A pesar que l'Estat francès ha practicat un nacionalisme poc tolerant amb les expressions identitàries que sortien a les seues fronteres, la flama de la catalanitat continua bategant a milers d'habitants de la Catalunya Nord, en aquells territoris de la Catalunya històrica que van quedar sota jurisdicció estatal francesa amb el Tractat dels Pirineus del 1659. Tot i les traves contra la llengua pròpia i l'embranzida jacobina de l'extrema dreta de Reagrupament Nacional, el sentiment de catalanitat perviu i es visualitza actualment en la batalla onomàstica per canviar el nom al departament que integra les actuals terres nord-catalanes.
La Catalunya del Nord es troba enquadrada dintre de l'artefacte administratiu francès de Pirineus Orientals, una denominació originària de la Revolució Francesa. Gràcies a l'empenta dels col·lectius i les organitzacions que treballen per preservar la catalanitat en aquests territoris, se celebra una consulta sobre el nom del departament. Hi ha 378.000 habitants inscrits que han d'escollir entre la jacobina i actual «Pirineu Oriental», l'actualització de «Pirineu Mediterrani» o la identitària de «Pirineu Català».
Aquesta darrera opció compta amb el suport d'Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, l'escola La Bressola, el Casal de Conflent, la formació Unitat Catalana o el col·lectiu Crida 66, integrat per diverses personalitats del catalanisme més septentrional. Tanmateix, es va barallar la denominació «País Català», que va imposar-se en una consulta digital no vinculant l'any 2024 amb el 56% dels sufragis. En aquella ocasió, hi van participar 17.000 persones.
«La denominació 'País Català' era inviable. Els departaments francesos han de contenir referències geogràfiques, normalment lligades a rius o muntanyes. En aquest cas, l'única opció possible era 'Pirineu Català'», explica Jaume Pol, representant d'Unitat Catalana. «Tot i que era popular, es va descartar per prevenir reaccions de les institucions franceses. La denominació 'País Català' implica dir que el territori és català i no francès. I aquest extrem era insuportable dintre de l'esperit del Govern francès i del Consell d'Estat», complementa Pere Manzanares, impulsor de l'Escola Arrels i activista de llarga trajectòria per la catalanitat a la Catalunya Nord.
Una senda tortuosa
Com si es tractara d'uns dels recorreguts més exigents de les grandioses muntanyes dels Pirineus Catalans, la senda per assolir canviar de denominació al departament francès que inclou la Catalunya Nord és ben tortuosa. «No és segur que guanyi l'opció de 'Pirineu Català'. El resultat, segurament, serà ajustat», adverteix. De moment, hi han participat 31.828 persones, de les quals 21.022 ho han fet telemàticament i 10.800 de manera presencial. Les urnes estan obertes fins al pròxim 15 d'agost i el desenllaç es coneixerà en l'epíleg del mes.
«Ha votat prop d'un 10% del cens i és molt possible que ens puguem apropar a un 15%. Encara que sembla que és una participació prou baixa, no està gens malament perquè es tracta d'una consulta i no d'unes eleccions tradicionals», contextualitza Pol. La votació ha comptat amb detractors, especialment en les files del nacionalisme francès més exacerbat. «A la Catalunya Nord, els catalanistes no som ni de bon tros majoritaris i hi ha molta gent que considerava la consulta com a inútil. Defensaven que s'havien de centrar en altres qüestions», apunta Manzanares.
Siga com siga i en cas que l'opció «Pirineu Català» assolisca la victòria, no hi hauria una adopció immediata d'aquesta denominació. Estaria sotmesa a diversos sedassos per part de l'administració francesa. «Si guanya 'Pirineu Català', el Consell Departamental, això és, la institució promotora de la consulta, farà una avaluació. De fet, pot reconsiderar si traslladar el resultat o no al Govern francès i al Consell d'Estat si creu que hi ha hagut una baixa participació», alerta. «En cas que el Consell Departamental ho elevi a les institucions estatals, la pilota serà al terrat el Govern francès i, especialment, del Consell d'Estat», completa.
L'òrgan que ostentarà l'última paraula està constituït, segons exposa l'activista, «per jutges i juristes que han estat criats a l'escola jacobina». «No tenen cap sentiment favorable a l'expressió de les identitats, diguem-les així, regionals. No sabem si 'Pirineu Català' serà considerat una cosa massa identitària perquè pugui ser assumida per l'Estat francès», reflexiona. «És una institució de tendència jacobina i serà l'encarregada de decidir si s'accepta aquesta denominació», reforça Pol.
Triomf simbòlic
La victòria definitiva d'aquesta opció i la seua hipotètica validació per part de les institucions franceses tindrien un efecte simbòlic per al catalanisme més septentrional. «Només que la denominació 'Pirineu Català' s'imposés a la consulta ja seria una mitja victòria. No debades, l'assumpte es mediatitzaria al conjunt dels mitjans francesos», valora Manzanares. «Aconseguir el canvi a 'Pirineu Català' seria un reconeixement a la nostra identitat catalana, i més quan l'anhel d'aconseguir una Estatut d'autonomia queda molt i molt lluny dintre de la França jacobina», indica Pol.
«Seria una victòria simbòlica, però cal recordar que el nom no fa la cosa. No canviaria radicalment la situació de la Catalunya Nord envers l'ús de la llengua», matisa Manzanares, qui, al seu torn, veu que «podria donar una imatge positiva a la catalanitat» i «acumular arguments en defensa de la identitat i la llengua catalana enfront de l'ofensiva de l'extrema dreta de Reagrupament Nacional», exemplificada pel batlle de Perpinyà, l'ultradretà Louis Aliot. Seria un cop dels nord-catalans en consciència de país contra l'onada nacionalitzadora francesa, accelerada pels deixebles de Marine Le Pen.