Els productes agrícoles de temporada estan en risc de convertir-se en un concepte en perill d'extinció. O un concepte en procés de mutació severa. La climatologia ha avançat la verema de raïm a l'estiu i ara cultivar alvocat (un fruit tropical) és més viable en més zones del País Valencià. La calor mata la floració i el desenvolupament del fruit i la sequera minva les collites en ametles i olives. Aquest estiu, les onades de calor obligaren els agricultors a canviar de manera radical els hàbits i horaris del treball del camp.
Cada vegada és més habitual veure a llauradors fumigant o segar les terres de nit. El canvi climàtic fa que la producció agrícola baixe, tot siga més car i es deslocalitzen les produccions que tradicionalment s'han desenvolupat en un lloc concret. Així ho analitzen fonts dels dos sindicats agraris majoritaris, AVA-Asaja i la Unió Llauradora. Carles Peris, secretari general de l'última organització agrària, adverteix que l'actual campanya d'estiu ha estat marcada per una calor continuada amb més hores nocturnes treballades del que és habitual.
Una de les raons, explica, és que hi ha tractaments de plagues o els olis que protegeixen els cultius que a partir de 28 graus ja no tenen eficiència. Aquest estiu, segons l'Aemet, al País Valencià hi ha hagut 30 nits tòrrides a València; 15 a Alacant i 20 a Castelló. Això són nits que superen els 25 graus en el que ha sigut l'estiu més càlid des de 1869.
Per això, qui necessitava fer els tractaments o fumigar els camps, havia de fer-ho a l'hora més 'fresca' del dia: de matinada. Ara, amb l'arribada d'una tardor que també es preveu molt calorosa, les temperatures s'han suavitzat una mica i els treballs nocturns també s'han reduït. Amb tot, es comencen a veure les conseqüències d'uns termòmetres que han estat molt elevats, com la interrupció de la floració d'alguns cultius com l'arròs o les tomaques i la disminució de la producció per aquest motiu.
Canviar els horaris de treball
Des de la Unió, assenyalen que sempre intenten implementar la producció i adaptar-se als canvis, també als nous horaris. «Intentem no treballar les hores centrals del dia, això influeix perquè et trenca l'hàbit. A més, fem servir mecanismes de protecció al sol. Si ets un llaurador autònom no tens massa problema, però si tens treballadors, ja has de muntar una infraestructura per a la mà d'obra. Carpes, punts d'aigua... Si estàs en un melonar o tens hortalisses no tens ombra. Tot s'encareix i has de tindre més coses en compte», explica Peris.
A més, els cicles són més acusats. «Igual que venen pluges torrencials i més intenses també hi ha vents i pedra forta o no plou en mesos. Els climes més extrems ens afecten molt i això té conseqüències: pèrdua de producció i econòmica i canvi d'estacionalitat dels cultius». Amb les pluges fortes es destrossen camps sencers, com passa amb les gelades o els forts vents, que arranquen de colp els cultius de la terra. El canvi climàtic, diuen des de La Unió, «ens està limitant la butxaca i està fent més difícil tirar endavant les produccions».
Cultius atemporals
Peris explica que un altre efecte dels fenòmens extrems és l'anticipació o retardament del temps de collita. Posa l'exemple de les ametlles o l'alvocat, que amb la calor intensa s'acaba cremant el fruit. «L'alvocat que s'ha cremat no serà comercial i tampoc té una cobertura d'assegurança adequada, no es contempla aquests efectes. Les cobertures estan pensades per al clima de fa deu o quinze anys i no s'han adaptat a la nova realitat», diu. El caqui, un producte molt localitzat a la Ribera, ha patit inclemències importants perquè fenòmens de vents que eren més de la tardor, s'han començat a patir també a l'estiu.
«Abans estaríem recol·lectant determinats cultius tradicionals valencians com el garrofó, però ara la seua temporada ha canviat. Les temperatures altes fan que les floracions no quallen, la planta s'estressa i tira la flor i comencem de nou. El clima fa que la recol·lecció o bé s'anticipe o bé s'ajorne», il·lustra. «Les altes temperatures deslocalitzen els productes i les produccions són més baixes», apunta.
Ho corrobora Nando Durà, productor d'arròs. «El problema ha sigut la mala collita per culpa de les nits tòrrides. Ha coincidit l'època de la floració de l'arròs amb totes les nits tòrrides de l'estiu. Això ha provocat que l'arròs no haja florit bé i l'espiga s'haja quedat a mig fer, per tant, la producció baixa. Hem collit un 30-40% menys», exposa Durà, en línia del que comentava Peris.
Un altre efecte del canvi a les temperatures és que «les plagues no acaben de morir-se». «Hem notat un ascens de les plagues per aquest motiu. Hi ha varies que s'han disparat», tal com va contar EL TEMPS fa unes setmanes. De fet, fonts d'AVA-Asaja també diuen que les plagues incrementen la seua incidència per la calor (i la prohibició de fitosanitaris). I citen l'aranya roja i la mosca de la fruita en cítrics, mosques blanques i cotonets en caquis, la vespa xicoteta a l'ametlla o el 'cucat' i la piriculària en l'arròs.
La producció d'arròs, de fet, es troba en un moment crític, segons denuncien els sindicats agrícoles. Una notícia, especialment, preocupant per l'estabilitat que dona al Parc Natural de l'Albufera. Agricultors i representants del sector adverteixen que si no es cuiden els camps d'arròs, tampoc s'està cuidant l'hàbitat natural valencià i es posa en risc l'Albufera.
«Plantes resistents amb menys aigua»
El clima extrem està obrint la porta a nous mercats. Des de fa uns anys, el camp valencià ha començat a cultivar alvocats: «En la vida havien tingut productes de climes tropicals, com ara l'alvocat i cada vegada tenen més presència. Això també requereix una adaptació de normatives i assegurances», diu Peris, de la Unió Llauradora.
«Els canvis i fenòmens extrems estan duent al camp menys producció, més cost, més necessitat de regar les zones de regadius i períodes més llargs de sequera i deslocalització de produccions», sintetitza. De cara al futur, cal «apostar per la investigació per tindre plantes més resistents a la sequera i que necessiten menys aigua», marca com a repte. És l'impacte del canvi climàtic als nostres camps.