Tenir feina ja no garanteix poder pagar un habitatge a les Balears. Ni tan sols disposar d'uns ingressos superiors al llindar oficial de pobresa assegura arribar a final de mes. En un dels territoris més pròspers de l'Estat espanyol, l'encariment de l'habitatge, les despeses bàsiques i la precarietat laboral mantenen una part de la població en situacions de vulnerabilitat que no sempre queden reflectides en els indicadors econòmics.
El contrast resulta especialment cridaner en un arxipèlag l'economia del qual genera prop de 48.300 milions d'euros anuals, registra xifres rècord de despesa turística i manté nivells elevats d'ocupació. Durant la darrera dècada, a més, han millorat els indicadors generals de pobresa i desigualtat de renda. Tanmateix, aquesta evolució favorable conviu amb un repunt de la pobresa extrema i greus dificultats d'accés a l'habitatge.
Els darrers informes de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN), la Fundació FOESSA i la Universitat de les Illes Balears (UIB) permeten conèixer millor l'abast d'aquestes contradiccions. Les seves investigacions mostren com el creixement econòmic pot coexistir amb situacions persistents d'exclusió social i residencial, especialment entre treballadors amb ingressos insuficients, famílies amb fills i persones que depenen del mercat del lloguer.
Menys pobresa, però més severa
L'informe El estado de la pobreza 2026, elaborat per EAPN a partir de l'Enquesta de condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), calcula que unes 190.000 persones, el 15,2% de la població balear, es trobaven en risc de pobresa o exclusió social el 2025. Aquest indicador, conegut com a AROPE, inclou les persones que tenen ingressos baixos, pateixen privacions materials i socials greus o viuen en llars amb una activitat laboral molt reduïda. N'hi ha prou de complir una d'aquestes condicions per quedar-hi inclòs, sense comptabilitzar dues vegades les persones que en presenten més d'una.
El 15,2% de la població balear, es trobaven en risc de pobresa o exclusió social el 2025.
Les Balears registren la segona taxa més baixa de l'Estat espanyol, només per darrere del País Basc, i han millorat considerablement durant la darrera dècada. El 2015, l'AROPE arribava al 26,6%. També ha disminuït la desigualtat d'ingressos: l'índex de Gini, que mesura com es distribueix la renda, ha baixat de 34,7 a 27,7 punts. Aquestes dades mostren una reducció de la pobresa i de la desigualtat monetària en el conjunt de la població. Tanmateix, la pobresa severa afecta el 6,9% dels residents, més de 86.000 persones, davant el 5,4% de l'any anterior. Aquest indicador és més restrictiu: identifica les persones que disposen d'ingressos extremadament baixos. No es tracta d'un altre col·lectiu que s'hagi de sumar a les 190.000 persones en risc de pobresa o exclusió, sinó d'una situació d'especial gravetat que pot estar compresa dins aquesta xifra.
Les dades reflecteixen, així, dues tendències simultànies: disminueix la proporció general de població vulnerable, però la pobresa severa repunta el darrer any. A més, el 37,8% dels residents reconeix que té dificultats per arribar a final de mes i prop de tres de cada deu no poden afrontar una despesa imprevista. Aquests darrers percentatges descriuen problemes econòmics més amplis i tampoc no equivalen necessàriament a trobar-se per davall del llindar de pobresa.
La Fundació FOESSA, vinculada a Càritas, amplia el diagnòstic. El seu informe estima que 233.000 persones, aproximadament el 19% de la població, experimenten algun procés d'exclusió social. A diferència de l'AROPE, aquest estudi considera diferents dimensions de la vida quotidiana, com l'habitatge, l'ocupació, la salut o les relacions socials. Per això, ofereix una xifra superior. Ambdós estudis analitzen situacions que poden coincidir i els seus resultats no s'han de sumar.
Tenir feina ja no garanteix sortir de la pobresa
Segons FOESSA, gairebé un de cada set treballadors de les Balears es troba en situació d'exclusió social. Això no significa que tots tenguin ingressos per davall del llindar oficial de pobresa, sinó que presenten dificultats en alguna de les dimensions examinades per l'estudi. Entre el 2018 i el 2024, el nombre de persones ocupades va passar aproximadament de 560.000 a 607.000. Durant aquest període, els salaris varen augmentar al voltant d'un 20% en termes nominals, però el seu creixement real, una vegada descomptada la inflació, es va limitar al 3,3%.
L'ocupació continua oferint protecció. Segons EAPN, el risc de pobresa o exclusió social afecta el 34,8% de les persones desocupades, davant el 9,2% de les ocupades. És a dir, treballar redueix considerablement la probabilitat de trobar-se en una situació vulnerable, encara que no l'elimina. L'estacionalitat de determinades activitats, els contractes a temps parcial i la discontinuïtat dels ingressos agreugen les dificultats de moltes llars. Fins i tot quan hi ha una certa estabilitat laboral, els salaris poden resultar insuficients per afrontar els lloguers i les despeses quotidianes.
