El debat el futur del model econòmic de les Illes és més viu que mai, fruit de la tensió provocada per les dades turístiques i demogràfiques, que són un no parar de créixer, any rere any. Des del Govern, Marga Prohens lidera l’estratègia anomenada «de la contenció», que aposta per aturar el creixement quantitatiu i «créixer en valor», segons sempre diu el PP. En la mateixa línia, els grans hotelers i la Federació Hotelera posen l’esment en la necessitat «de la millora» del model turístic, però no volen ni sentir parlar de posar en dubte el model. I després, des de l’esquerra, hi ha els que advoquen pel «decreixement» del nombre de turistes i el canvi de model econòmic.
Ara, des d’aquest dimarts, el debat comptarà amb una altra aportació. La d’experts i reconeguts economistes que han analitzat la realitat present de l’economia balear, dins de l’anomenat Informe Fènix, per a Catalunya, un document coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha organitzat un acte per presentar-lo a Palma, aquest dimarts.
Segons informa l’Obra, la principal conclusió de l’anàlisi és que «el model econòmic actual és insostenible i aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mitjà termini». Davant d’aquesta preocupant realitat «es proposen modificacions estructurals del model econòmic» amb la intenció que pugui ser «sostenible i garantir que continuï essent font de benestar i prosperitat».
L’Informe destaca que el fet que l’economia s’hagi especialitzat en un sector com el turisme provoca que «el creixement econòmic no s’ha traduït en una millora significativa del PIB per capita, és a dir, en el benestar material de la població». Segons les dades que maneja l’anàlisi, des de l’any 2000 s’ha produït una expansió demogràfica excepcional a l’arxipèlag, «impulsada per la creació de llocs de treball amb sous molt baixos ocupats gairebé exclusivament per la immigració, cosa que ha neutralitzat l’efecte de l’envelliment, però que també ha tingut un efecte negatiu sobre la productivitat». Això ha portat a un fenomen perillós: «un dels elements clau identificats a l’informe és l’especialització creixent en sectors de baixa productivitat. Si bé la creació d’ocupació ha estat molt intensa globalment, ho ha estat, sobretot, en sectors amb baixos salaris i baixa productivitat. Aquesta situació, combinada amb la disponibilitat gairebé il·limitada de mà d’obra barata, estimula empreses i sectors que només són econòmicament viables si paguen uns salaris baixos».
Els autors alerten que la continuïtat d’aquest model «no només planteja reptes tècnics, com l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de recursos naturals o la sostenibilitat dels serveis públics», sinó que actua provocant «un empobriment general i pot derivar en una fractura social creixent». L’estudi conclou que o bé s’adopten reformes estructurals per corregir les dinàmiques actuals, o bé s’assumeix el risc d’un «deteriorament progressiu del model econòmic».