Durant la tarda, Barcelona ha anat recuperant una estampa coneguda: gent de totes les edats avançant pels carrers en direcció a plaça de Catalunya, estelades, samarretes grogues i autocars arribats de diferents punts del país aparcats al carrer de València. A les 17.14 hores, les dues columnes han començat a caminar. La de Present, des de Gran Via amb Casanova; la de Futur, des de la plaça de la Catedral. El crit «d'independència» ha acompanyat bona part dels recorreguts.
Tor i que la imatge continua quedant lluny de les grans mobilitzacions del procés, la Guàrdia Urbana ha xifrat en 45.000 les persones que han participat en la manifestació de Barcelona. És un repunt respecte del mínim de 2025, però també una mostra de la distància que separa l'independentisme actual del múscul mobilitzador que va exhibir durant la dècada passada. Malgrat això, s'albiren brots verds i un reviscolament del sobiranisme en l'etapa de confusió, desafecció i temptacions de replegament que ofereix el postprocés.
La dada d'assistència explica una part de la fotografia, però no tota. La manifestació d'enguany no s'havia plantejat com les grans marxes d'un sol recorregut. L'ANC havia optat per dues columnes que han acabat confluint a plaça de Catalunya, en una escenificació pensada per unir el «Present» i el «Futur». A mesura que avançava la tarda, els dos recorreguts han anat concentrant manifestants fins a omplir bona part del centre de Barcelona.
El paisatge sonor també ha recuperat elements de les Diades de fa una dècada. «Boti, boti, boti, espanyol el que no boti», crits «d'Independència» i càntics al ritme de les columnes. Entre les escenes més simbòliques de la tarda, els prop de 150 músics i cantaires que van ser expulsats de la Sagrada Família durant la visita del papa Lleó XIV han interpretat el Virolai. L'actuació ha funcionat com un dels moments més carregats de simbolisme de l'acte. També s'hi han sentit el Cant dels Ocells i homenatges a Pau Casals i Lluís Llach.
La reivindicació nacional s'ha barrejat amb les demandes socials. Des de l'escenari, Iolanda Batallé, escriptora, editora i gestora cultural, ha reivindicat el català, els serveis públics, la pagesia i els joves. «Volem una educació de qualitat i en català. Una sanitat que ens puguin atendre bé i en català, uns trens que funcionin i en català, una pagesia respectada i valorada», ha afirmat. Així mateix, ha reivindicat els pagesos presents a la mobilització i ha assegurat que «la independència és l'eina per construir un país millor».
El missatge de Batallé ha connectat amb un dels eixos que l'ANC havia situat al centre de la convocatòria: presentar la independència com una resposta als problemes quotidians. «Mobilitzats i organitzats, guanyarem», ha proclamat abans de tancar la seva intervenció amb un «Visca Catalunya lliure».
Sobirania per decidir-ho tot
La reivindicació social ha estat també el fil conductor del discurs de Núria Ferrandis, secretària general de la Intersindical. «Un país és sobirà quan la gent pot decidir», ha afirmat. I ha vinculat aquesta sobirania amb el treball, l'habitatge, la llengua i el repartiment de la riquesa. «Volem construir el nostre propi futur», ha defensat per reivindicar una societat en què es pugui decidir «com volem viure, en quina llengua volem viure». El discurs ha situat així la independència no només com una reivindicació nacional, sinó com una qüestió de capacitat de decisió sobre les condicions materials de vida.
David Minoves, president del CIEMEN, ha posat el focus en la llengua i en la capacitat de resistència del moviment. «Aquesta Diada hem tornat a demostrar que els independentistes hi som al carrer i no defallim», ha afirmat. Minoves ha denunciat la catalanofòbia i les discriminacions lingüístiques i ha fet una crida a parlar català i exigir-ne els drets. Però el seu discurs també ha introduït un dels elements que travessen aquesta Diada: l'ascens de l'extrema dreta. «Cal plantar cara al feixisme i defensar una identitat pròpia cultural», ha proclamat. I ha advertit que recuperar una majoria independentista «no és inevitable»: «Es pot lluitar i ho estem fent. Només cal que tinguem convicció».
«Menys partidisme, més país»
El missatge d'unitat ha aparegut amb especial força en la intervenció de Salvador Coll, president de l'Associació de Municipis per la Independència. Coll ha reivindicat la presència de pagesos, ramaders, mestres, sanitaris, comerciants, emprenedors i joves amb dificultats per accedir a l'habitatge. «Hi ha gent, projecte, dades i país», ha afirmat. El president de l'AMI ha defensat també el paper dels municipis com a primera línia davant dels problemes quotidians i ha dedicat un fort aplaudiment als bombers, mestres i sanitaris. «Un país seriós no pot construir els seus serveis públics sobre l'heroïcitat permanent dels seus treballadors», ha proclamat.
Però ha estat en la qüestió de la unitat on Coll ha llançat un dels missatges polítics més explícits de la tarda. «L'independentisme no pot gastar energies discutint entre nosaltres. Perd força», ha advertit. I ha afegit: «No cal que penseu igual ni que sigueu del mateix partit, ens cal posar Catalunya per davant, recuperar la unitat essencial». «Menys partidisme, més país, menys divisió i més unitat», ha resumit abans de reclamar «més Catalunya independent».
«Gairebé 10 anys després de l'1-O, cal tancar definitivament la carpeta de la repressió. Han de tornar els exiliats, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, i serà el moment d'abordar el conflicte polític», ha pres el relleu Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, qui a la seva intervenció del matí ha fet una crida a bastir un front cívic contra l'amenaça d'Aliança Catalana. «No ens podem equivocar d'enemic. No hi ha menys català que expulsar», ha subratllat.
El màxim dirigent de la històrica entitat per la llengua i la cultura catalana ha contextualitzat la batalla per la independència i ha assenyalat l'enemic principal d'aquells que anhelen l'alliberament nacional del país: «L'estat espanyol ens és hostil i ens vol dividits com a moviment i l'extrema dreta ens vol fracturar com a societat. Treballar per la independència és treballar per un país millor, amb més drets, més justícia social i més llibertat per a tothom».
L'ANC ha rematat els parlaments de la Diada catalana amb una interpel·lació al moviment per convocar una cimera per bastir una protesta independentista amb pes mobilitzador de cara al dècim aniversari del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. «Que ningú ho tergiversi: l'objectiu no és cap floritura escènica per d'aquí a un any. L'objectiu és articular i empoderar la societat civil del país perquè prengui la iniciativa i lideri el nou embat!», ha etzibat Josep Vila, president de l'ANC, qui ha demanat «deixar d'una vegada les lluites internes, els retrets i la desmobilització».
«O independència, o decadència», ha proclamat mentre donava per tancat el dol pel procés català. El dirigent de l'ANC ha radiografiat el malestar de la societat catalana en el servei de Rodalia, les desmesurades llistes sanitàries, l'estat de la xarxa pública educativa o la gimcana per accedir a un habitatge digne. «Veiem un país que s'ensorra i, alhora, renaix. Tenim un any per fer-ho: de l'11S del 2026 a l'11S del 2027 per posar en marxa aquest primer i imprescindible pas per la independència. Fem un nou embat», ha interpel·lat als assistents. De moment, la Diada d'enguany ha mostrat un reviscolament del moviment en la seva presència al carrer.