La infància, especialment exposada
La pobresa afecta de manera desigual els diferents grups de població. Segons EAPN, el 23% dels menors de divuit anys vivia el 2025 en llars en risc de pobresa o exclusió social. Això significa que gairebé un de cada quatre infants i adolescents estava afectat per alguna de les situacions que mesura l'indicador AROPE, davant el 15,2% del conjunt de residents. Tot i que el percentatge ha millorat respecte del 33,3% registrat el 2023, créixer en una llar amb recursos insuficients pot limitar l'accés a una alimentació adequada, a activitats educatives o a unes condicions residencials estables, i perjudicar les oportunitats futures.
Les dades de Càritas Mallorca reflecteixen algunes d'aquestes situacions. Durant el 2025, l'entitat va atendre 10.187 persones, de les quals 6.976 varen rebre acompanyament continuat. Entre aquestes darreres, hi havia 1.116 menors. Gairebé la meitat compartia habitatge amb altres persones o famílies i el 40,5% vivia en règim de relloguer. Aquests percentatges corresponen exclusivament a la població atesa per l'organització.
L'habitatge, principal focus d'exclusió
La Fundació FOESSA calcula que unes 132.000 llars de les Balears, el 28,8% del total, presenten algun problema d'exclusió relacionat amb l'habitatge. Hi viuen aproximadament 353.000 persones. Convé distingir ambdues magnituds: el percentatge fa referència a les llars, mentre que la segona xifra expressa quantes persones hi resideixen. Entre les situacions detectades, hi ha unes 110.000 persones que viuen en habitatges insegurs i al voltant de 100.000 que habiten allotjaments inadequats o amuntegats. Ambdues categories poden coincidir.
Unes 132.000 llars de les Balears, el 28,8% del total, presenten algun problema d'exclusió relacionat amb l'habitatge.
L'informe identifica, a més, 46.000 llars que queden per davall del llindar de pobresa severa després de pagar el lloguer i els subministraments bàsics. És una manera de mesurar la capacitat econòmica real de les famílies una vegada descomptades les despeses imprescindibles de l'habitatge. L'evolució del mercat immobiliari ajuda a comprendre aquest fenomen. Segons EAPN, el preu de compravenda d'habitatges va augmentar un 95,1% entre el 2015 i el 2025. L'INE assenyala que el 10,6% dels residents de setze anys o més havia cercat activament un altre habitatge durant l'any anterior sense aconseguir canviar de residència, el percentatge més elevat de l'Estat espanyol.
L'elecció del llindar estadístic també modifica el mesurament de la pobresa. El 15,2% de l'indicador AROPE es calcula utilitzant la renda mediana espanyola com a referència. Si s'empra la renda mediana balear, la proporció augmenta fins al 17,7%. Això no significa que hi hagi dues xifres contradictòries, sinó que el resultat depèn del nivell d'ingressos usat per determinar qui es troba en situació de vulnerabilitat. Cap dels dos percentatges descompta directament el cost de l'habitatge.
Més de 3.000 persones en exclusió residencial extrema
El primer recompte balear de sensellarisme i exclusió residencial, duit a terme per la Universitat de les Illes Balears i EAPN el 30 de setembre de 2026, va identificar almenys 3.152 persones afectades en onze municipis de Mallorca, Menorca i Eivissa. D'aquestes, 1.095 dormien al carrer, en tendes de campanya o en infrahabitatges improvisats; 1.477 residien en vehicles, casetes o edificis abandonats, i altres 580 estaven allotjades en recursos assistencials.
Les 346 entrevistes realitzades durant l'operatiu aporten dues dades rellevants: al voltant del 45% de les persones entrevistades duia a terme alguna activitat remunerada i set de cada deu havien perdut l'habitatge després d'establir-se a les illes. Aquests percentatges descriuen exclusivament les persones entrevistades i no es poden extrapolar al conjunt de les 3.152 identificades. Els investigadors adverteixen que el recompte representa una xifra mínima, no la totalitat de les persones afectades. En queden fora altres manifestacions de precarietat residencial, com determinades situacions d'amuntegament o allotjament temporal. Formentera tampoc no va ser inclosa en l'operatiu.
El repte de transformar el creixement en benestar
Els estudis assenyalen la necessitat d'abordar la pobresa des d'una perspectiva que vagi més enllà de la creació d'ocupació i les ajudes d'emergència. EAPN reclama polítiques sostingudes d'enfortiment dels serveis públics, redistribució de la riquesa i reducció de les desigualtats. FOESSA insisteix en la importància d'afrontar l'exclusió residencial i millorar la protecció de les llars més vulnerables. Les pensions i les prestacions socials tenen un paper important en la reducció de la pobresa, tot i que persisteixen dificultats d'accés i cobertura. A aquestes limitacions s'hi afegeix un mercat immobiliari amb uns preus que s'allunyen de la capacitat econòmica d'una part dels residents.
Les Balears han reduït considerablement la pobresa i la desigualtat de renda durant la darrera dècada, però mantenen importants bosses d'exclusió social i una infància especialment vulnerable. El cost de l'habitatge s'ha convertit en un dels principals obstacles perquè milers de famílies puguin millorar les seves condicions de vida. La creació d'ocupació i l'augment de l'activitat econòmica no basten per garantir unes condicions de vida dignes. La qüestió de fons ja no és únicament quanta riquesa generen les illes, sinó quina part d'aquesta prosperitat es tradueix en seguretat econòmica, accés a l'habitatge i oportunitats per als seus habitants.