocasionals de l'accés. La congestió ha provocat protestes veïnals i restriccions de circulació.

No hi ha una estimació única i prou acreditada que permeti precisar quin percentatge de la despesa turística s'acaba convertint en renda per als residents

A sa Calobra, l'afluència desborda la capacitat dels aparcaments, mentre que a Formentor es limita el trànsit privat durant la temporada turística. En determinats indrets, arribar a contemplar el paisatge comença a exigir una planificació logística considerable i grans dosis de paciència. A Eivissa, la pressió assoleix dimensions encara més grans en termes relatius. Els seus 164.000 residents varen conviure durant l'agost de 2025 amb una població efectiva mitjana de gairebé 300.000 persones, un 81% més que la seva població habitual. La situació resulta especialment delicada en una illa on l'escassetat d'aigua, la dependència de la dessalació i les dificultats d'accés a l'habitatge condicionen cada vegada més el benestar dels seus habitants.

Menorca afronta un altre desafiament: compatibilitzar la intensa afluència estival amb la conservació d'un territori declarat reserva de la biosfera. Formentera, per la seva banda, representa el cas més extrem en termes relatius: durant l'agost, la seva població efectiva es pot aproximar al triple dels seus habitants habituals. La saturació no és homogènia. Cada illa presenta límits diferents i, dins cadascuna, determinades localitats i espais naturals suporten una pressió molt superior a la mitjana.

La factura invisible del creixement

Cada persona necessita aigua, energia, transport, assistència sanitària, recollida de residus i sanejament. Aquests serveis han de respondre a màxims de demanda concentrats en unes poques setmanes. Construir infraestructures per a l'agost i mantenir-les durant la resta de l'any té un cost econòmic i ambiental que rarament apareix en les celebracions dels rècords turístics.

L'Aliança per l'Aigua va advertir al setembre que el volum d'aigües residuals rebut per les depuradores havia augmentat especialment als nuclis costaners analitzats, on l'increment va superar el 30% en cinc anys. Algunes instal·lacions assoleixen o sobrepassen la seva capacitat de disseny. I una depuradora no pot resoldre els seus problemes penjant el cartell de «complet» quan comença la temporada.

Del diagnòstic a les decisions

El debat sobre els límits del creixement ha deixat de pertànyer exclusivament a l'ecologisme. Davant uns registres de pressió humana cada vegada més elevats, el Govern de Marga Prohens defensa combatre l'oferta turística il·legal i augmentar el valor econòmic per visitant per contenir el creixement. Més per Mallorca i organitzacions com el GOB consideren insuficient gestionar millor l'afluència i reclamen reduir les places turístiques i la pressió territorial.

Les patronals adverteixen de les conseqüències que una contracció brusca podria tenir sobre l'ocupació i l'activitat econòmica.

Per la seva banda, els sindicats i les entitats socials insisteixen en la necessitat de millorar els salaris, facilitar l'accés a l'habitatge i reforçar els serveis públics. Congelar les places turístiques no garanteix reduir la pressió humana si continuen creixent la població resident, les segones residències o determinades modalitats d'allotjament.

Desestacionalitzar pot alleujar els màxims estivals, però també prolongar la càrrega sobre els recursos durant més mesos. Una enquesta oficial feta el 2024 va revelar que set de cada deu residents a les Illes donaven suport a limitar el nombre de visitants, tot i que una àmplia majoria reconeixia la importància econòmica del turisme. Ambdues posicions són perfectament compatibles: valorar una activitat no obliga a acceptar-ne totes les conseqüències.

Les Balears han demostrat durant dècades una capacitat extraordinària per atreure visitants i generar riquesa. Han creat una economia que pot continuar creixent fins i tot quan el territori que la sosté comença a mostrar senyals d'esgotament. El desafiament actual consisteix a assumir que una illa, per molt que prosperi, no pot ampliar els seus límits ni els seus recursos.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.