Colgar-se al llit, amb el cansament acumulat del tràfec de tot un dia. Pegar una volta; i una altra. Retirar amb els peus el llençol que et tapava de genolls per avall. I pegar una volta; i una altra. Alçar-se per un got d'aigua i tornar al llit. I fer una volta; i una altra. Abandonar la posició fetal i desplegar el cos per intentar refrescar-lo. I per fi, notar com els ulls es clouen... I quan et despertes, a mitjan nit, notar una fina gota de suor que et regalima pel clatell.
La majoria de nosaltres hem viscut en les nostres pròpies carns, les darreres setmanes, el malestar que genera no poder agafar el son a causa de la xafogor nocturna. Les temperatures de juliol van tornar a encimbellar el mercuri fins més enllà dels 40 graus en alguns punts de la façana mediterrània. Al juliol, a Catalunya, la temperatura màxima va superar el llindar del perill per calor intensa a 43 de les 184 estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques, situades a Ponent, el Pirineu i als sectors elevats del prelitoral. El País Valencià, segons AEMET, ha viscut el segon juliol més càlid des de l'any 1950, només per darrere del juliol de 2015. Municipis com Oriola registraren, durant el mes d'agost, una temperatura mitjana de 29,3 graus; 29,1 graus Sumacàrcer; o 29 graus Oliva. L'onada de calor que aquests dies afecta la península i que estava previst que arribara a la façana mediterrània entre ahir dimecres i avui dijous ha deixat temperatures de fins a 40 graus a punts com l'interior de València o la plana de Lleida.
Fa, en definitiva, una calor que bada les pedres. El problema, però, no és que el termòmetre s'encimbelle, puntualment, fins als 40 graus, sinó que les temperatures mitjanes i, sobretot, mínimes són molt altes. A la nit, doncs, no hi ha un contrapès tèrmic suficient a les altes temperatures del dia, el que augmenta la sensació general de xafogor al llarg de tot el dia. En definitiva, vivim inserits en una mena de forn gegantí que no s'atura ni tan sols a la nit.
Tropical i torrida. I després?
Els experts cataloguen com a nits tropicals aquelles en què les temperatures són iguals o superen els 20 graus i com a tòrrides aquelles en què el termòmetre no baixa dels 25 graus. Amb data de 8 d'agost, la ciutat de València, per exemple, havia viscut, durant 2023 58 nits tropicals i 22 nits tòrrides. A la capital valenciana, segons AEMET, les nits tropicals s'han quadruplicat en els darrers tres quarts de segle. A Palma, d'acord amb l'observatori de què disposa la delegació d'AEMET a la capital balear, totes les nits de juliol van ser tòrrides. Amb una particularitat: d'aquestes 31 nits, 18 van ser tòrrides, és a dir, per sobre dels 25 graus.
Totes les nits de juliol van ser tropicals a Palma. I d'aquestes, divuit van ser tòrrides.
"Mai en un mes de juliol havíem tingut tantes nits tòrrides", avisa María José Guerrero, delegada d'AEMET a les Balears". En l'estació meteorològica que tenen a l'aeroport de Palma, les nits tropicals s'han triplicat: de vuit que de mitjana se n'havia tingut els darrers 30 anys se n'han passat a 23. També els veïns de Barcelona i la seua àrea metropolitana han hagut d'acostumar-s'hi. El canvi climàtic, unit a l'efecte illa -això és, el fet que la mateixa estructura urbana impedeix la circulació de l'aire; així com la utilització de determinats materials que concentren la calor-, en són els principals causants.
El problema, tanmateix, no es circumscriu a les grans ciutats i s'estén per àrees cada volta més extenses del territori. Tant és així que el Servei Meteorològic de Catalunya ha incorporat aquest any un nou sistema d'avís per calor nocturna. "Fins ara tots els avisos per calor es feien d'acord amb les temperatures màximes. Però ens vam adonar que hi havia episodis de calor que de dia no resultaven especialment excepcionals, però que provocaven que durant la nit no refrescarà, la qual cosa també resulta perjudicial per a la salut", explica Aleix Serra, cap de l'Equip de Control de Qualitat de Dades del Servei Meteorològic de Catalunya.
el Servei Meteorològic de Catalunya ha incorporat aquest any un nou sistema d'avís per calor nocturna
Les altes temperatures a què arriba el mar Mediterrani durant l'estiu -el 2022 la temperatura mitjana va superar en 1,6 graus la mitjana del període 1981-2012- són, també, un dels motors que expliquen la multiplicació de les nits tropicals i tòrrides a la façana mediterrània.
Els problemes que la calor nocturna genera en la salut han estat amplament documentats pels metges experts en l'àmbit de la son: com més graus en l'ambient, menys melatonina segrega el nostre cervell i més s'acurten els cicles de la son, amb la qual cosa es perjudica el descans. A més, com que el cos està ocupat a baixar la temperatura, té dificultats per baixar el pols, un pas necessari per caure en els braços de Morfeu. Diversos estudis en l'àmbit europeu han posat en evidència que, a més nits tropicals i tòrrides, més s'incrementa la mortalitat. Hi ha un cert consens en què, per dormir bé, cal que l'estança se situe entre els 15 i els 19 graus.
Pobles contra el malson
Afortunadament, algunes zones dels territoris de parla catalana resten al marge d'aquest infern gegantí en què s'han convertit les nits d'estiu. En són poques, però augmenten a mesura que el mapa avança cap al nord. A les Illes, per exemple, resulta ben difícil abstraure's de la calor. Només en un dels observatoris que té distribuïts AEMET a Mallorca (d'entre els ubicats en llocs habitats) va registrar, al juliol, temperatures mínimes inferiors als 17 graus. Es tracta de Lluc, a la Serra de Tramuntana, a 400 metres d'altura, un punt on, a més d'un santuari-hostaleria, hi ha diverses urbanitzacions disperses.
També al País Valencià cal marxar a l'interior muntanyenc per fugir de les pujades del mercuri. Segons dades facilitades per AVAMET (Associació Valenciana d'Aficionats a la Meteorologia), Arroyo Cerezo, un poble pertanyent a Castielfabib, al Racó d'Ademús, té l'honor de ser l'indret del País Valencià on més cal tapar-se a la nit: 14,8 graus de mitjana mínima va registrar al mes de juliol i una sola nit tropical. Al darrere li van els 14,9 graus del càmping Mariola, a Bocairent (a la Vall d'Albaida) i els 15,3 de Vilafranca (els Ports). Les següents en el rànquing serien: el Toro (Alt Palància, 15,9 graus), Camporrobles (Plana d'Utiel-Requena, 16 graus), Navaló (a Énguera -Canal de Navarrés-, 16,1 graus), el Rodriguillo (el Pinós -Vinalopó Mitjà-, 16,5 graus) i Castell de Castells (Marina Alta, 16,9 graus). "Al País Valencià, per poder dormir bé, cal anar a les zones altes d'interior, especialment a les planes i valls", expliquen des d'aquesta entitat.
Al Principat és on, en principi, l'oratge resulta més benèfic a la nit. El gruix de les comarques catalanes se situen per sota dels 18-19 graus, amb l'excepció del Baix Ebre Montsià, la Ribera d'Ebre, el Tarragonès, el Barcelonès i la part més litoral de l'Alt Empordà.