Amb l'ai al cor. Així estan els arrossers valencians, i especialment els de l'Albufera, a l'espera d'uns dies que poden ser decisius per determinar el futur de la campanya d'aquest any. La piricularina (Magnaporthe oryzae) és el motiu dels seus maldecaps. Es tracta d'un fong que s'ha fet com més va més present i que va provocar greus afeccions l'any passat. «Els pròxims dies poden ser determinants per a la campanya d'enguany», explica Nando Durà, agricultor arrosser i membre de la Unió Llauradora.
La qüestió és especialment sensible al parc natural de l'Albufera de València, un ecosistema antropitzat on els rengles quilomètrics d'aquest cereal són part integrant del paisatge. Ocupen al voltant de 14.000 hectàrees de terreny, moltes de les quals de tres varietats que, en els últims anys, han estat especialment sensibles a l'atac d'aquesta malaltia: en concret, les varietats J.Sendra, Bomba i Albufera, totes tres de gra redó, molt genuïnes del territori valencià i diferenciades d'altres que hi ha al mercat. El risc, ara, és repetir el guió de l'any passat, quan va tindre lloc la que el sector arrosser va catalogar com la campanya més ruïnosa de la història recent.
J.M.Mesado (Unió Llauradora) «El que vivim no és només un problema tècnic o productiu, sinó un canvi forçat del model varietal»
Si la piricularina s'ha fet forta a l'Albufera és per una conjunció de factors, d'entre els quals la climatologia n'és un de fonamental. El fong es propaga a través d'espores transportades pel vent o que es transmeten a través de l'aigua. Aquesta circumstància beneficia la propagació, ja que els camps estan connectats els uns amb els altres. Així doncs, llavors infectades, restes de la collita de la campanya anterior o males brosses poden actuar com a inòculs per la campanya següent. Una volta infectada la planta, el fong ataca el coll de l'espiga, de forma que talla el flux de nutrients al gra d'arròs i aquest no es pot desenvolupar amb normalitat.
Hi ha condicions climàtiques que, en tot cas, faciliten l'expansió. És amb altes temperatures (d'entre 25 i 28 graus) i humitat relativa elevada (al voltant del 89%) que la piricularina troba les condicions òptimes per a la seua propagació. L'any passat, segons explica Nando Durà, l'onada de calor, registrada entre el 14 i el 17 d'agost fou clau per acabar desencadenant la ruïna.
Segons dades d'AVA-Asaja, la campanya passada, les pèrdues en arròs Albufera van ser al voltant del 75% i d'entre el 30 i el 40% en la varietat J.Sendra. Segons els càlculs de la Unió Llauradora, l'altre sindicat agrari valencià, l'afectació mitjana del fong, l'última campanya, fou d'entre el 30 i el 35% de les parcel·les, però en determinats casos arribà al 90% o, fins i tot, al conjunt de la parcel·la. D'acord amb aquest sindicat, l'impacte econòmic l'any passat aplegà als deu milions.
L'arma castrada
A la qüestió climàtica s'uneix, també, els canvis en els tractaments. L'arròs, com tota la resta de l'agricultura mediterrània, ha passat d'una política de sobreutilització de productes fitosanitaris a una gestió molt més restrictiva. Substàncies que abans s'utilitzaven a cor que vols, ara estan restringides per la legislació europea, en considerar que tenen efectes perniciosos per a la salut humana o per al mateix ecosistema. En un quart de segle, les substàncies actives permeses per la Unió Europea s'han reduït a la meitat.
Pel que fa als fungicides, de les tres grups de matèries actives que hi havia disponibles al mercat -triazols, imidazols i estrobilurines-, només està permesa aquesta darrera. Hi ha l'agreujant, a més, que els fongs creen resistències i les Estrobilurines deixen de tenir l'efectivitat que tenien. «Abans disposàvem de diferents famílies de substàncies, la qual cosa permetia una gestió racional de la malaltia -explica Joan Manuel Mesado, tècnic de la Unió Llauradora-. Quan els agricultors es veuen obligats a utilitzar any rere any els mateixos mecanismes d'acció, l'eficàcia disminueix de manera progressiva». I afegeix: «La lluita contra el fong de la piricularina requereix alternança, diversitat i estratègia. Sense això, el sistema col·lapsa. I el problema esdevé estructural».
Aquesta mateixa setmana, la Conselleria d'Agricultura va emetre un comunicat on lamentava que el Ministeri d'Agricultura haja denegat l'autorització excepcional sol·licitada per combatre la piricularina mitjançant el tractament aeri, ja siga amb avionetes o drons. Aquest tipus de solucions es reclamen des del sector quan les màquines, per l'abundància de fang, no poden accedir als camps per fer els tractaments corresponents.
El clam, doncs, des del camp valencià és unànime. Fins i tot el Consell Valencià de Cultura (CVC) va emetre el març passat un informe on reclamava que s'autoritze excepcionalment utilitzar fungicides i tècniques que ara estan vetades. «Per arrelament a la història, el paisatge i la gastronomia valencianes, però també per la seua singular adaptació a les condicions ambientals de determinats indrets, el conreu de l'arròs és fonamental per entendre la idiosincràsia valenciana», exposava l'informe.
De bomba a campanar
Mentrimentres, altres alternatives s'obrin camí. Entre elles, la creació de noves varietats amb resistència a la piricularina. L'Institut Valencià d'Investigacions Agronòmiques (IVIA) fa temps que hi treballa. Més concretament en l'Estació Arrossera de Sueca (ara adscrita a l'IVIA), especialitzada en aquesta matèria des de l'any 1913. D'ací van eixir, precisament, algunes de les varietats que ara predominen a l'Albufera (Sénia, registrada el 1984; J. Sendra, el 2005; i Albufera, de 2007). Del que es tracta és de creuar diferents materials genètics per obtenir una varietat que combine resistència duradora al fong (perquè aquest té molta capacitat de mutació), productivitat, qualitat gastronòmica i adaptabilitat a les característiques dels arrossars valencians.
El 85% dels camps de l'Albufera s'han plantat enguany amb Campanar, una varietat desenvolupada per la multinacional BASF
No és fàcil, però. El 2025, després de moltes investigacions, l'IVIA registrà una nova varietat anomenada Garceta que, en principi, era immune a la piricularina. Tanmateix, també l'any passat es va veure afectada pel fong, tot i que en molta menor mesura que les varietats tradicionals.
De moment, però, és una varietat desenvolupada per la multinacional química BASF qui ha pres la davantera. Ho ha fet amb una nova varietat anomenada Campanar que, a més d'haver demostrat resistència a la piricularina, creix sense pràcticament males herbes, amb l'estalvi econòmic i de maldecaps que això suposa. El gra fa 5,96 mil·límetres, enfront dels 5,6 del J. Sendra, que era el més cultivat en l'última campanya.
L'arrabassada de l'any passat amb la piricularina fou tan brutal que, aquest any, el 85% dels camps de l'Albufera s'han cultivat amb Campanar. D'ací a unes poques setmanes se sabrà si el canvi ha estat encertat o no. I també si l'edat d'or de varietats tan apreciades com Bomba, J. Sendra o Albufera ha arribat al seu final.
En tot cas, algunes veus, com la de Joan Manuel Mesado, llancen un avís a navegants: «La falta de ferramentes eficaces està condicionant de manera creixent les decisions de sembra, i està obligant els arrossers a apostar per varietats més resistents, de gra llarg, en detriment de les varietats tradicionals de gra rodó».
I afegeix: «Aquestes varietats de gra rodó no són només una opció agronòmica: són la base de la nostra gastronomia, de plats emblemàtics que formen part del patrimoni cultural valencià. El que vivim, per tant, no és només un problema tècnic o productiu, sinó un canvi forçat del model varietal, induït per la falta de ferramentes fitosanitàries, que està relegant progressivament l'arròs rodó, típic de la nostra cuina».
EL RETORN DEL CUCAT
Si bé la piricularina sembla haver donat una treva aquesta campanya, els arrossers valencians s’estan trobant un altre problema: el repunt del cucat (Chilo suppressalis), una plaga causada per un lepidòpter que des de l’any 2006 es combat al País Valencià mitjançant la técnica de la confusió sexual. Això és, el bloqueig de les comunicacions entre els insectes mascles i femella a través de la saturació del medi amb feromones sexuals, de forma que es redueix o s’impedeix la còpula i, per tant, la reproducció de l’espècie.
Fins ara, la col·locació sobre el terreny de les varetes amb els difusors de feromones es realitzaven a través de les cooperatives agroalimentàries, mitjançant un sistema ja consolidat i conegut pels productors. Segons productors arrossers, enguany s’ha modificat tant el sistema de col·locació com l’empresa encarregada del subministrament dels difusors, circumstància que ha derivat en la proliferació del cucat. La Unió Llauradora reclama una «avaluació tècnica urgent» per evitar l’agreujament del problema.